Pensament: Representació del coneixement (tema 2 de 4), Apuntes de Derecho Privado Internacional

¡Descarga Pensament: Representació del coneixement (tema 2 de 4) y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity! 1. Introducció Característiques de la capacitat cognitiva • Capacitat per adquirir i emmagatzemar nous coneixements. • Actualització contínua de les dades. Ex. Creiem en els reis mags F 0E 0 quan som grans en ho diuen i eliminem això i anem adquirint coneixements nous. • Capacitat limitada F 0E 0 necessitat de simplificar Representació del coneixement • Formes de representació dels coneixements: - conceptes F 0E 0 amb un concepte inferim un munt de propietats. - esquemes F 0E 0 conjunt de conceptes - guions F 0E 0 part concreta de l’esquema - mapes cognitius Cadira F 0E 0 seure, fusta, marró, no cau, per menjar, per pujar, (la forma que té), tros per seure, tros per recolzar l’esquena, còmode, per descansar,... 2. Conceptes 2.1. Definició • Són representacions mentals dotades de propietats semàntiques, és a dir, que són coses, fets o idees que tenen un significat. • Són les representacions cognitives d’un conjunt d’objectes, idees o fets. Un concepte ens aporta molta informació. • Són les unitats principals del pensament. • Són senzills i fàcils d’usar. • Són representacions estables ( el concepte de cadira no ens canviarà d’una setmana per l’altre, malgrat anem adquirint nous conceptes i modifiquem lleugerament els antics amb els nous). • Varien amb el desenvolupament ontogenètic. Si no tinguéssim conceptes potser pensaríem amb imatges però aleshores trigaríem molt. 2.2. Funcions dels conceptes (Bruner, Goodnow i Austin, 1956) • Reduir la complexitat de l’entorn. • Ajudar a identificar els objectes que hi ha al món. - Reduir la necessitat de l’aprenentatge constant. - Ordenar i relacionar fets (proporciona organització i permet fer inferències) F 0E 0 un exemple d’organització seria que en una cua ens posem els últims i no els primers i una inferència és deduir propietats relacionades amb conceptes, com ara si estem anant a un restaurant italià sabem que segur trobarem pizza i pasta. • Fer prediccions futures del que passarà. 2.3. Tipus de conceptes (Rosch, 1978) > Conceptes clàssics Característiques: • Entitats ben definides a partir d’una sèrie d’atributs. Tot allò que podem definir a traves de propietats i lleis. Per exemple: quadrat, rodona i triangle. Però també aquells conceptes que podem establir per consens social, com ara: “família”. • Els atributs són necessaris i suficients Crítiques: • Impossibilitat d’especificar les propietats definides. Ex: cadires uni F 0E 0 1 pota • Existència de límits borrosos. • Existència d’efectes de tipicitat. Ex: moble F 0E 0 TV > Conceptes naturals Característiques: • Conceptes mal definits: no existeix una sèrie d’atributs compartits per tots els exemples, com ara: els mamífers. • Característiques de criteri o semblança familiar. • Existeixen elements que són més representatius que els altres (centralitat). • Límits difusos o flexibles. 2.4. Organització dels conceptes • Conceptes relacionals F 0E 0 Ex: si hi ha un quadrat aleshores que sigui negre. S’assembla al conjuntiu. • Mètode de la selecció: • Estratègia de focalització conservadora: Focalitza la hipòtesi en la primera targeta i canvia, cada cop, només un atribut. Ex: número. • Estratègia de focalització arriscada: Focalitza la hipòtesi en la primera targeta i canvia cada cop més d’un atribut. Ex: número i color. • Estratègia d’exploració successiva: Parteix d’una hipòtesi que es manté si l’encerta i sinó s’elimina. • Estratègia d’exploració simultània: Parteix de totes les hipòtesis possibles i va eliminant les errònies. • Alguns resultats: L’eficiència d’estratègies de focalització requereixen menys esforç de memòria. Els conceptes disjuntius són més difícils d’aprendre. • Experiment de Kendler i Kendrler (1962, 1975) • Aprenentatge de discriminació visual de formes. • Criteri d’encert: 8 respostes correctes, es produïa un canvi en la regla: • Canvi invertit o intradimensional (I): Canvi de criteri de valor correcte però no de la dimensió de la instància. Ex: si abans el valor era ‘gran’, desprès de 8 correctes, serà ‘petit’. • Canvi no invertit o extradimensional (E): Canvi de la dimensió per la qual es classifiquen les instàncies. Ex: si abans era gran, ara és vermell. • Si l’aprenentatge de conceptes consisteix en establir simples associacions de estimul-resposta, aleshores el canvi invertit (intradimensional) és més difícil d’aprendre que no el no invertit (extradimensional). • Si l’aprenentatge de conceptes consisteix en verificar hipòtesis, aleshores el canvi invertit (intradimensional) és més fàcil d’aprendre que el no invertit (extradimensional). • Coexisteixen les dues formes d’aprendre conceptes (associacions i hipòtesis): • < 7 anys ús d’associacions en major mesura. • > 7 anys ús de regles o hipòtesis en major mesura. • Els adults usen en major freqüència la verificació d’hipòtesis que a no pas les associacions. 3. Esquemes • L’esquema és un model hipotètic de com s’emmagatzema la informació. • Funcions dels esquemes (són semblants a les dels conceptes perquè els esquemes engloben el conceptes): • Generen expectatives o prediccions. • Faciliten la comprensió (fets i discurs). • Orienten el record (memòria). • Característiques dels esquemes: • Són unitats cognitives complexes (concepte, acció i organització). • Interaccions entre ells. • Actualització constant dels esquemes (activació) • Tenen un caràcter multifuncional perquè organitzen tots els nostres processos cognitius. • Formació d’esquemes. Ex: Quan varem arribar a la UAB varem formar un nou esquema. Teníem de “estudiant” pero no el de “estudiant (universitari) de la UAB”. • Violació d’esquemes (discrepàncies). En qualsevol moment se’ns pot trencar un esquema que ja teníem. Ex: Quan un nen descobreix qui son els Reis Mags. Podem fer: un nou esquema o no creure’ns la nova informació. • Classificació funcional dels esquemes: • Dominis de coneixement. • Pautes de comportament. Ex: situació a classe,a la discoteca o al cine apliquem esquemes diferents. • Patrons emocionals Els esquemes per que siguin operatius s’han d’activar, no tenim sempre tot al cap. Quan anem a la universitat no activem l’esquema d’anar en avió. • Esquema i emoció: • Si pensem en una situació positiva tenim + facilitat a recordar una altra situació positiva i no negativa. Passa el mateix a l’inversa. 4. Guions • Són representacions mentals de les rutines diàries. • El guió és el subesquema: Sortir al vespre (= esquema) F 0E 0 anar a sopar (= guió o subesquema). • Són plans d’accións que faciliten la comprensió de les coses i organitzen el nostre comportament. • Són seqüències organitzades de comportament que tenen un ordre temporal. • Inclouen seqüències estereotipades d’accións ordenades. Ex: Si anem per primera vegada a casa d’algú, no anirem, nosaltres, directament a la nevera a agafar el que sigui si tenim set. • Influències socioculturals. Exemple de guió: Els esquemes i guions ens donen confiança perquè redueixen la impressibilitat i així en sentim més còmodes, per exemple, en un restaurant si sabem com comportar-nos. 5. Mapes cognitius • Són representacions mentals o cognitives (imatges mentals) sobre llocs i localitzacions. • Aquests esquemes d’orientació espaial els anem actualitzant. Ex: una obra amb una barrera, canvien la botiga de fruita per una d’informàtica, etc. • Edward Chace Tolman [1886-1959] i els seus laberints: • Va treballar amb ratolins que tenien gana. • Els animals que tenen poca facilitat amb els mapes cognitius moren. • Procés pel qual un individu adquireix, codifica, emmagatzema, recupera i descodifica informació sobre ubicacions relatives i atributs de fenòmens en el seu ambient especial (quotidià). [Downsistea 1973] • Tenen un gran valor adaptatiu. Ex: una persona amb alzeimer es desubica perquè li fallen els mapes cognitius. • Depenen de la nostra interacció amb l’entorn, és a dir, interaccions reiterades (repetides). • Parteixen del principi d’economia, es a dir, cadascú li dona més importancia a determinats llocs.