estadística, Apuntes de Artes escénicas

¡Descarga estadística y más Apuntes en PDF de Artes escénicas solo en Docsity! 1 2.1. Teories, models, preguntes/problemes, hipòtesi. Teoria: Conjunt coherent i interrelacionat d'afirmacions o lleis científiques verificades que expliquen un fenomen. Coneixements acceptats per la comunitat científica d'un camp d'investigació. Els essers humans construïxen teories per a així explicar, predir i dominar diferents fenòmens (p.e. comportament humà). Una teoria es pot entendre com un model de la realitat. Exemple: Aprenentatge → Teoria del condicionament Clàssic de Pavlov 2. El procés d'investigació: diseny de investigació. 2 Model: és un intent matemàtic/estadístic expressat en forma d'igualtat que servix per a intentar explicar una variable resposta per mitjà d'una o més variables explicatives o factors. Exemple: García, M.V., Alvarado, J.M. i Jiménez, A. (2000). La predicció del rendiment acadèmic: regressió lineal versus regressió logística. Psicothema (2000). Vol. 12, Suplem.2, Pp. 248-252. Les conclusions d'este estudi són que: (a) El rendiment previ és un bon predictor del rendiment futur. (b) l'assistència i sobretot la participació són variables amb un pes important en la predicció del rendiment. 5 2.2. Variables: Definició, tipus i escales de mesura. Cas, Entitat o Unitat d’observació: cadasqun dels elements sobre els quals es desitja recollir informació en un determinat estudi. Caracteristica: Propietat o qualitat d’una unitat d’ observació. Variable: Qualsevol característica que en una investigació presenta més d'una categoria. Si en una investigació tots els valors d'una característica son iguals no hi haurà variable; es parlarà de constant. Per exemple, en una investigació sobre anorèxia en adolescents de 15 anys, l'edat no serà una variable sinó una constant. Exercici: Un estudi on es compara el rendiment en matemàtiques de xics i xiques de 4º de Primaria en una escola d’un barri de València Un estudi sobre el rendiment en matemàtiques de xics d’Educació Secundaria d’un barri de València. CLASSIFICACIÓNS DE LES VARIABLES TIPUS DE MESURAMENT FUNCIÓ DINS LA INVESTIGACIÓ GRAU DE QUANTIFICACIÓ Variable Manifesta Variable Latent Variable Independent Variable Dependent Variable Estranya Variable Qualitativa Variable Semiquantitativa/quasiquantitativa Variable Quantitativa Discreta Continua Sexe, professió,.. Intel·ligènicia, benestar,… Sexe, professió,.. Nª fills Intel·ligènicia, benestar,… Nivell Estudis 7 2.2. Variables: Definició, tipus i escales de mesura. SEGONS EL TIPUS DE MESURAMENT: Variable Manifesta: S'efectua mesurament directe. Exemple: Professió, gènere Variable Latent: S'efectua mesurament indirecte. Característiques no observables. Exemple: Intel·ligència, benestar psicològic. SEGONS LA SEUA FUNCIÓ DINS DE LA INVESTIGACIÓ: Variable Dependent: S'estudia com esta característica varia en funció dels canvis que es produïxen en la/s variable/s restants, que s’anomenen Variables Independents (es vol estudiar la seua influència) o Variables Extranyes (no interessen a la investigació però cal controlar la seua influència). Exemple: Sestudia si les Hores d'estudi d'Estadística influeixen en la Nota. Variable Dependent: Nota Variabe Independent: Hores d'estudi Variable Estranya: Intel·ligència ESCALA NOMINAL  Relació entre categories:  Igualtat-Desigualtat: Els elements d'una modalitat són iguals entre sí en eixa modalitat i diferents dels elements de les altres modalitats. Els números assignats a les modalitats de les variables són arbitraris i, per tant, meres etiquetes que poden ser substituïdes per altressols serveixen per a distingir entre categories Exemples:  Sexe (1-home; 2-dona)  Estat civil (1-fadrí ; 2- casat; 3- separat; 4- viudo) (11-fadrí ; 12- casat; 13- separat; 14- viudo)  Psicopatologia (100-neurosi, 150-psicosi, …) ESCALA ORDINAL  Relació entre categories:  Igualtat-Desigualtat: numeros arbitraris, sols serveixen per a distingir entre modalitats/categories  Orde: Se sap si un element posseïx major quantitat de variable que un altre però no es pot, o no s'ha cregut necessari, quantificar la diferència. Els números assignats a les modalitats deuen mantindre l'orde, és a dir, major quantitat de variable ha d'estar representada per un número major. Exemples:  Orde d’eixida d’un examen → Primer, segon, etc..  Nivell d'estudis → (1-primaris; 2-secundaris, 3-superiors)  Gravetat d'una psicopatologia → (1-lleu; 2-moderada; 3-aguda) ESCALA INTERVAL  Relació entre categories:  Igualtat-Desigualtat  Orde  Unitat de mesura: Es realitza un mesurament per mitjà d'un instrument que ens permet saber quantes unitats de mesura de la variable posseïx l'objecte mesurat. Les unitats de mesura son sempre arbitraries i, en Psicologia, quant s’utilitzen test les unitats no tenen nom. En Física normalment les unitats de mesura tenen noms (litre, herzios, metres, ...)  Exemples:  Temperatura ºC (origen arbitrari)  Temps calendari  Nota d'un examen  Grau de mobbing o assetjament laboral Metodologia experimental: Es manipulen variables independents per a observar els seus efectes sobre variables dependents en una situació de control de possibles variables confundents. L'assignació aleatòria dels subjectes a les condicions (p.e. grup control i experimental). Exemple: Comparació de dos terapies per a tractar la depressió postraumàtica. Participen dos clíniques psicològiques. Ambdós realitzen les dos teràpies i fan una assignació aleatòria dels pacients que participaran en cada teràpia. Metodologia quasiexperimental: Es manipulen variables independents per a observar els seus efectes sobre variables dependents en una situació de control de possibles variables confundent Els subjectes NO S'ASSIGNEN A L'ATZAR als grups perquè tals grups ja existien (grups naturals, com dos classes d'un institut). Té menys validesa interna, és a dir, qualitat metodològica, que l'experimental. Exemple: Comparació de dos terapies per a tractar la depressió postraumàtica. Cada terapia és utiliztada en una clínica psicològica. INVESTIGACIÓ NO EXPERIMENTAL :  Estudis que es realitzen sense la manipulació deliberada de variables i en els que es mesuren variables ja existents.  Busca patrons d'associació o variació conjunta entre variables.  Determinació de correlacions entre variables o factors.  Investigació de camp.  Principals tipus d'investigació no experimental:  Metodologia d'enquestes.  Metodologia observacional (estudi de casos).  Metodologia qualitativa (p.e. Entrevista).  Metodologia d'enquestes: El seu objectiu és descriure característiques d'una població a partir de les respostes d'una mostra a enquestes o qüestionaris. Exemple: Estudiar el perfil de personalitat dels pacients amb TCA.  Metodologia observacional: El seu objectiu és descriure fenòmens que ocorren en ambients naturals. És un registre sistemàtic de la conducta. Exemple: Descriure la conducta d'un xiquet autista en les sessions d'una teràpia assistida amb animals.  Metodologia qualitativa: El seu objectiu és descriure, descodificar i traduir un fenomen buscant més el seu significat que la seua quantificació. Exemple: Estudiar les respostes d'un assassí en sèrie en una entrevista terapeútica. Principals seccions d'un article científic: I. TÍTOL El títol ha de ser curt, concís i clar. És aconsellable que el títol siga escrit després de redactar el nucli del manuscrit (introducció, material- mètodes, resultats i discussió). És el primer contacte d'un possible lector amb l'article, per la qual cosa ha de servir com primera garbella per a saber si a una persona li interessa continuar llegint l'article o no. II. AUTORS I FILIACIÓ. Han d'aparéixer els noms de tots els investigadors que han participat en el treball per orde decreixent d'importància en funció del treball realitzat. Ha d'aparéixer també la filiació o organisme/s públic/s o privat/s per al/els que treballen els investigadors. III. RESUM. Un bon resum ha de permetre al lector identificar, de forma ràpida i precisa, el contingut bàsic del treball. Generalment no ha de tindre més de 200 paraules i sol redactar-se en passat. No ha d'aportar informació o conclusió que no estiga present en el text, així com tampoc deu citar referències bibliogràfiques. Ha de quedar clar el problema que s'investiga i l'objectiu del mateix. Encara que l'article estiga escrit en un idioma diferent de l'anglés, ha d'aparéixer el resum en l'idioma de l'article i també en anglés per a facilitar la difusió a nivell internacional. IV. INTRODUCCIÓ. Consistix en una presentació dels treballs i les teories més rellevants sobre el tema de la investigació que es descriu en l'article. Ha d'estar redactada en un llenguatge el més objectiu possible. L'extensió depén de la quantitat de teories i articles del passat que siga imprescindible descriure per a poder entendre el per què de la investigació que s’ha dut a terme. És a dir, és la presentació de la pregunta que es volia contestar al fer la investigació. V. MÈTODE. Respon a la pregunta de "com s'ha fet l'estudi". Esta secció sol estar organitzada en diverses àrees: Participants: Descriu la mostra i com s'ha fet la seua selecció. Instruments: Es descriuen els instruments (tests, aparells, qüestionaris, etc.) que s'han utilitzat. Procediment: Es descriu el disseny de la investigació. Cal donar tots els detalls necessaris perquè algun investigador interessat a replicar la investigació puga fer-ho en les mateixes condicions. Anàlisi de dades: Indica les tècniques estadístiques utilitzades sobre les dades i el programari. VI. RESULTATS. Es descriuen els resultats de les proves estadístiques utilitzades sobre les variables investigades. Inclou les taules i figures que expressen de forma clara els resultats de l'estudi realitzat per l'investigador.