La Música: una expresión social y cultural - Prof. Ayats, Apuntes de Música

¡Descarga La Música: una expresión social y cultural - Prof. Ayats y más Apuntes en PDF de Música solo en Docsity! 1. Martí, Josep. La música: un interrogant obert Assumim que sempre ha hagut música i desconeixem una societat que no desenvolupe algun tipus d’activitat que puga ser qualificada de musical. Les preguntes: - per què hi ha menys compositores que compositors? - per què es presumeix de músiques nacionalistes? - per què unes músiques es relacionen amb el whisky i altres amb vi de missa o cerveses? Tenen una base comuna: els processos de creació de categories socials a partir de les quals entenem la nostra realitat -i que, entre altres, tenen la funció de regular les relacions entre individus. El fenòmen de la música es pot observar des de perspectives diferents. La més habitual és considerar-la com art, entenent-la en termes d’estètica i establint diferents corrents estilístiques que van configurant-se a través de la història. També es considera com mitjà de comunicació que contribueix a la construcció social de la realitat. Segons Otto Brusatti: “La música és una pràctica artística que compleix sempre funcions molt concretes dins la societat. (...) No només reflecteix l’esperit d’una època, sinó que hi intervé dialècticament en la seva configuració”. Quan parlem de producció simbòlica implícita al fenòmen musical parlem de comunicació, que com sabem és epistèmica (un mitjà mitjançant el qual coneixem coses; font de coneixement); és a través seu que construïm la nostra realitat social. La música, a més de significar, és. Sovint hi associem cert component de misticisme; en realitat, la importància que li atorguem no és comparable a l’enorme trascendència social del món de la política o de l’economia. Es concebeix com a diversió o també com quelcom certament elevat però que, al cap i a la fi, és un luxe social del qual se’n pot prescindir. A les escoles, la música té un rang baix, i és que el sistema educatiu li ha donat tradicionalment poca importància. Com a activitat cultural, la importància que la nostra societat dóna a la música es posa de manifesta als periodes de recessió econòmica en quèe es tracta de disminuir les despeses supèrflues o més prescindibles. Totes aquestes actituds ens remeten a la idea de la música com quelcom que té poc a veure amb la realitat cotidiana. Però no és cert: la música és omnipresent, i és portadora de missatges, i alhora que estètica, també és ètica. La música sovint no és tan innocent o inofensiva com ho puga semblar. La importància social de la música és un fet ben evident: amb el seu gran poder de convocatòria és capaç d’expressar maneres de pensar i d’articular col.lectius humans. Hi ha determinats gèneres i estils musiclas que donen respostes a certes quuestions pr`øpies d’una edat, de la mateixa manera que hi ha músiques que ofereixen respostes als interrogants que ens plantegem sobre la pòpia pertinença a una classe social o a un grup ètnic. En el jovent, la necessitat de trobar la seua pròpia identitat per entendre’s com una generació diferenciada de la dels seus pares jugarà un paper important en la configuració dels seus gustos musicals. La música contribueix a enfortir els