la societat.tema1pinyero, Apuntes de Sociología

¡Descarga la societat.tema1pinyero y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity! Tema 1: La societat Estructura: Conjunt de posicions que els individus ocupen dins d'una societat. Universos Simbòlics: Els éssers humans som els únics que creemunitats simbòliques ( com per exemple el llenguatge); expressions abstractes per tal de comunicar-nos. Un univers simbòlic pot ser la religió. Institució: Conjunt de pautes d’interecció social, socialment acceptades i vàlides. L’origen és la pròpia interecció entre els individus. La societat és el conjunt d'estructures i universos simbòlics resultants dels individus que formen part d'una col·lectivitat d'un marc especial i temporal. La societat sempre sorgeix perquè els individus no poden viure de forma aïllada de cara les amenaces del medi natural ni de cara a les amenaces de col·lectivitats humanes (amenaces externes). • Hi ha animals que viuen en col·lectivitat per la seva forma genètica. • Una altra diferència entre l'home i els animals és la capacitat que tenim d'elaborar idees abstractes com per exemple Déu, les matemàtiques, etc. A banda dels perills externs que efecten els humans també hi ha amenaces internes, (ex: que la societat s'extingeixi). Una societat pot tenir interessos propis que poden ser iguals, divergents o oposats. La política és aquella activitat humana destinada a gestionar els conflictes interns; ho fa a través de dues maneres diferents: Marta Masqué Barri 1. Activitat pacífica 2. Activitat a través de la violència Cal tenir en conte que el polític governa sempre en base a la legitimitat del seu país; dels col·lectius socials. 1. La legitimitat Es basa en què els col·lectius socials accepten els valors democràtics en una societat democràtica. Qualsevol sistema polític es manté en gran part per la legitimitat, fins i tot en una dictadura com va ser el Franquisme. És clar, però, que en el Franquisme, com en qualsevol dictadura hi ha qui l'apoia (els legítims) i qui hi està en contra (el republicans). Cal tenir en comte que la legitimitat no és objectiva; va en base a uns valors socials. Per això és difícil implantar la democràcia a un país com l'Orient Mitjà; perquè allà no creuen en la democràcia; no hi són legítims. L'objectiu de tota societat és enquadrar: A) Satisfer les necessitats naturals. B) Gestionar els conflictes externs i interns de la societat. C) Sistema cultural: necessitats simbòliques de l'individu. D) Sistema social: necessitats amb el contacte dels altres de la societat. 2. Classificació en funció de la divisió solcial del treball i segons els vincles de cohesió social: Societats Simples i Societats Complexes. 2.1. Societats Simples Presenten una estructura social basada en un estatus adscrit. Marta Masqué Barri Així doncs veiem com en l'àmbit de la política passem de Monarquies a una democràcia. De Societats Complexes a l'actualitat en trobem de diferents tipus; les Societats Capitalistes, les autoanomenades socialistes o d'economia integrada a les societats industrials perifèriques. Marta Masqué Barri 3. Comunitats i Associacions: Comunitats: És un conjunt d'individus que mantenen una relació entre ells però no en base de cap interès utilitari ni de recompenses. A una comunitat hi ha interrelacions en la vida privada; hi entra en joc l'emotivitat, és a dir el sentiment. No es base en les recompenses. És una relació cohesionada. Associació: Grup d'individus que mantenen una relació en base a uns interessos utilitaris. Relacions mútues en base a les recompenses obtingudes. És una relació contractural. Cal dir, però, que es podrien donar ambdues situacions alhora. 4. El Funcionalisme: La societat té com a finalitat satisfer les necessitats dels seus individus, siguin necessitats materials o abstractes. Segons l'eficàcia de satisfer les necessitats hi haurà més o menys supervivència dels individus. Marta Masqué Barri La societat funciona com un sistema el qual és un conjunt d'elements integrats de tal manera que la transformació d'un suposa un canvi en la totalitat. Un sistema pot presentar diverses estructures. Per parlar de sistemes socials s'han de complir 4 promises bàsiques: 1. Aquest grup d'individus han de presentar relacions entre ells 2. Aquestes relacions han de ser regulars en el temps. 3. Hi ha una tendència dins la societat a reproduir-se. 4. Aquesta tendència a reproduir-se i a relacionar-se no és a l'atzar; és deguda a uns elements estructurals. Tipus de Funcionalisme: 1. Funcionalisme Individual: Estudia com les estructures s'adapten als individus (MALINO'WSKI) 2. Funcionalisme Interpersonal: Analitza els mecanismes de resolució de conflictes en una societat; és a dir en política. ( RADCLIFFE-BNOWN) 3. Funcionalisme Societal: Analitza totes les parts de la societat. (TALCOTT PARSONS i ROBERT K.MENTON) Talcott Parsons El punt de partida de T.Parsons és l'individu; que auqest té plena llibertat i és plenament racional. Per tant l'individu és qui sap com satisfer les seves necessitats (+beneici i – perjudici). Marx deia que la conducte de l'individu s'explica a través de la conducte col·lectiva de la societat. Algun altra autor del segle XIX, e contra deia que els individus actuen d'una manera o una altre en funció de la seva genètica. Marta Masqué Barri Un aspecte que preocupava els funcionalistes era com es manté una institució, com es manté una societat... Per això T.Parsons es centra molt en la supervivència de la societat; com es manté i com evoluciona. T.Parsons va dir: perquè una societat es pugui mantenir durant un cert temps es necessita una relació entre el sistema personalitzat i el sistema cultural. Mecanismes per aconseguir sintonia entre sistema personalitzat i sistema cultural: Ex: +treball i –delinqüència 1. Procés de socialització 2. Mecanismes de control social. Són mecanismes que adeqüen els individus en el seu sin (dins seu, dins de la societat) Els mecanismes de control social no només són negatius sinó que també n'hi ha de positius com per exemple les medalles que es donen a un individu quan guanya una cursa. Per tant si l'home està condicionat i té llibertat limitada...on tenim la llibertat??? La llibertat de l'individu està entre una sèrie de variables pauta que elegirà l'individu. Variable pautes: 1. Efectivitat/ neutralitat efectiva: Fa referència al grau d'emotivitat que l'individu ha d'aplicar en una situació d’interacció. 2. Difusivitat/Especificitat: Això fa referència a les obligacions que té un individu en una situació d’interacció. Marta Masqué Barri 3. Universalisme / Particularisme: Criteris que utilitzem el individus per avaluar o jutjar altres individus segons: a) valors culturals -----universalisme b) valors subjectius ---- particularisme 4. Éxit / Adscripció: Manera que tenen els individus a tractar altres actors. En el cas d'èxit es tracta els altres en base allò que han arribat a aconseguir (estem parlant d'allò material com els diners). En el cas d'adscripció es basa en les qualitats innates dels individus (estem parlant de persones) 5. Autorientació / Orientació col·lectiva: Si la meva conducta persegueix finalitats estrictament individuals o si la meva conducta va dirigida als altres (la feina). Això no vol dir que no puguem trobar les dues conductes alhora!!! Així doncs en l'actitud de les persones i trobem (amb + o – intensitat) alguna d'aquestes variables pauta. El canvi d'una estructura de funcionament de la societat T.Parsons ho analitza amb el mètode AGIL: Els conflictes ideològics o interns moltes vegades vénen donats per diferències de possessions materials (MARX). T.Parsons: Cada estructura compleix una funció; cada funció és necessària per als individus. Marta Masqué Barri A G Organisme Conductural Té la funció de l'adaptació. Tota la societat ha de tenir els mecanismes necessaris com per a poder-se adaptar al seu entorn i satisfer les necessitats materials dels individus. Sistema Personal Capacitat d'assolir objectius (col·lectius). Tot conjunt d'individus necessita assolir unes fites col·lectives geràrquicament ordenades. Sistema Social Desenvolupa la funció de la integració; regulació de les interrelacions socials. Per altra banda també s'ocupa del disseny de mecanismes i de la gestió de mecanismes interns. Sistema Cultural La seva funció és la latència; és la funció bàsica de transmissió/ mecanisme de reproducció de tot el sistem. Procés de socialització. Encarregat de marcar unes pautes socials als nous membres de la societat. I L Les estructures són necessàries per l'existència de la societat, malgrat mantenen un ordre geràrquic d'importància. 1. Sistema Culturals: Funció de latència 2. Sistema Social: Funció d'integració 3. Sistema Personal: Fites col·lectives 4. Sistema Orgànic: Habitació Del medi de l'entorn físic i orgànic s'ellivera uns fluxos d'energia que van del 4 a l'1, i alhora hi ha uns fluxes d'informació i control que van de l'1 al 4. Marta Masqué Barri esperava. (La idea que les institucions poden millorar el seu rendiment és una herència del funcionalisme). .2 Un altre error de Parsons va ser fer un plantejament tautològic és a dir: va intentar definir el conjunt a partir de les parts i les parts en funció del conjunt. Parsons va fer això am la societat; va definir la societat a partir dels sistemes i els sistemes en funció de la societat i de la seva pròpia funció però no aprofundeix. .3 Els seu sistema interpretatiu és valoratiu en el sentit que fa una interpretació teleològica d ela societat; té una visió teleològica del canvi. (teleològica: direccionalitat a la història i a la societat, diu que decideixen) Una societat no té voluntat, la tenen els seus membres (ex: el parlament, el sistema polític...)!! .4 Parsons emfatitza l'anàlisi de la cohecció interna i gairebé ignora tot el conflicte intern. Parsons no s'adona que la societat no és funcional ni per a tots els individus ni en ocasions per a la cl·lectiitat, ell diu que totes les estructures de la societat són corrects iq ue no hi ha conflictes i per tant s'equivoca. .5 Segons Parsons una societat funciona igual per a tots els individus. No té en compte els pobres, ni les crisis ecològques, etc. .6 Parsons veu la societat culturalment monolítica i això només passa a les societats simples per no a les societats complexes. És a dir no té en compte que a les societats complexes existeixen subcultures com pe exemple: els ocupes, les sectes, els hippies a la seva època, l'homosexualitat com a subculrua i l'hetero sexualitat com a cultura dominant, etc. .7 Per Parson el model de societat complexa (del pas Simple a Complexa) és la societat dels EUA (valoratiu) Robert K. Merton fa unes crítiques a la teroria parsoniana: Marta Masqué Barri Merton intenta millorar la consistència teòrica de Parsona i en crítica 3 presimes bàsiques: .1 Unitat Funcional de la societat: és la teoria que sustenta que la cultura en sentit àmpli és homogènia i que és funcional tant per a la societat com pel conjunt d'individus. Per què és funcional la cultura? Perquè és necessària per mantenir cohesionada una societat a partir d'uns valors. És evident que si analitzem una societat complexa hi ha una cultura dominant, però alhora hi ha més subcultures. .2 Funcionalisme Universal: Segons Parsons aquella premisa que sosté que tota estructura social existent té una funció positiva; és positiva. Segons Merton, és evident que si un fa una observació empírica d'una societat complexa, no totes les estructures són positives per a totohm. Així doncs, la societat permet a l'individu adaptar-se al medi. .3 Indespensabilitat: Parson diu que qualsevol estructura social no només implica una funció positiva sinó que a més una estructura social, només per existir ja és el millor possible. Merton no està d'acord amb auqesta última premisa peruqè una estructura social pobre no és positiva per aquells que hi viuen malgrt potser ho sigui per els rics que se'n beneficíen. Merton critica aquestes 3 premises: intentarà reculsar els seus enfocaments teòrics sobre el funcionalisme amb la ciència (teories empíriques). A partir d'aquest enfocamentcrític i empíric Merton introdueix més nocions/conceptes per reforçar l'estructura del funcionalisme: Marta Masqué Barri A) Difusió: Expressa la idea que una estructura social pot tenir efectes negatius sobre la societat i els seus membres. Ex: crísi ecològica/ el capitalisme segons Marx B) Concepte de NO FUNCIÓ: Estructura social que malgrat existir no compleix cap funció. Un exemple molt clar el veiem amb la monarqui la qual està buida d epodder. Un altre exemple és la mili, fa molts anys servia per cohesionar els homes, a partir del segle XX però, només tenia una funció simbòlica. C) Anomia: Fins ara hem vist estructures sense funció, amb funció positiva i amb funció negativa, però l'amonia és la font de desintegració del conflicte. Contradicció entre els mitjans de determinats individus per assolir uns objectius socialment vàlids amb els valors imparants. No tots els individus, però, tenen les mateixes possibilitats d'enriquir-se, per tant el robetori seria fruit de l'amonia quan un individu ho fa per sobreviure. Així doncs s'una forma conceptual Merton diu que el conflicte és el resultat d'una resta entre les funcions positives i les difuncions. Les estructures poden complir funcions manifestes (aquelles que presenten una intencionalitat com per exemple l'acció d'una persona quan cera una empresa per tal de produir) i les funcions latents (compleixen funcions inconcients o no intencionades com per exemple en el cas del capitalime el qual millora el nivell de vida entre els individus de classe alta). De la mateixa manera també trobem conseqüències previstes ( desitjades o esperades) i conseqüències imprevistes (a priori no buscades). Conseqüències + estructures: Disfuncionals C.previstes/imprevistes Funcionals No Funcionals Marta Masqué Barri