FONAMENTS DE GESTIO D'EMPRESES (tema 4, 5 i 6), Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga FONAMENTS DE GESTIO D'EMPRESES (tema 4, 5 i 6) y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity! TEMA 4. L’EMPRESA I L’ENTORN 4.1 CONCEPTE I NATURALESA DE L’ENTORN ENTORN: Es tot allò que es aliè a l’empresa, com a organització. A vegades existeixen dificultats per establir amb certesa o exactitud on estan les fronteres o els veritables límits de l’empresa respecte al que es defineix com a mitja exterior. Estudiar l’entorn implica definir unes dimensions i uns nivells de referència, per tant estudiar l’entorn es tenir clar les dimensions que l’afecten i a quin nivell. Les dimensions de l’entorn son quatre: 1)Socio cultural: Esta formada pels següents factors: a.Valors i actituds b.Grups socials c. Conflictivitat social d.Mercat del treball e.Sindicats f.Defensa del consumidor 2)Econòmica: esta formada per un conjunt de factors que defineixen i expliquen l’estructura i comportament del sistema econòmic. Els factors son: a.Producte interior brut b.Inflació c.Atur d.Balança de pagament e.Mercat de capitals f.Recursos energètics g.Politica industrial 3)Tecnològica: conjunt de factors que descriuen l’estructura i desenvolupament del sistema de ciència tecnologia existent en l’entorn de referència. Els factors son: a.Politica de referència i desenvolupament b.Coneixements c. Infraestructura científica i tecnologia d.Maduresa en tecnologies actuals e.Disponibilitat de noves tecnologies 4)Politico legal: Conjunts de factors que expliquen el sistema i la situació política. El seus factors son: a.Politica econòmica b.Politica fiscal c.Situacio política d.Politica mediambiental, etc. Els nivells de l’entorn delimiten unes fronteres de mitja en el que pot operar l’empresa. D’aquesta manera tenim aquests cinc nivells: 1.Global 2.Internacional 3.Pais 4.Regional 5.Local 4.2 FACTORS D’ENTORN I LA SEVA INFLUENCIA DE L’EMPRESA La majoria dels factors de l’entorn produeixen uns efectes en l’empresa que son coneguts com amenaces i oportunitats. AMENACES: Son els impactes negatius sobre l’empresa, es a dir, representen les forces que l’amenacen, la seguretat i els objectius de ‘empresa OPORTUNITAT: Es mostren com a efectes positius que sin aprofitats poden generar oportunitats per créixer o per millorar els resultats de l’empresa. Com es conegut en el llenguatge professional el bon estratega es el que sap convertir una amenaça en una oportunitat. L’anàlisi de l’entorn general ha de permetre la identificació de les variables o factors mes importants que afecten l’empresa. Aquesta informació es molt valuosa perquè permet avaluar l’impacte de cada variable sobre la rendibilitat o el procés de creixement de l’empresa i en conseqüència prendre les mesures oportunes per que aquest efecte sigui favorable. Apart de l’elaboració del DAFO, pot ser interessant per l’empresa dibuixar el que es coneix com “perfil factors intangibles que afecten a la competitivitat (innovació, actitud estratègica, política de qualitat total). COMPETITIVI TAT EXTERNA (país) DIMENSIONS INTERNA (empresa) FACTORS INTANGIBLES FACTORS TANGIBLES FACTORS INTANGIBLES -Innovació R+D -PIB -Innovació I+D -Actitud estratègica -Inflació - Actitud estratègica -Qualitat total -Costos laborals - Qualitat total -Tipus canvi moneda 3 FONTS D’AVANTATGES COMPETITIUS DIRECTA condicions Economies d’escala Competitives i estratègies Economies de diferenciació de pr. De l’empresa Economies de posició El paper de l’esperit innovador i l’actitud estratègica Economies d’experiència INDIRECTA condicions Dotació de recursos Estructurals Infraestructures de transports Estructura del sistema cncia i tcn. Estructura competitiva de mercat Teixit industrial Condicions Política econòmica del govern Polítiques Paper dels agents socials Una altra manera de conèixer la competitivitat és coneixent quines són les fonts per els que una empresa pot generar avantatges competitius i ser mes eficient que els seus competidors, els avantatges competitius que existeixen els hem concretat en aquest esquema. Les fonts directes F 0E 0 provenen de l’existència d’un conjunt d’economies o avantatges que redueixen els costos o incrementen els beneficis i això ho aconsegueixen ja sigui pel volum de l’activitat econòmica de l’empresa o també conegut com a “economia d’escala”, o bé, per la localització o la posició de les botigues, o bé, per la repetició de les tasques, que es el que es coneix com “economies d’experiència” i també pel paper que juga l’empresari basant-se en un determinat esperit innovador i en una adequada actitud estratègica. Solen procedir de les condicions estructurals existents en el sistema econòmic i també en les condicions establertes per la política econòmica del govern i del paper que juguen els diferents agents socials com sindicats, asociacions d’emrpesaris, etc. Les fonts indirectes F 0E 0 es divideixen segons: 1.Dotació de recursos: Inclou les matèries bàsiques, les energies, els recursos financers i les persones. La dotació de recursos es la disposició i qualitat del capital tècnic, financer i humà que hi ha en un país. 2.Infraestructura de transport i comunicacions: És la capacitat i qualitat de la xarxa de transports, així com dels sistemes telefònics i de les telecomunicacions necessàries per l’activitat econòmica. 3.Estructura del sistema de ciència i tecnologia: Inclou les característiques i processos que configuren la producció real de coneixement científic. La transformació en innovació i el posterior desenvolupament de la tecnologia. 4.Estructura competitiva del mercat: Es el conjunt de forces i condicions que defineixen el nivell de competència així com les amenaces i les oportunitats del mercat. 5.Teixit industrial: Es el conjunt de relacions entre sectors. Les condicions polítiques també condicionarà que l’empresa sigui més o menys competitiva, tant la política econòmica del govern com el paper que juguen els agents socials. Resum general de tot l’esquema: En resum direm que la suma de les fonts indirectes amb les directes de l’empresa representen la forma de poder mantenir l’avantatge competitiu al llarg del temps. 4 CLASSES D’AVANTATGES COMPETITIUS Els avantatges competitius que pot obtenir una empresa procedeixen fonamentalment de tres aspectes: 1.Avantatge de costos: prové de l’existència d’una economia, posició o relació favorable respecte a algun recurs i activitat econòmica que repercuteix favorablement en uns menors costos totals. 2.Avantatge de diferenciació: expressa la capacitat de l’empresa per diferenciar els seus productes dels de la competència, ja sigui per la qualitat, la imatge de marca o el grau de satisfacció percebuda pel seu client. 3.Avantatge de l’àmbit d’actuació de l’empresa: Aquest àmbit pot ser ampli o reduït. Si és ampli vol dir que l’actuació de l’empresa afecta a tot el mercat i si és reduït vol dir que afecta a un segment del mercat. 5 AGENTS DE LA COMPETITIVITAT Existeixen 2 tipus d’agents que influeixen en la competitivitat: extern i intern. Els interns fan referència a les empreses i els externs fan referència als agents socials i al govern. TEMA 6. CONCEPTE D’ESTRATÈGIA I EL PROCES DE FORMULACIÓ D’UNA ESTRATÈGIA 6.1 EL CONCEPTE I ELS ELEMENTS DE L’ESTRATÈGIA EMPRESARIAL ESTRATÈGIA: És un patro/model on queda establert els objectius, propòsits, polítiques i els pans essencials de l’empresa per tal de poder-los aconseguir de manera que quedi clar en quina classe de negoci està l’empresa o vol estar i quina classe d’empresa és o vol ser. Les principals característiques de l’estratègia són: 1.L’estratègia constitueix un procés interactiu entre l’empresa i l’entorn. global o d’empresa. Té la característica que s’aplica a tota l’empresa i el que es vol aconseguir és la integració de l’empresa en el seu entorn. Per aquest motiu l’empresa s’ha de plantejar quines activitats durà a terme per configurar de manera òptima el funcionament de tots els seus negocis i la manera com seran distribuïts els recursos disponibles per convertir les capacitats distintives amb avantatges competitius. L’empresa s’ha de plantejar les línies de productes i serveis que ofereix o oferirà als mercats o segments de mercat on es destinen aquest productes. Els canals de distribució que utilitzarà i la posició que ocuparà en la seva industria. L’estratègia a nivell corporatiu defineix el seu caràcter central i la seva imatge. (Exemple F 0E 0 fundacions, o altres relacionades amb el medi ambient) NIVELL 2 ESTRATÈGIA A NIVELL DE NEGOCI: Es menys amplia que l’anterior i apareix en aquella empresa que te una cartera de negocis (mes d’1) i ha de determinar com s’ha de competir en un negoci en concret i la posició que ocuparà entre els seus competidors. L’empresa es pot dividir en el que es coneix com UNITATS ESTRATÈGIQUES DE NEGOCI o UNITATS ORGANITZATIVES, que sota una autoritat amb responsabilitat reuneixen la majoria de les funcions empresarials com vendes, producció, etc, relatives a un producte o mercat o una àrea geogràfica, de manera que per cada negoci es constitueix una unitat estratègica de negoci, i així es coneix si val la pena mantenir aquell negoci o no. (Exemple F 0E 0 a una perfumeria línia de dona, home, nen..) NIVELL 3 ESTRATÈGIA A NIVELL FUNCIONAL: Aquest nivell d’estratègia pretén determinar de quina manera poden ser utilitzades les capacitats distintives que té l’empresa procurant maximitzar la productivitat dels seus recursos i limitant l’actuació de les àrees funcionals de l’empresa. El que es vol es que cada àrea funcional col·labori en la consecució dels avantatges competitius marcats per l’empresa. 6.3 TIPUS D’ESTRATÈGIA SEGONS EL CREIXEMENT F 0 E 0 1.ESTABLE CICLE DE VIDA 2.Concentracio en un sol producte o servei DE L’EMPRESA Diversificacio -horitzontal -vertical -concèntrica o relacionada -conglomerada o no relacionada ESTABILITAT I SUPERVIVÈNCIA F 0 E 0 1.SUPERVIVÈNCIA 2.DE COLLITA 3.DESINVERSIÓ 4.LIQUIDACIÓ ESTRATÈGIES LIDERATGE EN COSTOS COMPETITIVES DIFERENCIACIÓ ENFOCAMENT O ALTA SEGMENTACIÓ L’empresa segueix un cicle de vida que està format per 3 etapes: de creixement, de maduresa o estabilitat i la davallada o declivi. Per que una empresa pugui mantenir-se en alguna d’aquestes 3 etapes ha de dissenyar i utilitzar l’estratègia apropiada. En aquest sentit parlem d’estratègies de creixement i estratègies d’estabilitat i supervivència. a) ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT: poden desenvolupar-se mitjançant el creixement intern, és a dir, inversió en nous equips, instal·lacions, etc. O mitjançant extern, és a dir, compra o fusió d’empreses. Dins de les estratègies destaquem i. CREIXEMENT ESTABLE: és conservadora, continuïsta i defensiva, sense pretendre incrementar la participació en el mercat. Es creix en la mateixa taxa que l’any passat atenent als mateixos clients en els productes o serveis habituals. ii. CREIXEMENT: està orientada a incrementar la quota de mercat i dotar a l’empresa de nous productes. Es busca una taxa de creixement més gran que la històrica. És una estratègia ofensiva. Dins tenim: a) ESTRATÈGIA DE CONCENTRACIÓ: on el creixement de l’empresa es basa en concentrar-se en un sol producte o servei o en una línia de producció. b) ESTRATÈGIA DE DIVERSIFICACIÓ: combina nous productes i mercats. Tenim: . Horitzontal: consisteix en la comercialització de productes nous en mercats similars als tradicionals de l’empresa. . Vertical: busca el creixement extenuant la gamma d’activitats i mantenint els actuals productes o serveis. . Concèntrica: tracta de donar suport al creixement de l’empresa en el desenvolupament de nous productes o serveis que mantenen algun punt de connexió amb els ja comercialitzats o que utilitzen tecnologies similars. . Conglomerat: persegueix el creixement però no existeix connexió entre els nous productes i les noves tecnologies amb els antigues. b) ESTRATÈGIES D’ESTABILITAT I SUPERVIVÈNCIA: S’inclouen una sèrie d’estratègies que seran objecte de desenvolupament com resposta a situacions on l’empresa ha de ser objecte d’una nova gestió per assegurar la seva supervivència. i. SANEJAMENT: S’apliquen davant de fases d’inestabilitat per tractar de frenar la caiguda de es rendes i dels beneficis, incrementant l’eficiència de l’empresa i sanejant la seva situació econòmicofinancera, per exemple: eliminat algun actiu, reduint costos de personal, etc. ii. COLLITA: S’apliquen a situacions bones malgrat la caiguda de les vendes, però sense resultats negatius. Pretenen reduir inversions en aquelles activitats poc rendibles, reduint costos i generant liquidesa per sanejar l’empresa. iii. DESINVERSIÓ: Si es fracassa amb les dos estratègies anteriors i l’empresa entra en fase de crisi i d’insolvència, llavors utilitzarem les estratègies de desinversió i que constitueixen en la venda de parts de l’empresa, procedint a una reestructuració interna per reiniciar l’activitat des d’una dimensió més reduïda.