¡Descarga Prehistoria de l'Argar: El uso de recursos alimentarios en la cultura de l'Argar y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity! PREHISTÒRIA PAC 3. ELS RECURSOS ALIMENTARIS A LA CULTURA DE L'ARGAR En les últimes dècades s´ha publicat una sèrie d'anàlisi faunístics i botànics que ofereixen una visió global de la producció d'aliments a la cultura de l'Argar. Segons els anàlisi carpològics, els assentaments es caracteritzen pel predomini absolut de l'ordi sobre qualsevol altra espècie vegetal, a arribant a representar habitualment el 90% de les mostres) El forment també s'ha trobat però tan sols representa entre un 1% i un 9% de les espècies conreades. Les llegums (Vicia, Lens i Pisum) generalment representen menys del 2% de les troballes. Les llavors de lli estan documentades de la mateixa manera que les d´olives, raÏm i figues. Pel que fa a d'altres recursos alimenticis la caça i la pesca tingueren menor importància que a qualsevol altra època prehistòrica. Per la seua banda la ramaderia va seguir un patró prou uniforme a tot el territori argàric. El ramat oví, les cabres i ovelles, tingueren una importància similar, i en conjunt, majoritària si ens concentrem en el pes dels ossos recuperats (30-50%) mentre que els porcs, i especialment els cavalls jugaren un paper secundari en el subministrament de carn. Per alguns assentaments s'ha assenyalat la distribució diferencial de certs bens de subsistència. Al cim de Cerro de la Encina es trobaren grans quantitats d´ossos de cavall en una àrea dins del bastió. A Peñalosa també s'han trobat més ossos de cavall a les terrasses de la part alta que les de la part baixa. La concentració diferencial d'aquestes fonts de proteïnes va poder estar en funció de diferències socioeconòmiques. Als assentaments concentrats al pla han estat importants les troballes de restes de llegums (Vicia) han estat força importants, almenys per la seua freqüència. Al jaciment del Rincón que és un poblat situat al plà i que es troba dividit per la rambla del Moro García; rambla que divideix el jaciment en dues zones: marge dreta -"zona arqueològica B"- i la marge esquerra o -"zona arqueològica A"- que és on hi ha excavacions arqueològiques sistemàtiques. Ací s'han trobat la major part d'estructures i la totalitat dels soterraments. Als soterraments 5 i 9, dintre de l'interior de les cistes s'han trobat restes de carbonitzats de "vicia faba".També se n'han trobat carbonitzades al jaciment de Zapata. la classe de les llavors lleguminoses, són vicia faba) Al poblat epónim de l´Argar llavors carbonitzades entre les quals hi ha vicia sp. Hirsuta i restes indeterminades. També hi ha vicia faba al Castillarejo de los Moros en Andilla .En Almizaraque hom n'ha trobat un gran nombre. A Pepin Amarante es guardaven a sitges). La totalitat de les fabes conegudes pertanyen a la mateixa espècie vicia faba l. Dins de l'espècie es distingeixen varietats o races en funció de la llavor principalment. A la conca del Mediterrani es conreen actualment poblacions de la varietat típica (var. fava-var-major) caracteritzada pel major tamany de les llavors. Les llavors trobades als jaciments, semblen coincidir, pel seu petit tamany respecte a les actualment conreades per al consum humà. Alguns dels instruments trobats per al processament vegetal comprenen trossets de sílex per encastar a corbelles de fusta per tal collir el forment. I pedres de moldre llargues i estretes amb una lleugera convexitat en la secció transversal de la superfície activa que s'utilitzaven com a moles o mans de fusta. Aquesta innovació tecnològica permet una major eficiència en moldre els cereals, especialment en el cas de l'ordi. També s'hi han excavat forns d'argila per eixuar el gra o per fer pà. Pel que fa als recursos càrnics a Peñalosa s'ha identificat una zona dedicada a l'escuarterament del ramat. Si comparem els valors entre les llentilles i les faves podrem adonar-nos que en tots els valors, sobretot en carbohidrats i proteïnes les faves són la millor oció. I també cal parar esment que ambdues poden ser conreus de secà. Llentilles Faves Caloríes 304 kcal. 307 kcal. Greix 1,70 g. 2,10 g. Colesterol 0 mg. 0 mg. Sodi 24 mg. 11 mg. Carbohidrats 40,60 g. 33,30 g. Fibra 17 g. 25 g. Sucres 1,10 g. 2,50 g. Proteïness 23,18 g. 26,10 g. Vitamina A 10 ug. 42 ug. Vitamina C 3,40 mg. 4 mg. Vitamina B12 0 ug. 0 ug. Calci 70 mg. 100 mg. Ferro 8,20 mg. 5,50 mg. Vitamina B3 6,58 mg. 6,90 mg. Pel que fa a la comparació entre l'rodi i el formet, l'ordi mostra un cicle de creixement més curt, menor consum hídric i mostra una bona adaptació a les condicions actuals del suroest de la Península Ibèrica. A
