Gestió de lainformació, Ejercicios de Historia del Cine

¡Descarga Gestió de lainformació y más Ejercicios en PDF de Historia del Cine solo en Docsity! fweb: factiva Dades: Representació simbòlica (numèrica, espacial, alfabètica…)d’un atribut o variable quantitativa o qualitativa. Les dades descriuen fets empírics,, successos i entitats. Informació: ​Idees, fets i treballs de la ment que han estat comunicats, publicitats i/o propagandes. Conjunt organitzat de dades organitzades que constitueixen un missatge sobre un determinat ens o fenomen. Dades que s’han organitzat i comunicat. Aquesta informació es condueix cap el coneixement, que és una activitat generadora d’altres dades, de manera que el cicle s’autoalimenta. Convertim la informació en coneixement. Coneixement: ​Quan la informació es converteix en estructures mentals, generalment, implica la creació de coneixement. La transmissió de dades és fàcil. La transmissió d’informació és més complexa, requereix algun tipus d’acord mutu entre emissor i receptor sobre el significat de que s’ha de transmetre (un codi comú de significat). La transmissió de coneixement és molt complexa, i tradicionalment s’ha fet mitjançant el contacte, , el treball en conjunt, de les persones. Societat de la informació Nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la implantació de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, on la informació i el coneixement són el motor de la societat. Canvia la nostra manera de pensar? Tots junts creem més informació que els experts. Aportem més punts de vista. Creadors d’informació. No cal buscar la informació, és ella la que ens troba a nosaltres. I ens troba a través de diversos canals. Encara que, hi ha problemes d’autenticitat de la informació. Sense llenguatge no hagués sigut possible tota aquesta evolució. Permet articular idees i coneixement complex. 5 grans camins per arribar fins aquí: - Llenguatge - Escriptura - … Digital Divide: entre els que tenen accés a Internet, als coneixements… i els que no tenen aquest tipus d’accés. Afecta a la nostra vida privada i profesional. _______________________________________________________________ Una cosa és l’interés públic (el que interessa el periodista) i l’interés del públic (el que interessa a la societat). Un dels problemes que tenen els periodistes es la falta de credibilitat, la gent ja no confia en els periodistes, consideren que no diuen la veritat. Un altre problema es que la robòtica avui dia pot fer un article, per tant, conseqüències negatives pels periodistes perquè els hi treuen la feina. En l’àmbit de publicitat passa el mateix, es substitueix a la gent per robots. En l’àmbit de la comunicació audiovisual esta més lliure. Estem exposats a la manipulació. Coses que estem acostumats a veure ens condiciona a tot el que fem. Hem de conèixer el context i saber com accedir a la informació creïble, saber gestionar-la i utilitzar-la. Qualsevol de nosaltres pot crear contingut informatiu i ho poden difondre tan com vulguin. Per tant, tots som periodistes. Ja no tenim un sol creador, tots som creadors d’informació. Amb les xarxes socials podem distribuir-la amb un click. TEMA 2. Funcions de la informació/documentació - La documentació forma part del treball dels professionals de la informació. ● De forma més o menys intensa. En funció de la seva importància. ● De forma més o menys visible. Hi ha a vegades que no la veiem i a vegades es molt visible. Per exemple, en periodisme: També es podria posar la creativitat. Utilitzar material d’arxiu i que necessito buscar-ho prèviament per un anunci. (gettyimages: permet buscar fotografies específiques) Documentació en l’audiovisual. Funcions - Qualitat: ambientació (vestuari, atrezzo, perruqueria…), interpretció i guinistes (ex: trames). - Context polític, social, econòmic, cultural… - Context ambiental, vida i costums de l’època - Localitzacions - Localització de materials audiovisuals històrics per incorporar en el meu producte. - Gestió de drets audiovisuals. Claus: - Conèixer les fonts al nostre abast En resum: Un procés de documentació adequat: TEMA 4 Gestió de la informació: el procés documental Caràcter cíclic de la informació - Creació - Disseminació - Assimilació - Ús Hi han algunes parts del procés que han desaparegut. En el fons aquest procés té les mateixes característiques que el procés informatiu. El procés documental La documentació com a acte comunicatiu Emissor - Documentalista/Buscador Receptor - Usuari Missatge - Informació Canal - Suport de la informació (en un inici es tractaven de canals impresos) L’usuari té la necessitat d’informació. Condicions essencials de la documentació (quan busquem hauríem de complir aquestes condicions): - Rapidesa: buscar la informació ràpid. - Pertinença: la informació que recuperem ha de donar resposta a allò que busquem. Quan sentim parlar de soroll vol dir que recuperem o recaptem informació però que no ens serveix per a res. - Exhaustivitat: intentar trobar-ho tot sobre aquell tema, òbviament ha de ser pertinent. Trobar tota la informació possible. El silenci és la informació que necessitem però no recuperem. Per què sovint no es produeixen les condicions essencials de la documentació? Per què no trobem el que busquem? Fonamentalment perquè una base de dades, un buscador, els materials… estan guardats d’una forma determinada. Nosaltres si busquem quelcom no som precisos a la hora de buscar, aquest és el problema. Es molt important saber com buscar. Codificació: Posar paraules claus. “”: algo super especifico. __________________________________________________________________ El control del vocabulari Llenguatges lliures (qualsevol paraula del document por ser utilitzada) - Llistat de descriptors lliures (Google, Factiva) A google no hi ha un control del vocabulari - Llistat de paraules clau (Imdb) Llenguatges controlats/documentals - Thesaurus (catàlegs, bases de dades) - Llistes d’encapçalaments (catàlegs, BBDD) - Classificacions Llenguatges controlats Tenim un terme per definir un concepte. Poden sortir varies definicions d’un concepte. Ex: Mercuri pot sortir que es un déu, un metall o un planeta. - Codi unívoc: un concepte un terme. - Codi controlat - Codi normalitzat i no arbitrari anna gil pedir Tema 5. La cerca d’informació Les estratègies de recuperació d’informació El punt de partida: la necessitat d’informació Segons l’objectiu de la cerca, el tipus d’informació i els criteris temporals condiciona com busquem. Operadors booleans o lògics: AND,Y,I,*,OR,O,+,NOT… AND AND: augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen resultats. AND no es, I gramatical. OR Augmenta resultats, però es perd precisió Operador incloent. Amb els operadors relatius (NEAR) em recuperarà només aquells documents en els quals les paraules estiguin aprop i, per tant, tinguin més relació. NEAR, ADJ, W, N..: Recupera els documents que continguin els dos termes l’un al costat de l’altre. P.ex. Desert NEAR Sahara NEARn, ADJn, Wn, W/n, Nn… Factiva Adjn. Recupera documents que continguin les dues paraules indicades, en el mateix ordre que han estat indtroduïdes, amb una distància màxima entre cada mot determinada per n. P.ex. “universitat Adj3 Oberta” (màxim 3 paraules entre universitat i Oberta) W/n. Funciona igual que l’anterior. Nearn. El mateix que els dos anteriors, però l’ordre no afecta. (no son tant importants les de sota) /nn/. Igual que el near /f50/. Recupera els documents que tenen aquella paraula entre les 50 primeres del text. P.ex. “Difusió de les innovacions/f50/ Same. Paraules que es trobin al mateix paràgraf. P.ex. “Ràdio Same local” Atleastn. Permet expecificar el nombre mínim de vegades que el terme buscat ha d’aparèixer en un document perquè aquest sigui recuperat. Per entrar a Factiva no ho posem a google. Entrem a la web de la biblioteca de Blanquerna i allà busquem a bases de dades Factiva. A Factiva no cal posar cometes per les expressions, a google si. - Penetració de les tablets a Espanya Paraules clau: Tablets, Espanya, penetració (vol dir quanta gent…) Els operadors de truncament o màscares: ​?, * *: Amb una única paraula puc recuperar tots els documents que tenen la mateixa arrel. P.ex. Feminis* (Trobariem feminisme, feminista, feminismo…) ?: Diferentes terminacions d’una sola lletra P.ex. Feminism? (Feminisme, feminismo…) Google Booleans: AND, -, OR Op. per defecte: AND Truncament: No (*En frase) Proximitat: No (En frase “ “) Camps: intitle, inurl, link, site... A Google le da igual si escribes con o sin acento, però hi ha sistemes que només et busquen les paraules tal com les escrius. En google el NOT es un menys -. altavista: un dels millors buscadors abans de google. Google compara cadena de caràcters. La web sintàctica. Busco una cadena de caràcters i busca en la base de dades la mateixa cadena de caràcters. Es un dels problemes que tenim. La web sintàctica hi ha buscadors amb una tecnologia més avançada. No busca els caràcters sinó el significat de les paraules. Aquest tipus de buscadors son prou intel·ligents com per entendre que per exemple península ibèrica comprèn les illes, Gibraltar… i google això no ho sap fer. Qualsevol motor de cerca (Google) està format per 3 elements: - base de dades (SGBD) - programa informàtic (robot, aranya, spider...) (recopila la informació de Internet a la seva base de dades per poder buscar més ràpid. Per recopilar-la fa servir enllaços de pàgines web a d’altres, si una pàgina web no té cap enllaç extern el motor de cerca no la trobarà mai) - Interfície d’informació (lloc de la búsqueda) A nivell tècnic quan ens connectem a google i busquem algo busca a la base de dades tots els documents on surten les paraules que hem ficat i ens les mostra. Google a vegades té una opció que posa surt en caché: el caché es la seva base de dades. Per què google es el buscador que ha tingut més èxit? El motiu principal es que ara avui dia es el que té la base de dades més gran, tenim més informació, encara que google no ho té tot. Es molt fàcil d’utilitzar i va molt be per un nivell de cerca no professional. El més important es el Pagerank: el seu èxit es com calcula la rellevància de les pàgines web. El criteri per ordenar els resultats estableix la rellevància i ha fet i ha provocat que el sistema que fa servir sigui molt útil. Rellevància: la necessitat d’allò que necessito i la informació que esta guardada i ens mostra. Google es capaç d’ordenar la rellevància en funció del que creu que es més important per a nosaltres. Tradicionalment la rellevància s’ha basat en: - Frequència absolita d’aparició dels termes de cerca. És el sumatori del nombre de vegades que el terme o termes buscats apareixen en un document. Com major sigui la freqüència, més rellevant serà el document. (No semrpe era així) - Frequència relativa d’aparició dels termes de cerca. És el producte de la freqüència absoluta pel nombre total de paraules d’un document. - Ubicació. Situació del terme cercat en el conjunt d’un document. Així, un document que contignui el terme buscat en el títol o a les metaetiquetes serà considerant més rellevant que un que el tingui entremig del text. - Proximitat entre termes buscats. Fins que va arribar Google: - Anàlisi dels enllaços:nombre d’importància dels enllaços que rep un web (Pagerank). El Pagerank calcula el nombre d’enllaços que rep una pàgina web. Si altres creadors de pàgines webs es volen enllaçar en una vol dir que aquesta és interessant. - I amb menor pas: - Títols i encapçalaments - Text de la URL (SIDA OR VIH) AND (Catalunya OR França) NOT Epidemologia 5. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre el tiratge i la difusió de les revistes espanyoles de medicina esportiva. El mateix document hauria de donar informació sobre tiratge i difusió. (Tiratge OR “Nombre d’exemplars”) AND difusió AND revistes AND Espanya AND “Medicina esportiva” 6. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar documents que parlin de les obres de Shakespeare Macbeth i Enric V, però no de Romeo i Julieta? Shakespeare AND (Macbeth OR “Enric V”) NOT “Romeo i Julieta” 7. Quina equació de cerca hauries d’usar per conèixer el nom del parc nacional on es troba Uluru? Uluru, una de les imatge més característiques d’Austràlia juntament amb el Sydney Opera House, va ser rebatejat pels colonitzadors europeus com Ayers Rock “Parc Nacional” AND (“Uluru” OR “Ayers Rock”) 8. Quina seria l’equació més adequada per localitzar documents que parlin de l’ús de la tècnica de màrqueting coneguda com emplaçament de producte a les televisions franceses, catalanes i australianes? “Emplaçament de producte” AND Televisions AND (franceses OR catalanes OR australianes) EXERCICI A CLASSE - Trobar a Google tots els articles de Maria Vieira al diari Ara, al Marca i al As. “Maria Vieira” Site:​www.ara.cat​ OR ​www.marca.com​ OR ​www.as.com - Hi ha alguna entrada al web Journalism.co.uk sobre vilaweb? Vilaweb site:journalism.co.uk (Això també es pot fer per la cerca avançada a l’apartat sitio o dominio) Google busca cadena de caràcters. Té poc sentir buscar paraules en català en llocs que siguin de llengua castellana. Tema 7 FONTS D’INFORMACIÓ Font d’informació: qualsevol element material o personal que ens pugui proporcionar una resposta a una necessitat informàtica. És el mateix una font d’informació i un document? No es el mateix, tots els documents són fonts d’informació però no totes les fonts d’informació són documents. Des d’un punt de vista periodístic, les fonts d’informació es poden classificar a partir de múltiples criteris. Segons el suport: - Materials - Personals Segons la freqüència: - Accidentals - Esporàdiques: es poden consultar esporàdicament quan es vol consultar un tema en concret. - Habituals Segons l’​orígen​: - Oficials - No oficials Segons l’origen (des de el punt de vista del mitjà): - Fonts internes: agenda, centre de documentació del mitjà, corresponsals, enviats especials, col·laboradors. - Fonts externes: gabinets de comunicació (el departament d’una empresa o institució que proporciona informació sobre aquesta als mitjans i a l’entorn), agències de notícies (periodistes que cobreixen molts esdeveniment i que venen als mitjans), bases de dades comercials. Funcions bàsiques de les fonts periodístiques: - Verificar - Subministrar background - Aportar el context (resta d’elements que complementen la noticía). Funcioncs de les fonts publicitàries: - Aportar dades als publicitaris. - Verificar dades - Aportar informació sobre altres campanyes Des del punts de vista de la documentació un document: cal que aporti informació​, ha de comunicar un missatge a través de qualsevol mitjà (textual, sonor o gràfic…) Aquest missatge ​ha de ser creat amb la voluntat de ser transmès. La informació a més, haurà d’estar subjecte a un suport que perduri en el temps i que pugui ser utilitzat per a la seva difusió. Documents primaris Documents originals, subministren informació directa, de primera mà. Documents secundari Conté dades i informació referents a documents primaris. (Google, el catàleg de la biblioteca…) Documents terciaris Contenen dades referents als documents secundaris. Tipologies documentals - Publicació periòdica​ (un diari, revista…) Tota publicació periòdica, impresa o no, que aparegui per entregues successives, seguint un ordre numèric o cronològic durant un període de temps sense límit fixat. ● ISOC ● Web Of Knowledge - Especialitzades ● Business Source Elite (EBSCOHOST): base de dades acadèmica però esta més centrada en temes d’economia. Enfocada a facultats d’empresa. ● Communications & Mass Media Complete: base de dades de referéncia en comunicació. ● PSICINFO ● Medline ● ERIC: temes d’educació. Per accedir a les bases de dades de pagament (Factiva…) es pot fer des del catàleg de la web de la biblioteca de Blanquerna. Communications & Mass Media Complete: els elements de búsqueda estan en anglès i per tant hauriem de buscar en anglès. Busquem aqui el discurs d’odi a les xarxes socials. Paraules claus: hate, speech, Social Media o Social Networks. Hate speech AND Social Media (podem seleccionar un camp de búsqueda) s1: “Hate speech” AND “Social media”: 15 resultats s2: Hate speech AND social media: 19 resultats Quina és la diferència? Les cometes. Segurament en el segon hi poden haber les paraules “hate” i “speech” o “social” i “media” amb altres paraules al mig. Quina equació de cerca fariem per trobar els 4 documents de diferència? S2 NOT S1: (Hate speech AND Social media) NOT (“hate speech” AND “Social media”) Discurs d’odi a les xarxes socials dirigits als periodistes? “Hate speech” AND (“Social media” OR “Social networks”) AND “journalism” Estic preparant un treball i he de trobar informació sobre publicitat a la televisió interactiva. Busquem a la interficie Business Source Elite perquè a UK la publicitat està més relacionada en el món de l’empresa. Per coses de publicitat buscarem a aquesta. Per coses més generals de comunicació anirem a Communications & Mass media Complete. Advertising interactive television Pregunta d’exàmen: Al posar la paraula advertising posem que ho busqui en el camp “SU Descriptores” (seria com el camp matèria de les biblioteques). Quina és la diferència entre l’anterior i aquest? Que hem limitat el resultat en el camp matèria i abans la paraula “televisió interactiva” podia sortir al resum però potser no era tant clau com per ser la matèria. APAPsycNET per buscar coses relacionades amb la psicologia. Accés a la informació periodística Informació corrent: el que esta passant ara. Informació retrospectiva: que es va dir sobre un tema. En funció del que necessitem consultarem unes fonts o altres. Per accedir a la​ informació corrent​: - Consulta directa del mitjà - Directoris: ​ens permet identificar mitjans. Font secundària, no em permet trobar informació que esta dient un diari però em permet saber que esta dient x diari. Agenda de la comunicación​: Abast nacional, diaris, televisions, ràdios… Kiosko: ens ordena els principals diaris del món. Abast internacional amb preferència pels espanyols. - Serveis de seguiment de premsa són els més habituals: Elaboració de recopilacions temàtiques d’informació d’actualitat personalitzades, que es reben a mesura que es van produint. Els interessa saber que esta succeint. Dossier de premsa: selecció de les notícies més rellevants. Empreses: Acceso.com, Icrece.com, TNS (tns-global.es)... - Agregadors: ​recopilació d’informació publicada per diversos mitjans i agrupar-la en un únic lloc web. Són gratuïts. Google news agafa tots els principals mitjans del món que ho permeten i et mostra els resultats de tot el que estan dient els mitjans. Agregació manual, automatitzada o social. Exemples: google news, yahoo! news, menéame (meneame.net). Informació retrospectiva - Hemeroteques digitals ● Hemeroteca/ arxiu digital (paper/web)Presentacions de cerca - Llenguatge d’interrogació - Limitació cronologia - Limitació per col·lecions - Limitació per formats ● Dues formes d’accés (fullejar/bbdd) ● Difíficl de trobar informació anterior a 1980. Exemples: La vanguardia, el mundo deportivo, el país, abc, new york times. - Hemeroteques històriques: ​digitalització de pàgines de diari​. ● Bliblioteca Virtual de Prensa Historica ● Biblioteca Digital, Biblioteca Nacional - Bases de dades: ​permeten la cerca de notícies a diversos mitjans. Exemples: Factiva, Lexis Nexis, Mynews. Què van dir els diaris anglesos i francesos sobre el dia que van arrestar a Puigdemont? Puigdemont AND (arrested OR arrêté OR detention) Ens pot preguntar: necessito x dades de l’any x. Nosaltres hem de dir quin tipus de font: Anuari; i després potser especificar: SGAE Aede: patronal dels diaris, els propietaris. Et donen dades sobre volum de negoci i com està el sector de la premsa. Informa anual de la professió periodística: la mateixa visió des del punt de vista dels periodistes. Potser fa pràctica d’això a l’exàmen. Cronologies: - The day in the story - World Almanac - On this day (NYC) Dades objectives sobre paisos. (P.ex. quants turistes entren a Espanya. Dada objectiva) Fonts estadístiques oficials - Instituto Nacional de Estadística (INE) - Institut d’estadística català(Idescat) - (eurostat) També hi ha dades sociològiques, la opinió de la gent. (P.ex. opinió de la gent davant el turisme) - Centro de investigaciones sociológicas (CIS) ​www.cis.es Organismes que proporcionen dades estadístiques - UNESCO Institute for Statistics - FedStats - US Census Bureau Intenational Database Dades específiques de l’àmbit de la comunicació (audiència, tirades…) ● Difusió Oficina de Justificación de la Difusión (OJD): els mitjans de comunicació sol·liciten que evaluin la seva difusió dels mitjans escrits i el tiratge. Actualment també versions digitals. Dades de tiratge i difusió de diaris, revistes i mitjans digitals. Tiratge: quantitat de exemplar que surten d’impremta per ser distribuïts. Difusió: quants s’acaben venent de veritat. Ja sigui venda directa o per subscripció. International Federation of Audit Bureaux of Circulation (OJD d’altres països) Participar en això és voluntari, són els diaris els que han de voler-ne participar. Aquesta informació només és parcialment gratuïta. Varies columnes; n.únicos (navegadors únics, ordinadors diferents que s’hi ha connectat), var% (variació en relació al més anterior), visites (vegades que s’entra independentment del navegador), D.media (una visita quanta estona s’està de mitjana llegint el diari), pàgines (cada pàgina dins del diari Ara que has visitat- notícies, articles, pàgina home…) ● Audiències - Estudio General de Medios (EGM) Les dades del EGM es donen en tres onades, cada quatre mesos dona les dades sobre audiència a Espanya. Univers: població de més de 14 anys resident a Espanya Elabora altres estudis com “AIMC marcas” o “Navegantes en la Red” Terminologia habitual: any mòbil (vol dir de x mes d’un any fins al mateix mes de l’any seguent) Pregunta d’exàmen (gràfics): diferència entre perfil i penetració. Dades d’audiència qualitatives (Què pensa la gent?) 1. GfK. Estudi qualitatiu d’audiències de TV3.Estudis qualitatius. Qué pensa la gent dels programes que veu a la tele? Kantarmedia - Audiència de televisió: mesura permanentment. - Ús d’audímetres personals. Aparells que es connecten a la tele i que recullen les dades de tots els programes que s’estan veient a la tele. Agafa 4625 llars espanyoles. - Audímetres: controlen l’activitat de la televisió, reproductor vídeo, o qualsevol altra font de senyal de la televisió (sintonitzador de satèl·lit, TDT, cable…) Kantar ven les dades a les empreses. Barlovento comunication: a partir de les dades de kantar elabora estudis. Elabora un anuari sobre les principal dades televisives durant tot l’any. comScore - Mesurament híbrid (user.center & Site-centric) Mesura dues coses: per una banda persones i d’altre màquines. Infoadex - Inversió publicitària Estudio General de Internet - EGI - Univers: Usuari d’internet - Enquesta online Panels de consum - Són els estudis de compres de productes de gran consum i de la llar. Permeten conèixer la marca líder en el mercat, com són els consumidors, freqüència de la compra… (Ang. Consumer panel) - Principals panels de consum a Espanya: ● “Consumer Panels” de Taylor Nelson Sofres (TNS) ● “Home Scan” de AC Nielsen. ● Kantar World Panel de Kantar El panel si es fa bé em permet tenir dades d’un període de temps molt llarg. Et paguen una petita quantitat de diners per participar.