Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Beec 2n parcial, Apuntes de Nutrición

Asignatura: bases de comunicació i etica, Profesor: Lucia Tarro, Carrera: Nutrició Humana i Dietètica, Universidad: URV

Tipo: Apuntes

2016/2017
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 20/06/2017

sarins98
sarins98 🇪🇸

5

(1)

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Beec 2n parcial y más Apuntes en PDF de Nutrición solo en Docsity! Comunicacio, Etica I Educació Apunts - Temas 1 - 10 Bases d'Educació, Ètica i Comunicació (Universitat Rovira I Virgili) Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 LA PROMOCIÓ DE LA SALUT Evolució epistemologica de la salut 1) Absencia de malaltia 2) complet benestar: absencia de malaltia i estar be El concepte de salut ha anat evolucionant enfuncio del moment historic, de les cultures, del sist social, tecnologiai del nivell dels coneixement: -Pensament primitiu -Malaltia com a castig divi -Desenvolupament de la higiene personal i publica OMS: la salut es l'estat complet de benestar fisic, mental i social, i no nomes l'absencia demalalties o afeccions. 3) Proces salut – malaltia -Triada ecologica de Cokburn -Model de Leavell i Clark -Model canadenc de Lalonde Va tractar de coneixer els factors que influeien en la salut dels canadencs essent la causa determinant de la salut o de la malaltia, la interrelacio positica o negativa d'aquests. Determinants de salut: conjunt de factors personals, socials, economics i ambientals que determinen l'estat de la salut dels individus o poblacions La salut es un camps multidimensional i difos com a resultat dels determinants de la salut: -Camp de forces de la salut, Blumk -Model epidemiologic de Dever Les accions politiques han de dirigir- se cap als factors que incideixen en l'aparicio de les malalties, potenciant la promocio de la salut Envelliment, herencia genetica... Contaminació, pobresa, marginacio... Drogues, exercici fisic, alimentacio... Qualitat, accesibilitat... Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 PROMOCIÓ DE LA SALUT, EVIDENCIA CIENTIFICA Metode cientific Observar fets, elaborar teories, deduir hipotesis que expliquin satisfactoriament aquests fets i sotmetre aquestes hipotesis a observació per adoptar-les o no com provisionalment veritables. 1. Objectius de l'investigació -Descriure: estudis descriptius -Explicar: estudis experimentals i observacionals analitics 2. Tipus d'estudis -Finalitat de l'estudi: descriptiu o analitic -Sequencia temporal: transversal o longitudinal -Control de l'assignació dels factors d'estudi: experimental o observacional -Inici de l'estudi en relacio a la cronologia dels fets: prospectius, retrospectiuso ambispectius Cronologia Prospectiu: exposicio determinada recentment i els resultat es detecten immediatament Retrospectiu: exposició i resultats van ocorrer abans Ambispectiu: exposicio va tenir lloc en el passat i els resultats es detecten ara Biaixos en la investigació Errors sistematics que tenen com a conseq l'estimació erronea de l'associacio entre exposicio i efecte. Practicament impossible eliminar-los totalment; es poden originar en qualsevol fase de la investigació. La seua magnitud no es pot quantificar, pero sovint es pot predir com influira en els resultats. ACTIVITAT BIAIX Revisio bibliografica Llegua de publicacio Seleccio de participants Seleccio de voluntaris Font de dades Pacients i / o registres incomplets Mesures Errors intrumentals i/o dels investigadors Analisi de dades Estadistica inadequada Interpretacio Interpretacio interesada Publicacio Es publiquen mes els resultats significatiu Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 Tipus d'estudis cientifics Estudi transversal AVANTATGES INCONVENIENTS Estudien mostres representatives de la poblacio No permet establiruna relacio causa-efecte Es poden estudiar diverses patologies/factors de risc en un estudi Manca una sequencia temporal Per a la seua realitzaciono fa falta emprar massa temps No son utils per malalties poc frequents ni de curta duradda Permet estimar la prevalença i ajuden a la planificacio sanitaria Possibilitat d'error atribuible a les no respostes Son un primer pas en la realitzacio dels estudis prospectius -Estudis de prevalença -Avaluacio de proves diagnostiques -Estudis de concordança -Estudis per evaluar la validessa i fiabilitat d'una tecnica -Estudis ecologics Casos i controls -Estudis observacionals, analititcs i longitudinals -La funcio dels grup controls es estimar la proporcio d'esposicio en el grup de no malalts Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 AVANTATGES INCONVENIENTS Utilsper estudiar patoogies poc frequents Es facil que s'afegeixen errors sistematics tant en la seleccio de grups com en la recollidad'info Son un bon disseny per a malalties amb un llarg periode de latencia Els casos (pacients diagnosticats) no sonun mostra representativa de tots els malalts, quedant fora, habitualment, els casos fatals i els no diagnosticats Poden avaluar multiples factors de risc per una sola malaltia No son un bon disseny per a estudiar mes d'una paralogia simultamenament. La seua durada es relativament curta i economica No permeten calcular la incidencia ni la prevalença de la patologia Permeten estimar el riscde patir una malaltia a partir d'un factor d'exposició Cohorts AVANTATGES INCONVENIENTS Els indiv es seleccionen a partir de que estan exposats, el que permet realitzar una correcta seq temporal No son utils per estudiar malalties poc frequents Es poden observar varis efectes d'una exposició Si son prospectius solen ser de llarga durada Quan son prospectius es minimitzen els errors de la mesura d'exposició Fa falta reclutar un numero elevat de participant Permeten el calcul directe de la incidencia en el grup expost i en el no exposat Elevat cost Possibilitat de perdues pel seguiment Assaig clinic controlat NO aleatori Assaig clinic controlat aleatori Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 Disseny d'un Programa de Salut i d'una Unitat de Programació Educació per la salut Procés orientat a l'ús d'estratègies efectives per ajudar a la població a adoptar o modificar conductes que millorin la seua salut o previnguin problemes de salut 1. Prevenció primaria -> la que es fa abans de patir la malaltia 2. Prevenció secundaria -> la que es fa quan ja ha aparegut la malaltia 3. Prevenció terciària -> rehabilitació per malalties cròniques Programa d'Educació per la Salut 1. Identificació dels problemes i les necessitats de salut -Anàlisi de la situació de la salut a la població (estudis epidemiològics) -Identificació dels problemes existents -Determinació de les necessitats de la Salut 2. Establiment de les prioritats EFICÀCIA: probabilitat d'individus de beneficiar-se amb la intervenció (condicions ideals) EFECTIVITAT: individus beneficiats realment amb la intervenció (condicions reals) EFICIÈNCIA (cost-efectivitat): quantitat d'individus beneficiats amb els mínims recursos / mínims recursos necessaris per beneficiar al màxim d'individus. Criteris per establir-los: a- Importància de la pèrdua de vida productiva com a resultat de la malaltia o del problema de salut Indicadors: -Anys potencials de vida perdut -Esperança de vida en bona salut -Enquestes / qüestionaris validats b- Sensibilitat de la malaltia al programa Indicadors -Efectivitat teòrica: resultats d'un programa en condicions reals c- Cost del programa per solucionar el problema Indicadors -Cost intervenció / pressupost disponible -Eficiència (cost-efectivitat) d- Factibilitat organitzativa, institucional, cultural i política del programa. 3. Objectius Definició (la nostra meta) -> problema, població a qui va dirigit i temps de consecució Dos tipus: Objectiu general: finalitat del programa d'educació per la salut Objectius específics: cadascun relacionat amb una unitat de programació o amb una activitat. Sempre en funció de l'objectiu general. SEMPRE REDACTATS EN INFINITIU!!!! No alcanza las metas y desperdicia los recursos econom. Administra bien los recursos pero no alcanza las metas Alcanza las metas pero no hace buen uso de los recursos Alcanza las metas I administra bien los recursos economicos Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 4. Activitats a realitzar els objectius (en format d'una programació) Que es una Unitat de Programació? Es una eina que utilitza el professional de la salut i el professional de l'educació amb el fi dissenyar unes activitats d'aprenentatge a una població diana. Conjunt d'activitats les quals es desenvolupen en un temps determinar, per arribar a uns objectiu marcats. Es la intervenció de TOTS els ELEMENTS del procés Ensenyament-Aprenentatge en un temps delimitat. Dona resposta a totes les qüestions de l'ensenyament: que ensenyar → objectiu i continguts quan ensenyar → seqüencia ordenada d'activitats i continguts com ensenyar → activ, organització de l'espai i metodologia l'avaluació → criteris i instruments per l'avaluació (totes les activ han de portar una avaluació (preguntes inicials i finals, fitxa complementaria...) Parts de l'Unitat de Programació -Títol del l'activitat* -Introducció i justificació (3/4 línies que justifiquen perquè es fa l'activ i els determinants de salut) -Objectius: 1-2 objectius específics (els mateixos que al principi) -Continguts: diferents tipus → conceptes: coneixements; procediments: destresa; actituds. Objectius i continguts → relacionats, si no poden resultar reiteratius -Metodologia: quina estratègia de mètode es farà servir (xerrades, seminaris, jocs...) -Seqüencia d'activitats (al peu de la lletra) -Recursos / materials -Avaluació: com la farem (jocs, enquestes, tests...) -Bibliografia -Annex: trobarem tot el que necessitarem per realitzar les activitats *Descripció de la UP -Títol: clar, curt, motivador -Identificació de necessitats de salut -Determinants de salut -Cicle de la vida -Àmbit -Prevenció -Caract espacials -Caract del grup (nº de gent, edat, patologia, genere...) -Durada -> temporització (distribuir per franges de temps) Elements que composen la UP Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 5. Mobilització i/o coordinació dels recursos Recursos humans -Nº de persones necessàries -Qualificació professional -Temps de dedicació -Duració de la col·laboració Recursos materials -Locals -Equipament -Material necessari Recursos financers -Fonts de finançament -Formes de finançament -Quantitat necessària 6. Execució Disseny del programa → autoritzacions → execució -Correcte monitorització -Readaptar les activ i recursos -Avaluar el programa (procés) -Coordinació interior i exterior -Sensibilització de la població (difusió) 7. Avaluació del Programa Inicial -Problemes i necessitats -Info sobre el disseny del programa De procés -Recursos inadequats, error en l'execució, mètodes no efectius... Final -Resultats obtinguts -Avaluació de l'estat de salut (pes, IMC, pressió arterial, anàlisis...) BIBLIOGRAFIA DEL PROGRAMA!! molt importat Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 Els continguts Els continguts: Conjunt de teories, hipòtesis, proposicions, models de pensament i d'acció, patrons culturals característics del desenvolupament científic i genuí de la cultura de la societat a on té lloc el procés d'ensenyament – aprenentatge. IMPORTANT: es redacta amb SUBSTANTIU Característiques -Són el mitjà per assolir els objectius -Els continguts es transformen en coneixement -A vegades poden ser reiteratius Exemple -Objectiu: aprendre coccions saludables -Contingut: aprenentatge de coccions saludables, les coccions saludables, realització de diferents tipus de coccions Característiques que han de tenir els objectius SOCIOCÈNTRIC LOGOCÈNTRIC PSICOCÈNTRIC Selecció i recerca d'habilitats que demana el context social Com s'estructura la ciència en si mateixa. Estructura interna de cada disciplina. Posa l'accent en els subjectes destinataris de la nostra acció educativa. Si fem unes activ contra l'obesitat infantil amb nens de 6 anys, es pot fer un teatre on els protagonistes siguin personatges del seu voltant Els temes seran la base científica, sempre recolzada amb referències actuals. Farem activ d'educació amb base nutricional científica. Si fem unes activ a adults amb diabetis no farem servir dibuixos com si fossin nens petits. Configuració disciplinar -El coneixement científic es configura i sistematitza en disciplines -Tot el que entra dins de les disciplines, com els continguts, s'han d'estructurar, és a dir, tot té una seqüència. -Es interessant saber quins criteris utilitzarem per fer aquesta estructura. Organització dels continguts -Des dels coneixements més bàsics als més complexos -Del general al particular -De les parts al totalment-Dels teòric al pràctic Selecció dels continguts S'ha de considerar: -Els criteris lògics, psicològics i sociològics -El marc organitzatiu (espai, temps, mitjans) -La microsociologia de la població diana, clima de l'aula/ espai Taxonomies Els continguts han de respondre a 3 àmbits: Àmbit cognitiu (coneixement, destreses intelec, habilitats → coneixement / conceptual Àmbit psicomotor (destreses motores) → destresa / procediments Àmbit afectiu (actituds, hàbits) → actitudinal Tipus de continguts CONCEPTUALS (àmbit cognitiu) PROCEDIMENTAL (àmbit psicomotor) ACTITUDINAL (àmbit afectiu) Estructura, funció, sistemes, elements, matèries, transformacions, història. Observació, comparació, classificació, reconeixement, utilització de recursos i tècniques Valoració del seguiment i de les normes La dieta mediterranea Aprenentatge d'una dieta equilibrada i saludable Interès oels estils saludables de vida Hem de tenir en compte que... La salut i la malaltia estan connectades a factors múltiples i diversos (legislatius, ambientals, socioeconòmics, culturals...). S'hauran de tenir en compte aquests factors en el saber de la salut. Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 Estratègies didàctiques Estratègies en educació nutricional -El camp d'acció de l'Educació per la Salut → es tota la col·lectivitat -Es necessari fer programes amb diferents objectius per a cada grup especific -A nivell de persones sanes (població general o consumidors) es possible desenvolupar programes d'educació nutricional en diferents àmbits/escenaris: Escolar Laboral Comunitari Sanitari -També es poden fer a col·lectius amb risc o bé d'intervenció dirigits a pacients Qui fa programes d'educació nutricional per la salut? Totes aquelles persones de la comunitat que contribueixen → individus i grups col·lectius → adoptin conductes positives de salut. Poden participar activament en els Programes d'Educació per la Salut professionals sanitaris: metges, infermers, psicòlegs, professionals de l'ensenyament, nutricionistes... Estratègies per modificar la conducta Que pretenem a partir de l'educació nutricional per la salut? -Modificacions en la conducta: reduir factors de risc, reduir malalties, millorar la qualitat de vida... 1. Prevenció primaria: prevenció i millora individual 2. Prevenció secundaria: educació dirigida a individus o col·lectius amb indicadors de risc, per tal de: -Evitar l'evolució negativa del procés patològic -Escurçar la manca de salut -Retornar a la normalitat 3. Prevenció terciària: educació dirigida a millorar la qualitat de vida, l'evolució de la malaltia o limitar les seqüeles. Tots els programes d'Educació per la Salut en matèria nutricional es programen i dissenyen en funció dels resultat i necessitats detectats a partir d'estudis epidemiològics ---> necessitarem fer cerca d'articles, llibres, estudis.... Model de conducta -Necessitats personals -Els determinants de la conducta -Les etapes que es van incorporant a les innovacions -Els processos de canvi individual -Processos del canvi social -Mecanismes de comunicació Màrqueting social Per canviar la situació actual (hàbits poc saludables) fa falta promoure hàbits i estils saludables de vida mitjançant una intervenció d'educació per la salut utilitzant el màrqueting social coma marc teòric Es una estratègia per canviar la conducta de manera planificada. Utilitza una planificació integrada i els avanços de la tecnologia de la comunicació i les habilitats del màrqueting. Es un enfocament utilitzat per desenvolupar activitats encaminades a canviar o mantenir la conducta de les persones en benefici dels individus i la societat en el seu contingut. Combinat idees de màrqueting comercia i les ciències socials, el màrqueting social es una eina provada per influir en el comportament d'una manera sostenible i rendible. El màrqueting social utilitza les tècniques del màrqueting tradicional amb un enfoc a traves de les xarxes social per aconseguir impactes saludables sobre la població. Es una bona estratègia per potenciar les eleccions d'opcions saludables. Un enfocament del màrqueting social: tenir en compte aquestes 4 preguntes afegirà valor als projectes o programes d'educació per la salut: Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113 1) Realment entenc quin és el meu públic diana i veig les coses des de la seva perspectiva? 2) Sóc clar sobre el que m'agradaria que fes el meu públic diana? 3) No són més grans els costos i les barreres per realitzar el projecte/programa que els beneficis que obtindrà el meu públic diana? 4) Estic utilitzant una combinació d'activitats per tal d'animar a la gent per aconseguir l'acció desitjada? Criteris del màrqueting social 1. Comportament: modificar el comportament de la població. Influir en els comportament, no només en els coneixements, les creences i actituds. Són objectius clars, mesurables i amb terminis definits. 2. Orientació al client: Centrat en l’audiència. Combinació de bases de dades i mètodes d’investigació qualitativa i quantitativa. Fan proves preliminars amb el públic. El públic i la comunitat formen part de l’ estudi més enllà de ser subjectes d’ investigació. 3. Teoria: utilitza teories del comportament per entendre la població. Els supòsits teòrics es proven a la intervenció pre-prova. 4. Insight/Perspicacia: una compressió profunda del que mou i motiva la conducta a la audiència, incloent qui i quina influencia te en la conducta planificada. Insight es genera des del treball d'orientació al client. 5. Intercanvi: considera els beneficis i costos de l'adopció i manteniment d'un nou comportament. Anàlisi clar i exhaustiu dels costos reals percebuts/enfront dels beneficis percebuts/reals 6. Competència: tracta d'entendre el que competeix pel temps de l'audiència, l'atenció i l'inclinació a comportar-se d'una manera particular. Aborda els factors directes i externs que competeixen pel temps i l'atenció. 7. Segmentació: s’ adapta a les necessitats de l‘audiència, a cada segment d’ aquesta. Fa un “vestit a mida” per cada grup. 8. Mescla: utilitza una combinació de mètodes per aconseguir un canvi de comportament. No confiar únicament en la sensibilització. Utilitza tots els elements del màrqueting mix ( producte, preu, plaça i promoció ) i / o mesures de primera intervenció (informar, educar, suport, disseny i control). Peer-led Estratègia peer-led (model d'igual a igual): es una estratègia per motivar i aconseguir els objectius nutricionals que ens plantegem. L'edat de l'educador es molt mes propera a l'edat del que rep la intervenció. Distributing prohibited | Downloaded by Eva López Escriu (lopez.3va@gmail.com) lOMoARcPSD|1372113
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved