Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

Rousseau i el contracte social

Las bases del món modern - Història UAB

Profesor: No especificado

Idioma: Català

Peso: 28kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.


Comentarios

Usuarios que se han interesado por estos apuntes

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
RESSENYA EL CONTRACTE SOCIAL DE J. J. ROUSSEAU Guillem Giménez Casanovas, NIU: 1334121 Biografia Jean-Jacques Rousseau va nèixer el 28 de juny de 1712 a la ciutat independent de Ginebra, fill de èlit local per part de mare. Però quan aquesta mort ell i el seu pare cauen fins a les capes més baixes de la societat ginebrina. La situació empitjora encara més quan el seu pare ha de marxar després de la seva derrota en duel. Ell es quedarà a carrer del seu tiet Bernard, que l'enviarà a un internat calvinista. Al acabar els estudis va entrar com aprenent de grabador a un dels barris obrers de Ginebra.A Turin Rousseauva canviar la seva fe protestant per la catòlica, això el permet treballar per l'abad de Gouvon, és en aquest període que comença a apreciar la literatura. Amb 27 anys va a Lyon on coneix a algunes de les figures més importants de la Il·lustració, com el futur enciclopedista Dennis Diderot (1713-1784). Començarà a tenis càrrecs institucionalment importants com el d secretari del embaixador francès a Venècia. És molt possible que el contacte amb la República Veneciana es comencessin a desenvolupar-se les idees que exposarà a El Contracte Social El 1754 retornarà a París on entrarà com a secretari a palau. La estabilitat que l'hi dona aquuesta nova feina el permeten fer les seves primeres colaboracions amb l'Enciclopedia de Didedorot i altres obres importants. El 1749 publica "Discurs sobre les arts i les ciències", qüestiona si el progrés científic i tecnològic ha afectat positivament al progrés humà. Rousseau creu en un saber al servei del bé comú i no en pro d'unes minories que busquen el propi benefici. !762 és l'any en que es publica la seva obra mestre, El contracte Social, on proposa una fòrmula on llei i llibertat no siguin antàgoniques. La forma de concialiar aquestes és associarles. Aquestes idees el portaran a ser un dels tres grans il·lustrats de la història. Però en altres camps no va ser tan aceptat, per exemple en matèria d'educació va proposar formes fins i tot massa progresistes per el context històric que l'hi va tocar viure, més concretament a la seva obra Emili. Per aquest fet el parlament de París va ordenar la seva captura, s'ha d'exiliar a Suïssa però a l'any 1770 ja el van permetre tornar a la capital francesa. El juliol de 1778 Jean-Jacques Rousseau mor d'un atac de trombosis a Ermenonville. Només 11 anys després de la seva mort les seves idees exposades a El Contracte Social servirien per proclamar les idees de llibertat, igualtat i fraternitat en el context de la França revolucionària. De la seva biografia en podem la conclusió que les realitats socials tant diferents que va haver de patir el van convertir en abanderat del pensament democràtic i de sobirania popular i que les diferents experiències polítiques que viuria el marcarien molt en la seva proposta. També es podria identificar certa aproximació al futur romanticisme, especialment en els seus dubtes sobre el progrés tecnològic i científic i els seus efectes positius o negatius. Idees generals El contracte social és una obra de filosofia política que tracta sobre la llibertat i la igualtat sota d'un Estat constituït mitjançant un contracte social. Aquest llibre és un dels molts incitadors ideològics de la Revolució Francesa. Sota la teoria del contracte social es fonamenta bastant de la filosofia liberal, sobretot per la visió individual de les persones, que després decideixen viure en societat per vigilar la llibertat. Per imbersemblant que sigui també es pot trobar en el mateix llibre el principi que acabaria fonamentan la filosofia política socialista, en concret per la emfatització en la voluntat general i la crítica a la propietat privada. Més concretament el llibre és una proposta de funcionament polític, on atribueix el rol de cada institució. Res del que es proposa com a llei no pot ser aprovat sense el consentiment del poble, per tant, el poble ha de ser l'autor de les mateixes lleis. La ideea política és la de la llei com a guardiana de la llibertat. La llibertat individual emana de la voluntat general. Però la voluntat general no pot violar la llibertat individual. Per tant, en una legislació correcta segons Rousseau, la voluntat individual ha de ser nul·la i ha de ser la voluntat general la hegemònica en termes legislatius. És lògic per tant que rebutgi l'esclavatge per estar en contradicció amb l'estat de dret i per ser absurda il·legítima. La llibertat és atacada de forma necessària per la existència de la societat organitzada. Les persones neixen lliures, sols que uns per governar i altres per ser governats. Les persones lliures perden aquesta per utilitarisme. La obediència als poders legítims salva la llibertat mateixa. Ja que l'autoritat es creada per ordre i voluntat de tots els individus de la societat, i a la vegada aquesta protegeix les llibertats individuals El legislador com el govern han de ser formades per persones molt sabies, per evitar caure en la voluntat individual. Remarcar que els governants no són representants, actuen segons la voluntat general. Si no és així la revolta ha de ser general, necessària i dignificant per al poble, ja que res pot prendre la seva sobirania. La voluntat general és recta, però hi ha governs que enganyen al poble i l'hi fan voler allò dolent. És important que no hi hagi bàndols en un Estat, ja aquests tergiversen la voluntat general. El govern pot caure en abús i, de fet, està inclinat a degenerar. Per conservar la sobirania, tota llei que no ha sigut ratificada en persona per poble no és llei. Si la voluntat general és ben transmesa no fa falta un líder únic. El contracte social en si és un pacte entre els elements de la societat en una fase primitiva per crear el principi d'autoritat política que fa possible la convivència humana en un estat de dret. Un altre mecanisme del control de la estructura governamental són les assemblees periòdiques entre el poble i el govern per evitar la usurpació. Per que això cobri sentit el sufragi universal esdevé també bàsic. Relaciona estretament la mida del territori amb el tipus de govern que aquest necessitarà. Els estats grans els faran falta monarquies fortes. Tot i ser una persona profundament religiosa també planteja la necessària separació Estat-Religió. Cal tolerar les religions tolerants, però no les exclusives. Totes aquestes premisses polítiques es basen en la bondat de l'home, i que aquest es troba pervertit per la societat. També va ser molt crític amb l'acaparació de terres i la propietat privada. Proposant coma model un model de producció agrícola comunal, per això és per el que sovint es vincula a Rousseau amb les primeres idees socialistes. En resum, Rousseau proposa un Estat vigilant, no opressor. De tipus confederal, tot i que aquest punt no el va analitzar amb gaire profunditat, on les decisions es ratifiquin per democràcia directa. El poble al ser partícip directe de les decisions es transformaria també en Estat. El que si que queda clar és que les organitzacions polítiques han de tenir molt més pes a nivell local que a nivell de macroestructura. Això ho podem relacionar estretament amb les seves vivències a les repúbliques de Ginebra i Venècia. Preguntes Precedents El context de la il·lustració com a procés per el qual la humanitat s'emancipa del dogmatisme mitjançant la raó , al atrevir-se a pensar, examinar, els coneixements arrossegats. Es podria dir que el terme il·lustració, considerant tradicionalment com grans textos i doctrines filosòfiques, ha passat a significar a les evolucions culturals, modes de representació política i de socialització. A part, també es troba en el marc dels contractualistes junt amb Hobbs i Locke, és a dir, de les formes de pensament i idees que giren entorn de l'existència d'un contracte social per explicar l'Estat. * Thomas Hobbes. Aquest autor, que es va guiar més per lo lògic que per lo històric, defineix la conducta humana com una tendència cap a l'egoisme, l'ambició personal i la competició. Hobbes ens parla de la relació amic-enemic, ja que sempre mirarem per l'interés personal que per el col·lectiu. L'estat natural es troba dominat per la llei del més fort, el contracte social és creat per els individus que es senten amenaçats per ells mateixos i creen associacions amb l'objectiu de o organitzacions. El contracte social de Hobbes és un comprmí del poble amb el govern per obeir els governants, per tant passen de ciutadans a súbdits i perden el dret a revolta en nom de l'Estat. Al aceptar completament aquest contracte formen un Estat on tot està reglat per les lleis. * John Locke És considerat com el precursos del liberalisme polític i econòmic. Així doncs, defensarà els drets individuals per sobre dels col·lectius. Defensa que els drets de les persones són universals, anteriors i superiors a la organització social. Aquest ius naturalisme Locke proposa crear un Estat amb un pacte polític basat en la raó no en la natura. Com Hobbes el contracte social te una finalitat defensiva. Ja que un Estat pot entrar en decadència fruit d'una conquesta, d'una tirania o d'usurpació. Però en contraposició amb Hobbes defensa la divisió dels poders en suprem, executiu i federatiu. Però un dels factors clau és la resistència civil, aquesta tindria sentit en tirania, usurpació o conquesta. Essencialment és el pioner

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.