Mo?dul 3. Estructures de mercat, Apuntes de Economía

¡Descarga Mo?dul 3. Estructures de mercat y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! Estructures de mercat Mercè Sala Rios Carolina Hintzmann Colominas P02/03004/00142 © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 5 Estructures de mercat Introducció L’economia estudia la manera d’aconseguir l’eficiència assignativa d’uns re- cursos que són escassos, per tal d’evitar el seu malbaratament. Hi ha dos me- canismes que poden dur a terme l’assignació de recursos, l’Estat i el mercat. Aquests mecanismes tenen com a objectiu garantir una assignació eficient dels recursos, en altres paraules, determinen o responen a qüestions bàsiques com ara què, com i per a qui produir béns i serveis. El paper de l’Estat en les economies de mercat es redueix, principalment, a corregir els efectes de les operacions de mercat, quan aquestes poden ser per- judicials per a un segment de la població. L’altre mecanisme d’assignació, el mercat, és l’instrument més eficient i impor- tant d’assignació de recursos. És precisament per això que en aquest mòdul es- tudiarem les principals estructures de mercat, les seves característiques, el seu funcionament i la seva influència sobre l’eficiència assignativa dels recursos. Així, doncs, primerament, és convenient deixar clar què s’entén per estructura de mercat. El mercat és el lloc on conflueixen els interessos dels consumidors (demanda) i dels productors (oferta), és a dir, on es relacionen buscant un acord entre el preu i la quantitat de bé que es vol intercanviar. La manera en la qual es produeix l’esmentada relació depèn de diversos factors com, per exemple, la manera en la qual s’organitzen les empreses productores en el mercat per a ven- dre el seu producte, el nombre d’oferents i demandants que acudeixen al mer- cat i l’estratègia que adopten les empreses per a maximitzar els seus beneficis. Tots aquests factors conferiran al mercat unes particularitats que ens perme- tran de parlar de diferents estructures, models o tipus de mercat. Bàsicament, cal diferenciar entre dues estructures de mercat oposades, els mercats de competència perfecta i els mercats de competència imperfecta. Començarem estudiant les característiques del model de mercat de competèn- cia perfecta. D’entre els mercats no competitius estudiarem el monopoli i el seu cost social, l’oligopoli i la competència monopolística. En aquest punt cal fer una precisió i és que en la realitat cap dels models de mercat que s’estudiaran apareix en estat pur. Normalment, adopten una estructura híbrida. Serà també objecte d’anàlisi com varien d’acord amb l’estructura de mercat el preu i la quantitat que igualen l’oferta i la demanda, en altres paraules, el punt d’equilibri del mercat i, en conseqüència, el punt en el qual maximitzen bene- ficis les empreses. Això succeeix malgrat el fet que les empreses, independent- ment de l’estructura de mercat en la qual estiguin operant, sempre actuen seguint el principi maximitzador de beneficis IMg = CMg. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 6 Estructures de mercat Finalment, veurem en quina mesura en surten més o menys beneficiats els consumidors pel preu i la quantitat d’equilibri en el cas particular de la com- petència perfecta i del monopoli. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 7 Estructures de mercat Objectius Els objectius que es volen aconseguir amb l’estudi d’aquest mòdul es poden concretar en els següents: 1. Poder identificar i conèixer les diferents estructures de mercat. 2. Entendre els mecanismes que donen lloc a diferents preus i quantitats d’equilibri. 3. Entendre com influeix el poder de mercat en la determinació de l’equilibri dels diferents models de mercat. 4. Comprendre les particularitats del criteri de maximització de beneficis en les diferents estructures de mercat. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 10 Estructures de mercat preu. El punt d’intersecció de totes dues indica el preu d’equilibri del mercat, P1 en la figura 1(a). En canvi, la corba de demanda d’un productor o empresa individual i és ho- ritzontal (figura 1(b)). Totes les empreses que formen el mercat saben que els productes que ofereixen les seves competidores són idèntics al seu i, per tant, perfectament substitutius. Cada empresa ha d’acceptar el preu que fixa el mercat per poder vendre el seu producte. En la figura 1 el preu determinat pel mercat és P1, aquest és el preu que l’empresa ha d’aplicar als seus clients. Si de- cidís establir un preu per sobre de P1 no vendria els seus productes, ja que els consumidors tenen una informació perfecta i estan al corrent que les altres em- preses fabriquen un producte igual i el venen a un preu inferior. L’empresa i té una corba de demanda horitzontal al preu d’equilibri fixat pel mercat (P1). Figura 1. Equilibri en un mercat i una empresa competitius. Del que acabem d’esmentar es desprèn que les principals característiques d’un mercat de competència perfecta són les següents: a) És un mercat atomitzat, és a dir, hi ha molts compradors i venedors. Cap venedor o empresa no pot influir individualment sobre el preu de venda del producte; per això es diu que cap empresa té poder de mercat. La seva pro- ducció individual representa un percentatge molt petit sobre el total de produc- ció intercanviada en el mercat. Una variació de la producció individual amb prou feines repercutirà sobre el preu de venda en el mercat. b) Els béns o els productes intercanviats són homogenis. Els compradors no tenen possibilitat d’identificar quina empresa ha produït el bé en qüestió. Això explica que romanguin indiferents entre comprar un bé o un altre. Ales- hores diem que els béns són perfectament substitutius. En competència perfecta, la corba de demanda a la qual s’enfronta l’empresa individual és horitzontal. La corba de demanda de mercat és decreixent. En competència perfecta… … és important diferenciar en- tre la corba de demanda indivi- dual d’un productor, venedor o oferent, de la corba de de- manda del mercat. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 11 Estructures de mercat c) No hi ha barreres d’entrada ni de sortida del mercat. Qualsevol empresa pot entrar o sortir d’aquest mercat en qualsevol moment. Aquesta caracterís- tica és molt important perquè un mercat sigui eficient i competitiu. d) Tant els compradors com els venedors estan perfectament informats sobre les característiques dels béns intercanviats, de la quantitat i del preu de venda. Això els permet d’avaluar adequadament els costos i els beneficis de les seves decisions relatives al consum i a la producció, respectivament. 1.1. L’equilibri i la maximització de beneficis a curt termini En els mòduls anteriors hem vist el concepte d’equilibri de mercat i quins eren els criteris generals per a la maximització de beneficis d’una empresa, i també la quantitat produïda, els ingressos i els costos en aquest punt. Concretament, sabem que l’equilibri implica la igualtat entre l’oferta i la demanda i que una empresa per a maximitzar el seu benefici produirà una quantitat de béns de- terminada perquè es compleixi IMg = CMg. Ara es tracta de veure en quina mesura afecten les característiques particulars de la competència perfecta a la quantitat i al preu d’equilibri i a la maximització de beneficis. Començarem estudiant la forma i comportament de les corbes de demanda i oferta, d’ingressos i costos en un mercat de competència perfecta. En compe- tència perfecta la corba de demanda horitzontal a la qual s’enfronta una em- presa individual és idèntica a les corbes d’ingrés mitjà i ingrés marginal. Les tres corbes coincideixen en la mateixa línia recta, la qual cosa implica que P = IMg = IMe, i romanen constants en variar el nivell de producció. L’expli- cació és que el productor és preu acceptant. L’ingrés total augmenta de manera sostinguda a mesura que augmenta la producció, ja que el preu és constant. Així, en variar la quantitat produïda per l’empresa, el preu roman invariable i l’ingrés varia com a conseqüència de la quantitat. L’ingrés total (IT) es defineix com a: IT = P × Q on P roman constant i la quantitat Q varia, per la qual cosa l’ingrés total va- riarà en funció de Q. La venda d’una unitat addicional augmentarà l’ingrés en una quantia igual al preu P. L’increment dels ingressos derivat de la venda El mercat de competència perfecta està compost per un elevat nombre de compradors i empreses que venen productes homogenis. La produc- ció de cada una d’aquestes empreses representa un percentatge molt pe- tit del total produït i venut en el mercat, de manera que cap d’aquestes pot influir individualment en el preu de venda del bé, el qual està de- terminat pel mercat. No hi ha barreres d’entrada i sortida del mercat per a les empreses. Són barreres d’entrada en un mercat… … les barreres tecnològiques, les quals impliquen la realitza- ció d’una despesa elevada en l’adquisició d’un equip pro- ductiu d’alta tecnologia. I tam- bé la legislació de patents, en conferir al posseïdor d’aquesta un dret exclusiu de producció d’un bé. L’ingrés marginal constant… … suposa que l’increment ex- perimentat per l’ingrés conse- qüència d’augmentar en una unitat la quantitat produïda del bé és sempre la mateixa i igual al preu. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 12 Estructures de mercat d’una unitat addicional es denomina ingrés marginal (IMg). Aleshores, l’IMg en competència perfecta és igual al preu P: ∆IT = P × ∆Q; ∆IT/∆Q = P ⇒ IMg = P essent: ∆IT = IT1 – IT0 ∆Q = Q1 – Q0 L’ingrés mitjà l’hem definit com l’ingrés que de mitjana obté l’empresa per a cada unitat venuda. Si el preu roman inalterat, l’ingrés que de mitjana obté l’em- presa és precisament el preu: IMe = IT/Q = (P × Q)/Q = P ⇒ IMe = P D’això deduïm que: Així, doncs, la corba de demanda a la qual s’enfronta una empresa és la mateixa que les corbes d’ingrés marginal i l’ingrés mitjà, i les tres coincideixen en una línia horitzontal. En la figura 2 si el preu és P1 tenim que P1 = IMg = IMe. No oblidem que tot això només es compleix si el preu és considerat com una dada, sense que l’empresa tingui poder individualment per a influir sobre el preu. Figura 2. Preu, ingrés mitjà i ingrés marginal en competència perfecta. La corba d’oferta d’una empresa mostra la quantitat que està disposada a produir a cada preu del bé. En competència perfecta la corba d’oferta d’una En competència perfecta: P = IMg = IMe © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 15 Estructures de mercat Vegem el que acabem d’estudiar mitjançant un exemple. Per a una empresa que opera en un mercat de competència perfecta es coneixen les dades del quadre 1. Les dades responen a una funció de cost marginal com la que es descriu a con- tinuació: CMg = 2Q La quantitat d’equilibri que maximitza beneficis és aquella en la qual es compleix: P = CMg Per a una empresa que opera en un mercat de competència perfecta, el punt d’equilibri que maximitza beneficis serà aquell nivell de producció en el qual: P = CMg Quadre 1: Ingressos, costos i beneficis d’una empresa en competència perfecta Preu Quantitatdemanada Ingrés total (IT) Ingrés marginal (IMg) Cost total (CT) Cost marginal (CMg) Benefici ∆ Benefici 20 0 0 – 65 – −65 – 20 1 20 20 67 2 −47 +18 20 2 40 20 71 4 −31 +16 20 3 60 20 77 6 −17 +14 20 4 80 20 85 8 −5 +12 20 5 100 20 95 10 5 +10 20 6 120 20 107 12 13 +8 20 7 140 20 121 14 19 +6 20 8 160 20 137 16 23 +4 20 9 180 20 155 18 25 +2 20 10 200 20 175 20 25 0 20 11 220 20 197 22 23 −2 20 12 240 20 221 24 19 −4 20 13 260 20 247 26 13 −6 20 14 280 20 275 28 5 −8 20 15 300 20 305 30 −5 −10 20 16 320 20 337 32 −17 −12 20 17 340 20 371 34 −31 −14 20 18 360 20 407 36 −47 −16 © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 16 Estructures de mercat que en l’exemple es tradueix en: 20 = 2Q ⇒ Q = 20/2 = 10 ⇒ Q = 10 Per a P = 20 el punt d’equilibri que maximitza beneficis és Q = 10. 1.2. L’equilibri i la maximització de beneficis a llarg termini En la figura 5 estan dibuixades les corbes d’oferta i demanda de mercat i les funcions de costos representatives de les diferents empreses que operen en aquest mercat. Si el preu és P1, les empreses, en el punt d’equilibri que maxi- mitza beneficis (Q1), obtenen beneficis extraordinaris. Per cada unitat venuda l’empresa ingressa P1 i els seus costos són CTMe, com P1 > CTMe l’empresa ob- té, per cada unitat venuda, uns beneficis de (P1 – CTMe). Els beneficis totals seran: IT = P1 × Q1 CT = CTMe × Q1 Beneficis = P1 × Q1 – CTMe × Q1 En la figura 5(b) aquests estan representats per l’àrea ombrejada definida pels punts P1CBA. Figura 5. Equilibri i beneficis a llarg termini en competència perfecta. Com que una de les característiques dels mercats de competència perfecta és que no hi ha barreres d’entrada ni de sortida del mercat, els beneficis extraor- dinaris atrauran empreses cap al sector. L’entrada de noves empreses al mercat provocarà un desplaçament cap a la dreta de la corba d’oferta, augmentarà la quantitat produïda i disminuirà el preu. Tal com podem observar en la figura 6, l’entrada d’empreses seguirà fins que el desplaçament de la corba d’oferta hagi reduït el preu i l’hagi situat en el mínim de la corba de cost total mitjà (P2). En el preu P2 les empreses cobreixen els seus costos totals mitjans i no obtenen © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 17 Estructures de mercat beneficis. No hi ha, doncs, cap incentiu per a l’entrada o la sortida d’empreses. A llarg termini, les empreses en el punt d’equilibri tenen beneficis nuls, és a dir, els ingressos cobreixen exactament els costos. Si les empreses estiguessin en situació de pèrdues (P < CTMe) sortirien empreses del mercat, fet que des- plaçaria la corba d’oferta cap l’esquerra. Això donaria lloc a una pujada de preus com a mínim fins que el preu cobrís els costos totals mitjans, i s’assoliria de nou l’equilibri a llarg termini amb beneficis nuls. Figura 6. Equilibri amb beneficis nuls en competència perfecta. A llarg termini, el punt d’equilibri que maximitza beneficis de les empre- ses que operen en un mercat de competència perfecta és aquell nivell de producció en el qual els beneficis són nuls. Qualsevol altra situació impli- carà l’entrada o la sortida d’empreses del mercat. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 20 Estructures de mercat L’ingrés marginal es defineix com l’augment que experimenta l’ingrés total da- vant d’un augment unitari en la producció del bé. Amb l’ajuda del quadre 2 veiem com varia l’ingrés total i marginal en incrementar successivament en una unitat la quantitat produïda del bé. Quan l’empresa produeix i ven la seva primera unitat, l’ingrés marginal coin- cideix amb el preu 33, la qual cosa és lògica, ja que passa d’ingressar-ne zero a ingressar el preu de la primera unitat produïda i venuda. Per a les unitats successives produïdes l’ingrés marginal anirà decreixent per sota del preu de venda. La resposta a aquest comportament es troba en el pendent negatiu de la corba de demanda. En augmentar la producció en una unitat, l’ingrés ad- dicional que obté el monopolista és el preu, no obstant, per poder vendre aquesta unitat addicional, el monopolista ha hagut de rebaixar el preu de to- tes les unitats anteriors. Si abans venia 10 unitats a un preu de 24 u. m., per a vendre 11 unitats el preu del bé ha de disminuir fins a 23 u. m. És important entendre que no vendrà únicament la unitat onzena de producte a un preu de 23 u. m., sinó que vendrà totes i cada una de les onze unitats de produc- te al preu de 23 u. m. Per tant, l’ingrés total haurà augmentat, però en una proporció més petita que si hagués mantingut el preu antic de 24 u. m per a les anteriors 10 unitats de producte. Si això fos així, els ingressos totals haurien estat IT = (24 × 10) + (1 × 23) = 263, en lloc d’IT = 11 × 23 = 253. Aquest ingrés més petit repercuteix en una caiguda de l’ingrés marginal. En el quadre 2 quan La corba d’ingrés mitjà és la corba de demanda del monopolista, ja que ens informa del preu al qual es venen les diferents quantitats de bé produïdes. Quadre 2: Preus, ingressos i costos (unitats monetàries = u. m.) Preu Quantitatdemanada Ingrés total (IT) Ingrés mitjà (IMe) Ingrés marginal (IMg) Cost total (CT) Cost marginal (CMg) Benefici ∆ Benefici 34 0 0 0 – 48 – −48 – 33 1 33 33 33 53 5 −20 28 32 2 64 32 31 60 7 4 24 31 3 93 31 29 69 9 24 20 30 4 120 30 27 80 11 40 16 29 5 145 29 25 93 13 52 12 28 6 168 28 23 108 15 60 8 27 7 189 27 21 125 17 64 4 26 8 208 26 19 144 19 64 0 25 9 225 25 17 165 21 60 −4 24 10 240 24 15 188 23 52 −8 23 11 253 23 13 213 25 40 −12 22 12 264 22 11 240 27 24 −16 21 13 273 21 9 269 29 4 −20 20 14 280 20 7 300 31 −20 −24 19 15 285 19 5 333 33 −48 −28 © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 21 Estructures de mercat passem de 10 a 11 unitats de producte, l’IMg cau de 15 a 13 u. m. L’esquema 1 ens mostra gràficament com té lloc aquest procés. Esquema 1 En la figura 8 podem observar com es comporta l’ingrés marginal quan el mo- nopolista s’enfronta a una corba de demanda rectilínia amb pendent negatiu. La corba d’ingrés marginal és una recta decreixent que té el seu origen en el punt A (si no hi ha producció no hi ha ingrés) i discorre per sota de la corba de demanda. La causa rau en el fet que, segons acabem d’exposar, successives unitats venudes del bé augmenten l’ingrés marginal (IMg) en un import inferior al preu. Figura 8. Corbes de demanda i ingrés marginal del monopolista. Quan el monopolista augmenta en una unitat la producció del bé, el seu ingrés total s’incrementa però ho fa en un import inferior al preu. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 22 Estructures de mercat En el quadre 2 la producció que maximitza els beneficis és aquella en la qual s’igualen l’ingrés marginal i el cost marginal. En aquest punt l’augment dels be- neficis és nul. Si no es donés l’esmentada igualtat, el monopolista modificaria la seva producció fins a complir amb aquest criteri maximitzador de beneficis. Si l’IMg < CMg reduiria la quantitat produïda i procediria a l’inrevés si l’IMg > CMg. Per a analitzar gràficament la situació maximitzadora de beneficis d’un monopo- lista, és necessari combinar les corbes de demanda, d’ingressos i costos, i aplicar la condició IMg = CMg. En la figura 9, quan el monopolista iguala IMg = CMg, la quantitat que produeix és Qe, que es vendrà a un preu Pe, la qual cosa equival a situar-se sobre el punt A en la corba de demanda. En A, el cost total mitjà de pro- ducció del monopolista (CTMe) es troba en el punt B. La diferència o la distància vertical entre el preu Pe i el cost total mitjà CTMe ens indica que el monopolista està obtenint beneficis. L’àrea ombrejada definida pels punts CPeAB és la repre- sentació gràfica dels beneficis del monopolista en aquest exemple. Figura 9. Maximització de beneficis en el monopoli. Mentre hi hagi barreres d’entrada que impedeixin l’entrada en aquest mercat d’al- tres empreses, que busquin obtenir aquests beneficis, la situació tendirà a mante- nir-se de manera indefinida. 2.2. La corba d’oferta del monopolista En el monopoli l’ingrés marginal és decreixent i inferior al preu. És convenient ressaltar que el monopolista no té corba d’oferta. La causa rau en el fet que en aquesta estructura de mercat no és possible establir una relació unívoca entre la quantitat oferta i el preu. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 25 Estructures de mercat 2.4. El monopoli i la discriminació de preus En principi, el monopolista fixa el mateix preu per a totes i cada una de les unitats de producte sense tenir en compte a qui o on el vengui. Tanmateix, en ser l’única empresa productora d’un bé i tenir poder de mercat, pot fixar dife- rents preus per a un mateix producte. Ara bé, perquè pugui dur-ho a terme és necessari que es donin una sèrie de condicions. Aquestes són les següents: a) Ha de poder controlar l’oferta que fa a cada comprador individual. En efecte, l’amo d’una botiga de queviures local, per més que desitgi carregar per un quilo de taronges el doble del preu a l’esposa de l’alcalde del que ha carregat a l’electricista, no pot fer-ho. L’esposa de l’alcalde podria anar al supermercat a comprar les taronges, on ningú coneix la professió del seu marit. Encara que l’amo del supermercat i el de la botiga de queviures es posessin d’acord per carre- gar-li el mateix preu, l’esposa de l’alcalde podria enviar a l’electricista a comprar les taronges. En canvi, un metge pot discriminar preus amb un èxit més gran, ja que l’esposa de l’alcalde no pot enviar a l’electricista perquè es visiti per ella. És necessari tenir poder monopolístic per a discriminar preus, i encara així, segons el tipus de bé de què es tracti, serà més o menys fàcil la discriminació de preus. b) No ha de ser possible la revenda del bé d’un comprador a un altre. Els com- pradors s’han de poder classificar en grups ben diferenciats i fàcilment identi- ficables, i no ha de ser possible la revenda del bé d’un comprador a un altre. Per exemple els costos de transport permeten de classificar els clients per zo- nes, edats o situació laboral. Renfe aplica preus diferents a col·lectius diferents (joves, jubilats, grups, …). c) Els consumidors han de mostrar una predisposició de pagament diferent pel mateix bé. Aquestes diferències en la predisposició de pagament per part dels individus es poden explicar per moltes raons. Per exemple, no tots els individus tenen el mateix poder adquisitiu ni els ma- teixos gustos, ni tampoc el mateix ordre de preferències. Això explica que per un mateix bé no tots estiguin disposats a pagar el mateix preu. El que per a un individu és excessivament car, per a un altre és barat i a l’inrevés. En resum, la discriminació de preus serà factible quan el monopolista pugui controlar la quantia i la distribució de l’oferta, quan pugui separar els compra- dors en classes diferents, entre les quals la revenda sigui pràcticament impossi- ble o molt costosa, i quan hi hagi diferències significatives entre les diverses classes de compradors respecte a la seva disposició de pagament. Un cas particular del monopoli es dóna quan el monopolista ven un mateix producte a diferents preus. En aquest cas, ens trobem davant d’un monopoli discriminador de preus. Un metge pot discriminar preus. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 26 Estructures de mercat 3. El cost social del monopoli Quan es parla del monopoli és molt usual reconèixer que la seva existència té un cost social. A fi de definir i comprendre aquest concepte és útil comparar les quantitats i els preus corresponents en l’equilibri d’una estructura de mer- cat monopolista amb les quantitats i els preus d’equilibri de la competència perfecta. En la figura 12 hi ha representades les quantitats i els preus d’equili- bri per a tots dos mercats. Recordem que els dos maximitzen els seus beneficis en el punt en el qual s’igualen IMg = CMg. Figura 12. Equilibri en competència perfecta i en monopoli. En competència perfecta s’aconsegueix l’equilibri quan l’oferta iguala la de- manda, en ser la corba d’oferta la de costos marginals; en aquest punt el preu i el cost marginal són idèntics. En la figura 12 la intersecció de la corba de cost marginal CMg amb la de demanda Qd dóna una quantitat Qc i un preu Pc (punt B). El monopolista per a maximitzar beneficis iguala el cost marginal a l’ingrés marginal. En la figura 12 això succeeix quan el preu és Pm i la quantitat Qm (punt A). La quantitat venuda Qm és inferior i el preu Pm superior en relació amb la quantitat Qc i al preu Pc d’equilibri en competència perfecta. El concepte de cost social del monopoli té el seu origen en el fet que en equi- libri el monopolista produeix una quantitat més petita a un preu més elevat que l’obtinguda en aquestes mateixes condicions per una empresa que opera en un mercat de competència perfecta. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 27 Estructures de mercat El consumidor en un mercat de monopoli pot adquirir una quantitat més pe- tita del bé a un preu més alt del que podria obtenir en competència perfecta. El benestar del consumidor augmentaria si el monopolista incrementés la seva producció fins a Qc. Això no obstant, el monopolista no procedirà d’aquesta manera, ja que cada unitat addicional produïda a partir de Qm suposa que IMg < CMg, la qual cosa implicaria una reducció dels seus beneficis. Com que el resultat al qual arriba la competència perfecta és més desitjable des del punt de vista social que el del monopoli, els poders públics solen interve- nir en aquest últim mitjançant la regulació. Aquest tipus d’intervenció con- sisteix a obligar al monopoli a vendre al preu Pc. D’aquesta manera, amb el preu fixat, el monopolista s’enfronta a una corba de demanda horitzontal en Pc i per fer màxim el benefici produirà Qc. A partir del que hem vist, no és difícil comprendre per què el monopoli té tants detractors. Una estructura de mercat de competència perfecta en equili- bri donarà lloc a una assignació més eficient dels recursos que el monopoli. A priori, la competència perfecta és més desitjable que el monopoli. Tanmateix, convé precisar que cal estudiar en cada cas les circumstàncies i el tipus de bé en particular, a l’hora d’optar per una o una altra estructura de mer- cat. Per exemple, en certs casos, el fet que l’estructura de mercat adoptada sigui el monopoli es pot deure a l’existència d’un procés productiu que implica una especialització i una organització productiva tal que els costos de l’empresa es redueixen a mesura que augmenta la producció (la corba de CTMe no té tram creixent). En aquest cas és més eficient que la producció la realitzi una sola em- presa. Es parla llavors d’un monopoli natural. Els monopolis naturals solen es- tar associats a produccions amb un cost fix elevat. Dividir la producció en dues empreses implica doblar costos fixos que hauran de ser suportats per un nivell de producció més baix. El poder de mercat que té el monopolista li permet, amb els mateixos cos- tos i corba de demanda de mercat que un de perfectament competitiu, disminuir la quantitat produïda i vendre-la a un preu superior. Benestar Una mesura molt usual del grau de benestar consisteix a estudiar el nombre de béns i serveis que pot adquirir amb la seva renda una família per al seu ús i gaudi. Com que els béns i serveis estan destinats a satisfer les necessitats de les persones, el seu consum més alt s’identifica amb un millor nivell de benestar. Exemples de monopolis naturals Exemples de monopolis natu- rals són les companyies de distribució: aigua, gas per ca- nonades, etc. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 30 Estructures de mercat En resum, les principals característiques d’una estructura de mercat oligopo- lista són les següents: a) L’oligopoli és un mercat format per poques empreses, les quals tenen po- der de mercat. Cada una d’aquestes té una quota important en el mercat on es comercialitza el bé en qüestió i es comporten de manera estratègica. Un cas particular és el duopoli. b) El poder de mercat suposa l’existència de barreres d’entrada, ja que si el nombre d’empreses que opera al mercat pogués anar augmentant, la capacitat d’influir sobre el preu del bé s’aniria reduint gradualment. c) El bé produït i venut al mercat no ha de ser homogeni necessàriament; pot ser diferenciat. Els béns diferenciats són similars, però tenen algunes caracterís- tiques o particularitats que els distingeixen entre si. Es poden diferenciar quant a la marca, el disseny, la qualitat etc.; són aspectes que fan que un consumidor es decideixi per un bé o per un altre, encara que bàsicament satisfan les mateixes necessitats. De tota manera, en la majoria d’oligopolis el producte és homogeni. d) En un oligopoli hi ha una característica encara més important que el nom- bre d’empreses, es tracta que les decisions que adopta una empresa depenen de les accions o les decisions de les restants empreses participants. Hi ha interde- pendència de les accions o decisions de les empreses, la qual les porta a actuar de manera estratègica. 4.2. La competència monopolística Les empreses que operen en un mercat de competència monopolista es com- porten a curt termini com un monopoli i a llarg termini com un mercat de competència perfecta. Els trets característics de la competència monopolística són els següents: a) En el mercat conflueixen un elevat nombre d’empreses i cap d’aquestes no hi té una quota significativa. b) Els béns intercanviats estan diferenciats, de manera que els consumidors poden distingir clarament els productes produïts i venuts per les diferents em- preses per l’existència de marques comercials o altres trets diferenciadors. Els La competència monopolística constitueix una estructura de mercat in- termèdia entre la competència perfecta i el monopoli, ja que té caracte- rístiques de totes dues. És un tipus de mercat en el qual hi ha un nombre elevat d’empreses que produeixen i venen béns diferenciats i en el qual no hi ha barreres d’entrada ni de sortida. Duopoli… … és un cas particular de l’oli- gopoli. Consisteix en un mer- cat format per dues úniques empreses. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 31 Estructures de mercat productes són similars, però tenen alguna característica que els fa diferents dels restants. Es diu que són substitutius imperfectes. c) La diferenciació del producte fa que els oferents s’enfrontin a una corba de demanda decreixent. L’empresa té cert poder sobre el preu perquè els clients poden distingir el seu producte dels altres productes oferts per les empreses res- tants. Si augmenta el preu disminuirà la seva demanda, però sap que no perdrà tots els seus clients perquè determinades persones s’estimen més pagar una mica més per consumir una determinada marca. d) El pendent negatiu de la corba de demanda fa que a curt termini, l’equilibri de cada empresa sigui similar al del monopolista, amb la possibilitat d’obtenir beneficis extraordinaris. e) No hi ha barreres d’entrada ni de sortida. L’absència de barreres d’entra- da i els beneficis extraordinaris atrauran altres empreses. A mesura que es va- gin incorporant més empreses, els beneficis extraordinaris s’aniran reduint fins a ser nuls. Així, doncs, la consecució de l’equilibri a llarg termini és similar a la de la competència perfecta. Substitutius imperfectes Un exemple són les pastes den- tifrícies, cafès, detergents, etc. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 32 Estructures de mercat Resum Una vegada estudiades les principals estructures de mercats, establirem una sè- rie de característiques bàsiques que ens permetran de diferenciar-les i identifi- car-les. Entre aquestes cal citar el nombre d’empreses que opera en el mercat i en estreta relació amb això, el grau de poder de mercat que tenen, l’existència o absència de barreres d’entrada i sortida en el mercat i, finalment, el tipus de bé, si és o no homogeni. En competència perfecta les empreses s’enfronten individualment a una corba de demanda horitzontal; això significa que no tenen poder de mercat per a influir en el preu del bé, conseqüència de la seva reduïda quota de mercat. A curt termini, les empreses perfectament competitives poden tenir tant bene- ficis com pèrdues; a llarg termini, a causa de l’absència de barreres d’entrada i de sortida al mercat, els beneficis són nuls. La corba d’oferta en competència perfecta és la corba de costos marginals de l’empresa en el seu tram creixent per sobre de la corba de CVMe. En una estructura de mercat monopolista només hi ha un productor-venedor, l’absència de més productors li confereix poder de mercat. En haver-hi una única empresa, aquesta es correspondrà amb el mercat, és a dir, l’empresa mo- nopolista és el mercat. Així, no és necessari diferenciar entre el comportament individual de l’empresa i el comportament del mercat, ja que tots dos són una única entitat. El monopolista s’enfronta a una corba de demanda decreixent i no té corba d’oferta en no haver-hi una relació unívoca entre quantitat i preu. En equilibri, el monopolista produeix una quantitat més petita i la ven a un preu més alt que en l’equilibri de la competència perfecta. Per aquesta raó es diu que el monopoli té un cost social. En una estructura de mercat monopolista no és necessari diferenciar entre el curt i el llarg termini a l’hora de maximitzar beneficis. L’existència de barreres d’entrada permet que els beneficis persisteixin en el temps. L’oligopoli es caracteritza per ser un mercat amb un nombre molt reduït d’empreses, les quals es comporten de manera estratègica a l’hora de determi- nar el preu i la quantitat que cal produir. En una estructura de mercat de competència monopolista conflueix un nombre elevat d’empreses que produeixen béns diferenciats. A curt termini, les empreses obtenen beneficis o pèrdues en una situació d’equilibri similar al monopolista. Això no obstant, a llarg termini, en no haver-hi barreres d’entrada i sortida, els beneficis són nuls com en competència perfecta. © Universitat Oberta de Catalunya • P02/03004/00142 35 Estructures de mercat Solucionari 1. c, 2. c, 3. a, 4. c, 5. a, 6. a, 7. c, 8. c, 9. a, 10. d. Glossari barreres d’entrada i sortida Suposen la presència d’alguna restricció al lliure accés o a la sortida d’empreses o competidors al mercat. Són barreres d’entrada la diferenciació de productes, la publicitat, les economies d’escala, els avantatges absoluts en els costos, el fet de disposar d’una patent, la propietat ex- clusiva d’un recurs necessari, etc. béns diferenciats Béns similars, però que es distingeixen entre si per algunes característiques o particularitats, com per exemple la marca, el disseny, la qualitat, etc. béns homogenis Béns que són idèntics; tots tenen exactament les mateixes característiques. competència monopolista Estructura de mercat amb un nombre elevat de venedors que ofereixen productes diferenciats, en la qual no hi ha barreres d’entrada ni de sortida. competència perfecta El mercat de competència perfecta està compost per un nombre elevat de compradors i em- preses que venen productes homogenis. La producció de cada una d’aquestes empreses re- presenta un percentatge molt petit del total produït i venut al mercat, de manera que cap d’aquestes pot influir individualment en el preu de venda del bé, el qual està determinat pel mercat. No hi ha barreres d’entrada ni de sortida del mercat per a les empreses. cost social Perjudici causat als consumidors com a conseqüència d’una assignació ineficient de recursos per part de les empreses que operen al mercat. duopoli Cas particular de l’oligopoli, amb només dues empreses que tenen poder de mercat per a fixar el preu de venda. mercat atomitzat És un mercat amb un nombre elevat de productors. mercat no competitiu És un tipus de mercat en el qual un o uns quants productors tenen poder per a modificar el preu de mercat individualment. monopoli Estructura de mercat amb un únic productor que té capacitat per a fixar el preu de mercat i on hi ha barreres d’entrada. oligopoli Estructura de mercat amb un reduït nombre d’empreses que tenen capacitat per a fixar el preu de mercat. Es caracteritza pel comportament estratègic de les empreses que hi participen. poder de mercat Capacitat d’una empresa per a influir en la determinació del preu d’un producte. preu acceptant Venedor o comprador que no pot afectar el preu i la decisió del qual està restringida a la quantitat que ha de vendre o comprar al preu que fixa el mercat. Bibliografia Blanco, J.M.; Aznar, J. (2000). Introducción a la economía. Teoría y práctica (3a. ed.). Madrid: McGraw-Hill. Callejón, M.; Bel, G.; Costa Campi, M.T.; Segarra, A. (2000). Economia Industrial. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. Lipsey, R.G. (1982). Introducción a la economía positiva. Barcelona: Vicens Universidad. Wonnacott, P.; Wonnacott, R. (1992). Economía (4a. ed.). Madrid: McGraw-Hill.