Análisis de manual enseñanza media Univ. Valencia: Morfología catalana. - Prof. Saragossà, Apuntes de Filología Catalana

¡Descarga Análisis de manual enseñanza media Univ. Valencia: Morfología catalana. - Prof. Saragossà y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity! UNIVERSITAT DE VALÈNCIA FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ Morfologia catalana Anàlisi d’un manual d’ensenyament mitjà. PRESENTAT PER : Álvaro Múñoz Hernández PROFESSOR: Abelard Saragossà. 1 ÍNDEX PRESENTACIÓ DELS CONTINGUTS ………………………………………….. 3 MANUAL ANALITZAT ………………………………………………………….. 3 ANÀLISI DE L’OBRA D’ENSENYAMENT MITJÀ ……………………………. 4 INCONGRUÈNCIES …………………………………………………………….. 7 BIBLIOGRAFIA ………………………………………………………………….. 7
 2 A la primera explicació, vegem com comença al que anomenarem com segon nivell, d’un més complex on no cal fer una definició del que és un verb, i ja passar a la seua formació. En contraposició, al manual de cinquè comença des d’un primer nivell, aplicant els fonaments del verb amb una definició —ben exemplificada— del concepte verb, la funció i la forma que poden adoptar. No obstant això, moltes voltes, per l’èmfasi de simplificar amb l’objectiu d’augmentar l’enteniment, ens deixem concepte que —des del meu punt de vista— són imprescindibles. Al fragment citat, falta una explicació dels conceptes, sí que exemplifica, però no explica. Per exemple, no fa un desenvolupament del terme forma simple ni tampoc de forma composta, mitjançant un exemple tracta d’apropar la idea, però trobem la mancança d’una breu definició que, complementada amb l’exemple, ens done el coneixement sencer del terme forma simple i forma composta. L’única explicació que se’ns dóna està als exemples, dels quals —i no puc parlar per un alumne de cinquè— es dedueix que les formes simples són aquelles on només apareix un verb (jugar) i les compostes tenen un reforçament amb altre verb (vàrem jugar). Així doncs, i després ho analitzarem per tindre una terminologia errònia, no pensem que el mètode deductiu puga ser un bon ensenyament, ja que parlem d’un mètode subjectiu, mitjançant el qual cadascun aplegarà a una explicació, amb l’opció d’aplegar-ne a una que puga ser errònia. Altra crítica o matís que podem trobar-li al fragment ja esmentat és la mancança d’explicació respecte a la formació d’un verb. Amb açò ens referim a la falta d’explicació que ens trobem als llibres d’ensenyament provocat per la voluntat de fer-ho senzill, moltes voltes errònia perquè senzillesa no sempre és equivalent a millor, algunes voltes, com a l’exemple anterior, és equivalent a contingut parcialment buit, tal com vàrem veure al dossier del professor Abelard Saragossà podem dir que: “Les anomalies amb què hem topat són greus. Però més que als autors dels manuals, són imputables a la formació universitària que han rebut, la qual té les deficiències d'estar poc vinculada a les necessitats dels docents i tracta poc els fonaments de la teoria lingüística.” Explicant les paraules del professor Abelard Saragossà podem extreure que és un error circular, és a dir, l’explicació buida a l’ESO o a Batxiller, acaba sent uns pilars febles sobre els quals poder tindre més coneixements a la universitat, i a més a més, moltes voltes la formació universitària també continua —acte encara més greu— ancorada a l’anomalia que ja ens havien presentat als primers manuals d’ensenyament mitjà als cursos inferiors. 5 A banda del problema de l’excessiva simplificació de les definicions, trobem altres errors a aquesta edició de l’editorial Bromera. No l’hem trobada al llibre d’educació secundària, però sí al d’educació primària. En aquest cas, també referint-nos al verb, diu que “el verb té tant nombre (singular o plural) com persona (1a, 2a i 3a)”. Ací trobem un error de falta d’explicació, ja siga perquè l’editorial dóna per entès que tothom sap quines formes són plurals o singulars, o per una simple falta d’extensió. Tampoc ho fa amb la persona, donant per sobreentès i sense cap exemplificació a la definició. Resulta cridaner com al llibre d’educació secundària sí que exemplifica, però no al d’educació primària, excloent així la possibilitat que siga un excés de confiança i deixant l’única possibilitat que siga un error per falta d’exemplificació. Continuant amb la cita, parla també que “les formes verbals ens informen del temps de l’acció (passat, present o futur) i de l’actitud de l’emissor davant del què diu (indicatiu, subjuntiu o imperatiu)”. L’editorial continua amb el mateix problema, sense explicar els conceptes ni exemplificar cadascun. No obstant això, aquest darrer cas, tanmateix com el primer, estan exemplificats al llibre que s’utilitza a primer de l’ESO: “el verb, amb les seues formes, ens indica el temps de l’acció, ja siga passat (menjava), present (menge) o futur (menjaré) i també de l’actitud del parlant davant del què diu, aquesta última definició ens parla del mode del verb. Aquest, pot ser indicatiu (he cantat), subjuntiu (haja cantat) o imperatiu (canteu)”. Com veiem a l’explicació, sí que exemplifica i a més a més —com hem dit anteriorment— ho fa amb verbs de referència, com a aquest cas, el verb cantar. S’ha d’avaluar i tenir present que aquest llibre va destinat a estudiants d’una determinada edat i que una de les millors formes per aprendre llengua és, sense cap dubte, aquella que utilitza exemples clars i precisos. Aquesta és una forma didàctica per aprendre: explicació, definició i exemplificació. Altra mancança verbal que trobem és la generalització, no tenen present que hi ha més terminacions verbals que -ar (primera conjugació), -re/-er (segona conjugació), ir (tercera conjugació), malgrat no estar equivocada, ja que són les que més comunes, el llibre en qüestió no pot afirmar que són les úniques perquè existeixen verbs amb la terminació -ur, amb l’únic exemple del verb “dur”. No el podrem situar com a referent, però no es pot deixar de banda la seua existència. A més a més, l’explicació anterior està incompleta perquè no explica enlloc les formes no personals que tenen els verbs. 6 4. Incongruències Durant tot el llibre, tot i que ens hem centrat a l’apartat del verb i les seues respectives formes, trobem un error que hem descobert gràcies al Dossier de Morfologia Catalana amb el qual treballem a classe. És, si més no, una errata que caldria canviar per al correcte desenvolupament i la normalització lingüística. Sorprèn perquè durant el curs hem analitzat molts errors i alguns havien caigut i altres havien tingut una explicació diferent, ja siga per a millor o per a pitjor. Parlem d’un tema de flexió i de nomenclatura concretament, l’editorial Bromera —tanmateix com la gran majoria— fa una distinció entre verbs en ‘forma simple’ i d’altres en ‘forma composta’. Trobem per una banda les formes “pensàrem” i “vàrem pensar” respectivament. Analitzant el primer verb, “pensàrem” fem la distinció entre pens (verb) + àrem (temps) amb una aglutinació gràfica. Respecte a l’altre exemple “vàrem pensar” malgrat que és la ‘forma composta’ té les mateixes distincions: vàrem (temps) + pensar (verb) però amb l’ordre contrari i sense aglutinar, és a dir, amb una separació gràfica. La terminologia aplicada a aquest cas és errònia perquè cap d’elles està superposada, un valor que va adherit a les terminacions “simples” i “compostes” Allunyant-nos de l’àmbit verbal, i també treballat a classe, és el numeral “dos” amb la seua variant “dues”. Aquesta forma tan estesa entre algunes gramàtiques i al llenguatge d’alguns escriptors ha estat debatuda per altres gramàtiques. Com hem estudiat al Dossier de Morfologia Catalana, els números són invariables, només tenen una forma i aquesta serveix tant per al masculí com el femení. Aquesta variació que vàrem estudiar, la de “dues” i “dos” per a femení i masculí, està contemplada a la llengua antiga, tot i que també està registrada la forma “dos” amb el valor del femení. Actualment, trobem aquesta forma “dues” per al femení a molts escrits, però no tant al llenguatge oral, que és al que ens hem d’apropar per no engrandir la diferència entre el valencià escrit i el valencià oral. 5. Bibliografia — SARAGOSSÀ, Abelard. Dossier de morfologia catalana. (2016) — vv.aa. Comunica: Valencià, llengua i literatura, per a primer de l'ESO, Eds. Bromera (2016), Alzira (València) — vv.aa. Comboi cinquè, Etds Bromera (2016), Alzira (València). 7