Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Història de la Corona d'Aragó- Part Medieval, Apuntes de Historia de España

Asignatura: Història de la Corona d’Aragó, Profesor: Mateu Rodrigo Lizondo, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 05/11/2017

xabibi12
xabibi12 🇪🇸

4

(2)

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Història de la Corona d'Aragó- Part Medieval y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! Història de la Corona d'Aragó Tema 1. Introducció, creació de la Corona d'Aragó El antecedents es troben en l'època carolingia. Carlemany és qui aconsegueix crear el gran bloc territorial important després de la disolució de l'Imperi romà que unirà els territoris francs (gal·lia), saxònia, italia, països baixos i la marca hispànica al sud dels Pirineus. L'any 801 Lluis el piados conquereix Barcelona i s'estavilitza el nucli català. Aragó també estarà en forma de proteccionat als carolingis a la ciutat de Jaca (nucli de l'aragó històric) el riu Aragó. Aragó històric entra en la història de forma definitiva després de la divisió del Regne de Navarra, Sans II el rei de Navarra mor l'any 35, era el principal poder de la Espanya cristiana del moment, en morir divideix els seus territoris entre els seus fills, al major li dona Navarra, a Ramir li dona el territori de Aragó, no es considera rei, el seu hereu Sans Ramirez va iniciar una conquesta per a eixamplar el territori per Huesca. Pere I el seu fill (tercer monarca) serà el conqueridor de Huesca en l'any 1096, serà la primera eixamplament important, ja que baixava de Jaca al territori. El següent regnat és el de Alfons I el bataller és el que arredoneix la trajectoria consolidant Aragó eixamplant el territori fins a la Vall d l'Ebre, també és conqueridor de Saragossa, gràcies als croats l'any 1118. Gran conqueridor. Per finalitzar conquereixen la serralada de Terol i ja es forma el territori s. XII. La capital passarà a ser Saragossa. Alfons el bataller governa 1104-1134 és germa de Pere I. Deixa una herència molt problemàtica perquè mor sense fills, cassat amb la reina de Castella, feu un testament impossible d'executar que causà una crisi política (l'únic germà que li quedava era monjo) dona els seus territoris als ordes militars, Orde del Temple, Orde del Hospital i Orde del Sant Sepulcre. Açò era impossible i va intervenir Roma, es troba una solució, buscar al seu germà monjo Ramir (al monestir Benedictí de Sant Pons de Tomeres a França) i proclamar-lo rei. Es dirà Ramir II el monjo, Roma estava en contra. I així es crearà la Corona d'Aragó aproximant/aneccionant Aragó i Catalunya (dos territoris dèbils per fer-se costat). 03/02/2017 Ramir II el monjo era monjo profés amb ordres majors que estava al monestir Sant Ponç de Tomeres. Ell tingué conflictes amb els nobles aragonesos, es va produir una revolta contra ell i Ramir II es va refugiar a Catalunya i entra en amistat amb Ramor de Berenguer IV el compte de Barcelona així després ell serà el rei quan es case amb sa filla. Ramir II es cassà en Acnés de Poitou i té una filla anomenada Perona. Obtinguda la descendència la reina torna al seu país i el rei al seu monestir. Ramir II assegurà la situació politica fent amistat amb el compte de Barcelona donant la seua filla en matrimoni a ell. Els navarrs van possar a Navarra el seu propi rei (bastard) Garcia Ramirez i es casa amb Cristina Rodriguez (segregació de navarra). El rei de Lleó, Alfons VII reclamava l’herència del regne d'Aragó ja que ell era fillastre del difunt rei Alfons el Bataller I d'Aragó que es cassà amb Urraca en la viuda reina de Lleó. Al quedarse viuda concerta matrimoni amb el rei d'Aragó (no hi hagué descendència). La 1 solució d'Aragó fou el matrimoni polític d’Aragó i Catalunya (acord de Barbastre 11 agost 1337 es va pactar cassar la infanta Perona amb Ramon Berenguer comte de Barcelona, per protegir-se de Navarra i Lleó). El comte, marit de Perona no seria rei consort sino seria poders plens, sovirà d'Aragó com si fos rei (acord sòlid). La reina abans del part feu testament posant com a rei el mateix compte, fill serà Alfons II. La Corona d'Aragó és una unió dinàstica pactada, els dos estats governats per un mateix monarca seguirien tenint les seus fronteres, no unió territorial, monarquia dual, personalitat política de cada ú es manté. Jaume I quan afegeix València i Balears també es conservarà. També es tractava de dos territoris de economies complementaries ja que Aragó era agrària i ramadera... a Catalunya a banda tenia un sector artesanal i comercial i es complementes en els dos estats. A més en el futur els fronts d'expansió serien comuns, coordinant la expansió sense discòrdies. Ramon Berenguer IV 1131-1262 (monarca efectiu pero mai es titula rei, compte de Barcelona i príncep d’Aragó/qui governa) així doncs el rei era Ramir però ell governa. El que primer feu com a sobirà és arribar a un acord amb el tema del testament d'Alfons el Bataller ja que havia donat els territoris a terra santa. Arriba a acords amb els mestres dels temples i ordes, ja que els donaria compensacions materials en dines i territoris. Finalment el Papa aprova aquesta solució (Adrià IV). El rei de Lleó també feu un pacte el pacte de Carrión en virtut (1140) acord amb el rei de Lleó/Castella va consistir en que el compte de Barcelona es considera vassall al territori de Saragossa. Aquest conflicte du a pèrdues territorials, Navarra s’annexiona a Tudela, Castella amb Soria i Almazán. Però el país s'obrevisqué. Ramon Berenguer IV va dur a terme una ampliació territorial al Sud d'Aragó i Catalunya, la campanya contra Tortosa port de mar importantíssim, fou conquerida (1148) gràcies a la ajuda de Genovesos ja que aportaren naus etc... i caigué tot el baix Ebre, també conquerí la Vall del Segre i la Vall del Sinca amb la conquesta de Lleida i de Fraga (1149) amb la ajuda del compte Ermengol VI d'Urgell a Fraga, i calgué fer concessions als seus aliats i col·laboradors amb això arriba al llimit de Catalunya, però per part en Aragó va conquerir Daroca i Alcanyís. Repoblà el territori després de ser ocupat en aquest cas Tortosa i Lleida no els converteix en comptats si no en marquesats, dependències directes del monarca per a evitar qualsevol dret que pogués esdevenir dels monarques francs (les ciutats importants no les dona són de la Corona però al camp o món rural fan concessions territorials senyorius amb els aliats). No està clar si serien Tortosa i Lleida d'Aragó o Catalunya, no es va determinar, simplement marquesats sense decisió definitiva. 07/02/2017 La segona línia d'actuació de Ramon Berenguer IV de l’expansió per Occitània, no fou expansió imperialista, basada en pactes feudals, concertació amb els senyors del sud de França. Al s. XI el compte de Barcelona va comprar uns territoris comptats de Carcassona i Rases. Altres senyor s'havien fet vassalls del compte de Barcelona com Comminges i Besiers. Els comptes de Barcelona tenien un lligam molt important amb França ja que una línia de la seua família ocupava el comptat de Provença. Ramon Berenguer IV compte de Barcelona, príncep d'Aragó i compte regent de Provença. Va intentar estendre els seus dominis Berenguer i Alfons eren importants personatges polítics. Després de la batalla de Muret es trenca la relació catalana a Occitània. El 2 de quasi tota Occitània, ja que serà senyor dels senyor d’Occitània si no també de Mont Peller ja que s'havia casat amb Maria de Mont Peller, propi domini. Serà una potència política, acabant de forma violenta, amb el cap dels croats contra Pere II, provocant una batalla a Muret, fou un desastre ja que es va perdre següent la tàctica molt mala encara que els croats eren inferiors en armes. Van vèncer els croats. I van matar al rei Pere II i tot el sud de França cau a Simó de Montfort, significa l’enfonsament de la política occitana de Catalunya. L'infant Jaume únic hereu estava a Carcassona sota domini de Simó de Montfort. Afortunadament intervé el Papa i mana tornat l'infant a les seues terres. Els reis a Espanya es van ajuntar per combatre a Calif Almohades i van destruir l'imperi d'Almohades a las navas de Tolosa. Tema 2. Expansió territorial Bibliografia: P. López Mort Pere II a Muret, el regne estava arruïnat, per una banda per la mala administració del monarca. Feu devaluar la moneda. Però també el problema era la constant rebel·lió de la noblesa sobretot la aragonesa. Inocenci III s'encarregà de velar per la Corona d'Aragó, ja que el Papa era també senyor feudal d'aquests territoris. A Catalunya la situació era semblant Berenguer Ramon II compte de Barcelona i el seu germà bessó Ramon Berenguer II (fou eliminat per regnar nomes Berenguer Ramon II, i es declara vassall del Papa ja que l'havia mort ell i volia abolir la tempesta política. El nebot Ramon Berenguer III serà regnarà després de la mort del compte. El Papa demana que li entregui Simó a Jaume fill de Pere II, i també envià un cardenal legat que governaria el país, el cardenal Pere de Dovai anà a la Corona d'Aragó per fer de regent, però es buscà un regent familiar directe del rei, el compte de Pere II, Sans del Rosselló germà de l'avi de Jaume. Regent de la Corona d'Aragó i també regent de Provença, unint tots els dominis que havia tingut la Corona d'Aragó i posarà ordre al territori. Es celebra l'assemblea de Lleida 1214 que va dictar una constitució de pau i treva per a tot Catalunya, des del riu Cinca fins a Salses i va exigir jurar fidelitat al monarca infant. També es va pactar una treva de deu anys amb el governant Almohade de València Abu Zayd (Sayyid) per a evitar incidències en la frontera. Finalment es pren un acord econòmic important, s'encomana la gestió dels ingressos de la Corona a un mestre provincial del Temple, els Templers (administrador) Guillem de Monrodon, ja que tenien gran pràctica de gestió de diner i així sanejar els deutes de Pere II. El compte Sans del Rosselló no es va negar als drets d’Occitània, va ajudar al compte Ramon VI de Tolosa per a recuperar Tolosa, però això va causar repercussions polítiques, i el Papa amenaça amb una nova croada per a posar ordre en Occitània, així el regent va haver de dimitir com a tal. El compte Sans de Rosselló era perillós per a Jaume ja que volia el tro per a d'ell. La successió del rei no estava encara clara, hi havia gent de la seua família, volien desplaçar-lo. L'infant Ferran també era un perill. El Papa creà un consell de regència per a encarregar-se de governant per l’arquebisbe de Tarragona i tres nobles, Espàrec de la Barca, que actua de manera positiva en favor de Jaume. La noblesa estava inquieta per la crisi econòmica del moment. La moneda Quaternal amb un 33% d'argent i la resta coure, va ser devaluada i fou canviada per la moneda Ternal i tenia 25% 5 d'argent, així els preus van pujar. El rei ingressa l'argent que es lleva de la circulació però com la economia es ressent, els preus també. Un altre problema era el descens de les rendes nobiliaris per la paralització de les conquestes. El seu poder adquisitiu minva. La inquietud nobiliària té un caràcter econòmic, la noblesa a Aragó s'apodera il·lícitament de patrimoni reial (les honors, domini feudal) per aquest malestar. Les honors: una propietat donada a un noble per a considerar-lo domini seu, però prestant el servei a la Corona quan fos necessari, el noble tenia el dret de possessió i no de plena propietat. Aquests nobles arravaten terres en forma d'honors. Quan Jaume I va tenir edat suficient (13 anys) el casaren amb la infanta Eleonor de Castella i marca de dret la arribada del rei a la seua majoria d'edat. El matrimoni tenia un clar contingut polític, lligant una aliança amb Castella procurant consolidar el poder del rei Jaume I efectiu. D'ací naix l'infant Alfons, encara que es divorcien els reis. Jaume I prengué provisions per a evitar problemes econòmics, es compromet a no devaluar la moneda, però rebrà un impost compensatori (el morabatí a València i monedatge a Aragó) es cobrava cada 7 anys per cada cap de família. Estabilitzat el país, degué resoldre uns problemes, prevenció contra la noblesa, eviten l'aliança amb els cavallers, aconsella als successor aliar-se amb l’església i les ciutats. El rei pensà prompte en la necessitat de prosseguir la conquesta en territori musulmà, per a prosseguir la política dels reis de sa família en conquerir territoris musulmans, però també per a acontentar a la noblesa i així tenir pau interna, ja que la noblesa incrementava el seu patrimoni. El rei feu dues campanyes que resulte frustrades, primerament contra Peníscola 1225, però es va haver de retirar. Sense desanimar-se l'any següent 1226 fa una nova campanya contra València que resultarà també frustrada ja que els nobles aragonesos no volgueren acudir, i va desistir. El governador de València envia al rei una ambaixada a Terol per a oferir-li diners a canvi de no atacar la ciutat. Aquests dos intents causaren al rei amargor, després el rei canviaria d'idea i voldria iniciar primer una campanya contra Mallorca i no contra València. La noblesa aragonesa després de l'episodi de Terol es va revoltar, es va posar en oposició contra el rei, per una reivindicació de caràcter nacionalista, ja que deien que el rei afavoria més a Catalunya que a Aragó. 17/02/2017 Després de fracassar en les dues campanyes contra València, a Terol amb la mort de un noble aragonès, la noblesa aragonesa es revolta contra el rei. No sols sorgeix per que deien que s'afavoria més a Catalunya però també es queixaven que el rei havia recuperat els territoris del patrimoni reial que foren ocupats com a honors als nobles aragonesos (citat anteriorment), certament el rei es preocupà per recuperar territoris ocupats pels nobles i així es revolten contra el rei. És una pretensió molt antiga de la noblesa, volien mantenir els càrrecs obtinguts i que fossin hereditaris. El rei no deixa que els honors siguin hereditaris. S'obté la pau provisional. La solució per pacificar la situació i complir les rutes de govern tradicional, serà mamprendre les campanyes de conquesta a territori mallorquí i valencià. Dona satisfacció a la pretensió de la noblesa, ja que donava rendes als nobles, i riqueses (amb les terres conquerides). En segon lloc, 6 permetia a les ciutats catalanes portuàries, mercantils... lliurar-se de la pirateria musulmana que venien de Mallorca (problema per a les naus catalanes) però també la conquesta de territoris al sud permetia noves bases per a comercialitzar, ja que obtindrien més ports. A la monarquia li interessava directament ja que el rei seria més fort i tindria més rendes. Els interessos divergien no miraven igual els aragonesos i els catalans. Que conquerir primer, Mallorca o València... els catalans volien la conquesta de les Illes Balears perquè per al comerç era més urgent, i els aragonesos com no tenien naus preferien la conquesta de València primer. El rei s'inclinà per Mallorca, per les dificultats anteriors per conquerir València. El rei protegia i privilegiava als catalans, concedí als barcelonesos el monopoli del comerç d'importació i exportació de Ceuta i Alexandria, també el monopoli del transport marítim del vi (la beguda més sana era el vi) en naus catalanes. Sempre que hi hagués una nau catalana apta per a endur-se una carrega es donava prioritat a una nau catalana després estrangera (afavorí la construcció naval). No es podia començar una guerra sense una causa (casus belli) la excusa contra els sarraïns mallorquins per conquerir Mallorca va ser un atac corsari d'uns sarraïns mallorquins contra dos naus catalanes (no era pirateria ja que era legal al país de provinença). Pretext per a iniciar la guerra contra els musulmans mallorquins, rebien la benedicció dels Papes ja que era una campanya contra l'islam. En la convocatòria de Corts de 1228 aprovaren un impost al rei Jaume I de tots els habitants per pagar la guerra, per finançar la expedició. Els braços de les Corts es van comprometre en aportar a la guerra forces militars a canvi el rei els prometé repartir les terres conquerides entre els qui li aportaren ajuda. En canvi en aquesta campanya els aragonesos no volgueren participar ja que no els interessaven les terres mallorquines, no obstant alguns nobles aragonesos si que ajudaren al rei, anaren a Mallorca amb el rei. Però Aragó com a regne no volgué. L’expedició de 150 naus de guerra catalanes i occitanes, va eixir dels ports de Salou i Tarragona setembre de 1229, desembarca en la badia de Santa Ponça on va desembarcar arribaren prompte i prengueren o conqueriren Porto Pi, poc després de forma ràpida, pren la ciutat de Mallorca, el rei era amo de Mallorca abans de finalitzar l'any. Possa setge, el 31 de desembre. Però a la resta de l'illa, els sarraïns van resistir a l'interior de l'illa. Finalment en any i mig va caure en la seua totalitat l'illa en mans de Jaume I. La serra de Tramuntana caigué en 1232 últim territori (amo indiscutible de l'illa des d'aleshores). Els musulmans es designen amb diferents noms, moros són els del magreb, àrabs terme general (llengua i religió aràbiga) quan parlem de sarraïns és una paraula que convé a tots els musulmans. Els moros mallorquins (uns 50.000) la major part immigraren a Menorca però altres al nord d'Àfrica, els que es quedaren com a serfs (mà d'obra), ja que es feu per conquesta i no per pacte com passà a València. L'illa fou repartida segons el conveni, la va dividir en dos porcions, la meitat seria del rei i l'altra meitat de l'alta noblesa (nobles i bisbes que participaren en la conquesta). El rei, va repartir la terra de la seua meitat per compensar als funcionaris del govern (oficials) en terres, també a l’església i als mercaders i altres. Sobretot el rei donà la major part de les terres a l'infant Pere de Portugal (que vivia a Catalunya cassat amb la duquessa d'Urgell) 6000 hectàrees, també a l'ordre militar de l'Hospital. El rei dona terres per obligació però també per a que es 7 ordre militars que reberen grans concessions territorials. Al sud de Castelló es mantingué la població musulmana en major nombre. Quan es conquereix la ciutat de Vlc s'inicia el repoblament de les terres centrals fins a la línia del riu Xúquer. En aquesta època també s'intensifica el repoblament de les comarques interiors de Castelló. La cuitat de València tenia 15000 habitants però quan el rei ocupa la ciutat n'ixen 50000 aleshores això indica que els musulmans de les comarques centrals estaven refugiats allí per culpa de la guerra. La duresa de la guerra feu que la població islàmica de l'hort desapareguera i fou repoblada per cristians. Els musulmans que es varen quedar varen ser enviats al barri de la moreria. EL REPARTIMENT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA La ciutat de Vlc va ser repartida entre 1237-1244. La ciutat tenia uns 3300 edificis. D'aquesta quantitat la Corona se'n reservà una part i va donar l'altra part a l’església, a l'arquebisbe de Tarragona, per tal de que instal·larà les parròquies, monestirs, convents, les cases de les ordres militars. També es van donar terres a la noblesa en paga pels serveis prestats i als funcionaris de l'administració reial. El rei es preocupà per a construir un poblament estable en la ciutat. El rei va repartir part de les terres a les famílies que havien participat de la conquesta procedents del territoris catalans i aragonesos. El rei va donar a aquests lots en proporció de l'ajuda donada. Barcelona és la ciutat que més ajudà i va rebre una quinta part de la ciutat i del seu terme, rep 502 cases. Després la vila de Terol rep 454 cases, després la vila de Calatayud, la ciutat de Lleida, Daroca, Tortosa, Saragossa, Montpeller. L'espai de la ciutat quedà dividit en dos grans sectors el 48'5% atribuït als catalans i el 44'5% als aragonesos. Però l'ocupació efectiva va ser un 26% per als catalans i un 20% per als aragonesos. També s’instal·laren en el repoblament musulmans i jueus. El rei instal·la una colònia de jueus que es va instal·lar en la jueria. El repartiment de la ciutat va marcar per sempre la seua història. Quan acaba la conquesta del regne amb la conquesta de Biar en 1245 es va intensificar el repoblament. Llavors es va repoblar la regió del Xúquer i es va reforçar l'ocupació de les terres ja repoblades amb anterioritat. En un principi reberen un limitat nombre d'assentaments cristians però la població islàmica subsistí. La situació canvia al 1247 es produí un revolta dirigida per Al- Azraq, va motivar com a represàlia un decret d'expulsió general per Jaume I en 1248. tot i això la revolta es mantingué activa en les comarques d'Alcoi durant 10 anys després. Aquesta expulsió va ser parcial, ja que eren la mà d'obra i els moros no tots eres jurisdicció de la corona i els senyors territorials no volgueren prescindir dels moros que estaven sota el seu domini. Marxaren més de 100000 moros del regne en particular de las comarques del sud- oest. L'expulsió obligà d’immediat a repoblar amb cristians. Als anys 1248-1249 el rei començà de nou una altra repoblació per a ocupar els territoris deixats pels moros. Els balanç de la primera repoblació es fa a l'any 1270 clausurant així l'etapa, comprovant les legitimitats dels territoris. Aquesta revisió es coneix amb el nom del Soguejament. Aquest va servir per a donar una estadística de la situació del regne en aquell moment, així sabem que ja eren cristianes les principals poblacions del país, en canvi el volum de repobladors cristians era insuficient 30000 persones en tot el regne front a 200000 musulmans. El 10 ria va estimar que era necessari assentar almenys uns 100000 cristians. Així el rei començà una nova campanya de repoblament. El rei va fundar viles noves per tal de completar la xarxa de nuclis de població urbans del regne, va fundar Vila-real al 1264. També va assentar allí a musulmans. A més a més el rei demana pobladors a la ciutat de Barcelona. El seu successor Pere III el gran continuà aquesta tasca de repoblament. 03/03/17 En el segle catorze continua el repoblament, les circumstàncies de la conquesta i de repoblament varen determinant gran part dels factors de la herència futura. Des del punt de vista demogràfic la població valenciana es complia en origen menys catalano- aragonès minoritaris, ja que molts musulmans es queden en vassallatge al regne d’Aragó. Tenien que pagar una renda anual. Majoria de musulmans, minoria cristiana i algunes colònies de jueus que venen de fora per a assentar-se a València. A la fi del regnat de Jaume I la situació era: al nord del Xúquer, els moros eren minoria, però al sud del Xúquer els musulmans eren majoritaris (àmpliament 4 m per 1 c). Correlació anà canviant, a la fi de la edat mitjana més cristians. La major part del territori és muntanyenc. Planes de regadiu en el litoral practiquen agricultura distribuïda al comerç interior i també s’exporta per via marítima, es combinava amb la industria artesanal important, València i viles principals. En l’àmbit lingüístic va determinar l’origen dels pobladors catalano-aragonesos que prevaldria en el país, condiciona bilingüisme històric del regne però el català era més estès que el aragonès, i va ser el català la llengua oficial de la administració. El català és la llengua majoritària. Algunes comarques minoritàries, utilitzaven l’aragonès i el castellà. Però hi ha que tenir en compte el trilingüísme ja que els musulmans sempre parlaren àrab vulgar. Català (oficial), aragonès (algunes comarques) i àrab (dels moros valencians). Un dels problemes continues sublevacions nobiliàries ja que els nobles es revoltaren en diferents moments contra el rei Jaume I en Aragó, amb un caràcter nacionalista perquè hi havia un prejudici en Aragó, es creia que la Corona practicava un favoritisme a Catalunya davant d’Aragó. Així Jaume I busca el recolzament de les ciutats importants i la burgesia i l’església per cercar l’equilibri i afavorir la governabilitat. La conquesta mallorquina va satisfer els interessos dels nobles catalans, però en el cas de València es va produir una polèmica ja que els aragonesos pretenien o tenien pretensions maximalistes, ja que volien que el territori s’annexionarà al regne d’Aragó i es regira per els furs aragonesos. Açò provoca tensions amb el rei. Un altre problema es la indefinició del rei en quant al seu testament. Ell havia eixamplat notòriament la Corona però no es va prendre una postura equilibrada en quant a l’herència de successió. De forma desencertada repartí el territori entre els seus fills. Tingué varies dones, mullers, amb la primera tingué un fill l’infant Alfons, amb qui tenia males relacions, i amb Violant tingué diversos fills.1242 testament, li nega al seu fill primogènit les adquisicions dels territoris nous, ja que lils dona a l’infant Pere que li assigna Mallorca i València, Rosselló la Cerdanya i Mont Peller. L’infant Alfons va morir el 1260 abans que son pare i no arribà a heretar així que el rei va poder practicar una distribució d’estats més còmodament. Després de la mort de l’infant s’arriba a establir, l’infant Pere rebria Aragó Catalunya i València, i les illes Balears, Rosselló 11 Cerdanya i Mont Peller, passarien al fill segon, l’infant Jaume (Jaume II de Mallorca). Problemes: en les Corts de Saragossa esclatà el descontent nobiliari a Aragó. Els aragonesos li neguen la ajuda per a conquerir Murcia, ja que ell no volia acceptar l’eixamplament d’Aragó amb València. En Catalunya la situació econòmica era millor així la revolta fou més tardana, 1270 es produeixen també revoltes, els nobles catalans es negaren a prestar ajuda al rei per a una nova campanya en benefici de Castella contra els benimerins, ja que estaven descontents pel cas de Murcia. El rei Jaume I conquerí Murcia i el repobla amb catalans i aragonesos, però torna Murcia al rei de Castella ja que era una conquesta en nom seu, els catalans volien Murcia per a la Corona d’Aragó i la revolta durà prou temps. 1275 el rei s’imposà i parà la revolta. Política d’Occitània: Es produí un problema gravíssim, el comptat de Provença regit per el compte Ramon Berenguer V de Provença va morir prematurament 1245, llavors la situació quedà en gran perill tenia filles. Jaume I proposà matrimoni de l’hereva de Provença amb un fill del regne d’Aragó, però el Papa va oposar-se a qualsevol combinació que no fos casar la muller amb algun infant de França. Un acord, infanta Beatriu de Provença es casa amb el compte de Tolosa però el Papa va impedir el casament per ser massa propers per sang. Beatriu es casarà amb un germà del rei de França Carles d’Anjou, Provença caurà per sempre en l’òrbita de la casa de França deslligant-se per sempre de la Corona d’Aragó. Jaume I no accepta bonament la pèrdua i va intentar una operació per recuperar Provença l’any 1245 ja que entra amb tropes a Provença per apoderar-se de la hereva Beatriu per casar-la amb un infant aragonès, però fou contraatacat i va retirar-se no podent fer res contra el casament. Solució diplomàtica Tractat de Corbell, important perquè resol un problema perillós per a la corona 1258 es signa entre Jaume I Lluis IX, Jaume renuncia Provença en favor de la muller de Lluís IX així el rei de França renunciava a la seua antiga sobirania sobre els antics comptats carolingis, Barcelona, Girona, Empúries... Drets hipotètics molt importants. 07/03/2017 Rivalitat entre la Corona d’Aragó amb Pere II i Carles d’Anjou ja que el conflicte es passa al domini de Sicília. Barcelona va aconseguir consolidar-se al s. XIII juntament amb altres ciutats perquè abans Barcelona no tenia força naval. Les ciutats catalanes van ajudar al regne, el rei correspongué a la ajuda financera de les conquestes de Mallorca, València... dictant una política comercial proteccionista, 1227 Jaume I concedia a Barcelona el monopoli de importacions i exportacions al nord d’Àfrica. El 1232 va atorgar exempció d’impostos de comerç a tota la Corona d’Aragó als barcelonesos, avantatges per tal de fomentar l’expanció mercantil que repercutia en altres sectors. El comerç de Barcelona exportava articles del sector primari com sal, llana, teixits barats, i també l’oli i el forment, importaven productes com el cotó, sucre i tints (molts d’ells venien de l’orient i eren cars) entre els privilegis concedits estan les Ordinacions de la Rivera de Barcelona (port) constituïen el nucli d’un codi del transport marítim, normes que regulen el transport marítim i son el precedent d’un codi conformant així Consolat de Mar de 12 la conquesta sels aplicaven les legislacions dels conqueridors (origen català o Aragó), després de la conquesta de València el rei entén que s’ha de acabar amb açò i tot seguit es pública un codi general per al regne de València, regne nou que havia de ser diferenciat dels estats vigents, amb aquesta legislació nova s’ha posat en relació el predomini de catalans i burgesos, amb importants privilegis, com els mercaders de València que estaven exemptes de peatge per passar d’un territori a un altre i de la lleuda marítima, impost sobre les mercaderies que es transportaven. També absol del vincle vassallàtic per als que repoblaren València. La costum de València no es només una carta municipal, té la voluntat del rei que s’aplique a tot el regne, no només a la ciutat de València, açò provoca tensions amb Aragó i el rei, ja que volien que fos poblat amb el fur d’Aragó. La legislació valenciana va experimentar reformes, la principal es va dur a terme el 1261 quan el rei Jaume va reunir a València les primeres Corts del regne, du a terme una reforma, va jurar el codi que ja no es dirà costum si no furs, en aquesta sessió mana que els reis successors tenien que reunir les Corts i jurar els furs de València i comprometre’s. En les Corts el rei va prescriure que els habitants es regien exclusivament pels furs de València, es va fer un donatiu de Corts que dona als furs un caràcter de llei paccionada que no es pot trencar unilateralment ja que és un pacte. Reestructuració dels furs, noves lleis i es traduïren oficialment els llatí al català. Com a resultat van produir un codi més orgànic i ordenat i confirmava que fos un codi territorial. EL 1271 es produí un altra reforma amb adicions de noves lleis i reedició de les primitives, i així que va completat el codi dels furs de València de Jaume I estructurat en 6 llibres. Després cada rei posterior aniria afegint al codi original les lleis noves que anirien emetent-se. El conflicte amb els aragonesos feren que els nobles aragonesos es plantaren i es manifestaren en contra, a les corts d’Aragó es demanà al rei 1264 que fora regit els regne pels furs d’Aragó i regit per la noblesa aragonesa, fins i tot els enfrontaments arribaren a les mans, però finalment s’arribà a un acord a les Corts de València 1329-30 el rei Alfons el Benigne, s’obtingué que la noblesa territorial que tenia dominis valencians adoptaren els furs d’Aragó pels de València a canvi concedint- los la jurisdicció territorial (baixa jurisdicció) la alta seguia seguint sent de la Corona. 14/03/2017 El poder legislatiu era facultat del rei, dictava les normes legals amb la intervenció de les Corts o sense elles. Les Corts naixen en el segle XIII i es consoliden en el XIV i el mateix passa amb la resta d’institucions. Al s. XIII estem en una fase de formació on encara no estan fixats els components de les corts de manera definitiva però tenen caràcter propi. El la C. A. Tenien Corts pròpies el Regne d’Aragó, el Principat de Catalunya i el Regne de València, no en tenia el Regne de Mallorques. Les Corts estaven formades per tres braços el braç eclesiàstic on figuraven els bisbes i canonges de València Sogorb i Tortosa, el mestre de Montesa, i alts càrrecs, el braç militar (dels nobles) i el braç reial (representants de les viles, síndics de les ciutats civils...). Les funcions de les Corts eren diverses però la principal era la legislativa. Les Corts rebien el jurament del monarca. Les Corts demanaven a la corona la reparació dels greuges, abús contra una llei pel govern reial. Votaven els subsidis, ajudes financeres per al funcionament de l’Estat recaptades mitjançant tributs. El rei (l’únic que podia 15 convocar Corts) només ho feia quan tenien necessitats de diners, i les Corts aprofitaven per demanar la reparació dels greuges o contrafurs, també per a demanar la elaboració de lleis noves. La concessió del donatiu a la Corona es supeditava a la reparació dels greuges, sistema de transacció, anomenat règim pactista. El sistema pactista es consolida al s. XIV i es deu a les necessitats financeres de la monarquia. Els furs eres lleis universals paccionades, no atorgada pel rei, si no negociada, que ha estat seguida d’un donatiu de Corts, lleis paccionada no pot ser revocada sense les dos parts d’acord Corts i rei. A vegades el rei podia emetre lleis sense Corts, com els privilegis (llei privada) i pragmàtiques (lleis sense Corts de compliment general) si no contradiu el codi dels furs paccionat. El Govern Municipal Valencià (poblacions de reialenc): el municipi valencià va anar configurant-se en el s. XIII, creat en un principi a la ciutat de València que després seria model per a altres ciutats. El règim municipal l’integraven les magistratures: el justícia, els jurats i els consellers. El justícia era el president del consell municipal, magistrat de major jerarquia i pot jutjar en causes civils i judicials en la ciutat i el seu terme. El càrrec era anual i es cobria per sorteig entre els candidats designats per les dotze parròquies de la ciutat, dels tres elegits a sorteig el rei elegia un a convinença seua. El càrrec del justícia es va desdoblar el 1321, en justícia criminal i el justícia civil. El justícia era assessorat per doctors en dret. Funcions de govern de la ciutat corresponia als jurats (sis jurats, poder executiu) fou establert molt prompte 1245 ja que Jaume I designa a València quatre jurats, un règim experimental. El 1266 Jaume I va re instaurar el règim dels jurats com a institució permanent. Mandat anual, administraven la ciutat assessorats per un consell, consell format per consellers de dos tipus, consellers representants de les parròquies (quatre per parròquia) i els consellers representants dels oficis. Els jurats podien ser presos per la noblesa, ja que al principi només eren burgesos 1329. Mustassaf era un magistrat electe per sorteig perfecte sense elecció del rei igual que el sorteig dels jurats, s’encarregava de la policia urbana (ordre, neteja...) i la disciplina de mercats. Els consellers s’assignaven de forma directa per les parròquies amb vistiplau dels jurats. 21/03/17 La distribució del regne: La governació de València, era tan gran que es separà en tres territoris governats per dos lloctinents els quals governaven el sector nord i sud. Dellá lo riu d’Uixó amb capital Castelló de la Plana. Dellà lo Xúquer. El governador general de València governava la major part i el governador d’oriola que governava la part sud. Defensa, justícia i ordre públic eren alguns dels càrrecs. Hi havia un altre que tenia competències, el batle general era l’oficial que recaptava els ingressos de la Corona en tot el regne. Tenien conflictes de jurisdicció el governador general i el batle general. T. 3 Evolució política de la C.A.: Expansió mediterrània. Tingué un gran impuls a final del s. XIII quan el fill de Jaume I, Pere el Gran fou proclamat rei de Sicília (Sicília i Nàpols) a la catedral de Palerma per que estava cassat amb la filla del rei Staufen. Els Sicilians es revolten contra els Anjou ja que havien 16 conquerit el regne, els sicilians no volien als francesos. Tiraren als Anjou i llavors els sicilians cridaren a Pere el Gran i el proclamaren rei. No obstant el territori peninsular quedà en mans dels Anjou, la part insular serà jurisdicció de Pere. A la port de Pere el Gran, el fill major Alfons III el liberal serà rei de C.A. i el germà segon serà el rei (línia secundogènita) de Sicília. L’illa de Sardenya s’agregà a la C.A. Jaume II fill de Alfons arriba a un acord amb el Papa Anagni, Jaume II renunciava a Sicília (però no impedia que el seu fill no l’heretara) a canvi rebia del Papa la investidura feudal de les Illes de Còrsega i Sardenya. Després del tractat d’Anagni Alfons el Benigne conquerí l’illa de Sardenya. Jaume II 1291-1327 va establir relacions comercials amb els països islàmics. Els ducats de Atenes i Neopàtria (Tebes) no van durar molt, 1380 es declararen súbdits del rei d’Aragó, pocs anys després el territori acabà en mans dels venecians 1390. Pere IV els cerimoniós va continuar la expansió, la reintegració de Mallorca (es perdé després de la mort de Jaume I) i de Sicília, no obstant es va perdre Montpeller ja que el va vendre al rei de França. Sicília es torna a annexionar gracies al matrimoni de Maria de Sicília i de Martí, i quan Martí mor sense hereu retorna al rei Martí l’Humà pare seu. L’última etapa la conquesta de Nàpols 1442 per Alfons el Magnànim. Tractat d’Almirra delimitarà la frontera però no es la frontera definitiva, Jaume II d’Aragó aprofita la debilitat política del regne de Castellà s.XIII (regència) aprofità la situació i explotà les discòrdies civils de Castella, drets sobre la regió de Murcia i Jaume II envaí Murcia sense grans dificultats, Ferran IV de Castella reclamà la devolució del Regne de Murcia, s’arriba a un acord amb el nomenament d’un arbitratge (comissió dirigida pel rei de Portugal) sentència arbitral de Torrellas 1304 que partia el territori murcià entre les dos Corones, les terres del nord del riu segura serien de CA i al sud del riu segura seria de la CC. Als acords d’Elx 1305 es va proveir la delimitació definitiva de la frontera així el Regne de València arribarà als seus límits històrics. Els territoris agregats per Jaume II es regiran separadament de València amb la governació d’oriola. Amenaces reals 1304 dels moros, 1308 nova agressió. Campanya contra Almeria 1309 aliança entre Jaume II i Ferran de Castellà, complet fracàs. Quan es dissol l’ordre del temple, el 1317 es crea l’ordre militar de Santa Maria de Montesa a València, el castell de Montesa es donat a l’ordre. Mateu a tots el moros, va dir Jaume II, el fill de puta. La amenaça musulmana serà genial, els pacte de Madrid Pere IV d’Aragó i el rei de Castella, per a ajudar a Alfons XI contra els benimerins i des de llavors victòria del Salado, els musulmans no presentaren més problemes als valencians. La crisi política i econòmica es un puto desastre, sèrie de crisis agràries, anys roïns que provoquen fam s. XIV. Els genovesos uns lladres. 1347 la ciutat de vlc encapçala una revolta denominada de la Unió contra la monarquia que duraria un any i mig. Guerra de Castella dels dos Peres, s’origina per que Pere I de Castella era una persona cruel i desequilibrada mentalment. A Castella Alfons tenia una llarga llista de fills bastards, la noblesa quan Pere I es revolta contra els nobles ells posen contra el rei la pretensió de succeir-lo per el seu germà bastard Enric de Trastàmara, es convertí en rival intern de la alta noblesa contra el rei. Simultàniament Pere I va llançar una 17
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved