Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Shakespeare, Ejercicios de Literatura

Asignatura: Introduccio als Estudis Literaris, Profesor: Carles Besa, Carrera: Humanitats, Universidad: UPF

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 24/04/2018

martaalbo-1
martaalbo-1 🇪🇸

4

(1)

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Shakespeare y más Ejercicios en PDF de Literatura solo en Docsity! SHAKESPEARE La tradició crítica sol dividir el poemari entre els poemes de 1-126 consagrats al fair Young (pur, just, recte...--> jove ros i 127-154 estan destinats a “Dark lady”, la meva lady te fils negres. La negror està relacionada amb l’infern, el mal, l’obscè, esclavatge sexual... Però com que jo l’estimo, és igual que vagi en contra de les belleses tradicional però es la meva el fet que sigui negres més indiferent. Shakespeare desautomatitza els conceptes relacionat amb la negror. Sonet XV políptoton: relació entre dos paraules amb la mateixa arrel (arbre- arbori) però que tenen terminacions morfològiques diferents. En tenim 4. Les figures relaten una vivència i sentiment de desenfrè i exterritorialitat a conseqüència de la vivència amorosa. Paronomàsia es pur joc fonètic i en el políptoton hi ha el joc fonètic (=arrel), però sol canvia la categoria gramatical. you-your youth- youthful Son políptoton, connectem el tu amb la joventut, com si el tu només pogués ser jove. You=youth a través del vincle fonètic, hi ha un automatisme semàntic Engraft es una al·lusió a grafein (escriure). EN l’explícit hi ha una referencia metaliterària al fet d’escriure del jo poètic destinades al seu amant. Poema: si el temps tot ho pot destruir (tempus fugit), ocasionar decadència, ruïna i mort, l’única opció del poema per fer que l’estimat sobrevisqui i sigui permanent es escriure poemes que ho celebrin. La poesia, com aa art de la immaterialitat, connectat amb el record, es una cosa que no es mou, per oposició a altres productes que necessàriament moren. Vincula el ponent amb la mort. Mateixos vestits, però gastats envellits, ningú els recorda. You convoca a joventut, relació immanent entre tu i joventut. A mesura que envelleix, la única opció del jo poètic es escriure poemes que celebrin la juvntutut i desafiïn la decadència del temps. Les 2 1s estrofes comencem amb una doble subordinada el sonet treballa molt bé la idea del suspens. No descobrim que vol dir fins a la 3a estrofa: then. Acaba amb una sorpresa, oliva recupera les plantes a l’explícit. Que son les noves plantes? Son els poemes. Jo escric nous poemes sobre tu, celebració de les teves virtuts, tu no moriràs. Injectar el poeta en noves plantes, nous poemes. NO hi ha cap obscenitat per part del poema. El temps no com un guany, sinó una despesa. Com alternativa al desgast, no hi ha altre que immortalitzar i fer viure el jove en els seus versos. Les coses orgàniques tenen un punt de perfecció, però es efímer. El mon com un teatre d’aparences (Plató). Vers 6: f. Poètica (cheered and checked). Síntesi conceptual: perquè t’estimo, declaro la guerra al temps renovant la teva vida en nous versos. Comparació entre botànica i poesia. El jardiner empelta, el poeta que escriu també dona vida, eternitzant la bellesa del jove. Sonet 17: també tenim bons políptons Number-numbers Touches-touched la exacerbació dels espectacle mental personals que fan que els subjecte sigui algú singular que viu l’experiència que no pot compartir amb ningú. Els primers versos son molt clars. EL dia esta dotat d’absència. Darkly brigut, are bright in dark dark- dakly i la repetició de bright (quiasme retòric que relaciona nu sintagma amb l’altre). Quiasme: construcció creuada. EL primer sintagma es veu emmirallat en el 2n hemistiqui. Estableix paral·lelisme i oposicions i vincula uns ermes amb els altres. Darkl- dark/ briht-bright. Vincle semàntic Dark bright Bright dark L’ull es qui emet llum, enlloc de l’òrgan de visió que acull la llum del mon. L’ull es llum en la fosc. Els ulls doten les coses de llum. Es un òrgan de producció, enlloc de recepció. quan tanco les parpelles veig l’espectacle dels somnis on et contemplo i aquesta ulls intern de parpelles tancades es capaç de convertir-se en llum a la fosca. Darkly des del punt de vista literal perquè es de nit. La meva ment pot poblar el meu mon amb la teva imatge. Contràriament a una antítesi, l’oxímoron es un curtcircuit semàntic molt mes potent, no es fosc i brillant, sinó foscament lumínic. L’oxímoron es una figura olt mes il·lògica en termes de racionalitat. NO puc diferenciar un element de l’altre. Hi ha un plànol literal (darkly perquè es de nit i meta perquè esta poblat de tu, la cosa més brillant). 2a estrofa: La segona ombra te un sentit literal, però la primera ombra es una imatge mental. SI la imatge mental que tinc que tu (somnis) fa ombra fins i tot a la claror. La seva ombra irradia llum als meus ulls tancats. La imatge mental que tinc de tu al somni es capaç d’irradiar llum, com si fos un focus d’un sortís la llum de la realitat. Sense tu, ni jo soc ni el mon es. Imagina la bellesa a plena llum ,si ja de nit ets capaç de ocultar la resta del mon. AL forma de l’ombra: la teva figura real. Si de nit ets un espectacle com a creació mental, si et vegues de dia seria el súmmum. Apariat final: hi ha la superposició entre el sentit literal i metafòric de nit i dia. Nit i dia en el sentit d’espai natural vinculat a la claror i fosc. En el sentit metafòric, vinculats a la felicitat (dia) i desgràcia (nit). Oxímoron, dia es nit i nit es dia. I-eyes: paranomàsia fonètica. J soc els meus ulls, no soc altra cosa que els ulls mentals, els ulls del somni Shade/ shines See/ thee Thee / me. El tu està en el jo, relació perfecta de parella, una embolcalla l’altra. EL thee no pot estar sinó amb ell. Els dos termes finals de l’explicit estableixen una relació de parella que no ha pogut estar junts fins ara, però si que ho estan en el poema. Tu siguis jo, jo sigui tu. Un sol sintagme unit. Dark/darkly Shadow/shadows Shadow’s form /form happy slow Sonet 55 El que desafiarà la posteritat es la memòria del seu estimat. Diferencia entre la fama d’Horaci i la que busca Shakespeare pel seu amant. EL dia del judici= final dels temps, no fa referència a la mort. Quan el jo poètic diu que viurà fins el dia del judici no podrà viure mes del que es possible viure. Tu t’aixecaràs el dia del judici, no aixecaràs cap judici. Mars- wars funció poètica no noes fònica, sinó gràficament (W_M) HI ha un contrast entre les meravelles de les estructures arquitectòniques, però que per fortes que siguin acabaran desfent-se (marbre, pedra,or). Find room tipus de lloc creat per la poesia, entitat immaterial. Contrast entre realitats materials (Símbols de perennitat i estabilitat –or,marbere- acaben marcint-se). La poesia que t un espai aparentment fràgil, pel que es immaterial, es etern. La poesia va mes enllà del marbre, làpida, fonaments... El fet que ocupi un espai immaterial (cor, records.) no serà mai inexpugnable. No hi ha guerra ni tempesta que m’ho pugui extirpar, perquè es un àmbit moral, espiritual i intel·lectual es meu propi, privat i intransferible. Mentre jo sigui viu, serà meu, i quan jo mori vindran altres lectors que ho recuperaran, per això seràs lliure fins e dia de judici final Contraposa dos espais diferents i dona a un les virtuts que sembla que hauria de tenir altre. La mesura com quelcom immaterial recull la perennitat i immortalitat que haurien de tenir els monuments, marbre, fonaments... Si la poesia està feta de tu, ets tu qui la dotes d’unes coses semàntiques que no tenen les altres estructures, monuments, edificis... Ni mart podrà acabar amb això. Anem del me del 1r vers i acabem amb el my poor name (jo com a simple record), hand (6), degradació respecte del jo, es un dels constituent), this verse (sinècdoque), en lloc de dir la meva obra, parlo del meu vers. Va del material a l’immaterial, degradació del jo. Anem del mortal al perenne, de l’efímer al mes immortal, a mesura que dotem l’immaterial del record. Descendent en els termes i ascendents en el sentit. Dedica la degradació el jo poètic. SONET 116, molt polèmic per l’ús que fa del terme marriage. E parla d’un matrimoni entre dos homes. Relació entre marriege i impedients, que el poeta no vol entre la unió de dos animes lleials. El terme impediment es utilitzat pels capellans a les cerimònies de casament. EL terme impediment es clarament deliberat al costat de marriage. El terme ànimes (true minds) fa de pantalla al terme cossos. En la mesura que no hi ha matrimonis de dues animes no n’hi ha, ja que es una unió de cossos per reproduir-se. Sabem que Shakespeare diu alguna cosa mes que a unió de dos ànimes. HI ha un impediment: son dos homes. Ell juga amb e vocable impediment per després negar-lo (oh, no resposta a al reserva suscitada en els lectors al casament entre dos homes). Juga amb la veu de la col·lectivitat que podria tenir alguna reserva a propòsit d’aquest impediment. Oh, no pressuposa una exclamació anterior i la desfà. Let me not desafiament retòric, contra el sentit comú. El poema després agafa un canvi de rumb, quan en lo de parlar d’aquest tema es dedica a una declaració d’amor a la idea de la fidelitat mútua i a la paciència. Políptoton doble; alters- alteration/ remover/remove (disposats de manera creuada amb termes que tenen a veure amb l’alteració, quan el políptoton es l’emblema de una alteració morfològica.). Significat i significant van completament units (el politpltpon implica una alteració). Hi ha dos símils que ja havíem vist en Petrarca: metàfora nàutica ( sempre immòbil far, el far eren els ulls de Laura en la navegació espiritual, l’amor dona fixesa i solidesa) i la metàfora còsmics (7) l’amor es una estrella, una guia. L’amor es un far, estrella polar, punt de referencia. 1 metàfora cultural 2 metàfora natural. EL far construït pels home i l’estrella natural. HI ha la referencia al pas del temps que tot ho gasta. Temps com un arc dibuixa per la falç, que degrada llavis i galtes, n’elimina l’esplendor i el color. Els humans son mortal, com les fulls d’herba segades per la falç del temps. EL símil es dedueix, els humans som mortals com les fulles d’herba. Vers 12 doom (el dia del judici), el jo poètic parla de l’amor que va mes enllà de la mort física i que perdurarà en el record dels altres fins que s’acabi tot per tothom. L’apariat final es una mica dèbil si tot e que dic es un error, jo no he escrit mai. Poc convincents retòricament, jo he escrit i tu has estimat vol dir que jo tinc raó quan accepto la condició eterna de l’amor. Es fluix des de el punt de vista lexico-semàntica. SONET 151 Aprofita el valor polisèmic que tenen alguns termes. Love (1,2,14) i conscienc a(1,13) inici i final. L’amor pot ser vist en terme carnal o espiritual i la consciencia admet dos valors (distinció entre b ei mal i el valor de coneixement carnal, segons la etimologia de consciencia (com+scire), coneixement deks òrgans sexuals coneixement de la sexualitat femenina (poema dedicat a la dark lady). Betray en un cas vol dir seduir i en l’altre trair, juga amb el doble sentit. Body (6,7) i flesh: metonímia (amaga el membre masculí, continent (carn) pel contingut (penis) i sinècdoque (la part pel tot). El jo poètic s’ha convertit en el membre viril que escriu i parla en el poema. Poema sobre l’erecció, després de l’erecció jo caic sense vigor gran al·lusió sexual, en honor a la luxúria. L’amor es massa jove (cupido, cec i inconscient que pot fer amb les seves sagetes): penis erectus non a consciencia (consciencia en el sentit de consideració entre bé i mal). D’on neix el coneixement del be o el mal si no neix de l’amor? Després d’apel·lar els sentits mes baixos fa una pujada de nivell. L’amor com a camí de perfeccionament moral, contingut gràcies al qual som millors. Gentil trampóas: vocatiu cap a la dark lady. Admet, si hem fas caure al vici de l’amor, tu m’estimules a rendir-te vassallatge (edat mitjana, vassallatge amorós). EL jo poètic s’imagina com un esclau sexual d’ella. Si em traeixes (seduir sexualment), traeixo la part racional i moral per la traïdoria que el meu cos fa després (divorci entre cos i esperit), si el meu cos es rendeix sexualment cap a tu, traeix la part espiritual. L’anima ho accepta, si la carn te el permís de l’anima per fer l’amor el cos ja te l’autorització s’alça (erecció), el membre sent el teu nom i s’alça . Comença aquí i acaba a l’explícit. 1em sedueixes 2 traeixes la meva ànima fent caure el cos en la luxúria 3 la meva anima accepta 4 el meu cos respon Una forma seriosa (sonat) emprada per expressar un contingut gens seriosa, la forma es emprada per un contingut inesperat. EL contingut saboteja la forma aptum
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved