ANTROPOLOGIA RELIGIOSA, Ejercicios de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos

¡Descarga ANTROPOLOGIA RELIGIOSA y más Ejercicios en PDF de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos solo en Docsity! 1 ANTROPOLOGIA RELIGIOSA Prof. Manuel Delgado Curs 2017-18. Grup Matí 1. UNA APROXIMACIÓ A L’ANTROPOLOGIA RELIGIOSA L’inefable religiós. Sobre el regne de les idees confuses. Els camps simbòlics i expressius vs. els empírics i instrumentals? Perspectives psicologicistes i emocionalistes en l’abordatge del fenomen religiós. Les conceptualitzacions socioreligioses del món com a estructura estructurant. Manuals bàsics ARDÉVOL, E. Et al. (2015) Antropología de la religión, Barcelona: UOC. CANTÓN, M. (2009), La razón hechizada. Barcelona: Ariel. MORRIS, B. (1995), Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós. VALLVERDÚ, J. (2014). Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual, Barcelona: UOC. Lectures complementàries AUGÉ, M. (1993) “Las fronteras de la religión”, dins Genio del paganismo. Barcelona: Muchnick. BERNARD, C. / GRUZINSKI, S. (1992) De la idolatría. Hacia una arqueología de las ciencias de la religión. Mèxic, DF: FCE. BERNSTEIN. H. 1980. “Símbol i estructura en antropologia”, Quaderns de l’ICA, núm. 2, pàg. 8-23. BIELO, J.S. (2015). Anthropology of Religion: The Basics, Londres: Routledge. BOURDIEU, P. (2006 [1971]) “Génesis y estructura del campo religioso”, dins Relaciones, vol. XXVII, núm. 108, pàg. 28-83. Córdoba (Argentina). FITZGERALD, T. (2010]) La ideología de los estudios religiosos. Madrid: Antonio Machado Libros. ELLER, J.D. (2015). Introducing Anthropology of Religion, Londres, Routledge. MALLART, Ll. (1981) “Antropología religiosa”, a R. VALDÉS (ed.), Las razas humanas, vol. I: pàg. 189-214. Barcelona, CIE. MORRIS, B. (2009) Religión y antropología. Una introducción crítica. Madrid: Akal. 2. LA RELIGIÓ COM A IDEOLOGIA Metafísica i filosofia de la religió de Hegel. Marx i Engels: el materialisme històric. Crítica marxista a l’idealisme. L’opi del poble. L’origen “religiós” del valor de canvi: el fetitxisme de la mercaderia. Lectures bàsiques MARX, K. (1983 [1867-1894]) “El caràcter de fetitxe de la mercaderia i el seu secret”, pàg. 105-118, dins El Capital. Vol. I, Barcelona: Edicions 62. MARX, K./ENGELS, F. (1987 [1846]) “I. Feuerbach. Oposició entre la concepció materialista i la idealista”, dins La ideologia alemanya, vol I, pàg. 41-55. Barcelona: Laia. Lectures complementàries ENGELS, F. (1964 [1878]) Anti-Dühring. Mèxic DF: Grijalbo. 2 HEGEL. G. (1989 [1840]) Lecciones de filosofía de la historia. Barcelona: PPU. MARX, K. (2014 [1859]) Introducción a la Crítica del derecho de Hegel, Valencia: Pre-Textos. – (2012) Escritos sobre materialismo histórico, Madrid: Alianza. McLELLAN, D. (1977 [1973]) Karl Marx. Su vida y sus ideas. Barcelona: Crítica. POST, W. (1972). La crítica de la religión en Marx. Barcelona: Herder. TAUSSIG, M. (2015 [1997]) La magia del Estado. Mèxic DF: Siglo XXI WOLF, E. (2000 [1998]) “Conceptos polémicos”, pàg. 39-95, dins Figurar el poder. Ideologías de dominación y crisis. Mèxic DF: Ciesas. 3. L’EVOLUCIONISME I EL PRIMER L’INTEL·LECTUALISME L’evolucionisme unilineal i la crítica de la religió. Morgan: la religió com a àmbit inintel·ligible. Tylor i Frazer: màgia i religió; animisme; màgia-religió-ciència; màgia simpatètica i màgia homeopàtica. Müller: l’infinit diví com a derivació de l’experiència sensorial. Robertson Smith: el totemisme com a primera forma de religió. Teories evolucionistes del sacrifici. Lectures bàsiques TYLOR, E.B. (1977 [1871]) “La religión en la cultura primitiva”, vol. II de Cultura primitiva. Madrid: Ayuso. Lectures complementàries EVANS-PRITCHARD, E.E. (1990 [1962]) “Los antropólogos y la religión”, pàg. 25-43, dins Ensayos de antropología social. Madrid: Siglo XXI. – (1991 [1965]) Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI. – (2006 [1959]) "Los antropólogos y la religión", pàg. 24-41, dins Ensayos de antropologia social, Madrid: Siglo XXI. FRAZER, J.G. (2011 [1922]) La rama dorada. Mèxic, DF: FCE. LUBBOCK, J. (1987 [1871]) “Religión”, pàg. 181-359, Los orígenes de la civilización. Barcelona: Alta Fulla. TYLOR, E.B. (1987 [1881]) “El mundo espiritual” i “Historia y mitología”, pàg. 401-471, dins Antropología. Barcelona: Alta Fulla. 4. LÉVY-BRUHL I LES DUES MENTALITATS La mentalitat primitiva com a contingut conceptual del pensament. Pensament primitiu i pensament científic, experiència mística i experiència positiva. L’emoció en el pensament prelògic. Persona i llei de participació. La lògica de les representacions col·lectives com a instàncies emocionals i passionals. Debat sobre la racionalitat: Winch vs. Horton. Lectures bàsiques HORTON, R. (1980) Lévy-Bruhl, Durkheim y la revolución científica. Barcelona: Anagrama. LEVY-BRUHL, L. (1985 [1927]) “Introducció” i “Primera part”, pàg. 31-221, dins L’ànima primitiva. Barcelona: Edicions 62. Lectures complementàries DUVIGNAUD, J. (1977) “Lévy-Bruhl”, pàg. 85-115, dins El lenguaje perdido. Ensayo sobre la diferencia antropològica. Mèxic DF: Siglo XXI. EVANS-PRITCHARD, E.E. (1990 [1965]) “Lévy-Bruhl”, pàg. 129-160, dins Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI. 5 8. ESBÓS D’UNA TEORIA GENERAL DE LA MÀGIA Dels fenòmens religiosos: el sagrat com a potència (representacions, pràctiques, organitzacions). La màgia (agents, actes, representacions): agents. Els actes rituals i les tècniques com a forces creadores. Cos, ànima, societat: tot es barreja. Determinació social de la condició del mag. La màgia: actes. La màgia: representacions. Màgia, ciència i principi de causalitat. El concepte de mana: qualitat, substància i activitat. Distincions entre acte màgic i acte religiós. El mag com a abreactor. Els esquemes flotants: el valor simbòlic 0. La insuficiència dels sistemes taxonòmics i els mecanismes d’integració de l’inclassificable. Ordre patent, ordre latent. La funció simbòlica. L’eficàcia simbòlica. L’anàlisi estructural en lingüística i en antropologia. Lectures bàsiques LEVI-STRAUSS, C. (1979 [1950]) “Introducción a la obra de Marcel Mauss”, pàg. 13-44, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. – (2009 [1948]) “La eficacia simbólica” i “El hechicero y su magia”, pàg. 195-228, dins Antropología estructural. Barcelona: Paidós. HUBERT, H./MAUSS, M. (1979 [1902-1903]) “Esbozo de una teoría general de la magia”, pàg. 45-154, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. Lectures complementàries ABAD MÁRQUEZ, L.V. (1995) La mirada distante sobre Lévi-Strauss. Madrid: CIS. FOURNIER, M. (1994) Marcel Mauss. París: Fayard. JAEGGI, U. (1969) Orden y caos. Caracas: Monte Ávila. LABROUSSE, E. et al. (1969) Las estructuras y los hombres. Barcelona: Ariel. LEACH, E. (1970) Lévi-Strauss, antropólogo y filósofo. Barcelona: Anagrama. LEVI-STRAUSS, C. (2006 [1968]) “El anàlisis estructural en lingüística y en antropología”, pàg. 75-96, dins Antropología estructural dos. Barcelona: Siglo XXI. 9. L’INTERCANVI SACRIFICIAL El concepte de fet social total i el sacrifici com a fet social total. La lògica intercanviària del sacrifici. Esquema del sacrifici. Variabilitat de l’esquema del sacrifici d’acord amb les funcions generals i les funcions especials. El sacrifici del déu. Connotacions teoantropofàgiques del catolicisme. Iconoclàstia, anicònia, idolatria. Lectures bàsiques HUBERT, H. i MAUSS, M. (1995 [1899]) Assaig sobre la naturalesa i la funció del sacrifici. Barcelona: Icària-Institut Català d’Antropologia. Lectures complementàries ADLER, A. (1982) La mort et la masque du roi. París: Payot. CONDOMINAS, G. (1991). Lo exótico es cotidiano, Xixon: Júcar. DETIENNE, M. i J.-P. VERNANT (eds.) (1979) La cuisine du sacrifice en Pays grec. París: Gallimard. EVANS-PRITCHARD, E.E. (1980) La religión Nuer. Taurus: Madrid. HERRENSCHMIDT, O. (1989 [1979]) “Sacrificio simbólico o sacrificio eficaz”, dins M. IZARD/P. SMITH (eds.) La función simbólica. Xixon: Júcar. 6 HEUSCH, L. de. (1986) Le sacrifice dans les religions africaines. París: Gallimard. LIENHARDT, G. (1985) Divinidad y experiencia. La religión de los dinkas. Madrid: Akal. MIDDLETON, J. (1984) Los Lugbara de Uganda. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. 10. ELS RITUS DE PAS La protocol·lització de les transicions dins l’estructura social: Van Gennep i la universalitat dels ritus de passatge. Les fases dels ritus de passatge: 1) separació, 2)marge o llindar, 3) agregració. Funció social dels passatges rituals. Llindars en l’estructura social: la noció de frontera. Les situacions interstructurals: Victor Turner. La institucionalització de l’ambigüitat estructural. El passatger o transeünt ritual. La noció de llindar: situacions liminars i personatges liminoïdals. Els ritus de pas com a mecanismes socials nihilitzadors. La communitas. Liminaritat i perill. Lectures bàsiques VAN GENNEP, A. (2008 [1909]) “Clasificación de los ritos”, pàg. 11-35, dins Los ritos de paso. Madrid: Taurus. TURNER, V. (2005 [1967]) “Entre lo uno y lo otro: El periodo liminar en los ‘rites de passage’“, pàg. 103-123, dins La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI. Lectures complementàries BOURDIEU, P. (1993) “Los ritos como actos de institución”, pàg. 111-123, dins J. PITT-RIVERS/J.G. PERISTIANY, eds. (1993). Honor y gracia. Madrid: Alianza. CÁTEDRA, M. (2013). “Símbolos y ritos de paso”, pàg. 49-59, dins R. CENTLIVCRES, P./HAINARD, J. (eds.) (1986) Les rites de passage aujourd’hui. Lausana: L’Age d’Homme. HOCART, A.M. (1975 [1922-1948]) Mito, ritual y costumbre. Ensayos heterodoxos. Madrid. Siglo XXI. MALLART, Ll. (ed.) (1993) Ser hombre, ser alguien. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. LA FONTAINE, J.S. (1987 [1985]) Iniciación. Drama ritual y conocimiento secreto. Barcelona: Lerna. MOLINA, P. (1997) “Ritos de paso y sociedad : Reproducción, diferenciación y legitimación social”, pàg. 21-62, dins F. CHECA/P. MOLINA (eds.) La función social de los ritos. Barcelona: Icària-Institut Català d’Antropologia. 11. TIPOLOGIES I TEORIES DEL TRÀNSIT El cos com a eina primigènia dels humans. Exorcisme/adorcisme. Possessió/mediumnitat/xamanisme. Trànsit/possessió. Teories psicologicistes, fisiologicistes i sociologicistes del trànsit. El xamanisme com a pràctica i representació del món. La possessió com a teatre viscut i comèdia ritual. Les instrumentalitzacions del trànsit com a dispositiu social: legitimació d’estratègies individuals o grupals, control polític, regulació homeostàtica, garantiment de la supervivència del grup a través de la defensa de la identitat, vehiculament de processos de resistència i transformació social, projecció simbòlica del conflicte, somatització de les experiències socials. 7 Lectures bàsiques HEUSCH, L. DE (1973 [1971]) “Posesión y chamanismo”, pàg. 254-277, dins Estructura y praxis. Ensayos de antropología teórica. Mèxic DF: Siglo XXI. Lectures complementàries AUGRAS, M. (1992) Le double et la métamorphose. París: Méridiens. BASTIDE, R. (1986 [1960]). Sociología de la religión, Xixon: Júcar. BEATTIE, J./MIDDLETON, J. (1969) Spirit mediumship and society in Africa. Londres: Routledge & Kegan Paul. BENEDUCE, R. (2002) Trance e possessione in Africa. Torí: Bollati. FERRÁNDIZ, F. (2011). Escenarios del cuerpo, Barcelona: Anthropos. GIOBELLINA, F. (1985) “El cuerpo sagrado. Acerca de los análisis de fenómenos de posesión religiosa”, pàg. 161-193, Revista de Investigaciones Sociológicas, núm. 34 (juny), Madrid. HORTA, G. (2004). Cos i revolució, Barcelona: Edicions de 1984. LAPASSADE, G. (1976) Essai sur la transe. Le matérialisme hystérique. París: Delage. LEIRIS, M. (1989 [1958]) La possession et ses aspects théâtraux chez les Ethiopiens de Gondar. París: Fata Morgana. – (2007 [1939]). El África fantasmal, València: Pre Textos. LEWIS, I.M. (1971 [1956]) Extatic religion: an anthropological study of spirit possession and shamanism Hardmonsworth: Penguin Books. MARTINO, E. DE (1999 [1962]) La tierra del remordimiento. Barcelona: Edicions Bellaterra. MAUSS, M. (1979 [1936]) “Técnicas y movimientos corporales”, pàg. 337-356, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. MÉTRAUX, A. (1997 [1958]) Voodoo in Haiti, Londres: Random House. 12. LA BRUIXERIA COM A INSTÀNCIA DE CONTROL SOCIAL Distinció entre bruixeria i fetilleria. Invenció i càstig del bruixot. La qüestió del Mal i l’estructura social. L’etiologia social de la causalitat. Culpa i societat: la incertesa de la vida relacional. La funció de les acusacions de bruixeria. La bruixeria com a sistema judiciari. Carisma negatiu. Bruixeria: models locals de significat i variacions de l’estructura social. La bruixeria en processos obstetricics a societats segmentàries i de llinatges. L’especificitat de la bruixeria a Europa Lectures bàsiques DOUGLAS, M. 1976. "Brujería: el estado actual de la cuestión", a M. GLUCKMANN et al., Ciencia y brujería, Anagrama, Barcelona, pp. 31-73. EVANS-PRITCHARD, E.E. 1997 [1937]. Parte I, pàg. 45-152, dins Brujería, magia y oráculos entre los azande, Anagrama, Barcelona, Lectures complementàries CÁTEDRA, M. (1976). "Notas sobre la envidia: los 'ojos malos' entre los vaqueiros de alzada", pàg. 9-48, dins C. LISÓN, ed., Temas de antropología española, Madrid: Akal. COHN, N. (1997). Los demonios familiares de Europa, Madrid: Alianza. GONZALEZ ECHEVARRIA, A. (1984). Invención y castigo del brujo africano. Teorías sobre la brujería, Barcelona: Serbal. LARNER. C. (1985). Witchcraft and Religion. The Politic of Popular Belief, Oxford: Oxford University Press. 10 hindo-budista. Corrents esotèrics i immanentistes : l’humanisme gnòstic. Moviments cientifistes i parapsicològics. La persecució contra les sectes: la nova heresiologia. Lectures bàsiques CARDÍN, A. (1997) “Movimientos religiosos modernos”, pàg. 172-257, dins Contra el catolicismo. Barcelona: Muchnik. Lectures complementàries BECKFORD, J.A. (1986) New Religious Movements and Rapid Social Change. Londres: Sage. BLOOM, H. (1994) La religión en los Estados Unidos., Mèxic DF: FCE. CANTÓN DELGADO, M. et. al. (2004) Gitanos pentecostales. Sevilla: Sintagma. FERGUSON, M. (1985) La conspiración de Acuario. Barcelona: Kairós. GELLNER, E. (1993) Posmodernidad, razón y religión, Barcelona, Paidós. GREENFIELD, R. (1979]) El supermercado espiritual. Barcelona: Anagrama. HANERGREAFF, W.J. (1996) New Age Religion and Western Culture. Leiden: Brill. LENOIR, F. (2005 [2003]) Las metamorfosis de Dios: la nueva espiritualidad occidental. Madrid: Alianza. LEWIS, J.R. (ed.) (2004) New Religious Movements, vol. 1. Nova York: Oxford University Press. LEWIS, J.R./I.B. TOLLEFSEN (eds.) (2016) New Religious Movements, 2 vols. Nova York: Oxford University Press. LINSE, U. (2002 [1996]) Videntes y milagreros. La búsqueda de la salvación en la era de la industrialización. Madrid: Siglo XXI. PRAT, J. (coord.) (1990/1991) “Antropologia de la religió: Ortodoxos, heretges i sectaris”, Arxiu d’Etnografia de Catalunya, núm. 8. – (1996). El enigma del extraño, Barcelona, Ariel. – (2017). La nostalgia de los orígenes. Chamanes, gnósticos, monjes y místicos. Barcelona: Kairós PRAT, J. (coord.) (2012) Els nous imaginaris culturals. Tarragona: URV. ROSZAK, T. (1981 [1968]) El nacimiento de una contracultura. Barcelona: Kairós. VIGNA, S./BADIA, V. (2016) Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània. Barcelona: Pol·len. WASHINGTON, P. (1995 [1993]) El mandril de madame Blavatsky. Historia de la teosofía y del gurú occidental. Barcelona: Destino. WILSON, B. (1970) Sociología de las sectas religiosas, Madrid, Guadarrama. 17. EL RITUAL: FUNCIONS SOCIALS El camp del ritual: problemàtiques i definicions. Una prolongació de la realitat. Estructura social i relacions socials. La configuració ritual de jerarquies de valors. Les manipulacions rituals: itineraris, construccions, destruccions, exclusions, inversions, intercanvis. Juxtaposició d’aspectes en el ritual: acte col·lectiu, acció prescrita, sistema de fets, gestos i creences. Radcliffe-Brown i el primer estructural-funcionalisme. La influència pragmàtica en la definició de símbol. La interpretació del simbolisme ritual. La noció de valor ritual. Lévi-Strauss i les lectures intel·lectualistes sobre el ritual: bo per menjar/bo per pensar. 11 Lectures bàsiques FIRTH, F. (1976). “La religión en la realidad social”, pàg. 234-269, dins Elementos de antropología social, Buenos Aires: Amorrortu. RADCLIFFE-BROWN, A.R. (1996) “Tabú” i “Religión y sociedad”, pàg. 153-202, dins Estructura y función en la sociedad primitiva. Barcelona: Península. Lectures complementàries BEATTIE, J. (1978) “El campo del ritual”, pàg. 264-310, dins Otras culturas. Mèxic DF: FCE. CHRISTIAN, W.A. (1999). La visiones de Ezkioga, Barcelona: Ariel. DÍAZ CRUZ, R. (1998) Archipiélago de rituales. Teorías antropológicas del ritual. Barcelona: Anthropos. GARCÍA GARCÍA, J.L. (1991). Rituales y proceso social, Madrid: Ministerio de Cultura. LEACH, E. (1989) Cultura y comunicación. La lógica de conexión de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, Madrid. LÉVI-STRAUSS, C. (2000 [1971]) “Finale”, pàg. 565-628, dins Mitológicas. IV. El hombre desnudo. Mèxic DF: Siglo XXI. MALLART, Ll. (2004). Sóc fill dels evuzok, Barcelona: La Campana. SCARDUELLI, P. (1988) Dioses, espíritus, ancestros. Elementos para la comprensión de sistemas rituales. Mèxic DF: FCE. SEGALEN, M. (2014 [1988]) Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza. TCHERKEZOFF, S. (1986) “Logique rituelle, logique du tout”, L’homme, XXVI/4, pàg. 91-117. 18. EL RITUAL: CODI DE COMUNICACIÓ, ADAPTACIÓ, CONTROL I CONFLICTE La informació sagrada. Metàfora i sagrament. El ritual com a codi paralingüístic. Els ritus i la teoria de la comunicació i del control. Lògica de la funció adaptativa: teories ecocibernètiques a propòsit del ritual. El ritual com a servomecanisme de retroalimentació negativa: el feedback. Escola de Manchester: Max Gluckman. Ritual i conflicte. Els ritus de rebel·lió. Ritus d’inversió simbòlica. Paròdia i ritual. Caos i cosmos festius. La reinstauració de l’ordre. Estructura i antiestructura. Cismogènesi. El doble vincle o l’ordre d’espontaneïtat exigida. Bateson i l’escola de Palo Alto. Lectures bàsiques BATESON. G. (1992). “Epílogo 1936” i “Epílogo 1958”, pàg. 279-32, dins Naven. Xixon: Júcar. GLUCKMAN, M. (1978 [1965]). “Trastornos místicos y ajuste ritual”, pàg. 257- 316 dins Política, derecho y ritual en la sociedad tribal, Madrid: Akal. Lectures complementàries BALANDIER, G. (2003). El desorden, Gedisa, Barcelona. BATESON, G. 1997 [1972]. Pasos hacia una ecología de la mente, Carlos Lohlé, Buenos Aires. – (2011 [1979]) Espíritu y naturaleza, Amorrortu, Buenos Aires BLOCH, M. (1999 [1986]) From blessing to violence. Cambridge. University of Cambridge. GLUCKMAN, M. (1978). Política, derecho y ritual en la sociedad tribal, Akal, Madrid. 12 RAPPAPORT, R.A. 1987. Cerdos para los antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo en Nueva Guinea, Madrid: Siglo XXI. – (2016). Religión y ritual en la formación de la humanidad, Madrid: Akal. WINKIN, P. ed., Bateson: premier état d’un heritage, París: Seuil. 19. RELIGIÓ I RITUAL: TEORIES NEOPRAGMÀTIQUES La religió com a sistema cultural. Els ritus com a instruments educatius: emoció i cognició. L’educació sentimental: ethos i subjectivitat. Els ritus com a models culturals d’actuació i esquemes culturals. Processos socials i psicològics que modelen la conducta pública. La doble funció dels sistemes de símbols. El ritu com a model de la realitat, en relació estreta amb l’estructura de la que és maqueta o reproducció. El ritu com a model per a, font d’informació que permet estructura processos. Programa o guia per l’acció i representació conceptual d’allò programat. Lectura bàsica GEERTZ, C. (2013 [1973]) “La religió com sistema cultural”, pàg. 87-118, dins La interpretación de las culturas. València: Universitat de València. Lectures complementàries GEERTZ, C. (1994 [1968]) Observando el Islam. Barcelona: Paidós. – (2000 [1980]) Negara. Barcelona: Gedisa. GELLNER, E. (1993) Posmodernidad, razón y religión. Barcelona: Paidós. ZULAIKA, J. (1990) “Modelos de actuación cultural”, 189-273, dins Violencia vasca: Metáfora y sacramento. Madrid: Nerea. 20. RITUAL I DRAMA SOCIAL Escola de Manchester: Victor Turner. Els rituals com a exageració dels conflictes socials. El drama social. Nivells d’interpretació del simbolisme ritual: interpretació indígena, significat operatiu i significació posicional. El símbol com a unitat mínima del complex ritual. Simbolisme ritual: el procés social; símbols de condensació/símbols referencials; pol ideològic/pol sensorial. La conversió de l’obligatori en desitjable: normes ètiques i estímuls emocionals. Les teories de la performance. Lectura bàsica TURNER, V. (2005 [1967]) “Introducción”, “Símbolos en el ritual ndembu” i “Simbolismo ritual, moralidad y estructura social entre los ndembu”, pàg. 1-64, dins La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI. Lectures complementàries ASHLEY, K.M. (ed.) (1990) Victor Turner and the Construction of Cultural Criticism. Bloomington: Indiana University Press. BOHANNAN, P./GLAZER, M. (1992) “Victor W. Turner”, pàg. 515-544, dins Antropología. Lecturas. Madrid: McGraw Hill. TURNER, Víctor (1987), Anthropology of Performance, New York: PAJ Publication. FERNÁNDEZ, J. (2006). En el dominio del tropo, Madrid: UNED. SCHECHNER, R. (2013). Estudios de la representación, Mèxic DF: FCE. TURNER, V./TURNER, E. (1978) Image and Pilgrimage in Christian Culture. Nova York: Columbia University Press. TURNER, V. (1985) Anthropology of Perfomance , Tucson: The University of Arizona Press.