Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

Resum del llibre: Literatura Catalana del s.XX. Ferran Carbo, Vicent Simbor

Literatura catalana contemporània - Filologia Catalana UV

Profesor: carme gregori

Idioma: No especificado

Peso: 114kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.
Descarga patrocinada por Pisocompartido

Comentarios

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
PART I: L'ESFORÇ PER LA NORMALITZACIÓ DEL CIRCUIT LITERARI I PER L'ACTUALITZACIÓ LITERÀRIA: DEL CAMBIO DE SEGLE A 1939 CAPÍTOL 1: EL LENT PROCÉS DE NORMALITZACIÓ ESTÈTICA I INFAESTRUCTURAL 1. EL CANVI PROFUND DE L'ESTRUCTURA SOCIAL I DEL PAPER DE L'ESCRIPTOR La llengua catalana no es parla sols a Catalunya, també al País València, les Illes Balears i la franja de parla catalana a Aragó, dins l'Estat Espanyol. Catalunya Nord i l'Alguer, dins de les actuals França i Itàlia respectivament. I l'únic territori on és llengua oficial: Andorra. Però cadascun d'aquests amb una situació diferent, política i culturalment, Catalunya té major pes demogràfic, més industrialitzada i de més moderna estructura social, que és converteix en locomotora de les innovacions artístiques i literàries, i que de forma més desigual arriben a la resta de territoris. D'altra banda, els segles de disgregació administrativa i l'exclusió històrica del català del sistema docent i administratiu, la seua reducció en benefici al castellà donen lloc a la pèrdua de consciència de la unitat de la llengua respecte de la unitat de la llengua. O, almenys, de tancar-se en si mateixos, com a València i a les Balears. Aprofitat políticament. A causa de la industrialització trobem dos classes emergents: proletariat (de masses, anarquisme i socialisme) i petita burgesia (gran empenta amb la burocratització del país). Que lluiten amb l'alta burgesia per inclinar la balança d'un costat o altre. El triomf en 1907 de Solidaritat Catalana significa la irrupció d'aquestes en política. Açò obliga a l'escriptor a situar-se, ja que la seua obra és ara una mercaderia més. O bé accepta el seu paper com massa proletària i assumeix un paper reivindicatiu, o pacta amb la burgesia i li aporta la seua activitat intel·lectual a canvi de la recompensa econòmica i social, o defèn la superioritat de la seua activitat artística contra la burgesia i la massa. 2. EL REPTE DE SUPERAR ELS DÈFICITS HEREDATS La evolució de la literatura catalana va unida al procés de normalització. Ja que la llengua està marginada en l'administració pública, els mitjans de comunicació i l'educació (llengua B, respecte castellà, la A). Ja que des de el s.XVIII la llengua oficial de l'Estat Espanyol ha estat el castellà. Aquest procés comença a ser combatut a partir de la Renaixença, s.XIX. La normalització té gran impuls per la Mancomunitat (1914-1925) i desprès per la Generalitat (1931-1939), encara que entre aquest període es trobe la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) que prohibeix l'ensenyament en català, el seu ús en actes públics i l'exhibició de la bandera catalana. Però no l'aconsegueix frenar, sols que momentàniament, ja que s'aconsegueix integra-la, fins i tot, en els mitjans de comunicació. En 1937 en Barna s'editaven sis revistes en català i vuit en castellà. La gran parada arriba en 1939, Dictadura de Franco. El àmbit que tindrà més èxit serà el de la normativització gramatical i lèxica gràcies a Pompeu Fabra junt amb el recolzament del Institut d'Estudis Catalans i la Mancomunitat: Normes Ortogràfiques (1913), Gramàtica Catalana (1918) i Diccionari General de la Llengua Catalana (1932). 3. L'ACTUALITZACIÓ ESTÈTICA La meta comú de tots els moviments literaris i culturals d'aquest període és l'actualització estètica ja que hi ha consciència de retràs respecte les literatures europees avançades i volen emular-les, sobretot a la francesa. Com a moviments, pròpiament dits, sols podem parlar de Modernisme (1889/1892-1911), Noucentisme (1906-1923) i Avantguardisme (1916-1938). Aquests són estèticament eclèctics i sincrètics ja que és el resultat d'incorporar-los forçadament a les lletres catalanes. Però permetran comprovar les diferents posicions del escriptor en relació a la societat. 4. UNA FULLEJADA A LA LITERATURA DE CONSUM I A LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL Clar està que no tota la literatura produïda no responia al mateix nivell d'exigència estètica. Hi ha una literatura que té l'objectiu d'arribar al major públic possible amb la única finalitat de distraure i precisament aquest és un dels dèficits crònics de la literatura catalana. A més, és una prova evident de la falta de plena normalitat. Trobem en aquesta categoria la novel·la de fulletó, la rosa, policíaca, de l'oest, de ciència-ficció... Malgrat que trobem autors que destaquen com Lluís Capdevila i Josep Maria Francès en la novel·la de fulletó i Josep Maria Folch i Torres i Clovis Aimerich en la novel·la rosa. Però segurament l'aposta editorial més forta en la novel·la de consum van ser les col·leccions de contes i novel·les curtes. Seguint l'estímul de la madrilenya El Cuento Semanal (1907) tant en Barcelona com en València comencen a sortir col·leccions semblants a partit d'aquest mateix any com la barcelonina La Novel·la Catalana, o en l'any següent, la valenciana El Cuento de Dumenche (1908-1909), entre altres que van sortint en els anys següents. Solen ser d'interès literari molt desigual i, en general, poc elevat. En el teatre, un altre gènere susceptible a la novel·la de consum, s'aplica la mateixa fórmula que en narrativa, col·leccions periòdiques de contingut eclèctic. En Barcelona apareix La Novel·la Teatral Catalana (1918- 1923/1926), destaca L'Escena Catalana (1908-1913/1918-1936) i la valenciana Teatre Valensiá (desprès Valensià, 1925-1928). En la literatura infantil i juvenil sols s'inclouran unes breus anotacions que permetran fer-se una idea genèrica. La atenció editorial "normal" naix amb el inici del s.XX. L'any 1904 apareix En Patufet com la primera i més important revista dedicada a aquest sector. Amb Josep Barguñà com a director passa a tenir gran èxit i es crea la col·lecció Biblioteca Patufet. El escriptor més significatiu, col·laborador assidu de la revista, és Josep Maria Folch i Torres, que també publica alguns llibres en l'editorial Baguñà i és autor de la més important creació teatral. També a l'autora Lola Anglada i algunes incursions d'autors de la considerada literatura culta i per a adults com Carles Riba, Josep Carner, Joan Salvat- Papasseit, Carles Soldevila... 5. LA RENOVACIÓ INFRAESTRUCTURAL L'herència editorial de la Renaixença difícilment podria ser més reduïda a: una activitat editorial patriòtica, dedicada sobretot a la publicació de poesies i estudis, uns quants llibres molt curts. A diferència de les altres llengües que reben gran impuls editorial gràcies a la industrialització. A més, modifica el mercat del llibre el ràpid creixement de l'escolarització i l'alfabetització del s.XX però aquesta és en castellà i es crea una nova batalla comercial ja que el lector està més capacitat per a llegir llibres en llengua castellana que en la seua pròpia. D'altra banda es fa una separació clara dels lectors en dos camps: el de l'alta literatura i el de la literatura de consum, que és el que atraurà la major part del públic. La batalla de l'edició en català serà guanyar públic per a la seua oferta literària, així com La Renaixença i La Veu de Catalunya opten per la novel·la de fulletó, El Poble Català prefereix la solució del llibre regal, i si aconsegueixen ampliar el públic podran absorbir una part d'aquest cap a una literatura més exigent. Malgrat tot el factor clau serà l'escolarització en català. Algunes de les editorials més importants són l'Avenç (1981-1915; fundada per Jaume Massó i Joaquim Casas), La Editorial Catalana (1917-1923; dirigida per Josep Carner i Joan Estelrich, noucentista, vinculada a la Lliga Regionalista), La Llibreria Catalònia (1924-1936; obra de Antoni López-Llausàs) i Proa (1928-1938; fundada per Marcel·lí Antich i Josep Queralt, i dirigida per Joan Puig i Ferreter). I encara que alguns llibres aconseguiren vendre molts exemplars i que en l'època de la Dictadura de Primo de Rivera augmentarà l'edició en català, es feia molt difícil la professionalització de l'autor català. D'altra banda, el mercat literari català està molt lluny de ser compacte i homogeni, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears mantenen una forta autonomia productora i consumidora. CAPÍTOL 2: EL MODERNISME 2.2 LA NARRATIVA Durant els anys del Modernisme -i del Noucentisme, la novel·la, que era el gènere literari més representatiu del s.XIX, entra en crisi i augmenta la importància del conte i la novel·la curta. En França, centre de les innovacions, trobem aquesta crisi des de Zolà fins Proust i la innovació es troba ara en la poesia, preferentment la simbolista-decadentista. Ara sols queda en mans d'autors que ambicionen l'èxit i fan novel·la de gènere, com la policíaca, que cristal·litza amb les aventures de Sherlock Holmes de Arthur Conan Doyle en Un estudio escarlata (1887). Amb el Realisme i el Naturalisme desapareix l'últim model novel·lístic compacte durant llargues dècades. És el fi del retrat imparcial, objectiu. Joris-Karl Huysmans, publica el any 1884 la novel·la A contrapelo, la primera gran novel·la antinaturalista i inici emblemàtic de la novel·la decadentista. La novel·la decadentista, filosòfica o intel·lectual cobreix ara l'espai de la novel·la culta o exigent. En la novel·la filosòfica es menysprea la història en favor del contingut filosòfic o del impacte emotiu, a diferència del model a

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.