Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Bloc temàtic 1 FARMACOLOGIA, Apuntes de Farmacología

Asignatura: Farmacologia, Profesor: Farmacologia Farmacologia, Carrera: Podologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 10/01/2018

eleenabm11
eleenabm11 🇪🇸

4.8

(5)

10 documentos

1 / 12

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Bloc temàtic 1 FARMACOLOGIA y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity! bloc temàtic 1. principis bàsics de la farmacologia 1. HISTÓRIA Inicialment les substancies s’obtenien de vegetals/animals o minerals. També es creia que la malaltia era d’origen diví, i la tractaven els religiosos. Al segle XIX, Paul Ehrlich va postular que existia una interacció química entre la molècula del fàrmac i la molècula de l’organisme (Nobel 1908) • FARMAC: Qualsevol substancia química capaç d’interaccionar amb l’organisme per produir un efecte beneficiós o tòxic. • MEDICAMENT: Fàrmac + excipients, és un fàrmac que contribueix a la prevenció, diagnosi o tractament d’una malaltia. 2. PROCESSOS DELS FÀRMACS • CICLE GENERAL DELS FÀRMACS Administració del medicament->Fase farmaceutica->Fase farmacocinètica -> Fase farmacodinàmica->Fase terapèutica->Efecte • Farmacèutica: Penetra bé el fàrmac? • Farmacocinètica: Arriba bé al lloc d’acció? • Farmacodinàmica: Produeix l’efecte previst? • Terapèutic: Es l’efecte terapèutic el desitjat? ■ Fase farmacocinètica A través d’uns processos determinen di arriba al lloc d’acció la dosi desitjada i necessària 3 processos: ABSORCIÓ/DISTRIBUCIÓ/ELIMINACIÓ (Metabolisme (fetge) i Eliminació (Ronyó i intestins)) TENEN LLOC DE FORMA SIMULTÁNIA A l’inici trobem + absorció però a mesura que passa el temps aquesta es torna – fent que hi hagi + eliminació Perquè pugi ser distribuït ha de passar per les membranes biològiques de forma: ▲ DIFUSIÓ PASSIVA: A favor de gradient i NO ATP. ▲ TRANSPORT ACTIU O ESPECIALITZAT: Amb molècules transportadores. ■ ACTIU (Saturable i en contra de gradient, SI ATP) ■ PASIU (A favor de gradient i NO ATP) ▲ ENDOCITOSI: A partir de vesícules, per fagocitosi o pinocitosi. La majoria passen per DIFUSIÓ PASSIVA, els que són: ✓ LIPOSOLUBLES ✓ HIDROSOLUBLES ✓ PES MOLECULAR PETIT ✓ H2O ✓ MIDA PETITA (0.4-1nm) per passar pels porus. (el liti passa per BIPOLARITAT) Per TRANSPORT ESPECIALITZAT passen: Glucosa/Probencid Per ENDOCITOSI passen: pes molecular gran/poc liposolubles Els fàrmacs són ACIDS O BASES DÉBILS, en forma ionitzada o no-ionitzada depenent del Ph del MEDI. La forma NO-IONITZADA SI pot pasar les membranes biològiques PH Àcid Fàrmac ÀCID DEBIL-------- + NO Ionitzades Fàrmac BASE DÈBIL--------+ SI Ionitzades PH Bàsic Fàrmac ÀCID DEBIL-------- + SI Ionitzades Fàrmac BASE DÈBIL--------+ NO Ionitzades Per saber la quantitat de IONITZADES I NO-IONITZADES PROBLEMES: 2. Influència en l’absorció intestinal: A + gran el gradient de concentració en l’intestí, la velocitat de difusió serà + GRAN cap a la sang on el gradient pujarà, quan es trobi en EQUILIBRI fins que unes no desapareixin, no passaran mes, les de la sang s’enganxen, per tant hi passaran mes per igualar la quantitat de fàrmac lliure. (+ràpid=ORAL). Si augmenta la velocitat en l’intestí hi haurà menys a la sang. 3. Influència en l’efecte terapèutic: Una donarà – efecte que l’altre, ja que una s’unirà + a proteïnes, el que feia que la que té + fàrmac LLIURE faci + EFECTE. • Volum de distribució (Vd) Relaciona la concentració del fàrmac que hi ha a l’organisme amb la concentració de fàrmac que hi ha al plasma. És el volum teòric en el qual s’haurà de dissoldre la quantitat total de fàrmac administrat per obtenir una concentració IGUAL a la plasmàtica. Vd – de 5L Retingut al compartiment VASCULAR Vd – de 15L Al Vascular + Al líquid extracel·lular Vd + de 15L A tota l’aigua corporal PROBLEMA ▲ FACTORS QUE MODIFÍQUEN EL VOLUM DE DISTRIBUCIÓ 1. Unió a proteïnes plasmàtiques, Vd petit NO REAL. 2. Característiques fisicoquímiques del fàrmac, Vd + gran si: Liposolubilitat alta/grau ionització baix/poc pes molecular. 3. Irrigació òrgans (+ irrigació + distribució) +: fetge/ronyons/pulmons/cor/cervell VS - : pell/os/greix 4. Afinitat tissular específica (p.e: AINE al teixit limfàtic...) Si el fàrmac queda retingut a algun teixit, la concentració serà molt baixa, per tant calcular el Vd serà molt gran i NO CERT (P.e: Amiodarona, Vd=4000L) • Barreres a la distribució (testicular/placentària/hematoencefàlica). 1. Barrera Hematoencefàlica: Molts fàrmacs no poden passar fàcilment al cervell ja que hi ha cèl·lules endotelials continues formant una membrana basal i a sobre els pericials, cel. Estrellades. Substàncies que poden accedir: Molt liposolubles/ administrat per via intertecal (directament al líquid)/ amb mecanismes de transport especialitzats).El sucre per accedir-hi utilitza mecanismes de transport especialitzats. L’endoteli te capacitat de transformar els fàrmacs (p.e: heroïna a morfina) Si s’administra un fàrmac fia intravenosa a un conill amb meningitis es pot apreciar com la concentració plasmàtica d’aquell fàrmac es + alta, perquè pot travessar mes fàcilment el cervell, ja que per la patologia hi ha menys protecció. 2. Barrera placentària: Als 3 primers mesos d’embaras, hi ha mes protecció per al fetus, gràcies a la gran quantitat de capes. Si administrem un fàrmac amb un pH bàsic (p.e:morfina), quedaran al fetus en forma ionitzada, ja que el PH de la mare es de 7.24 i el del fetus de 7.23. 2.3) 3r procés-> Metabolisme i Eliminació. Desaparició de la forma activa del fàrmac de l’organisme ja sigui per metabolització i/o eliminació. Metabolisme: Reacció bioquímica per transformar el fàrmac actiu en inactiu, + fàcilment eliminable, es torna: polar/+ gran/-liposoluble. El principal òrgan: FETGE A vegades quan passa pel fetge es torna un metabòlit ACTIU el que farà que la durada serà + GRAN/ Que es torni un metabòlit TÓXIC, que pugui lesionar les cèl·lules. També pot ser que s’administri un fàrmac INACTIU (profarmac) i que ens doni un fàrmac ACTIU. També hi ha formes excretables sense metabolització. Diazepam 2 metabòlits actius Paracetamol 1 metabòlit tòxic (dosi limitada) Warfarina 1 metabòlit inactiu Prednisona (profàrmac) Prednisolona (metabòlit actiu) Codeïna (profàrmac) Morfina (metabòlit actiu) • Llocs de biotransformació: Aminoàcids + penicil·linaTUB DIGESTIU NitritsRONYÓ AcetilcolinaPLASMA Enzims MAO/COMT SINAPSI SNC/SNP TOT EN EL FETGE • Metabolisme dels fàrmacs: El més comú es que es metabolitzin per les fases I i II de forma seqüenciada, hi ha alguns que només per la fase I O II i després s’excreten. Hidròlisi Al PLASMA... FASE I (Obtenció d’un metabòlit + POLAR - ACTIU) ✓ Un fàrmac oxidat pot ser també reduït ✓ Les reaccions d’OXIDACIÓ són les mes freqüents ✓ Oxidació + Reducció Fetge per enzims (Citocrom P450) ✓ La reducció es escassa però important (Prednisona) FASE II (Obtenció d’un metabòlit + GRAN-LIPOSOLUBLEINNACTIU) La conjugació ofereix una substància endògena gran perquè pugui difondre molt més a través de les membranes, té lloc també al FETGE. ✓ A partir del Citocrom P450 dóna diferents isoenzims, el més utilitzat pel 50% dels fàrmacs es: CYP3A4/5, si prenem fàrmacs que són substrat d’aquest enzim COMPETIRÁN. • Factors que influeixen al metabolisme: ✓ Els propis fàrmacs: Inducció enzimàtica (augment síntesi enzim que el metabolitzen, és gradual i l’efecte MENOR en dosis + altes (tabac/alcohol/ barbitúrics...)) ✓ Factors químics ✓ Factors genètics: Entre especies la via metabòlica és diferent, entre races també i dins de la mateixa classe també son diferents. ✓ Factors fisiològics: Edat (a partir dels 21 la funció hepàtica disminueix, o en molt petits)/Nutrició (el Ca disminueix el metabolisme)/Sexe (les dones són + sensibles, ja que els homes amb la testosterona, que indueix l’enzim que elimina el fàrmac més ràpidament)/L’embaràs ( predomini de la progesterona que produeix inhibició enzimàticametabolisme + lent). ✓ Factors patològics: Insuficiència hepàtica/Patologia hepàtica/estrès, augmenta els glucocorticoids que indueixen el metabolisme dels fàrmacs. Hi ha fàrmacs com la Simvastatina que amb altres fàrmacs com el Itraconazol / Eritromicina/Verapamil AUGMENTA la concentració al plasma. INHIBICÍO ENZIMÀTICA (si fos inductor: Disminuirien) La RIFAMPICINA sobre l’antidiabètic oral produeix INDUCCIÓ, s’accelera el metabolisme. Rifampicina Punts NEGRES Volum hipotètic en el que s’hauria d’haver dissolt la dosi administrada de fàrmac per assolir la concentració plasmàtica. Vd=DxF/Cd A + distribució, + liposoluble Vd MOLT ALT ■ Aclariment: Volum de plasma lliure de fàrmac per unitat de temps. El Cl total es la suma del metabolisme + l’excreció Cl=Ke (constant d’eliminació) x Vd= ml/min ■ Semivida d’eliminació: Temps que triga la concentració de plasma a reduir-se a la meitat. T1/2= Ln/Ke T1/2=Ln2 x Vd/Cl Per que un fàrmac desapareixi han de passar 5 semivides CMEMínima eficaç, si la concentració es menor NO ÚTIL CMT Mínima tòxica, si la concentració es major TÓXIC Entre la CMT i la CME és troba l’interval terapèutic CmaxConcentració plasmàtica màxima Entre la Cmax i CME és troba l’interval eficaç (poc espai=+rapidesa) TmaxTemps per assolir la Cmax TeficaçEn que la concentració del plasma està per SOBRE de la CME, temps que dura l’acció terapèutica PLTemps que transcorre fins l’efecte terapèutic AUC Àrea sota la corba, fins que arriba a la sang ▲ MODELS FARMACOCINÈTICS Saber el moment de la Cmax, es a dir, quant trigarem a assolir la concentració eficaç, en base a 3 paràmetres. 1. Pauta d’administració: Dosi única/Infusió contínua/Dosis múltiples 2. Via d’administració: Intravascular/Extravascular 3. Distribució del fàrmac: Monocompartimental (=velocitat)/Bicompartimental (1 més ràpid que l’altre) • DOSI ÚNICA/INTRAVASCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL No ABSORCIÓ, A + llarga vida mitjanaEliminació + lenta t1/2= 0.693/Ke • DOSI ÚNICA/EXTRAVASCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL Absorció=Eliminació • DOSIS ÚNIQUES REPETIDES/INTRAVASCULAR/ MONOCOMPARTIMENTAL Dosi + gran que 5 semivides Donar dosis cada + temps (p.e:t1/2=2h5 semivides =10hDosi cada 12h) • DOSIS MÚLTIPLES/INTRAVASCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL L’estat estacionari s’assoleix quan la quantitat de fàrmac absorbida=eliminada, dintre de l’interval terapèutic (estat estacionari) AUC 1a dosi=AUC qualsevol dosis (Quantitat fàrmac 1a dosi= quantitat fàrmac en qualsevol dosi a l’equilibri) Va augmentant la concentració plasmàtica. • DOSIS MÚLTIPLES/EXTRAVAVSCULAR/MONOCOMPARTIMENTAL Si són diferents fàrmacs cadascun tindrà diferents preses,segon com s’administrí gràfic d’una manera o d’una altre. ▲ Règims dosificació habituals (MT=Marge terapèutic) 1. Fàrmacs vida mitja intermitja (8-24h)Preses 1-3 cops 2. Fàrmacs vida mitja curta (1-3h)MT alt: 8-12h en dosis altes/MT baix: alliberació controlada 3. Fàrmacs vida mitja llarga (1-4 dies)1 cada 1-4 dies, en 20 dies assolir estat estacionari: MT alt: Dosi XOC/MT baix: NO dosi XOC DOSI DE XOC: Dosi inicial superior a la dosi de manteniment. L’objectiu es assolir en menys temps la concentració amb efecte terapèutic) Dx= Vd x Concentració diana Repàs: (Ke= 0.02) Biodisponibilitat: 0-1 Volum de distribució: Vd= Dosi/Concentracions plasmàtiques= L Aclariment: Cl=Ke x Vd= ml/min Temps de vida mitja: t1/2=0.693/Ke = h
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved