pac 1 antropologia pedagogica amb correccions, intervencions al debat de laula. societat cultura i e, Apuntes de Antropología

¡Descarga pac 1 antropologia pedagogica amb correccions, intervencions al debat de laula. societat cultura i e y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity! 1. Intervenció en l’apartat de diversitat humana volent ampliar informació d’algun autor ja comentat i alhora introduir-ne altres de nous. (30/09/2017) Tal com molts de vosaltres heu comentat, en obrir la fotografia de la dona Awa i veure com està donant el pit a un animal m'ha impactat. Posteriorment en visionar el vídeo proposat sobre la vida de la tribu dels Awa he entès el gran amor que tenen per la seva terra i els animals amb qui la comparteixen. La cultura Awa forma part de la diversitat i és una forma de vida com totes les altres. Tal com diu l'antropòleg Nord-americà Franz Boas (1858-1942) no hi ha cultures inferiors ni superiors considerant la cultura com un procés particular per a l'estudi del qual ha de practicar-se el treball de camp i una metodologia naturalista i inductivista. M'ha agradat molt la imatge de la noia Awa donant el pit a un animal a la vegada que agafa el seu fill a braços. És una imatge molt representativa que mostra com tracta amb igualtat el seu fill i els animals de la seva selva. A la vegada està ensenyant valors i transmetent cultura. En l'obra el pensamiento salvaje, de 1962 de l'antropòleg francès Claude Lévi- Strauss (1908-2009) explica que el "pensament primitiu" utilitza les mateixes normes estructurants que el més modern dels pensaments científics. En oposició altres antropòlegs com el francés Lucien Lévy Bruhi (1857-1939), considerava que hi havia una gran diferencia entre la manera de pensar entre els "primitius" i els "civilitzats". Cal dir que ha tingut una gran influencia en la cultura occidental. Actualment vivim en societats multiculturals i a la vegada societats etnocentrismes amb discriminacions culturals. He seguit llegint i buscant informació sobre el tema per internet i he trobat una pàgina de Facebook anomenada Survival: moviment global pels drets dels pobles indígenes. Adjunto enllaç de la pàgina i l’enllaç d'un vídeo que he trobat interessant: https://www.facebook.com/survivalesp/ https://www.facebook.com/survivalesp/videos/10154868505613980/ 2. Intervenció a l’apartat de etnocentrisme on he iniciat el debat intentat lligar-ho amb aspectes treballats en altres debats. (30/09/2017) Inicio aquest debat amb la intenció de lligar-lo amb aspectes que s'han anat comentant en altres. TURELL_CODINA_PAC1 En l'apartat del debat diversitat humana a la majoria de nosaltres ens ha xocat, sorprès o impactat. Veure la fotografia i el vídeo dels Awa. Tal com comenta Claude Lévi-Strauss (1908-2009) tendim a reaccionar i rebutjar les formes culturals diferents de les nostres adoptant reaccions inadequades. Com hem pogut llegir en el text reaccions socials com per exemple "salvajes", "esto no ocurre en nuestro país", "no debería permitirse" insults com per exemple "monos de tierra", "huevos de piojo" o utilitzant termes com "animals" i "primitius" per referir-nos a ells. Lévi-Strauss també ens parla que aquelles persones anomenades "salvatges", "primitives" també els pot xocar i costar entendre la cultura i pensaments d'altres societats "civilitzades". Ell considerava la cultura com una sola definint-la com allò inherent a la humanitat. Tenint en compte i diferenciant la relació entre la naturalesa i cultura. Tenim actituds etnocentrismes amb sentiments de superioritat en vers a altres cultures diferents de la nostra i a la vegada diem que vivim en una societat multicultural on respectem la diversitat cultural. On tothom te els mateixos drets sigui quina sigui la seva procedència, estil de vida, llengua, religió i costums. La importància del relativisme cultural on s'analitza el món tenint en compte els paràmetres propis de cada cultura i negant valoracions absolutistes morals o ètiques. Si realment deixéssim de fer crítiques negatives vers altres cultures i ens paréssim a observar, entendre i conèixer altres maneres de fer ens adonaríem que no som tan diferents com pensem. Adjunto un escrit que ens parla de la relació entre unitat humana i la diferència cultural. Pazos, Á.(2010).In Memoriam. L'obra de Claude Lévi-Strauss (1908-2009). Unidad humana y diferencia cultural. Madrid. Revista Antropológica Social, 19, 9 -23. 3. Comentari Els atemptats de Barcelona i cambrils, del passat 17 d'agost, per un grup de joves on cap d'ells arribava als 30 anys, reivindicats per l'auto denominat Estat Islàmic ha deixat 16 persones mortes i 100 ferits i també moltes persones en estat de xoc. No sabem i potser mai sabrem els motius concrets que van donar peu aquests joves a participar en aquestes actuacions, ja que tots ells van ser abatuts per la policia. En el reportatge periodístic "La Catalunya post -17-A: els perques del terror" l'autora Laia Soldevila recull reflexions de diversos experts sobre la problemàtica. TURELL_CODINA_PAC1 vida personal i social, el xoc i diferència cultural entre el país d'origen i el país d'acollida amb fortes contradiccions familiars i socials, l'idioma, la cultura, la religió i la participació social i comunitària. Tenim alguna cosa a fer i està en la responsabilitat de tots i totes incloent les institucions evitar que la islamofòbia i la celebració de la mort extrajurídica destrueixin els nostres valors, diu Santiago Alba Rico. L'antropòleg Nord-Americà Franz Boas (1858-1942) deia: no hi ha cultures inferiors i cultures superiors. Tal com es planteja en el reportatge periodístic crec que hem d'intentar aprofitar tot el positiu de cada cultura i no voler ser una societat on tots siguem i pensem igual. Per poder viure conjuntament hem d'eliminar el sentiment en augment d'islamofòbia i deixar enrere prejudicis vers persones immigrants, d'altres cultures o religions. Hem de trencar amb la societat etnocentrisme etnocèntrica?. Avui en dia encara moltes persones que tenen sentiments de superioritat i diferència. Claude Lévi- Strauss (1908-2009) ja ens deia que els individus d'entrada tendim a reaccionar i rebutjar formes culturals diferents de les nostres i adoptem reaccions inadequades com podria ser el fenomen de l’islamofòbia o marginació per part de la nostra societat. En el cas dels autors dels atemptats la seva reacció envers la nostra cultura i societat ha sigut la destrucció de la diferència. Necessitem aconseguir una societat justa on totes les persones tinguin igualtats de condicions i puguin participar en la societat independentment del seu llindar econòmic, la seva cultura, llengua o religió. Cal incidir i treballar amb les persones i edats més vulnerables com per exemple la infantesa i l'adolescència, persones nouvingudes i immigrants on el xoc cultural i el procés d'integració els pot generar dubtes, també en aquelles persones amb pocs recursos socials i econòmics qui tindran més dificultats de participació i aprenentatge. No podem permetre l'alt grau de fracàs escolar en la nostra societat, on encara és més elevat en persones immigrants. Antropòlegs com Alfred, L., Kroeber i Clyde Kluckhohn van arribar a la conclusió que la cultura era un concepte exhaustiu que incloïa tots els aspectes del comportament humà. Per tant en trobar-nos en unes crisis cultural pot ser perillós per tota la societat. No estem vivint una situació fàcil, tots i totes incloent les institucions tenim alguna cosa a fer. Hem d’aconseguir viure i relacionar-nos amb la diversitat, detectar necessitats socials i personals i poder evitar situacions similars en un futur. Referències bibliogràfiques TURELL_CODINA_PAC1 • Alba Rico, S. (2016, 14 de desembre). L’esquerra i l’islam: malentesos i fanatismes. Elcrític.cat. Recuperat de: http://www.elcritic.cat/blogs/ sentitcritic/2016/12/14/lesquerra-i-lislam-malentesos-i-fanatismes/ • Beltran, J. (2014). La tradició antropològica i la diversitat cultural. A Andreu, A. i Pascual, J. (Coords.). Diferències humanes i diversitat cultural. Barcelona: FUOC. Quarta edició. • Cabezas, M., Caballé, G. Dotras, J., Dabén, M. (2017). Musulmanes en Cataluña. Un vistazo a la integración musulmana en Cataluña. Recuperat de https://musulmanesencatalunya.wordpress.com/ • Celigueta, G., Fuentes, E., Gómez, L.,Jiménez, D., Solé, J. i Vargas, G. (2016). Antropologia Pedagògica. Barcelona: FUOC • Díaz, V., Llauradó, E., Segarra, S i Teixidor, A. Entre els nostres [documental, programa 30’] (2017).. Espanya: TV3 (30 min.) • Pazos, Á.(2010).In Memoriam. L'obra de Claude Lévi-Strauss (1908-2009). Unidad humana y diferencia cultural. Madrid: Revista Antropológica Social, 19, 9 -23. • Ros, A. (coord.). (2003) "El nou valor de la diferència", Interculturalitat. Bases antropològiques, socials i politiques. Barcelona: Editorial Pòrtic-Editorial UOC, 2003, pp. 17-57. • Shaimi, M. (2017, 2 de setembre). Comunitat musulmana? Ara.cat. Recuperat de http://www.ara.cat/opinio/Comunitat-musulmana_0_1862213973.html • Soldevilla, L. (2017, 3 de setembre). La Catalunya post-17-A: els perquès del terror. Elcrític.cat. Recuperat de http://www.elcritic.cat/reportatges/la-catalunya- post-17a-els-perques-del-terror-17416 • Solé, J. (2011). Antropologia pedagògica: epistemologia i fonaments conceptuals. Sobre l'educabilitat de l'ésser humà i les aplicacions de l'antropologia a l'educació (social). Barcelona: FUOC. • Soto, J. (2017, 18 Agost). Musulmanes en Cataluña: “no es culpa mia que maten en nombre de mi religión”. Recuperat de http://www.elcritic.cat/blogs/ sentitcritic/2016/12/14/lesquerra-i-lislam-malentesos-i-fanatismes/ TURELL_CODINA_PAC1 Al debat, has explicat de manera adient els conceptes treballats i has argumentat les teves opinions integrant el contingut teòric. Hi ha poca varietat de continguts dins les teves intervencions al Debat. Una qüestió a millorar de les teves intervencions al debat seria tenir en compte les opinions expressades per altres alumnes, per reforçar-les, matisar-les o complementar-les, perquè no sembli que aportes la teva opinió sense considerar la interacció amb la resta de participants. Mostres una bona comprensió del text llegit i dels materials que el componen. Contextualitzes correctament el cas que descriu el reportatge. Has anat més enllà del “sentit comú” problematitzant les posicions subjectives o esbiaixades. L’anàlisi que fas és en clau antropològica ja que has emprat aguns conceptes i teories treballats a l’assignatura i els has articulat correctament en els teus raonaments. Es podrien haver inclòs altres conceptes clau com ara el d’alteritat, diversitat o diferència. Cal millorar l’expressió escrita. La redacció resulta confusa en alguns fragments. L’ús de les cites no sempre segueix els criteris establerts a la Guia de Cites bibliogràfiques. Sempre que introduïm la cita d’un autor/a, cal que la seva obra aparegui a la bibliografia, inclús si l’hem tret dels mòduls didàctics. TURELL_CODINA_PAC1