Teoria de la literatura., Apuntes de Filología Catalana

¡Descarga Teoria de la literatura. y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity! TEORIA DE LA LITERATURA TEMA 9 ELS ORÍGENS DE L’ESTÈTICA I LA TEORIA LITERÀRIA OCCIDENTAL (LA RETÒRICA CLÀSSICA) 1. POÈTICA, RETÒRICA, GRAMÀTICA I DIALÈCTICA • Poètica: Ciència clàssica del discurs literari (artístic). • Retòrica: Ciència clàssica del discurs no literari (pràctic i lògic, persuasiu) (ars bene dicendi, bene dicendi scientia (Quintilià)). • Gramàtica: Ciència clàssica de la correcció idiomàtica (ars recte dicendi, recte dicendi scientia (Quintilià)). • Dialèctica: Ciència clàssica de la constitució intel·lectual dels continguts, que havien de ser estructurats i expressats pel discurs retòric. 2. PARTES ARTIS (OFFICIA ORATORIS) (1) Inventio (2) Dispositio Operacions constituents de discurs (3) Elocutio (4) Memoria Operacions no constituents de discurs (5) Actio / Pronuntiatio 3. PARTES ORATIONIS (1) Exordium (2) Narratio (3.a) Probatio (3) Argumentatio (3.b) Refutatio 1 (4) Peroratio 4. GENERA ARISTOTÈLICS Sobre els tres genera en els assumptes del discurs, escriu Aristòtil: “De l’oratòria es compten tres espècies, ja que tres són precisament les classes d’oients dels discursos. Perquè consta de tres coses el discurs: qui parla, allò de què parla i a qui parla; i el fi es refereix a aquest, és a dir, a l’oient. Forçosament l’oient és o espectador o àrbitre, i si àrbitre, o bé de coses succeïdes o bé de coses futures. Hi ha qui jutja sobre coses futures, com a membre de l’assemblea; i hi ha qui jutja sobre coses passades, com a jutge; un altre n’hi ha que jutja sobre l’habilitat, l’espectador, de manera que necessàriament resulten tres gèneres de discursos en retòrica: deliberatiu, judicial i demostratiu.” (Aristòtil, Retòrica, 1, 3, 1358a, 37-1358b, 8). ORADOR DISCURS OIENT ÀRBITRE ESPECTADOR Assumptes Assumptes futurs Habilitat Passats (jutge) (membre d’assemblea) Genus iudiciale Genus deliberativu Genus demonstrativum TEMA 10 ELS ORÍGENS DE L’ESTÈTICA I LA TEORIA LITERÀRIA OCCIDENTAL (LA POÈTICA CLASSICISTA) 1. POÈTICA, RETÒRICA, GRAMÀTICA I DIALÈCTICA • Poètica: Ciència clàssica del discurs literari (artístic). 2 • Ideal clàssic ortodox (ars – res – docere) • Finalitat didacticomoralitzadora (moral cristiana) • Ex.: Juan Manuel, El Conde Lucanor • Tendència alternativa: • Ideal clàssic heterodox (ingenium – verba – delectare) • Finalitat formalhedonista • Ex.: Arciprestre de Hita, Libro de Buen Amor • Les artes medievals: • Artes poeticae o artes poetriae • Artes praedicandi o artes concionandi • Artes dictaminis 2. LA TEORIA LITERÀRIA DEL RENAIXEMENT, DEL MANIERISME I DEL BARROC • Corrents: • Platònica • Aristotèlica • Horaciana • Retòrica • Periodització: • Renaixement: Idees conservadores o ortodoxes a. D’índole didacticomoralitzadora (docere). b. D’índole mimèticocontenidista (res). c. Defensores del component tècnicoreglat (ars) de l’art. • Manierisme: Procés d’evolució de l’ortodòxia renaixentista cap a l’heterodòxia barroca. • Barroc: Idees revolucionàries o heterodoxes: 5 a. D’índole hedonista (delectare). b. D’índole formal (verba). c. Defensores del component enginyós (ingenium) de l’art. RENAIXEMENT MANIERISME BARROC ARS INGENIUM RES VERBA DOCERE DELECTARE 3. LA TEORIA LITERÀRIA DEL NEOCLASSICISME Amb el neoclassicisme comença a defensar-se de nou: • La mimesi aristotèlica (imitació de la naturalesa), juntament amb la versemblança. • La concepció de la producció literària com una activitat subjectiva indefectiblement a regles de caràcter estructural. L’Art Poétique de Nicolas Boileau a França i la Poètica d’Ignacio de Luzán a Espanya constitueixen els textos més representatius de la proposta teoricoliterària del neoclassicisme, proposta que troba els més clars antecedents en Aristòtil i en Horaci. BARROC NEOCLASSICISME INGENIUM ARS VERBA RES DELECTARE DOCERE TEMA 12 ELS PROBLEMES FONAMENTALS DEL PENSAMENT ESTÈTIC I POÈTIC MODERN 1. L’ESTÈTICA PREROMÀNTICA 6 El residu sentimental, fantàstic i irracional del barroc en el context del neoclassicisme va motivar a Alemanya, a principis de la dècada de 1770, la consolidació del moviment conegut com “Sturm und Drang”. Amb una finalitat caracteritzadora, escriu René Wellek: “Lenz va prescindir per complet de les regles; Büger va exalçar la poesia popular; Stolberg va glorificar la divina poesia, “que brolla de la plenitud del cor”. El “geni” es va convertir en còmoda crossa en què s’unia la completa repulsa de tota la disciplina i tradició amb la creença en l’espontaneïtat creadora. “Naturalesa” significava ara naturalesa en brut, naturalitat, naturalisme”. 2. L’ESTÈTICA ROMÀNTICA El preromanticisme va preparar el camí cap al romanticisme, que, almenys a Alemanya i Anglaterra, va començar a consolidar-se a principis del segle XIX. La revista alemanya Das Athenäum (1798 – 1800), redactada quasi per complet pels germans Schlegel, les Lyrical Ballads (1798), publicades pels poetes i crítics anglesos William Wordsworth i Samul T. Coleridge, a les quals el primer que va afegir en 1800 el seu famós Preface, i De l’Allemagne (1813), apareguda a França de la mà de Madame de Staël, són alguns dels primers documents que mostren ja la característica fonamental de l’estètica romàntica: la seua voluntat clarament revolucionària amb relació a l’estètica anterior. La concepció de la pràctica literària com una activitat tecnicoreglada i aprensible és substituïda per la més absoluta defensa del valor de les capacitats artístiques personals (ars → ingenium). S’ataca el principi realista de la mimesi i es denuncien les idees del racionalisme neoclàssic (res → verba). L’interés estètic es desplaça de l’objectiu mimeticocontenidista a l’objectiu formalhedonista: la finalitat didacticomoralitzadora de l’art i de la literatura deixa pas a la finalitat delitosa (docere → delectare). NEOCLASSICISME ROMANTICISME ARS INGENIUM RES VERBA DOCERE DELECTARE 3. L’ESTÈTICA REALISTA I NATURALISTA Cap a 1850 la pràctica literària realista i naturalista substitueix l’actitud antimimètrica del període romàntic per una nova valoració de la mimesi aristotèlica. ROMANTICISME REALISME / NATURALISME 7