Periode d'entreguerres, Apuntes de Criminología

¡Descarga Periode d'entreguerres y más Apuntes en PDF de Criminología solo en Docsity! BLOC 2. EL PERÍODE D'ENTREGUERRES TEMA 1. LA REVOLUCIÓ RUSSA I LA CREACIÓ DE LA UNIÓ SOVIÈTICA Capítol 7. Del tsarisme al socialisme Rússia en vigílies de la Revolució: modernització econòmica i frustració del parlamentarisme L'estructura de la Rússia dels tsars del s. XX és molt diferent al de l'Europa occidental. Era un sistema dominat per la burocràcia, la noblesa terratinent i l'Església ortodoxa que garantitzava al tsar lealtat als seus súbdits incults i supersticiosos, sobretot en les zones rurals. Era un Estat incapaç de resoldre les tensions i les noves demandes generades pel creixement industrial i per les transformacions socials. Sistema autocrátic reforçat pel tsar Alexandre III (1881-1894). Ascensió al tro de Nicolás II en 1895 sense canvis polítics. En el pla econòmic Rússica comença un procés d'industrialització al voltant de Sant Petersburg i costa bàltica, potenciats per l'abolició de la servitut el 1861. Construcció de noves línies fèrries (ex. Transiberià) --> permet la colonització de terres, asseguren mercats i es consolida una indústria pesada que explota jaciments de ferro, carbó, petroli dels Urals i Ucranïa. Les transformacions econòmiques creaven les condicions per questionar-se el sistema polític autocràtic. A principis del s. XX va venir amb força la idea d'un sistema parlamentari entre els sectors de les noves classes mitjanes. També van sorgir les primeres organitzacions obreres de classe. Ex: Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (1898), dividit en 1904 entre menxevics i bolxevics. En aquest ambient de tensions la guerra rus-japonesa de 1904-1905 va complicar la situació. Revolució de 1905, comença el 22 de gener amb una manifestació, on van morir moltes persones en mans de l'exèrcit. El dia 30 el tsar introdueix reformes per frenar el moviment revolucionari: - sufragi universal masculí - reconeixement d'algunes llibertats cíviques - creació càmera representativa, la Duma El protagonisme revolucionari passa al moviment obrer --> sorgeix el soviet, consells d'obrers i soldats. Revolució de 1905 va servir de reflexió i ensenyament per al moviment obrer, sobretot pels bolxevics: - Retirada burgesia liberal - Actitut exèrcit, format majoritariament per camperols - Passivitat dels pagesos - Falta d'unitat d'acció del moviment obrer Període entre 1906 i 1914. Fets fonamentals: - Frustació parlamentària --> és difícil instaurar un règim representatiu i parlamentari per culpa del tsar. Dóna lloc a la separació entre representació nacional i govern i al debilitament de les bases del tsar. - La fam empitjora Reforma campesina en novembre de 1906 per Stolypin. En vígilies a la I Guerra Mundial molts dels problemes continuaven sense solució, sobretot els polítics. Les camarilles palatines encarregats de les decisions polítiques. Suports al règim per part de d'oficials de l'exèrcit, terratinents i buròcrates. 1914. La incidència dels grups polítics socialistes era molt limitada en el si del moviment obrer o en el camp. Augment de vages. En la I Guerra Mundial, més tensions. Les camarilles palatines esperaven que la guerra unís al poble rus al voltant de la figura del tsar, però es va posar de manifest la seva debilitat. Fam a les ciutat, el descontentament es va estendre, sorgeix oposició radical en contra del règim autocràtic. Burgesos liberals i un sector del moviment obrer insisteixen en la creació d'un sistema parlamentari com a solució.Per als bolcheviques l'era de les reformes ja havia passat. Els soldats camperols només volien pau, pa i terres // contradicció amb els cercles palatins. Principis de 1917. 1854-1855 Guerra de Crimea 1861 Abolició de la servitud 1864 I Internacional (marxistes i bakunistes) 1889 II Internacional 1880-1913 Fort creixement econòmic a Rússia (8% anual) 1881 Atemptat contra Alexandre II (degut a la política proteccionista) mir (propietat comunal de la terra, acord plantacions de tota la comunitat). Detenció per la Okhrana (I. Repin, 1905) posroms 1898 Fundació de POSDR (Partit socialdemòcrata rus, Plejànov, populista) menxevic i bolxevics (V.I. Lenin) 1901 Partit socialrevolucionari (Kerenski) intelligentsia 1905 Guerra amb Japó (guanya Japó). Intent revolucionari 1906 Reformes de Stòlypin (assessinat 1911). Una reforma va ser l'abolició del mir. kulaks 1914 I Guerra Mundial 1917 Provoca el primer aixecament autònom --> la Revolució de febrer: amb l'abdicació del tsar Les revolucions de 1917 1917: - Caiguda del règim tsarista - Intent frustrat de constituir una república reformista - Assaigs contrarevolucionaris per reinstaurar el vell ordre - Successos revolucionaris d'octubre 23 de febrer --> Punt de partida: Manifestació en Petrograd en demanda de pau i pa. 25 de febrer --> La vaga general va posar de manifest la presència del moviment obrer. 26 de febrer --> la rebeldia s'estén a les casernes. 27 de febrer --> Es constitueix un govern provisional encapçalat per Luov, amb Kerenski com ministre de Guerra. Al mateix temps els obrers i soldats creaven les seves pròpies cèl·lules de poder: soviets. Poc després el tsar Nicolás II va abdicar. Havia dues fòrmules alternatives al tsarisme: - El Govern Provisional que representava als sectors de la burgesia liberal i el seu objectiu era establir una república parlamentària. Un sector del moviment obrer (menxevics) pensaven que encara era el temps de la burgesia i les seves reformes. En març de 1921, el X Congrés del Partit Comunista va imposar un canvi en l'economia soviètica, dirigit a substituir l'ineficient comunisme de guerra. La Nova Política de Guerra (NEP) va desenvolupar un sistema mixt on convergien elements capitalistes i socialistes. Les reformes van permetre: - incorporar la propietat privada campesina - incorporar mecanismes de mercat - reconstruir la circulació monetària per superar la hiperinflacció - corregir les previsions industrials Va ser entès com una pausa necessària per al posterior desenvolupament integral del socialisme. La revolució volia conquistar altre cop al camperolat. En el pla industrial durant la NEP: - denacionalització de les petites unitats de producció - incorporació de certa dosi d'autogovern administrativa a la gran indústria, que va seguir en mans de l'Estat En 1926 l'economia soviètica ja havia recuperat els nivells de 1913, sobretot en el sector agrari. Les diferències socials van augmentar en el camp, polarització entre kulags (camperols acomodats) i camperols sense terres. Un sector del Partit Comunista va entendre la NEP com una lenta però evident reconstrucció del capitalisme en la Unió Soviètica (argument crític que utilitzaven els que volien fer-se amb el poder després de la mort de Lenin en 1924). L'imperi tsarista a Rússia: molts recursos, i greus obstacles El dirigent del govern provisional, A. Kerensky, cap del partit social-revolucionari. **Partit en representació de tots els partits. Radicalització de la revolució. Els soviets retiren el suport al govern provisional que va caure el 6 de novembre de 1917 (25 d'octubre en l'antic calendari julià). Tesis d'abril --> pa i pau. Èxit immediat. S'organitza un nou govern, el Consell de Comisaris del Poble presidit per Lenin. La era de Stalin Lenin havia previst per a la seva successió una direcció colegiada pels vells dirigents bolxevics com Trotski, Stalin, Zinoview, Bujarin i Kamenev però van destacar Stalin i Trotski. No obstant, Stalin estava més assentat en la trama del poder polític. - 1898 al Partit Socialdemòcrata - 1912 membre comitè central - 1917 col·labora amb Trotski en l'organització de l'Exèrcit Vermell - 1925 - 1928 es consolida com a succesor líder bolxevic - Diferències entre Stalin i Trotski L'estalinisme es resol en la dictadura de Stalin, caracteritzada pel domini absolut del Partit Comunista sobre l'Estat i la societat soviètica, portant fins a les seves últimes conseqüències la teoria leninista. Planificació de l'economia. Basat en la teoria del "socialisme en un sol país". Degut a que les condicions de la política internacional no permetien l'exportació de la revolució, el que importava era consolidar-la a la Unió Soviètica, deixant per a un futur llunyà el projecte de passar a l'acció a escala mundial. La teoria del socialisme en un sol país reproduïa la naturalesa del poder de la vella Rússia dels tsars. A més, tenia com a substrat econòmic la necessitat de la industrialització accelerada a la Unió Soviètica. Només amb una indústria pesada forta i desenvolupada, seria possible una defensa nacional que assegurés el futur de la revolució. [Estalinisme --> mescla del vell nacionalisme tsarista amb una lectura peculiar de la doctrina leninista] En la era estalinista, la identificació entre el Partit Comunista i l'Estat soviètic va arribar al seu màxim exponent. Al establir-se el paper dirigent del Partit Comunista es va legalitzar la dictadura de Stalin. La pràctica política de Stalin va ser el terror, tant en el si del partit com en el conjunt de la societat. Van sorgir còmplices i delators. La pròpia societat alimentava aquesta dinàmica de terror. Col·lectivització forçosa PURGUES (sobretot entre 1935 i 1939). Campanyes de repressió i persecució polítiques. Va anar caient la vella guàrdia bolxevic. Ciutadans arrestats, fusilats o que van morir en camps de reclutament. La política estalinista va canviar radicalment a la societat soviètica. Creixement de la població industrial i urbana, incorporació massiva de la dona al treball, retrocés de l'analfabetisme o enlairament tecnològic. Estalinisme econòmic - Planificació imperativa i burocratitzada, controlada pels organismes planificadors, que regulen els nivells de producció, estalvi, inversió, preus i salaris. - rebuig en la pràctica de qualsevol forma d'autogestió obrera o administrativa de les empreses * A causa de l'aïllament financer respecte el mercat mundial, l'excedent de capitals ha de ser obtingut necessariament del mercat interior (--> el sector agrari es converteix en el gran financador que impulsa el creixement industrial proposat). L'agricultura va quedar subordinada al desenvolupament industrial ja que no es reinvertia l'excedent agrari en el propi camp. La gran cagada de l'economia soviètica --> desfasament entre el ràpid increment de la indústria i el retard agrari. Capaços de desenvolupar una indústria pròpia (indústria siderometal·lúrgica). Doble mercat: oficial i negre. En decembre de 1927, el XV Congrés del Partit Comunista va inicar el desmantellament de la NEP al definir el primer pla quinquennal (1928-1932), que incluia la col·lectivització de l'agricultura. La col·lectivització es va basar en dues formes de propietat socialista: - sovjós (granja estatal) - koljós (sistema de propietat col·lectiva contral per l'Estat) La resistència dels camperols davant la col·lectivització, es va vèncer mitjançant violents mètodes coercitius, com la deportació de pobles sencer o la seva eliminació física. Resultats de la col·lectivització: - Rendiments agraris reduïts. - La producció total de cereals va augmentar. - Mitjans dècada 30 --> la propietat privada inexistent en els camps soviètics, menys l'1% del sòl agrari reservat als koljosians. L'estalinisme econòmic es va portar a terme mitjançant els plans quinquennals. Es tractava d'una política econòmica dirigida i controlada per l'Estat que, sustituint tota la iniciativa privada, perseguia el major índex de creixement econòmic possible en un espai de temps determinat. Els successius plans quinquennals que es van posar en marxa des de 1928 estaven consagrats a la industrialització de la Unió Soviètica. Van ser un èxit fins els anys 60 en termes macroeconòmics. En el pla microeconòmic l'èxit és cuestionable, però la renta nacional soviètica va créixer molt. La Unió Soviètica va realitzar una profunda revolució industrial en l'espai de 10 anys, transformant tota l'estructura econòmica del país. En la indústria els plans quinquennals es van cumplir en un 90%, mentre que en l'agricultura la producció no arribava al 25% que havia estimat el planificador.