Índex de continguts Índex de continguts 1Título 1Subtit 1 Les 4 de , Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Índex de continguts Índex de continguts 1Título 1Subtit 1 Les 4 de y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Índex de continguts Índex de continguts........................................................................................1 Título.............................................................................................................. 1 Subtit.......................................................................................................... 1 Les 4 definicions de la literatura Terry Eagleton accepta la Literatura com un ús especial del llenguatge (Definició donada per els formalistes rusos). “Literaturnost”: Literalitat, propietat que fa o no a un text literari. Els formalistes creien que la literalitat (literaturnost) pot trobar-se. En el llenguatge literari veiem una violència o transgressió (“violència ordenada”). Viktor Shklovski escriu un assaig titulat ‘L’Art com artifici’, on diu que la funció de l’Art ens dona una visió fresca de la realitat. Diu que tots seguim rutines i aquestes no porten a res més que la falta de percepció (a causa de la mecanització). Víktor diu que les rutines ens fan automatitzar. Aquí entra l’Art per desautomatitzar i retornar- nos la conciencia. La forma de fer-ho és complicant allò que es fa. Hi ha vegades que pensen el significat (‘tinc gana’ per exemple) i no la forma d’expressar-ho, un exemple sería el llenguatge poétic. És a dir, es busquen les finalitats, no la forma de dir-ho bé. L’Art és on algú ha xifrat coneixement. La literatura s’allunya de la forma que s’usa el llenguatge en la vida diària. Solem creure que el llenguatge és una finestra on el que es vol dir i el que es diu és una mateixa cosa i s’expressa transparentment. En canvi la literatura sería un bitrall d’esglèsia, que deixa passar la llum però té una funció estètica pròpia (representa una escena amb els vidres). “La llengua del poeta sona i ha de sonar com si fos estranger” Aristòtil. Sermo ornatus: Curs ornamentat. Sempre s’ha tractat com ‘sermo ornatus’ i ha sigut considerat com un altre llenguatge. Amb l’ajuda de la lingüística els formalistes intenten reformular la teoria del llenguatge. “Qué és la poesia”. Jacobson diu que en la literatura la paraula és sentida com a tal (osigui no com substitut del Subj. anomenat ni com explosió sensible). La literatura és un missatge amb intenció d’orientar l’atenció cap a ell mateix. A 1988 es fa a Indiana un congrés sobre l’estil (filologia, psicologia...) sota el títol ‘Lingüística i poética’. Jacobson en aquesta conferència estableix els elements de la comunicació: Referent Emisor Missatge Receptor Codi La llengua pot potenciar un o l’altre element tot i tindre sempre present tots. Alhora, en funció de quin element es potencii esdevé un tipus de text o un altre: referent potenciat- text Literatura Comparada Curs 2016-17 (Apunts Xavi P.) Pere Ballart Grup 8 (Aula 604) P. 1 Contacte referencial, emissor potenciat- text emotiu,...). Estil Referencial Estil Emotiu Estil Poétic Estil Apelatiu/ Conatiu E. Metalingüístic Estil Fátic Jacobson acaba i formula la definició de la funció poètica: ‘Projecta el principi d’equivalencia de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació de manera que la recurrència esdevé principi constitutiu de la secuència’ Les lleis que seguim al fer la frase són selecció i combinació. Jacobson diu que un cop feta la tría olvida la resta no seleccionada. La literatura precisament és una gran repetició (via al·literacions, respectant la mètrica... sota les normes que siguin). Anècdota d’Eissenhower, eslògan de la campanya política “I like Ike” per al candidat ‘Ike’. La literatura és un reflex de com s’expressaven en escrit (tractar la literatura de forma escrita). Document Context espacial A aquesta assignatura evitarem aquesta tendència de l’historicisme.Context temporal “Per nosaltres el ‘Document’ és un monument” Antoine Campagnon. Els 3 géneres de la literatura són narrativa, teatre i poesia. Relació entre el JOC i l’Art. Jugar és passar a obeir unes regles que impliquen dificultats però que volen superar-se. Al llegir entrem en un joc perquè aceptem la facticitat d’allò que llegim perquè ens sentirà positiva en algun sentit. “Calía inventar l’Art perquè amb la vida no en tenim prou” Fernando Pessoa. ¿Perquè llegim? Perquè hi busquem algo que la vida no té. Calía inventar l’àmbit on les coses semblessin tindre sentit. Jugar amb l’artifici provoca una ficció, però amb quina finalitat? La de representar la realitat. ART La representació és la que mostra una realitat d’entre totes que assumirà un valor. Per tant, si no som estudiants creients podem dir que no trobem sentit a l’univers i la realitat ja que no hi ha ordre. JOC FICCIÓ REPRESENTACIÓ IMAGINACIÓ Representar és, per tant, presentar amb certa distància. L’obra literaria és per tant una troballa d’imaginació, i la imaginació no és més que la generació d’imatges versemblants (d’aparença veraç, versemblant en el sentit de construir una realitat i establir la coherència d’aquesta). Literatura Comparada Curs 2016-17 (Apunts Xavi P.) Pere Ballart Grup 8 (Aula 604) P. 2 Warren French fou crític amb Salinger a ‘J. D. Salinger, Nueva York, Twatttne 1863’. I distingeix entre els personatges de les seves obres dos grups: • Nice (‘Bonic’): Afectius, gustosos Nice (‘Bonic’): Afectius Caracteritzat per Personatges nens Phony (‘Fals’): Hipócrita Personatges adults També diu que a ‘9 contes’ hi ha un equilibri molt treballat ja que en ell hi trobem tota combinació possible del Nice-Phony. En ell trobem victoria del Nice, la fel Phony, la combinació... ‘Oncle a Concectika’ és un relat en el que segons French s’hi troba un equilibri estrany. L’oncle era un protagonista de tires còmiques (un conill vell, dèbil i maldestre), un conill que mou a llàstima. Conetika era el referent de vacances cares. L’oncle es mou en el Nice i Phony per l’entorn de Conetika. Personatges del conte: Ramona Jimmy (amics) Mickey (amics) Eloisa Walt (ex/tilín) Lew (marit) Mary Jane Mr. W. (jefe) Grace (minyona) X (marit) Salinger requereix atenció. Els seus narradors si poden, no explicaran allò que acaba d’ocurrir, com alguna gesticulació, gest... (deixa concluir als lectors). Els personatges generen una simetria curiosa amb els grups ‘Jimmy-Mickey’ i ‘Walt-Lew’. Amb la cursiva, el narrador delata diàlegs dels personatges. El relat s’estructura en 3 unitats: PART 1 PART 2 PART 3 Warren French ens proposa temes que tracta a cada part del relat Salinger. Això es deu al seu passat constantment li visita. Pp. 0-44 Pp. 44-53 Pp. 53-57 Com és (Eloise) Com era (Eloise) Revelació (De ‘com és’ i ‘com era’) Gerard Genette Genette busca diferències per als seus anàlisis (i no com els formalistes rusos), seu és el llibre ‘Figura III’ amb un apartat titulat ‘Discurs del relat’. • Umberto Eco fa els seus anàlisis de la saga 007. • T. Todorov fa els seus anàlisis consultant contes rusos. • G. Genette fa el seu anàlisis amb ‘En la recerca del temps perdut’. Un relat en el fons és una gran frase. El model de Genette actúa sobre el text buscat el temps, mode i veu (passiva/activa). Aquestes 3 categoríes són el vincle entre la trama i l’història (la trama manipula l’història). Literatura Comparada Curs 2016-17 (Apunts Xavi P.) Pere Ballart Grup 8 (Aula 604) P. 5 Una de les formes de manipular la història és jugant amb el temps (en quina mesura la trama altera el temps de la història). Ordre: La disposició de la trama coincideix amb la de la història? • Analepsis: Flashback (Força freqüent). • Prolepsis: Flashforward. TEMPS Duració: Comparar la durada dels esdeveniments a la història i la trama. Freqüència: Comparar la cuantitat de vegades que ha passat X a la trama i a la història. • Narració singulativa: (X=1 tant en T com en H) Usa temps perfet. • Narració iterativa: (XT=1, XH=<1) Usa temps imperfet, relacionat amb ‘sumari’. • Narració repetitiva: (XT=<1, XH=1). Els ‘Nou contes’ de Salinger Als ‘Nou contes’ Salinger juga a donar detalls (la posició de les ulleres, la localització del rellotge) que contenen tota l’esència. Els peixos plàtan (menjen fins a reventar, els usa com a símbol de crítica al capitalisme). A les pàgines (pp.) 90-91 desde “Així...” fins a “...Mary Hudson”, la 1ª i 3ª noia de les que parla són la mateixa persona, tot i que no ho reconeix el personatge per a que només se’n asabenti qui estigui atent. Un altre exemple el trobaríem a ‘Boca preciosa i verds els meus ulls’ fins la pàgina 160. Els personatges es troben a un llit tot i que no ho digui, abans de la narració es trovaben en ple acte i estàn a les fosques. Ademés qui els truca es un tal Arthur que no localitza a la seva dona (i qui és amb qui es troba el protagonista al llit?), tot es deu a un narrador intrahomodiejétic. ‘A Esmé, amb amor i abjecció’ Tota la trama és una analepsis. Explica l’amistat amb Esmé i com es van conèixer. A la pàgina 154 es troba un canvi, d’Anglaterra a Alamenya en un centre sanitari. La segona és la part ‘abjecta’. El narrador mostra una Esmé que fingeix ser alta i gran, que usa la paraula ‘abjecta’ malament. El personatge Sargent X és el mateix narrador tot i que en 3ª persona (com si volgués veure’s a si mateix). Alerta amb no confondre qui narra i qui veu (narrador/suposats personatges). Tot narrador narra en 1ª persona, en tot cas no s’exposa de vegades, però sempre es troba en 1ª persona. Els criteris per classificar els narradors d’un relat segons Genette són dos (Per nivells narratius i per participació): Nivells narratius Literatura Comparada Curs 2016-17 (Apunts Xavi P.) Pere Ballart Grup 8 (Aula 604) P. 6 xxx Narratall: Destinatari del narrador quan aquest és un personatge de l’obra. Per participació (o no) a les obres Per tant, si és un personatge més de l’obra. Si creue tots dos criteris surt la seguent classificació: Narrador Extraheterodiejétic Narrador Extrahomodiejétic Narrador Intraheterodiejétic Narrador Intrahomodiejétic La cuestió és on quedaria el Cap dels comanches? És intradiejétic perquè parla als seus personatges. Diríem ‘hetero’ però en el fons és homo, Salinger és l’Home rialler. Teatre ► Friedrich Dürrenmatt (1995) ‘La visita de la vella dama’. Les tres principals obres de Dürrenmatt són: • 1949 ‘Rómul el gran’: Revisió en clau irònica, ja que presuposa situacions sarcàstiques (Comedia). • 1956 ‘La visita de la vella dama’ (Tragicomedia). • 1962 ‘Els físics’: Crítica de la guerra freda, ácida, uns militars demananen un nou explosiu (Drama). Un Rómul antiimperialista, una ácida obra de teatre contra el capitalisme i un explosiu dramàtic. La teoria ens demana distingir dos textos: • Principal. • Secundari: Títol, dramatis persone, didascàlies (Acotacions dramàtiques)... Els personatges es reparteixen en 2 grups: • Visitants. • Visitats. Cognom de la protagonista ‘Zachanassian’ (mescla de cognoms de multimillonaris): • Zacharoff. • Onassis. • Gulbekian. Protagonista Literatura Comparada Curs 2016-17 (Apunts Xavi P.) Pere Ballart Grup 8 (Aula 604) P. 7