Problemas Sociales: Concepciones, Definiciones y Enfoques del Que Es un Problema Social - , Exámenes selectividad de Sociología y ética

¡Descarga Problemas Sociales: Concepciones, Definiciones y Enfoques del Que Es un Problema Social - y más Exámenes selectividad en PDF de Sociología y ética solo en Docsity! Problemes Socials Diferents concepcions, definicions i enfocs del que es un problema social. Enfoc I Problema social es tot allò que es considera que s'ha de canviar, perquè esta malament. Enfoc com a patologia social. Visió Organicista (organisme malaltís). Precedents; acció social de l'església, en els seus inicis, la religió era l'encarregada de diagnosticar la desviació de la moral, que es considera perjudicial per la salut social. Son comportaments i responsabilitats individuals. Es la visió funcional, que considera el problema com a un perjudici per a la reproducció social. Observació pels tècnics de la societat (sociòlegs) o bé per judicis popular d'una majoria. Exemple de la visió e amenaça de la vida a la terra del canvi climàtic. Segons els CIS, alguns dels problemes socials podrien ser l'atur, la inmigració, el terrorisme, la vivenda ...etc. Son problemes de personalitat, de falta de autocontrol. Es per tant una visió conservadora, que encara es present, i aboga per no canviar les estructures socials, sinó els comportament individuals. Idea de la cultura de la pobresa, en la cual un es socialitza i adquireix hàbits que impedeixen que s'en surti. Enfoc II Escola de Chicago; Enfoc de la desorganització/disfunció. Els problemes socials venen donats en moments de inadaptació en grans i ràpids canvis socials. Son desajustos, tensions. Estudis de Thomas sobre els camperols polacs a Chicago (problemes familiars, alcoholisme..). Barreja de valors en contradicció degut a la gran afluència de immigrants en aquesta ciutat dels USA. Per a Merton, un problema social es quan es transgredeixen normes generalment aprovades, acceptades. Visió funcionalista, amb interes per l'ordre social. Quadre sobre els Fins i els Medis per obtenir-los (conformistes, ritualistes, innovadors, i rebels/retraiguts. Solucions; s'ha de socialitzar, i s'han de fer ajustos socials per tal de fomentar l'accés als medis per aconseguir els fins desitjats socialment (èxit econòmic), es a dir desbloqueig dels medis. Enfoc III Un problema social es produït per desajustos entre el que es ideal i la realitat. Neubeck i els seus Valors ideals. La causa es una desigual distribució del poder. Marx i les seves contradiccions en la societat capitalista (causa de l'ator; necessitat del capitalisme d'un exercit de reserva). Wright Mills. En el cas del medi ambient, el capitalisme es un depredador del territori. Enfoc IIII El que es un problema social ve definit per els qui tenen poder. Visió constructivista, sobre la creació de significats socials. Conductes que son definides com a desviades. Construccionisme crític; etiquetatge dels grups socialment desfavorits, otorgació de significats pejoratius, que requereixen una acció. Diferents definicions per a un mateix fenomen o fet social . Exemple de l'avort (es assassinat o dret sobirà de la dona a fer el que vulgui amb el seu cos? O be, el nou significat que li vol donar la ciència (a partir de quan el fetus es pot considerar un ser viu?) Tot per simplificar, categoritzar la vida que flueix. 3 fases de la politització d'un problema social. Molts problemes es consideren aixi intermitentment. I Descobriment dels problemes (per valedors externs). II Reconeixment polític, el Debat públic III Presa de decisions polítiques. Factors de polítització: Orientacions ideològiques (clivelles), Incentius/rentabilitat electoral, finestres d'oportunitat (en moments de crisis o transició, intervals temporals de gran ambició, degut al descrèdit pel pasat). Grau d'intensitat /dispersió del problema, factors com la urgencia d'una solució a curt plaç. Lobbys actuen sobre els governs i legisladors. Valedors interns (dels propis partits, fundacions d'estudis tipus FAES del PP). Despolitització dels problemes; pot ser per tres vies; I Non Issues; estudis sobre els problemes que NO es tracten (Michael Crason, estudi a dos poblacions industrials dels US, amb molta poluciño atmosfèrica ¿perque uns es queixen i altres no? No s'actua per la concentració de poder) Bachman i Bacaratz, contra la democràcia “de tothom” de Dahl) II Despolitització tècnica, a través d'anàlisis truncats, no es consideren temes polític. Creacio de comissions d'xperts, per paliar els seus efectes i complicacions. III Desplaçament del problema. Disfuminació d'aquest. Societat del Risc, Diferencia entre Risc i Perill; Perill; abans, els perills de la naturalesa externa. Risc; ara aspirem a controlar el futur, amb el coneixement cientific. A la societat moderna (estats del benestar) com a administradors dels riscos socials. Probablitizació&Prevencio de riscos. Dimensió Humana de la gestió dels riscos (Bush devant de la catastorfe de Nova Orleans. Risc manufacturat, producte del progrés huma, noves tecnologies i artefactes dels cuals descoenixem les seves consecuencies o riscos. Incertidumbre devant d'aquests riscos, que no son imputables a persones individuals). Les desigualtats; Legitimitat social d'algunes desigualtats. Rawls vs Noziz. El discurs noeclassic ; les desigualtats produeixen comportaments micro (afany per millorar) que agregats a nivell macro donen lloc a una societat més rica Churchill sobre les estadistiques; si uno se come dos pollos i el otro ninguno, estadisticamente se han comido un pollo cada uno. XD Efectes corrosius de la desigualtats; perjudica les relacions socials; A més desigualtats, mes violencia, i mes conductes antisocials (droges, embarassos prematurs..) La desigualtat es transmet intergeneracionalment. Robert gwilikinson Estudi de la desigualtat ;En els paisos mes desiguals es treballa més, es recicla menys, s'ajuda menys al tercer mon. Estudi de Robert Pudman “Alone in the bowling” sobre Trust (confiança) els paisos més igualitaris, hi ha més confiança en la resta de persones i paisos, més democracia i més riquesa. Altres desigualtats; a més desigualtat, més obesitat, mes gent a la preso, més morts infantils i males experiencies infantils, més homicidis, menys esperança de vida i menys patents, així com més desigualtat en el cas de les dones. Altres desigualtats; segregació de genere, desigualtats d'origen étnic, desigualtats per edat. Desigualtats per Génere Formes sutils de discriminació Segmentació del mercat laboral. Discriminació estadística (Raonamen del empresari; si es dona es mes probable que hagi de deixar la feina, per la tradicionalització dels rols de la mare). Desigualtats per Edat Gran diferencia entre salaris de la gent jove i la gent gran. Risc de pobresa més alt es als 75 anys, seguit dels d'entre 18 i 25 anys.(pel cost de la vivenda) El primer capitalisme descobreix els vells com a “improductius”. Gerontocràcia; administarcio nomes en mans dels vells. Sesgs de la protecció dels estats del Benestar (més vulnerabilitat juvenil, més transferencies a la vellesa)