Antropologia de la salud, Exámenes selectividad de Humanidades y Ciencias Sociales

¡Descarga Antropologia de la salud y más Exámenes selectividad en PDF de Humanidades y Ciencias Sociales solo en Docsity! ANTROPOLOG IA DE LA SALUT DE LA MALALTIA A LA PERSONA, DES D’UN PUNT DE VISTA DE LA PRACTICA INFERMERA Oki Abril Olmos 1er Grau d’infermeria Mail: oabril@escs.cat Professor Pau Carratalà PRÒLEG DEL PORTAFOLIS De la malaltia a la persona: Una mirada a la pràctica infermera des de l’antropologia Aquest pròleg encara que està basat en les ciències socials i en concret en l’antropologia mèdica dona una visió (molt per sobre) del que ha fet la antropologia per la infermeria; ni tant sols intuïa aquesta última que li servirien tant els treballs de camp, la investigació, els estudis etnològics i els sociològics provinents de l’àmbit de les ciències socials i que tant ha aprofitat per tal de desenvolupar-se com a disciplina autònoma i amb cos de coneixement propi per créixer, fins a convertir-se en el que és avui en dia: una ciència de la salut, amb un futur encara per descobrir i amb un horitzó al que mica en mica s’acosta, encara que se sap que l’horitzó mai s’acaba, i per tant una ciència que, recordem- ho, acaba de néixer i té tot una vida, o inclús dos per davant. Des de temps en que l’home encara no sabia ni escriure ni llegir i tampoc sabia que nosaltres ho sabríem després, ja va deixar una impremta en la història de les arts del tenir cura. I dic art perquè aquell home tosc i rude encara no sabia ni donar nom a allò que estava fent. Aquells homes i dones que no sabien el que significava tenir relacions socials, ni el que era la cultura que vivien i actuaven per instints de supervivència, el que si sabien era que havien de cuidar a aquells que compartien el mateix entorn i la mateixa representació del món que ells. Sabien que havien de donar menjar a aquells que per raons diferents no podien moure’s i no podien cobrir les seves necessitats bàsiques per si mateixos. Així va néixer sense saber-ho la infermeria. Des que tenim coneixements de l’aparició de l’home s’ha pogut confirmar amb proves arqueològiques que l’home a diferencia dels animals, neix amb un instint , un do afegit, (entre molts altres) que es la necessitat de relacionar-se amb els que l’envolten , de compartir coses que li agraden, o no, coses que li semblen importants; aquest procés que anomenem (avui) socialització l’acompanyarà durant tota la vida ja que comença quan neix i va evolucionant durant tota la vida fins que mor. Aquest cicle que es diu viure. ajudant-la a veure que hi ha moltes realitats possibles, que no només existeix la única i veritable i que ha de fer la seva feina tenint en compte aspectes antropològics de les persona que està atenent amb les seves realitats culturals. Aquest dossier es un resum de la historia de les ciències socials i de com les ciències de la salut i en concret la infermeria han evolucionat per tal d’adaptar-se les unes amb les altres per formar professionals que més enllà de tenir un títol penjat a la paret, son professionals en el més ampli sentit de la paraula. Veurem com totes dues disciplines van néixer, créixer i s’estan desenvolupant juntes per arribar a la mateixa finalitat, les persones i el seus entorns per molt diferents que siguin. MÒDUL 1: La condició humana i la perspectiva antropològica 1-Introducció Dintre d’aquest primer mòdul començarem a veure que és la antropologia, que estudia, per a que serveix i com s’ aplicat a l’estudi de l’esser humà. Podrem veure que l’esser humà des del moment que neix està condicionat per una sèrie de factors concrets en primer lloc, pels factors geogràfics i després de tots aquells factors que l’envolten tant a nivell natural com tot el que aprendrà i assimilarà de forma natural sense ni tant sols saber-ho. Relacionarem els termes de esser humà, cultura i societat, des del naixement i durant tot el procés de la seva vida. 2-Apunts de classe Començaré definint el que significa la paraula Antropologia, que prové del grec ( 1 F0 4νθρωπος) anthropos, que vol dir home como a esser humà, (no com a sexe) i (λόγος) logos, coneixement. Es a dir que una ciència social que estudia a l’ esser humà d’una forma integral. D’aquesta forma l’antropologia agrupa tant l’evolució biològica, el desenvolupament i models de vida dels pobles existents i els que ja han desaparegut, les estructures socials actuals i totes aquelles expressions culturals que caracteritzen a la humanitat. 2-1 La condició humana L’esser humà està condicionat durant tota la seva vida, des que neix fins que mor, per uns factors naturals i culturals, heretats i adquirits. Existeix una interacció entre cultura i natura, condicionades l’una per l’altra d’una forma cíclica. 2-1-1 La condició biològica L’esser humà com a espècie ens ubica dintre d’un episodi de l’evolució • Evolució i mutació 1 • Evolució i canvi 1 Totes les espècies tenen el seu origen en un procés d’evolució biològica i en el cas de l’esser humà ens referim al procés d’humanització. Es a dir la evolució que vam fer des de els primats fins a l’esser humà, entès com a “homo sapiens” Darwin deia que existeixen mutacions espontànies i causals que donen lloc a noves espècies similars però amb característiques diferencials de l’anterior per adaptar-se al medi en el que viuen, tornant-se més fortes i resistents, desenvolupant així l’instint de supervivència. Lamarck pel contrari pensava que els organismes tendeixen al perfeccionament d’una forma genètica, es a dir, que ja neixen així, i no evolucionen. Condicions específiques de l’espècie humana: • Bipedisme • Reducció progressiva de l’aparell masticatori • Augment progressiu de la capacitat cranial • Augment progressiu de la superfície cerebral • Manipulació i elaboració d’utensilis - Eixamplament del canal medul·lar 1 - Evolució anatòmica de l’aparell fonètic - Capacitat de parla - Capacitat simbòlica o cultural 2-1-2 Capacitat simbòlica o cultural Es aquell conjunt de mutacions que donen lloc al “naixement” del que som nosaltres, es a dir l’ homo sapiens; es cataloga així a l’esser que té la capacitat d’elaborar símbols, cultura i llenguatge, per la evolució encefàlica (transformacions de les funcions cerebrals) Gràcies als símbols i a la cultura esdevenim allò que som, no només com a espècie si no com a homes pensants. Són imprescindibles per la nostra evolució fins al punt que formen part de la nostra supervivència com a espècie. Totes les espècies menys la humana viuen en unes estructures predeterminades pel seu factor biològic. L’esser humà no té ni la capacitat instintiva, ni les pulsions, ni altres informacions genètiques con altres mamífers superiors fins el punt que si fos per si sol no podria sobreviure. Un dels trets diferencials entre l’esser humà i la resta de mamífers, es que aquest té el seu període fetal fins quasi un any després d’haver nascut, perquè se li acabin de desenvolupar una sèrie de factors que els mamífers ja tenen en el moment del naixement i que els homes acabem de formar una vegada ens han separat de la mare i que els mamífers adquireixen dintre del ventre matern. Es a dir que l’organisme com a tal encara s’està desenvolupant a fora de la mare mentre entra en relació amb el seu entorn. Per tant l’esser humà i l’esser biològic estan sotmesos alhora a unes interferències socialment determinades. Es pot dir que des del seu naixement l’esser humà te capacitats de desenvolupar formes culturals diferents, i que la cultura es la seva estratègia d’adaptació i el que li permet sobreviure. Així doncs la cultura es pot definir com totes aquelles formes d’expressió a través de les quals els éssers humans interpretem el món en el que vivim i tot allò que ens envolta depenent del lloc a on hem nascut; i es el que ens fa diferents, tant amb la resta d’espècies com entre nosaltres mateixos. Es a dir la que ens fa humans. 2-1-3 Cultura i diversitat Segon l’etiologia de la paraula cultura, provinent del llatí “colere” s’entén el cultiu, la protecció i varis significats més que no venen al cas. Els mateixos romans feien servir el desterrament de per vida (Miguel de Molina, cantant obertament homosexual, va haver de marxar a Argentina) - A l’assaig “Homofòbia” 3 el seu autor explica de forma senzilla els orígens i el menyspreu social que hi havia vers els homosexuals. L’autor a més raona com la homofòbia, la misogínia i el masclisme tenen la mateixa base comú i que combatre-la es una qüestió d’higiene democràtica. - A la pel·lícula “El odio" 4 de Mathieu Kassovitz, es pot veure la vida de tres nois joves que viuen als suburbis francesos i com la societat els discrimina per viure a on viuen. La societat benestant pensa que mentre no es moguin de la seva “zona” no passa res, el problema es quan aquests individus entren a la ciutat i tenen relació amb la gent que viu allà. Els problemes de relacions entre aquests individus i la resta de membres “normals” es fa palès durant tota la pel·lícula, en molts àmbits. El final de la pel·lícula es el millor de tot, però no perquè sigui el final, que ja es sorprenent, si no perquè la frase final es bastant descriptiva “ no importa la caiguda el que importa es l’aterratge” es a dir el conviure, mentre no em molestis fes el que vulguis, però apartat de la resta de la societat “sana i normal”. Bona pel·lícula, molt recomanable per veure a qui vulgui treballar temes socials. Els actors estan genials i la impressió que donen de viure al límit a cada minut com si res t’importés, perquè ja estan fora de la societat i en qualsevol moment poden morir, es una de les coses, per a mi el director aconsegueix. Es reflecteixen els problemes de convivència entre una societat a on els bons tenen un nivell econòmic alt i els dolents són els que estan apartats i no val la pena fer res per ells, ja que tenen la culpa de ser com són. 4-Informes d’activitats dels seminaris 4-1 Que hi ha d’innat i que hi ha d’adquirit en l’esser humà ? El seminari ha tractat d’identificar que hi ha d’innat i que hi ha d’adquirit per l’esser humà durant el seu procés de socialització. Durant el debat hem identificat en 2 grans apartats: - Tot allò que es innat i universal: Podríem dir que són les necessitats bàsiques fisiològiques, (menjar, beure, excretar, descansar,etc); els instints, la personalitat que depèn de la interacció amb l’entorn i les experiències personals de cadascú i per últim la capacitat de raonar. - Tot allò que es adquirit i relatiu: Es referim a tot allò que s’aprèn dependent exclusivament del lloc a on es neix: cultura, religió, comportament social i a més el controls dels sentiments i la inhibició d’impulsos. La meva valoració personal sobre el seminari, ha estat positiva perquè tot i que havia pensat moltes vegades que hi havia coses que eren innates a l’esser humà com les necessitats fisiològiques bàsiques, hi ha d’altres que no sabia que depenien del lloc a on es neix i l’entorn, com per exemple perquè els japonesos no es donen abraçades i son tant reticents al contacte humà, no es transmeten alegria ni dolor, s’ho guarden per ells mateixos. El control dels sentiments es un tema que per mi era conegut però no fins el punt de tenir tant clar que es una conducta apressa depenent d’allà on la persona es forma i arribar inclús a inhibir les seves pròpies emocions, fins el punt de pensar, que no es que no es tinguin sentiments, si no que estan educats per guardar-se’ls. A nivell personal es molt fort pensar que no puguis expressar i treure fora allò que sents, que penses o que vols dir; ha de ser una repressió bestial, encara que la gent de moltes parts del mon ho visqui d’una forma natural i ni es pari un segon de la seva vida a pensar que allò que fa es així a totes les parts del mon. A l’inversa igual, seria impensable per mi imaginar-me que no puc dir el que sento, el que penso d’una forma natural i sense tenir represàlies pel fet de fer quelcom “normal” per mi. 1 2 3 4Exposició Grup 5.Bhutan: la felicitat que es mesura Bhutan es un petit país asiàtic entre la Xina la India La religió budista es seguida per un 75% de la població el 25% restant són musulmans, cristians i hindús, ja que hi ha llibertat de religió. El sistema polític que està instaurat des de 1994 es la Monarquia democràtica. Els ingressos que tenen principalment provenen de l’agricultura, encara que des de fa uns anys també ingressen divises a través del turisme ja que cada vegada hi més gent de tot el món que viatja a aquest país. La taxa que han de pagar els turistes per persona i dia es d’uns 220$ amb la finalitat de mantenir un volum rentable i controlat de gent estrangera que entra al país, per evitar catàstrofes ecològiques, estètiques i socials. D’aquesta manera intenten ser autosuficients i dependre cada vegada menys d’ajuda estrangera. Com a dada significativa va ser el 2on país del mon que més va créixer a l’any 2007 en quan a PIB es refereix. La televisió i internet van arribar a aquest país a l’any 1999, i curiosament es va registrar un augment de la delinqüència que es podria relacionar amb l’entrada de informació i pel·lícules a on es promouen els actes delictius. El rei de Bhutan va “imposar” a la constitució un article en el que obliga als habitants del país a ser feliços. Es registra com el PIB del país, però en felicitat interior bruta. La gent del poble valora molt els valors tradicionals i la cultura pròpia i la preserva passant-la de pares a fills. Hi ha 9 factors pels quals es mesura la felicitat de la població i aquests son: Benestar psicològic L’ús del temps La vitalitat de la comunitat La cultura La salut L’educació La salut ambiental Nivell de vida Govern Aquests ítems mesuradors de la felicitat estan basats en 4 pilars fonamentals per a ells: Desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu. La preservació i conservació de la cultura La conservació del medi ambient El bon govern El govern mesura cada any el nivell de felicitat. La política de creixement es regeix