Els mil·lenistes i la generació Z: actituds i discursos cap a les TIC solució Consultor, Apuntes de Psicología Social

¡Descarga Els mil·lenistes i la generació Z: actituds i discursos cap a les TIC solució Consultor y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity! Avaluació continuada COMENTARI PAC 3 Els mil·lenistes i la generació Z: actituds i discursos cap a les TIC En aquesta tercera PAC ens hem centrat en l'estudi del concepte d'actitud i de discurs seguint l'aplicació de les diferents perspectives teòriques, analitzant com les persones ens posicionem a favor o en contra d'una temàtica que s'insereix en les nostres converses quotidianes, en l'opinió de diferents experts i al debat públic: l'ús que els joves realitzen de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Us hem presentat diferents materials que transmeten les opinions tant dels defensors com dels detractors d’aquest tipus de pràctiques. Prenent, per tant, com a referència aquests materials i els elements conceptuals treballats en aquesta unitat, preteníem que analitzéssiu aquesta qüestió a partir de les dues grans orientacions que hem treballat: la perspectiva clàssica i la perspectiva discursiva. Com hem vist al llarg del mòdul, el concepte d'actitud, com altres conceptes en el si de la Psicologia Social, no s'entén d'una manera única, sinó que existeixen diverses orientacions, i els conceptes van canviant al llarg de la història. Una diferenciació clara en aquest sentit són les dues formes d'apropar-nos al concepte d'actitud, bé a través de la perspectiva clàssica, o bé a través de la perspectiva discursiva. PERSPECTIVA CLÀSSICA En la primera pregunta se us demanava identificar una actitud favorable a l'ús de les TIC i una ac- titud contrària. Aquesta primera activitat requeria, en primer lloc, tenir clar què és una actitud. En aquest sentit, tal com se'ns presenta en les lectures del mòdul, el concepte d'actitud en el marc de la psicologia social no es correspon amb el concepte d'actitud propi del sentit comú. Així, hem de te- nir clar que estem fent referència a predisposicions avaluatives sobre qualsevol objecte del món so- cial (per exemple, un estil determinat de vida que caracteritza a les diferents generacions X, Y, Z que recullen els exemples, o els usos i riscos que comporta la utilització d'aquestes tecnologies, les seves conseqüències, etc.). A més, aquestes predisposicions ens inclinen a actuar d'una forma de- terminada en relació a l'objecte (en aquest cas, per exemple, permetent/prohibint la utilització de de- terminats dispositius a unes edats concretes, parlant en les nostres converses quotidianes a favor o en contra, injuriant o enaltint a les persones que es categoritzen sota categories socials com a ge- neració X, Y, Z o mil·lenistes, entre uns altres). Des de la perspectiva clàssica s'ha entès l'actitud com una predisposició interna -favorable o desfa- vorable- cap a un objecte. És a dir, s'ha entès com a concepte individual on els entorns als quals pertanyem actuen com a influència moduladora. Tal com us dèiem a l'enunciat de l'activitat, l'actitud s'erigeix, llavors, com el concepte nuclear que assegurava la connexió entre l'individu (racional i psi- cològic) i el seu món social, això és, entre la interioritat psíquica i el seu món social. Us demanà- vem, llavors, que identifiquéssiu una actitud favorable i una contrària a l'ús de les TIC seguint el mo- del tridimensional de les actituds. Segons aquest model, les actituds tenen tres components. El component cognitiu (idees o creences que formen l'actitud), el component avaluatiu (emocions o afectes positius o negatius cap a l'objec- te) i el component conductual (predisposició a actuar d'una determinada forma cap a l'objecte). Po- dem observar en les diferents idees i opinions que conformen el component cognitiu i que, alhora, ens deixen entreveure el component avaluatiu, un component complicat de percebre si no és a par- tir del posicionament a favor o en contra de l'objecte/subjecte social. I, finalment, el component con- ductual que observem en la intenció de conducta de la persona o col·lectiu. 1 Avaluació continuada COMENTARI PAC 3 Seguint aquesta argumentació, podem trobar alguns exemples d'actituds a favor. Així, en el docu- ment Jóvenes y adolescentes ante las nuevas tecnologías: percepción de riesgos, podem veure com un grup d'investigadors conclouen que, si bé hi ha cert risc d'aïllament, les enquestes contradi- uen aquests temors. A través d'Internet, els joves mantenen contacte permanent amb els seus amics, coneixen persones amb les quals comparteixen interessos i aficions, i amplien coneixements i habilitats; el que els estaria permetent estendre i enfortir les seves relacions socials (component cognitiu). Aquestes idees que tenim sobre l'ús de les TIC (objecte actitudinal), ens permet entreveu- re un sentiment positiu, és a dir, una actitud favorable cap a la seva utilització (component avalua- tiu); que comportarà una determinada acció com posar en relleu els avantatges de la utilització de les TIC en el marc de les interaccions i relacions socials, o fins i tot apostar per parlar en termes de noves tecnologies de relació enfront de la seva denominació tradicional (conductual). Sense moure'ns del mateix document, però centrant-nos ara en les possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies en l'àmbit de la formació, podem identificar una altra actitud a favor de les TIC. Encara que els joves solen utilitzar ordinadors i Internet com a instruments d'oci o de comuni- cació, també s'estan convertint en eines utilitzades en la seva formació (estem estudiant en una uni- versitat on-line, veritat?). Una actitud positiva, per tant, cap a la utilització de les TIC es basaria en la seva consideració com a eines de suport per a l'elaboració dels seus treballs escolars (compo- nent cognitiu), del que subjau un sentiment positiu cap a les mateixes (component avaluatiu) i que es tradueix en accions positives: “En el Instituto nos hacen buscar un montón de cosas, que antes no sabía dónde buscar y ahora es superfácil“ (extracte d'una de les entrevistes del document es- mentat). En relació a l'actitud contrària, és probable que en l'article TIC: Las nuevas adicciones, hàgim pogut trobar fàcilment exemples en aquest sentit. Seguint l'entrevista al dr. Jaume Eroles, psiquiatre que explica la influència de les TIC en el nostre dia a dia, en primer lloc, exposa que “se define la adicción a las TIC como su uso compulsivo, repetitivo y prolongado con incapacidad para controlar o interrumpir su consumo y con consecuencias sobre la salud, la vida social, familiar, escolar o laboral”. Després de posar sobre la taula una sèrie de dades estadístiques que confirmen aquesta qüestió, aquesta idea (component cognitiu), podem inferir com aquest component li genera una sèrie de sentiments negatius cap a l'ús (desmesurat) de les noves tecnologies (component avaluatiu). Així, el component conductual que sorgeix com a conseqüència respon a una sort d'orientacions per prevenir aquestes addiccions, o recomanar la autoadministració de proves orientatives i la valoració de professionals entorn d'un diagnòstic sobre la possible addicció. Fins aquí, una relació lineal de les actituds. L'eina analítica que ens proporciona el model tridimensi- onal implica l'aparició simultània dels tres elements, malgrat que l'accent es posi en un component o un altre. Tal com apareix en el mòdul, mantenir una actitud significa en definitiva adquirir algun tipus de compromís personal o posicionament al voltant d'un objecte, una implicació acompanyada de sentiments positius o negatius que ajudaria a entendre el nostre comportament posterior. A través de la segona pregunta, entràvem de ple en les teories de la consistència. Específicament, en la teoria de la dissonància cognitiva de Festinger. Aquest autor defensava que les actituds de les persones es basen en les seves creences sobre els diferents objectes socials, i que, entre aquestes creences, pensament i acció, seria necessari que hi hagués un estat d'equilibri: un estat de consistència. Addicionalment, aquesta teoria també sosté que en situacions on l'equilibri es tren- ca, i a través de les quals experimentem cert malestar, la persona intentarà resoldre-les, bé canvi- ant pensaments o conductes, o bé alterant el mitjà, buscant nova informació, etc. 2 Avaluació continuada COMENTARI PAC 3 en els debats públics ajudarà a sostenir i perpetuar determinats discursos en detriment d'uns altres, i deixarà oberta la porta perquè la repetició de les converses (sempre diferents, encara que sempre tan semblants) introdueixi matisos i potencials canvis en els discursos. Centrant-nos en el tema de reflexió, en la tercera pregunta us demanàvem que agrupéssiu els principals arguments utilitzats pels defensors i els detractors de l'ús massiu de les TIC pels joves (entenent jove com una franja d'edat molt flexible). En una lectura detallada a partir únicament dels materials inclosos a l'enunciat de l'activitat, podríem distingir cert nombre d'arguments agrupables amb facilitat entorn de certes temàtiques o discursos. Per exemple, molts critiquen l'ús de les TIC apel·lant al discurs de la salut, fins al punt d'haver redefinit l'ús molt freqüent en termes d'autèntiques patologies psiquiàtriques. “Las nuevas tecnologías han incorporado innumerables ventajas a nuestra vida cotidiana o laboral, pero también han traído nuevas patologías”, afirma Jaume Eroles, el psiquiatre entrevistat en la notícia de La Vanguardia-Salut. I afegeix: “tienen cautivos a un creciente número de incondicionales que extiende el fenómeno de la ciberdependencia a diferentes ámbitos de la vida. Dado que el acceso a estas actividades se produce a menudo a través del móvil, la nomofobia (pánico a no disponer del móvil) refleja esta amalgama de dependencias, sobre todo entre la población más joven”. L'ús del llenguatge tècnico-mèdic reforça la idea que els joves corren el risc de desenvolupar malalties mentals, especialment preocupants per als pares i educadors. De manera similar, el risc caracteritza als joves com una població vulnerable que necessita una atenció especial preventiva. Aquest paper de tutela es reserva per als pares i docents, i s'argumenta des del discurs de l'educació. “Los menores siguen necesitando que se les explique, que se les acompañe. Su conocimiento suele ser superficial”, afirma Jordi Busquet, investigador en noves tecnologies, a La Vanguardia. I Roger Martínez, professor de la UOC, sosté en el mateix diari que els pares “no pueden desentenderse, deben implicarse y hacer que los chicos se fijen, que tengan amor e interés por aprender y por sacar provecho a las nuevas herramientas que tienen a su alcance". Aquestes opinions són formulades en relació amb certs estudis que assenyalen que el domini de les TIC per part dels joves no té la profunditat i el nivell de coneixement desitjable (com si el desitjable fos que l'ús de les tecnologies s'equiparés a una formació professional en regla, i no com una forma d'oci o de relació social). Entre els qui defensen l'ús actual de les TIC, els seus principals arguments se centren en el que podríem cridar el discurs liberal (ideològic), incloent-hi la idea d'èxit social com a equivalent a un èxit empresarial ,vinculada també al discurs econòmic liberal. L'articulista d'El País introdueix una interessant successió d'arguments per redefinir als joves “enfermos” com a nous models de l'èxit social: “No es que sean narcisistas… es que no se fían de las instituciones […] No es que sean vanidosos, es que no son tontos […] No es que no produzcan, es que les pagan poco y, si no vas a tener un buen sueldo, mejor dedicarte a lo que más te plazca, así que todos se enfrascan en trabajos más o menos creativos”. I Raúl Oliván, membre de la xarxa Zaragoza Activa, analitza la nova generació de hackers (experts en l'ús de les TIC) com una “reencarnación del hombre del Renacimiento”, cridats a “construir una nueva escala de valores basados en la libertad, la curiosidad, la verdad, el espíritu colaborativo, el acceso libre a la información o la igualdad social”. Hi ha més arguments i més discursos, tenint en compte que ens hem limitat a una mostra reduïda de textos i declaracions. Per exemple, es parla molt de la manera en què els joves estan “perdent” les relacions cara a cara, amb els avantatges que tots reconeixem a aquest tipus de relació, encara que, en part, aquest argument ens recorda el clàssic conflicte generacional en el qual el 5 Avaluació continuada COMENTARI PAC 3 pare menysprea les coses que fa el fill (no les entén, no les comparteix), perquè, usant arguments comuns sentits més d'una vegada al carrer, “en els nostres temps sí que sabíem fer”, o “aquesta joventut ha perdut el nord (que nosaltres sí que teníem clar)”, sense adonar-se'n que els seus propis pares van utilitzar arguments similars quan els va tocar ser joves, dins de l'imaginari que es resumeix en la màxima que qualsevol temps passat va ser millor. El petit llibre de Michel Serres, “Pulgarcita”, que incloïem en els materials de lectura, s'orienta en aquesta direcció, suposant que Pulgarcita, la nena dels polzes al mòbil, està creant un món nou al qual hauríem de mirar amb atenció, respecte i interès, i no com una cosa amb el que hauríem d'acabar ja per tornar als esquemes del conegut, és a dir, del nostre món, el de les persones grans. Al llarg de la realització de l'activitat, segurament hauràs comprovat que tots dos grups, malgrat mostrar opinions i valoracions enfrontades, estan utilitzant arguments provinents dels mateixos discursos. En la quarta pregunta, se us demanava que assenyaléssiu alguns exemples de discursos que estan sent utilitzats per justificar arguments contraris, i que reflexionéssiu sobre la manera en què el mateix discurs pot donar lloc a realitats socials alternatives. Potser el més evident podria ser el discurs de la salut (incloent-hi la noció de salut psicològica, o de desenvolupament d'una personalitat sana). Mentre els detractors emfatitzen els arguments de la “dependència”, la “addicció” i la “patologia”, els defensors parlen d'un subjecte imaginatiu, creatiu, confiat en si mateix i en les seves possibilitats. Apel·lant al discurs liberal (econòmic, en aquest cas), els detractors afirmen que els joves estan atrapats en el consumisme i no aprenen a guanyar- se la vida, ni tan sols aprenen bé les noves tecnologies com perquè els servís per guanyar-se la vida. Els defensors, per contra, subratllen que la creativitat, la passió pel treball com un joc o el no sotmetre's a normes rígides de funcionament són característiques desitjables en una cultura empresarial en la qual preval la innovació, la imaginació i la flexibilitat per sobreviure en el món canviant i competitiu de les grans empreses. En el cas dels detractors, tenim, per tant, que estem convivint amb una generació de fills malalts, o en risc d'emmalaltir, fills sense futur, ni-nis, que seran sempre dependents dels seus pares com si fossin impedits o no fossin capaços de tenir una vida autònoma independent. En el cas dels defensors, estaríem convivint amb una generació que està reinventant el món, definint les seves pròpies claus en l'ètica del treball (hacker), de les relacions (més liberals, menys ancorats en les rígides fórmules culturals), i fins i tot de la política (els moviments assemblearis com a nou estil polític). D'aquesta manera, els mateixos discursos originals legitimen fins a cert punt la versemblança d'opinions enfrontades, i porten a definir realitats diferents que han de ser analitzades i afrontades de maneres diferents en funció de quins són els termes amb els quals definim a les persones i les seves accions. 6