Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Literatura Catalana Medieval: Teoria - Estudio de la Antología Trobadoresca - Prof. Sorian, Apuntes de Filología Catalana

Una teoría sobre la literatura catalana medieval, con un enfoque específico en la antología trobadoresca. Se centra en el estudio de textos, destacando los géneros poéticos y sus características. Se mencionan obras importantes y autores como martí de riquer y cerverí de girona. Se explican los géneros literarios como la canción, el sirventés, el planh, la pastorella y la balada, y se distinguen sus tipos y características.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 14/05/2014

nativizcaino
nativizcaino 🇪🇸

4

(16)

13 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Literatura Catalana Medieval: Teoria - Estudio de la Antología Trobadoresca - Prof. Sorian y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity! LITERATURA CATALANA MEDIEVAL. Teoria 18.2.13 Estudi de l'antologia trobadoresca. Ens centrarem en els textos a partir de la proxima classe. MARTI DE RIQUER. Antologia en tres volums. "Los trobadores". Es la antologia mes extensa i amplia. De poesia trovadoresca, fa una classificacio dels gèneres. ELS GENERES. 1. Classificacio d'acord a la tematica Hem treballat la cançó, potser un dels generes mes conreats: -Expressio de sentiment per part del jo liric, no hi ha anecdota -cobles, tornada final -es tracta d'una composicio de tema amoros. L'Alba esta molt relacionada. Pero hi ha anecdota, hi ha narracio. En l'Alba es presenta una situacio: el jo liric, el rrobador ha passat la nit en la seua dama (drutz) i arriba l'alba, han de separar-se, el que fa es aue expressa la seua tristesa i dolor. Sol haver un altres persobatge el Guaita, amic del trobador que avisa. L'alba es una derivacio narrativa on el trobadors col·loquen enlements anecdotics que la canço per les seues caracteristiques no deixaria col·locar. Destaquem l'autor de l'alba: Cerverí de Girona "alba divinitzada" es substitueix l'alba per la verge Maria. Sirventes, es defineix per la seua tematica mes que per la seua estructura, es una tematica propagandistica, la finalitat es fer propaganda, per a difondre. -El sirventes utilitza la poesia com a arma. -Composicons que utilitzen melodies existents, probablement ates a la finalitat propagandistica, l'objectiu es que el text es difonga el mes rapidament possible. Quan es tracten sirventesos de intercanvinde bandols destaca la rapidesa. Tambe el fet de que la melodia siga coneguda pel receptor facilitara la seua propagacio. Es un recurs molt propi de les parodies: agafar una melodia coneguda i posar-li la propia lletra. -Existeixen 4 tipus de sirventes: Sirventes personal: (vers 19) Guillem de Berguedá, consisteix a fer un atac a un enemic, en este tious de sirventes s'esventa, es burla contra l'enemic. Es un dels textos mes curiosos divertits... Obviament al destinatari no li faria massa gracia. Atac contra una persona amb noms i cognoms. Sirventes moral: critica a costums de la societat o determinats comportament, asi l'atac no es contra una persona concreta. Sirventes politic: desfensa d'una postura o posicio en les lluites de poder dinstre de l'aristocracia, asi l'atac tambe pot ser contra un grup o una col·lectivitat. Grup de sirventesos que es van intercanviar els trobadors l'any 1285 arran de la guerra entre França i Arago, es coneix amb el nom de "cicle de sirventesos de 1285" Sirventes literari: el que es fa es defensa o propaganda d'un determinat estil, trobar clus, lleu i ric... Es tracta tambe d'un text propagandistic amb idea literaria. Planh: prove del llati planctus, s'expressa la tristesa per la mort d'algu. Es una composicio funebre en honor a una gran senyor o dama que ha mort. Hi ha alguns molts famosos, dedicacio de Guillem de Bergueda a el senyor al qual abans li havia fet un sirventes. No deixa de ser una composicio vinculada a un esdeveniment concret,per tant, respondra a un esquema molt estereotipat. Pastorel·la: es un genere proxim a la canço per la tematica, es una especie de parodia. Es una anecdota de narracio, que sempre respon al mateix esquema: el trobador conta que anant pel bosc es troba amb una pastora i li fa una sol·licitud a una pastora (no dama, estament baix). Hi ha un dialeg entre el trobador i la pastora, en el qual el trobador intenta seduir a la pastora que aquesta el rebutja. La pastora es llesta i sap que el cavaller l'unic que vol d'ella es una unio carnal. En lloc d'exposar-ho amb ixa cruesa, el trobador s'adreça a la pastora com si fora una dama. No es una canço, perque conta com una historia. La primera pastorel·la que es conerva es de Marcabru. Apareix una pastora que ix guanyant, el trobador se n'ha d'anar. Aquest era un poeta moralista. Molt idealista, pretenia eliminar el desig sexual del amor cortes. 2. Carateritzacio d'acord a aspectes formals. Bal·lada: cobles contraries, composicio feta per mes de dos trobadors. Totes les cobles han de tenir la mateixa estructura i mateixes rimes. El trobador que comença llança un repte, el trobador que dontinua ha de continuar l'estructura i rimes. Si es capas de solventar-lo llavors va complicant-se. Es un tipus de composicio molt virtuosistica, reclama molta pericia. Anaven fent jocs, i demostraven que eren bons. Joc partit: Els cançoners del segle IV, recollien, i anaven copiant-se, gracies als quals ens arriben a nosaltres els poemes. Els autors incloien a aquestos cançoners altres textos en prosa, en Occita, i per tant, van ampliar. Son dos: -Vidas: son biografies dels trobadors, els recopiladors van pensar que seria interessant incloure la vida dels trobadors, que els lectors conegueren el autor. En molts casos inventaven les biografies. Biografies mes be llegendaries de tradicio oral, de vegades reconstruides a partir de la propia obra del trobador. Son textos breus, en occita, ficticies pero vinculadesa la produccio
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved