TCI...mes o menys..., Apuntes de Publicidad y Promoción

¡Descarga TCI...mes o menys... y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity! 1. comunicació i informació. La interacció comunicativa. La interpretació comunicativa. A. L’acte de comunicació. • Quatre models teòrics. ▲ Una característica comuna: Tots descriuen l’acte de la comunicació com un procés lineal. Ramon Jakobson • L’acte de comunicació té uns determinats components. • 6 factors que constitueixen la comunicació i la seva relació amb les funcions del llenguatge. ▲ Emissor Emotiva/Expressiva: Expressar actitud o l’emoció que el missatge causa en l’emissor. Contacte Fàtica: Establir, prolongar o interrompre la comunicació, mantenir contacte. Missatge Poètica: Codi Metalingüística: Reflexiva (parla de sí mateix) parla del propi llenguatge. Context Referencial: Informativa, denotativa, connotiva... Receptor Conativa: Produir resposta en el receptor (Cridar la atenció, fer callar...) • Que converteix un missatge en una obra d’art? • L’emissor envia un missatge al destinatari. • Per a que sigui operatiu (funcioni) el missatge ha de tenir un context al qual fa referéncia. • Aquet context ha de poder ser percebut per el destinatari. • El context pot ser verbal o susceptible de ser verbalitzat. ▲ “Restringit al personal” no té context però es pot descriure. • El codi ha de ser comú totalment o parcialment al emissor i al receptor. • Des de el punt de vista del codi quan parlem del emissor com a codificador. • El receptor actua com a descodificador. • El missatge necessita un contacte: un canal i una connexió psicològica entre emissor i receptor. • El contacte permet establir i mantenir la comunicació. • Seria difícil trobar missatges que compleixi una sola funció. • La diversitat dels missatges es deriva, no del monopoli d’alguna funció en concret si no de les diferències de jerarquies de les funcions. Gerbner. • Jakobson es movia en l’entorn de l’estructuralisme polític. • Neix a Hongria però marxa a USA. • Escriu la tesi: Toward a general theory of communication. Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. FALTA DIBUIXET! • E: Fet de la realitat • Percebut per M. • M: Humà o maquina. • E1: La percepció de E que fa M. • S l E: Missatge. Signe sobre el esdeveniment. • S: Forma del missatge. • E: Contingut del missatge. • Accés als canals: ▲ Parlar per telèfon. ▲ Anar a la TV. ▲ Escoltar un alumne... • Control dels mitjans: ▲ Si ens deixen el telèfon o no... ▲ Si ens inviten a la TV. ▲ Si el profe deixa parlar un alumne. • La disponibilitat ara té a veure amb M si val o no comunicar-ho. La selecció (una part) la fa M no M2 (que és una altra persona o màquina) • SE1: Percepció del missatge. • Relaciona el missatge amb la veritat que relaciona aquest missatge. • S’alternen dues dimensions: • La perceptual o receptiva Dimensió horitzontal. • La de significat i control Dimensió vertical. • Gerbner diu que mai percebem E amb tota la seva complexitat. ▲ E > E1 • La percepció depèn dels 3 elements: selecció, context i disponibilitat. • El context influeix en la nostra percepció. ▲ La selecció d’una persona té més percepcions. • Per adquirir un fet ens ha de cridar l’atenció, ha de provocar el pensament Això depèn de la cultura i la nostra experiència cultural. • En resum: la percepció és un procés psicològic però també una qüestió cultural. Harold Hasswell • Psicòleg conductista, comportamentalisme, behaviorista. • Esquema: • Estímul Resposta. • Missatge Acció (Efecte). • Estructura i funció de la comunicació en la societat. • Model de descripció del acte comunicatiu. Per fer-lo s’han de fer 5 preguntes: ▲ Qui? Comunicador Estudis de control. ▲ Què? Missatge Anàlisis de continguts. ▲ Com? Mitjà Anàlisis del mitjà. ▲ A Qui? Receptor Estudi d’audiència. ▲ Amb Quin Efecte? Efecte Anàlisis d’efectes. • Treballs posteriors d’altres persones introdueixen altres preguntes: Quines intencions? Sota quines circumstancies? Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. ▲ Relació que es defineix a ella mateixa com a complementaria però no té la naturalesa de ser una relació complementaria Amics que tenen una relació simètrica però hi ha un que lidera el grup i els altres ho respecten. • Interacció pseudosimètrica. ▲ Falsament simètrica Alumne-professor en el bar. • Cismogènesi: inici de un trencament, de una diferenciació. ▲ Les relacionen no son estables i poden evolucionar En una relació donada, trenca i canvia la pauta. La comunicació patològica. • Tota comunicació implicarà un compromís per al qui la rebi. I podrà: • Acceptar-la: i confirmar-la. • Refusar-la: però sense dir que no sigui la veritat. • Desqualificar-la: dir que no hi ha emissor, que no existeix. • Tenir un símptoma: per el qual no és que vulguis o no vulguis fer alguna cosa, si no que està fora del teu control. La organització de la interacció humana. • Definició d’un sistema: • Conjunt d’objectes i relacions entre els objectes i els seus atributs. ▲ Atributs: propietats del objecte. ▲ Objectes: parts del sistema. ▲ Les relacions mantenen unit el sistema. • Sistemes oberts: • Totalitat: las parts d’un sistema estan tan relacionades que un canvi en una d’elles canviaria el sistema complet. No és una suma de cada part, son recíproques. • Retroalimentació: • Equifinalitat: uns mateixos resultats poden tenir orígens diferents. • Sistemes interaccionals estables. • Relacions estables: importants per els dos participants i llargues. • Regles de relació: en una comunicació els participants defineixen la seva relació (poden ser acceptada o refusada per l’altre). • La família: un sistema governat per regles. ▲ Totalitat: dins de cada família la conducta de cada un esta relacionada amb la resta i depèn d’ella. ▲ No sumativitat: per analitzar una família no val sumar cada membre, si no que cada membre té unes característiques ▲ Retroalimentació i homeòstasis: Constància davant d’un canvi. Intervenen mecanismes de retroalimentació negativa per minimitzar aquest canvi. • Calibració i funcions escalonades. ▲ Calibració: regulació del sistema. ▲ Funció escalonada: canvis de regulació, sovint per a estabilitzar. N. Wiener Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. • Publica Cybernetics (1948). • Crea una nova ciència • Treballa en balística i sobretot en el foc antiaeri. Això el porta a estudiar dos conceptes: • Feedback: S’han de donar 2 condicions. Una determinada resposta estableix feedback si: a. És una resposta a un missatge. No hauria ocorregut si el missatge no s’hagués emes. b. Influeix en el comportament posterior de l’emissor del missatge. • Entropia: tendència general al desordre. • L’oposat seria Antientropia: tot allò que fem per evitar el desordre. • Teoria de sistemes generals. • Per molt complex que sigui un fenomen del món que ens envolta sempre hi podrem trobar algun tipus d’organització. Es poden explicar o descriure a partir de conceptes i principis. Però aquets conceptes i principis son independents del fenomen. ▲ Ens permeten realitzar connexions i interaccions. • Un sistema respon a 3 principis: a. Interdependència: per un sistema tots els seus elements són interdependènts. El sistema en el seu conjunt es interdependent amb el seu entorn. b. Totalitat: un sistema és la suma de tots els seus elements. c. Feedback: un fenomen actua sobre la causa que l’ha produït. Aquest actua de nou sobre el fenomen. • La Escola de Palo Alto: recupera la idea • ____________________________________________ • Berham: 5 elements que hem de tenir en compte en un interacció. 1. Només alguns elements que es fan presents en una interacció son conscients. Altres que es fan inconscientment son necessari també. 2. Tot allò que passa posseeix una significació. Sigui intencionat o no. 3. En una interacció es pot produir allò que anomenem una transferència: que un interlocutor pensa que l’altre interlocutor actuarà com un altre persona que el coneix. 4. En un interacció es pot produir també una projecció: un interlocutor espera que l’altre interlocutor actuarà com ell. 5. En un interacció es pot produir una identificació: un interlocutor actua en funció de com creu que actuaria l’altre interlocutor. 2. comunicació, cultura i societat. • ?¿?¿?¿?¿??¿ • • Logos ▲ Argumentació. • Pensament doxa ?¿?¿¿? ▲ Rerefons permanent. • Es difon majoritàriament per el rumor. És un sistema molt efectiu i difícil de controlar. Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. • Prejudici. Judici que establim abans de haver-hi pensat, abans de haver-lo sotmès a una critica. Comunicació social • Missatges d’entreteniment. • Vinculada a la funció fàtica. • Amb l’objectiu d’entretenir al públic amb activitats d’oci i descans. • Els mitjans de comunicació (Radio, TV, Internet) es vincula molt amb aquests missatges per captar públic. El que hi ha es una voluntat d’aconseguir que com gent els vegi més temps, millor. ▲ Això implica disposar d’un tipus de continguts per mantenir el contacte. • L’entreteniment no es tanca en els mitjans sinó que està a totes les cultures. • L’entreteniment també té una funció educativa. • Té dues visions filosòfiques diferents: • Una negativa, moralista, una visió d’allunyar-se dels deures de un individu. • Una positiva, on es veu que l’entreteniment ofereix un camí per oblidar les dificultats de la vida. • Gratificacions indirectes: • S’entén que en la nostra vida diària bloquegem una sèrie de impulsos. Els bloquegem perquè: no son políticament correctes o morals segons la nostra educació. Això ho podem alliberar amb l’entreteniment. • Nosaltres escollim 2 tipus d’entreteniment: •.1.Acció deliberada: Hi ha una decisió per part nostra de manera conscient. •.2.Acció impulsiva: per atzar, inconscientment estem mirant la TV i escollim el millor. • Es consideren 3 formes d’entreteniment: •.a.Nivell d’excitació: vinculem un nivell de relax o excitació amb el benestar. Hi ha una tendència compensatòria: ▲ Les persones amb activitats poc motivadores i avorrides tendiran a relacionar-se amb activitats enèrgiques. ▲ Les persones sotmeses a tasques estimuladores tendiran a contactar amb activitats relaxants. •.b.L’alleujament afectiu: decisió motivada pels estats anímics. ▲ La tendència és que les persones amb un estat d’ànim baix, escullen programes amb una implicació emocional. Però l’ànim molt baix fa que no trobi cap alleujament en aquets programes més implicada afectivament. •.c. Drama: a qualsevol situació en que es produeix un conflicte dramàtic, on hi ha un guanyador i un perdedor. ▲ L’heroi acumula molts sentiments positius ▲ Els malvats acumulen més sentiments negatius però també positius. ▲ Tenim una forta expectativa de resolució, saber com acabarà. ▲ Després de la resolució hi ha una procés inconscient de valoració de com ha acabat i si ens satisfà o no. ▲ • •.1.La celebració de la pròpia sensibilitat. ▲ Tenim un estímul sentimental al veure els problemes dels altres i això fa que ens sentim bé amb nosaltres mateixos per ser “bones persones”. •.2.Satisfacció per la comparació. Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. • Epstein: Explica com es produeix el procés de selecció d’informació com es prioritza una notícia sobre una altre. • Valor noticiós. • Previsibilitat: Permet organitzar abans la notícia. • Valor de les imatges. • Costos: tot costa diners. • Logística: són elements que tenen a veure amb la producció d’informatius, s’han de posar en joc els elements que es tenen a disposició. A vegades els nostres recursos no seran suficients o no seran admesos per obtenir la informació. • Agenda Setting: és el mitjà qui condiciona el missatge. és el mitjà qui diu quan s’ha de dir que i que se n’ha de dir. ▲ Hi ha determinats moments en que del que es parla no ho imposa la realitat, si no el mitjà. • Pseudoesdeveniments: proposat per Daniel Bodrstin, són un tipus d’esdeveniments socials, que no existirien si no fos per els mitjans de comunicació. Són o seran noticia. ▲ Rodes de premsa, presentacions, festes, mítings... • Pseudoambients: Lippman 1922: la realitat es modifica segons uns ambients generats per mitjans de comunicació. ▲ La crisis ha arribat abans als mitjans de comunicació que a la societat. Missatges d’opinió • S’expressa la opinió d’una persona concreta o grup de persones. El pes se centra en l'emissor. • Hi ha una voluntat d’afavorir a que la opinió pública prengui una determinada postura davant d’una realitat concreta. • El seu objectiu no és (principalment) per crear un canvi d’opinió. • Les formes en que s’expressa la opinió són diverses. • Els articles d’opinió (o tribunes d’opinió). ▲ Format curt (o columnes) ▲ Persones: Columnistes (diaris), tertulians (radio i TV) • Entrevistes: informatives o d’actualitat per veure els punts de vista particulars. • Cartes al director. Missatges persuasius • La funció predominant és la conativa, l’interès recau en el receptor. • Pretén un canvi d’opinions, d’idees o per dur a terme alguna mena d’acció. • Tipus: • La propaganda: Missatges vinculats a finalitats culturals, politiques, religioses. ▲ Generar estats d’opinió. ▲ La propaganda ha passat de missatges argumentatius a missatges narratius. • La publicitat: Comunicació comercial. ▲ Finalitat comercial o lucrativa. • Tècniques de comercialització. • La disciplina que les aplica és el marketing. ▲ El marketing funciona amb 4 estratègies: Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. • Producte (Product) “Iogurt amb bifidus”. • Preu (Price) “20% e descompte”. • Distribució (Placement) “sense vende en farmacias” o supermercats. • Comunicació (Promotion) elements de com es comunica el producte. • Els missatges publicitaris conviuen en un entorn molt competitiu. • Sol advertim un 5% dels anuncis que veiem. I sol ens quedem amb un 15% d’aquets. • Els missatges juguen en 3 estadis: • Captar la atenció. • Suscitar interès en el producte. • Provocar l’adquisició. • Els missatges publicitaris poden formar part de 2 menes de mercats: ▲ El mercat es una realitat agregada. Hi ha molta gent que compra i vent i nosaltres la agrupem i la analitzem com una sola en general. • Consum: ▲ Té un receptor concret: un consumidor. ▲ Diferencia entre productes i serveis de: • Consum immediat Pipes, • Consum durador electrodomèstics, gossos. • Corporatius: ▲ Empreses, industries, constitucions... ▲ Són clients d’empreses que tenen com a clients altres empreses. 3. A la recerca del sentit: Els Signes. Semiòtica. Hermenèutica. Signes • És alguna cosa que ha de ser un objecte material, ha de ser perceptible. Al ser percebuda ens informa sobre una altra cosa. I aquesta cosa que ens informa pot ser material o conceptual. • Fernidand de Saussure. • Curs de lingüística general. És • Semiologia és la ciència que estudia la vida dels signes en el si de la vida social. • Significant: forma física del signe. • Significat: concepte mental associat al signe. • Una botella d’aigua (significant) • El significat implica que l’entorn del signe, li hem generat una determinada aprensió de la realitat. • Els signes es relacionen amb la realitat a través de determinats significats. Nosaltres comprenem el món perquè disposem de conceptes vinculats a aquets signes, significats. • Aquets significats són compartits per u determinat grup de gent. Aquet grup de gent té a veure amb la cultura. ▲ Que és la cultura: un conjunt de gent que comparteix un conjunt de significats • Conceptes mental: Divideixen la realitat i la categoritzen. ▲ Això fa possible comprendre la realitat. Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació. • Genera disciplina amb diferents punts de vista • S. XVIII - XIX amb una visió més moderna, sorgeixen • L’hermenèutica literària: interpretar textos i literatura. • L’hermenèutica filosòfica: visió del món o de la realitat. • L’hermenèutica ens ajuda a conèixer una certa teoria de la comunicació i obtenir una manera de pensar la interpretació. • (Apunt) L’important és la comprensió del missatge dels altres. • FDE Schleiermacher. Del S. XX, va dictar cursos en que formulava aquesta afició moderna i contemporània de Gardamer. • Bases de l’hermenèutica: Procediment per interpretar els textos i els sentits de les coses. •.1.És l’art de l’interpretació. Una activitat creativa, demana un talent, no és una tècnica i no és previsible. •.2.Existeixen 2 sentits: ▲ Un sentit immediat o aparent. ▲ Un sentit subtil: no hi és aparentment, esta ocult, però hi és. Sorgeix amb més esforç d’interpretació. Sempre actua a partir del text, no al marge. •.3. En la interpretació hermenèutica sempre s’actua deductivament. •.4.Ens diu que és un pensament.....per aquells textos que fan un ús retòric del llenguatge. És a dir per aquells textos que tenen una voluntat de estranyament i volen atenció especial. ▲ Per què? Perquè expliquen alguna cosa difícil. •.5.L’hermenèutica té un objectiu: fer-se una pregunta sobre el sentit. La màxima a que podem aspirar .........és a aventurar una interpretació. •.6.Un altre objectiu és la comprensió, arribar a entendre. •.7. •.8. •.9.Un text no pot ser comprés per ell sol. Per tant cal posar en relació el text amb el seu context. •.10. La interpretació del tot esta condicionada per la interpretació dels detalls i vic eversa. •.11. •.12. ....Recorrer a l’orbita.... •.13. 4. Eines d’anàlisi pragmàtica i semàntica La dimensió dels llenguatges: Sintaxi. • Regles de formació: Combinacions possibles de signes. • Regles de transformació: quines són les frases possibles a partir d’altres oracions ja existents. Semàntica. • S’estudia la relació entre els signes i aquells objectes que designa. Pragmàtica. • L’estudi dels signes en el seu ús. Relació dels signes amb els seus intèrprets. • Conjunt d’estudis que tenen com a objectiu el llenguatge contextualitzat. • Relació dels signes amb el seu context. • Estudi del ús del llenguatge........... • Estudia el llenguatge des de una perspectiva funcional. • Coneix quina funció volen complir. • Subjecte a una finalitat: ▲ Mínima: només fàtica, establir una relació activa o passar una estona. • Competència pragmàtica: • Competència = Capacitat • La competència pragmàtica d’algú és la seva capacitat per comunicar adequadament. ▲ Vol dir tenir capacitat per aparellar frases i contextos. Saber trobar frases adequats a determinats contextos. • Proferència ▲ Unitat bàsica d’anàlisis la pragmàtica. ▲ Frase aparellada amb un context. • Generalment resol situacions d’ambigüitat. ▲ El regal de l’Anna li va agradar molt. • Deixa cert marge d’ambigüitat. • A que ens referim quan parlem del context. • Circumstancies reals en que es produeix una interacció: • Context cognitiu: té a veure amb allò que esta al cap dels interlocutors. Allò que saben o creuen saber (Saben o Creuen) ▲ Coneixement i percepció que els interlocutors tenen en la interacció. ▲ Creença compartida i ... • .... ▲ Coneixement compartit • • És important perquè comunicar és, bàsicament, ampliar la base comuna. És mes important les creences que se suposen compartides que no saber allò que sabem tots. • Ya gotta be 21! • Intenció: Avís. • Coneixement: De la llei, de la llengua, • Actitud: Complicitat. ▲ Diga-li que vingui • A pressuposa que B coneix el noi. • La relació de A amb B es de superioritat. ▲ Sisplau, digues a aquell noi d’allà que vingui. • A pressuposa a B quin noi es refereix. • Pressuposa una jerarquia no igual entre A i B ▲ Et faria res dir-li que vingui? • A pressuposa que B coneix el noi. • La jerarquia és igualitària. • • La identitat dels interlocutors. • El moment i el lloc de la interacció. • ..... • ...... • Acta de parla Austin: • Parlar és fer alguna cosa. • 2 tipus d’enunciats • Realitzatius (o Performatius): L’acció és que fem el que diem que fem . ▲ Enunciats Realitzatius Èxplicits: lliure d’ambigüitat, sense mal entès. • ▲ Enunciats Realitzatius Implícits: ▲ Enunciats Realitzatius afortunats: aquells que compleixen les condicions de felicitat (condicions necessàries per a que realment fem allò que diem.) ▲ Enunciats Realitzatius desafortunats: • • Dir alguna cosa es fer alguna cosa • • Constatius. Anàlisi semàntica Anàlisi pragmàtica L’universal i la diversitat: llenguatge i llenguatges. Llenguatges (codis de significació) Viure en societat implica que algunes coses que fem són accions codificades. • Codis: • De conducta: • De significació: Els llenguatges són comunicacions humanes. Tipus de codis: ▲ Analògics (Funciona en una escala continua, i és més adequat per a activitats en que la diferenciació de les unitats és més difícil. ) i digitals (les unitats apareixen diferenciades. 6:00:24 ▲ Presentació (indexics: indiquen aspectes d’un emissor en un moment donat, son codis que no funcionen a part dels seus codificadors ) i Representació (permeten fer representacions). ▲ Naturals (...) i lògics (es produeix una relació unívoca (només un significant per cada significat) i inequívoca (amb claredat) entre significant i significat. No són ambigus ni confusos). ▲ Restringits i elaborats. ▲ Verbals i no verbals. • Activitats convencionals: pautes límits. • Aquests factors convencionals ajuden a la interpretació de les coses, té una part positiva, però també una qüestionable. ▲ Expressen la pertinença a una determinada cultura i reforça el vincle. ▲