¡Descarga Evolució democràcia i llibertats y más Apuntes en PDF de Criminología solo en Docsity! Evolució democràcia i llibertats Durant el segle XIX, les revolucions polítiques i les mobilitzacions de la gent tenien l’objectiu de consolidar la llibertat en tots els aspectes, tant ideològica com nacional, i resoldre el problema d’igualtat de classes després de segles de superioritat de l’aristocràcia. A partir d’aquestes revolucions va néixer el liberalisme, el socialisme i el nacionalisme. Es van substituir les monarquies absolutes per règims polítics constitucionals i també parlamentaris (pròxims a la democràcia). Es va donar lloc al liberalisme, basat en el pensament de Locke, que legitima el poder polític pels drets naturals de l’home i no per voluntat divina. Juntament amb el liberalisme van néixer les primeres constitucions. Després de la caiguda del poder de Napoleó es va instal·lar una ideologia contrarevolucionària tradicionalista, que va dificultar el creixement del liberalisme, però no va poder aturar-lo. A mitjans del segle XIX va néixer un lent procés d’avanç de la democràcia basat en l’afirmació del liberalisme. A Estats Units, per exemple, la revolució va fer triomfar la democràcia i la igualtat. No obstant, en el global del món seguien predominants els règims polítics monàrquics i no liberals, cosa que no va canviar fins la etapa compresa entre 1870 fins l’inici de la IGM, etapa on es va produir un gran avenç de la democràcia tot i la crisi del liberalisme. El liberalisme moderat va donar pas a les primeres pràctiques democràtiques gràcies a la creixent urbanització, als canvis culturals i a les transformacions socials. També va ajudar l’ampliació del dret a vot, la influència de l’opinió pública en la política, l’aparició dels primers partits polítics de masses, nous moviments polítics i socials, la reivindicació dels drets polítics de la dona... A més, per la construcció de les democràcies també va recolzar-se sobre el desenvolupament de les polítiques de nacionalització, així com les primeres tendències de construir un “Estat social”. Tot i l’avenç de la democràcia, a partir de 1880 va trobar-se amb l’inconvenient de l’imperialisme fins a l’inici de la IGM, que produiria una crisi del liberalisme. L’imperialisme es va desenvolupar gràcies a la difusió d’un nacionalisme popular, acompanyat d’una ideologia racista derivada de l’acceptació del darwinisme. A més, la crisi econòmica de finals del segle XIX va augmentar la força de l’imperialisme. També és significativa la caiguda de la “realpolitik” de Bismarck a Alemanya. Després de la IGM, la crisi del liberalisme es va continuar accelerant, pel que la democràcia aleshores sí que va perdre pes significativament. Principalment hi havia dues formes d’acabar amb la democràcia i instal·lar un règim totalitari o autoritari: el cop d’Estat i la via democràtica. També va ser important la forma de pactar la pau en el pacte de Varsòvia, ja que les condicions van ser imposades als països perdedors i això provocaria venjances polítiques posteriors. El cop d’Estat, on intervé l’exèrcit i no es necessita el suport de les masses. És el que va passar per exemple a Espanya, tant amb Primo de Rivera com amb Franco després de la Guerra Civil (que va ser decisiva a l’hora de confirmar els blocs de la IIGM). L’altra via és la “democràtica”. La democràcia va sortir perdent per culpa de l’accés de les masses a la política, el mal ús que els sistemes polítics feien de les pràctiques parlamentàries, la distribució geogràfica de la postguerra... Això va crear un descontentament nacional, gràcies al qual les opcions polítiques extremes o innovadores sortien guanyant, podien arribar al poder i un cop allà desmuntaven la democràcia. És el que va passar a Itàlia amb Mussolini i els feixistes (després de la IGM) i a Alemanya amb Hitler i els nazis (a causa del crack del 29, on va caure l’Alemanya de Weimar). Tota aquesta onada de règims autoritaris i la seva voluntat d’expansió, sobretot dels nazis, és el que va provocar la IIGM. França i Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya després que aquesta ocupés Polònia. Tot i això, els països de l’Eix van dominar fins que l’any 1941, després de l’atac d’Alemanya a la Unió Soviètica i de Japó a la base nord-americana de Pearl Harbour. Aquests atacs van fer reaccionar els aliats i a partir de les victòries de Midway (Estats Units sobre Japó) i Stalingrad (Unió Soviètica sobre Alemanya) van començar a fer retrocedir els països de l’Eix fins a la seva capitulació entre maig i setembre de 1945. Les condicions es van pactar des d’abans que acabés la guerra amb diverses conferències (Teheran, Oaks, 4a de Moscou, Yalta i Postdam). Durant la postguerra de la IIGM van triomfar les democràcies a l’Europa occidental, excepte a Espanya, Portugal i Grècia, on la transició cap a la democràcia no es produiria fins la dècada dels 70’. Tot i això, a l’Europa oriental va
