¡Descarga Anatomía de la Laringe: Estructura, Músculos y Función - Prof. Reig y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity! LARINGE II: Estructura, Músculs i Funció Músculs de la laringe • Músculs intrínsecs: - Músculs propis de la laringe. - Origen i inserció a la laringe. - Permeten el moviment d'unes estructures laríngiques respecte d'altres. • Músculs extrínsecs: - Fixen i mobilitzen la laringe en bloc. - S'originen a: • Os hioide • Llengua • Faringe Múscul Intrínsecs • Tensors dels plecs vocals • Crico-tiroïdal. • Dilatadors de la glotis • Crico-aritenoïdal posteior o posticus (2) • Constrictors de la glotis • Crico-aritenoïdals anterior o lateral (2) • Tiro-aritenoïdal (2) • Aritenoïdals ■ Oblics (2) ■ Transvers (1) Tots els músculs estan innervats pel N. laringi inferior o recurrent, excepte el M. Crico-tiroïdal, que ho està pel N. laringi superior. Membrana Fibro-elàstica de la Laringe • Estructura fibro-elàstica situada externament a la mucosa que entapissa la cavitat laríngica . • Porcions: – Superior o Membrana Quadrangular. Limita el vestíbul laríngic – Inferior o Con Elàstic. Lligament cricoaritenoïdal. • Membrana Quadrangular: – Delimita el vestíbul laríngic. – Situada entre l’epiglotis, els aritenoides i el tiroide. – Marge inferior reforçat pels lligaments ventriculars (Llig. Tiroaritenoïdals sup.). • Con Elàstic o Lligament crico-aritenoïdal: – Situat entre el marge inferior del tiroide, els aritenoïdes i el marge superior del cricoide. – El marge superior està reforçat pels lligaments vocals (tiroaritenoïdals inf.) Múscul Crico-tiroïdal • Dos feixos amb origen a la cara antero-externa de l’arc del cricoide: – Oblic – Anterior o recte • Actua sobre les articulacions crico-tiroidals. • En contreure’s apropa l’arc del cricoide al marge inferior del tiroide. • Allarga i tensa els plecs vocals. • Innervat pel Nervi laringi superior (branca del Nervi Vague). Múscul Crico-aritenoïdal posterior • Des de la cara posterior de la làmina del cricoide fins l’apòfisi muscular dels aritenoides. • És l’únic múscul dilatador de la glotis. S’oposa a l’aproximació de les cordes vocals. – Digàstric – Estilohiohidal: • Des de Apòfisi estiloide (os temporal) fins a os hioide. • Innervat pel N. Facial • Múscul digàstric: • Temporal Hioide Cos de la mandíbula ■ V. Post: apòfisi mastoide ■ Tendó intermedi ■ V. Anterior: fosseta digàstrica mandíbula • Acció: ■ Ventre anterior: depressió mandíbula ■ Ventre posterior: retropulsió i elevació de l'os hioide (deglució) • Innervació: ■ Ventre anterior: innervat pel nervi mandibular (V3) ■ Ventre posterior: innervat pel nervi facial (Vll) • Múscul Genihioïdal: • Mandíbula Os hioide • Eleva l'os hioide (deglució) i baixa la mandíbula • Innervat pel nervi Hipoglós (Xii) + C1. Músculs Infra-hioidals • Uneixen la laringe amb la clavícula, l’escàpula i l’estern. • Fan baixar la laringe en la inspiració i en l’emissió de sons greus. • 4 parells de músculs: – Superficials: • Esterno-hioidal (E-H): és un dels més superficials. • Omo-hioïdal (O-H): és un múscul digàstric. – Profunds: • Esterno-tiroidal (E-T): va del estern fins al cartílag tiroide. • Tiro-hioidal (T-H): va del cartílag tiroide fins el cartílag hioide. Innervació laríngia • La laringe està innervada per 2 branques del Nervi Vague, que proporcionen innervació motora, sensitiva i parasimpàtica: – Nervi laringi Superior: • Branca laríngica interna: sensibilitat de la mucosa laringea per sobre de la glotis. • Branca laríngica externa: sensibilitat de la musoca laringea per sota de la gloris i la innervació del múscul crico-tiroïdal. – Nervi laringi Inferior o Recurrent: • Innervació de la resta de músculs intrínsecs de la laringe. Filogènesi de la laringe • Primats: • Important en el creixement dels plecs vocals i dels vestibulars. • Ésser humà: • Descens de la laringe, amb falta de contacte entre l'epiglotis i el paladar tou. • No es pot realitzar la deglució i la respiració de forma simultània. • Possibilitat de falsa ruta alimentària. • Augment del volum de la cavitat faríngea, amb augment de les possibilitats d'articulació dels sons. Evolució de la laringe amb l'edat • Nadó: ■ Laringe situada a nivell alt, amb l’epiglotis contactant amb el paladar tou. ■ Plecs vocals poc desenvolupats (5 mm longitud). ■ La porció cartilaginosa de la laringe està més desenvolupada. • Infantesa: ■ Descens de la laringe. ■ Augment progressiu de la laringe (6-8 mm longitud). ■ Lligament vocal apareix entre 1 - 4 anys. • Pubertat: ■ Noi: • Allargament ràpid dels plecs vocals (16-23 mm en pocs mesos). • Tancament de l’angle tiroïdal (90º). ■ Noia: • Allargament lent dels plecs vocals (12-17 mm als 17-18 anys). • Angle tiroïdal de 120º. • Adult: ■ Finalització del descens de la laringe entre 15 i 20 anys (C7). ■ La porció cartilaginosa de la glotis està reduïda al 1/3 posterior, mentre els 2/3 anteriors formen la porció membranosa. ■ A partir dels 20 anys comencen a ossificar-se els cartílags laríngics (excepte l’epiglotis). El procés acaba entre els 50-60 anys, i és menys complet a la dona.
