sistema politic espanyol, Ejercicios de Ciencia de la administración

¡Descarga sistema politic espanyol y más Ejercicios en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity! REPÀS HISTÒRIC DE LA RESTAURACIÓ AL FRANQUISME 76-31 El sistema de la restauració és un sistema polític que té el seu inici en la recuperació de la monarquia com a forma de govern. Dos nous partits: Conservador i Liberal que van alternant el poder. Bipartidisme fals. Comencen nous moviments: I el torn de partits comença a entrar en crisis • Anarquisme. • Socialisme democràtic, formant la UGT Aquests moviments comencen a reclamar la seva participació en el sistema. • Naixement d’un moviment regeneracionista que buscava donar un aire nou a la política espanyola. • Francesc Cambó va fundar al 1901 la Lliga Regionalista. • El catalanisme emergeix amb força amb la Lliga. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 23-30 En mig d'una situació social amb tensions revolucionàries: • Crisi econòmica 1919 dels mercats europeus de la IGM • Fracassos colonials al Marroc • Creixement del proletariat industrial i la concentració urbana • Creació del Partido Comunista de España el 1921 • Nombrosos episodis d'enfrontaments entre patrons i obrers ➔ es produeix el Cop d'Estat del general Primo de Rivera, Capità General de Catalunya. Amb el suport de la Monarquia d'Alfons XIII, el suport evident de l'Exèrcit, de la burgesia, dels terratinents i dels medis eclesiàstics. La dictadura té lloc en un context econòmic de depressió, a causa del crack del 29 que es va generar als EEUU Com a conseqüència d’aquest període, l’opinió pública espanyola, veu que aquell desitjat regeneracionisme que va prometre Primo de Rivera no es veu enlloc. Alfonso XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera (gener del 1930). Com a conseqüència, l’exèrcit anomena a un successor, Berenguer. La "dictablanda", no va aconseguir la reconciliació política amb l'oposició. I va intentar restaurar la Constitució de 1876, sense èxit. LA SEGONA REPUBLICA Pacte de San Sebastià, es reuneixen els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica Personatges a destacar del Pacte de San Sebastià: • Niceto Alcala Zamora: Partit Liberal. Opositor declarat de la dictadura del general Primo de Rivera. • Manuel Azaña: del partit Acció Republicana, representava el radical-socialisme. • Alejandro Lerroux (Partit Radical Republicà) • Indalecio Prieto socialista Els representants catalans que anaren a Sant Sebastià → aspiracions catalanes d'autogovern. →SOLUCIÓ JURÍDICA: que Catalunya expressaria la seva voluntat en un Estatut d'Autonomia refrendat pel poble i sotmès a l'aprovació de les Corts constituents en la part referent a la delimitació d'atribucions entre el poder central i el Govern autònom de Catalunya. Vaga general revolucionaria dins de la dicta blanda, Berenguer decideix dimitir i es substituït per l’almirall Aznar. Eleccions municipals, el 12 d'abril de 1931, derrota monàrquica →Rei abdica 14 d'abril de l'any 1931 es va proclamar la Segona República espanyola. Govern provisional de la república encapçalat per Niceto Alcalá Zamora. El govern estava integrat per: • Alianza Republicana de Manuel Azaña • PSOE de Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero • Partit Radical d’Alejandro Lerroux El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. BIENNI REFORMISTA 31-33 Després de les converses es comencen a preparar per fer l’Estatut. Projecte d’Estatut (Estatut de Núria) on es proclamava que Catalunya era un estat, amb dret a autodeterminació, amb competències pròpies independent de les decisions del govern de la república. Es produeix un cop d’Estat dirigit pel General Sanjurjo per evitar que aquest estatut arribi a bon terme. El cop d’Estat no té èxit. En aquesta època rebrota la tensió religiosa i la gent comença a estar poc contenta amb la situació d’Espanya en aquells moments. CE: S’aprova el 9 de desembre de 1931 L’estatut es va aprovar l’any 1932 el qual no té res a veure amb el projecte de Núria. Adolfo Suárez que dirigeix amb certa audàcia i agilitat, persuadeix a les corts franquistes de fer el que s’havia aprovat per a dur a terme la reforma política (ratificar el referèndum). El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 78 La Constitució espanyola va ser elaborada en més d’un any (període relativament llarg). Va ser aprovada a les Corts per un 95% dels membres i va obtenir una solida acceptació popular pel 87’8% dels vots afirmatius 6 desembre 78: Ref popular participació 67: 88% favorable; 8% en contra; 4% en blanc. Partits favorables: UCD, PSOE, Alianza Popular, P. Comunista, UGT, Comisiones obrera Partits en contra: E. Republicana, Euskera Republicana, Batasuna, Extrema ezquerra i dreta. Principis CE • Estat social • Estat democràtic • Estat de dret • Monarquia parlamentaria • Estat autonòmic Valors CE • Igualtat • Llibertat • Justícia • Pluralisme polític Etapes de l’elaboració de la CE L’encarregada de redactar aquesta CE seria una ponència formada per set membres anomenats anteriorment. La ponència es un òrgan temporal, informal (no és subjecte a cap tipus de regla) i acèfal (sense cap). Una vegada elaborada la ponència es va al ple. El Congrés aprova el dictamen i llavors passa al Senat però aquest introdueix esmenes sobretot en l’article 3 respecte les llengües també respecte el procés autonòmic. Comissió mixta Congrés-Senat per discutir les diferències que havien sorgit respecte a les noves esmenes. Es torna a rectificar el text fins que es posen d’acord. I s’aprova el text definitiu. Un any més tard de començar tot aquest procés i amb el text definitiu. Es fa el referèndum el 6 de desembre 1978 per que el poble decideixi l’aprovació de la CE. Característiques de la CE Llarga amb 169 articles. Poc original doncs esta inspirada en altres constitucions de l’entorn espanyol més pròxim. Com per exemple, en la de Portugal, la d’Itàlia, la alemana (tècniques federals, lleis marc, funcionament del TC). Ideològicament hibrida perquè agafa elements lògics d’inspiració social, liberal i cristiano demòcrata. Molt rígida. Dificultat de reforma en aspectes molt concrets com: el títol preliminar i el títol segon relatiu a la Corona. La seva reforma requereix una majoria de dos terços del Congrés i del Senat seguit de la dissolució i d’un referèndum que reculli a tot l’electorat espanyol. Pensada per fer inviable una reforma fàcil. Es basa sobre tres principis fonamentals: • Opció per un estat social democràtic de dret (garantia dels drets individuals i estat interventor)propugna principis com la llibertat, justícia, igualtat i el pluralisme polític • Es reconeix a la monarquia parlamentaria com a forma d’Estat. • Model a mig cavall entre estat regional-federal-unitari. Crea el model autonòmic Resultat final de la CE L’objectiu era aconseguir un ampli consens d’una Constitució no partidista que tingués caràcter unitari i no separatista de les parts ideològiques diferents així com una vocació de permanència per tal de no sotmetre’s a canvis segons el govern de torn. • Monarquia parlamentària • La separació església-estat. • Sistema de garanties mitjançant els drets fonamentals; llibertat d’expressió, a la educació, a la objecció de consciència, a la vida... • Es va crear un model a mig cavall entre un estat unitari i un estat federal, el model de les comunitats autònomes • Naturalesa normativa, es a dir, la seva vocació de ser no només una norma que vinculi a tots el poders públics i ciutadans, si no a més a més a la norma suprema de l'ordenament. Amb aquest fi es crea un Tribunal Constitucional encarregat de realitzar un control de constitucionalitat de les lleis per garantir aquesta supremacia constitucional. De caràcter normatiu ART: 9.1CE: Tant els poders públics com els ciutadans estaran sotmesos a la constitució espanyola. Això vol dir que tan l’actuació dels ciutadans com els poders públics estaran regits per la CE. Per tant tots queden sotmesos a la llei suprema sense excepcions La CE és la norma suprema que emana del poder constituent, res queda per sobre d’ella, es a dir, les altres normes queden en una posició inferior. La CE deroga qualsevol norma que s’oposi a ella. CARACTERISTIQUES DEL SISTEMA POLITIC ESPANYOL: Art.66: Corts generals representen el poble espanyol (legislatiu, pressupost, control executiu) Art.67.2: No mandat imperatiu Art.68: congres mínim 300 i màxim 400, escollits pe sufragi: universal, lliure, igual, directe, secret Art.69: Senat cambra representació territorial. Cada província 4; cada CCAA 1 per cada milió de diputats (correcció parlament i aprovació 155) Art.71: Diputats tenen INVIOLABILITAT i INMUNITAT que s’acaba al deixar de ser diputats, només poden ser detinguts en cas de flagrants delicte Art.73: les corts es reuneixen durant dos períodes de sessions: d’1 de setembre fins a desembre; del 2 de febrer fins a juny. INSTITUCIONS BASIQUES DEL SISTEMA POLITIC ESPANYOL LES CORTS GENERALS O PARLAMENT Són un òrgan constitucional de l’Estat que esta previst i regulat en l’article tercer de la CE. Té una configuració bicameral i també una funció representativa del poble espanyol. Aquestes dues cambres són: el Congrés dels diputats (cambra baixa) i el Senat (cambra alta) les quals desenvolupen funcions diverses. Es tracta d’un sistema bicameral imperfecte perquè el Congrés ostenta més funcions que el Senat. La CE seguint el concepte clàssic de la divisió de poders defineix i regula els tres poders bàsic: executiu, legislatiu i judicial. El primer s’encomana al parlament, el segon al govern i el tercer als òrgans i tribunals de justícia. Segons la configuració que deriva de la CE el parlament o les Corts Generals són un òrgan de naturalesa representativa i complexa. FUNCIONS DEL PARLAMENT: FUNCIO LEGISLATIVA: Fase constitutiva: El procés legislatiu s’inicia sempre en el Congrés dels Diputats. La primera conseqüència que es deriva de la publicitat del procés legislatiu es que s’obre el termini d’esmenes. Dos tipus d’emenes: • Esmenes parcials: Com indica el seu propi nom serveixen per tres coses: per afegir algun escrit al articulat (esmenes adhesió), la que altera el contingut (esmena de modificació), per últim les que suposen eliminar (esmenes supressió). • Esmenes a la totalitat: Afecten a la globalitat del text. Hi ha de dos tipus: les que són en text alternatiu i les que són de devolució. Les primeres substitueixen al text que s’esmena per una altre alternatiu i les segones són aquelles que el rebutjant totalment i tornen a les bases originals. PROCÉS D’INVESTIDURA DEL PRESIDENT ART.99 CE 1. Rei consulta grups polítics amb representació parlamentaria → proposa candidat amb el refrendament del president del congres dels diputats 2. Candidat presenta el seu programa de govern i sol·licita confiança 3. Primera votació: majoria absoluta (176)→ si ho aconsegueix és president 4. Sinó ho aconsegueix: 48h segona votació per majoria simple→ si ho aconsegueix es president 5. Si fracassa torna a començar el procés 6. Si no surt electe cap president al cap de 2 mesos el rei amb el refrendament del president del congrés → dissolució cambres PRESIDENT DEL GOVERN: • Requereix ser nombrat pel rei • Dirigeix l’acció del govern i coordina la funció dels demes membres • Plantejar la qüestió de confiança, dissoldre les Corts Generals, proposar la convocatòria de referèndum... • La moció de censura com a mecanisme de control al Parlament • La dimissió o mort del president provoca el cessament a tots el membres del Govern. FUNCIONS: • Nomena als seus ministres (forma govern). • Dirigeix l’acció del govern i coordina als ministres. • Representa al govern. • Sotmet al Congrés dels Diputats la confiança de la cambra (qüestió de confiança). • Proposa la dissolució de les Corts. • Convocatòria de referèndums consultius. • Dirigir la defensa. CESAMENT DEL PRESIDENT DEL GOVERN: • Final legislatura • Pèrdua de confiança (art.112 i 113) • Dimissió del president • Mort del president FUNCIO PRESSUPOSTARIA La funció pressupostaria la trobem regulada en l’art 134 de la CE. Indica el detall dels ingressos, les despeses i l’estat de deute de l’Estat espanyol. Qualsevol òrgan de l’administració a de tenir assignada de manera especifica una partida. CONGRÉS VS DIPUTATS L'estructura bicameral de les Corts Generals es producte d'una barreja de factors constitucionals d'origen històric i cultural, però es sobretot producte del disseny que Adolfo Suárez va imprimir al sistema polític espanyol mitjançant la Llei de la Reforma Política, La transició va ser dirigida des d'un centre-dreta d'origen franquista que volia evitar que el procés de reforma sembles revolucionari, per la qual cosa es va veure obligat a no implantar qualsevol institució que pogués ser vista com a revolucionaria. En el Senat existeixen dos tipus d’esmenes: esmenes a l’articulat (corresponen a les esmenes parcials del Congrés) i les esmenes de veto (les quals corresponen a les esmenes a la totalitat del Congrés). Tant si el Senat incorpora una esmena de veto com si introdueix esmenes parcials, el Congrés les pot aixecar, es a dir el Congrés sempre té l’última paraula. ELS DIPUTATS ART.68CE: Aquest article preveu que s'escolliran a 2 diputats per a cada circumscripció o districte electoral, que coincideix amb cadascuna de les 50 províncies en les que es divideix Espanya. La CE obliga que el repartiment dels escons segueixi criteris de proporcionalitat. D'aquesta manera s'escull des d'un mínim de 2 diputats per la província de Soria, fins a un màxim de 36 diputats per la de Madrid, als que hi ha que sumar un diputat per cada ciutat autònoma (Ceuta i Melilla), fins arribar al total de 350 diputats. Els quals rebran un mandat de 4 anys que podran renovar indefinidament a cada nova convocatòria electoral. ELS SENADORS Els senadors: Al igual que passa a la cambra baixa, el sistema electoral del Senat queda sotmès a allò que diu la CE. Constitucionalment el Senat és la cambra de representació territorial. Existeixen dues formes de convertir-se en senador: 1. Fins a un total de 208 senadors ho poden aconseguir mitjançant un procés d'eleccions generals al Senat. A cada província, de forma genèrica, s'escull a 4 senadors mitjançant llistes obertes. 2. Un número variable de 55 senadors poden ser designats per les CCAA mitjançant votació a cada assemblea autonòmica. EL GOVERN La direcció política, es a dir, orientar la política general de l'Estat. L'exercici executiu, que consisteix en complir i fer complir les lleis, per a la qual cosa te la potestat reglamentària i la direcció de la Administració civil i militar. ENTORN DEL PRESIDENT 1. President govern 2. Gabinet de la presidència del govern 3. Secretaria general de la presidència del govern 4. Òrgan de relació amb les corts 5. Portaveu oficial del govern 6. Comissions delegades del govern 7. Secretariat del govern 8. Altres *variables • Ministeri de la presidència • Vicepresident: amb cartera ministerial o sense El president del Govern. Requereix ser nombrat pel Rei. Elabora el programa de Govern. Dirigeix l'acció de govern i coordina les funcions dels demes membres. Únic habilitat per adoptar les nombrades "grans decisions" com; plantejar la qüestió de confiança, dissoldre les Corts Generals, proposar la convocatòria de referèndum... La moció de censura com a mecanisme de control al Parlament La dimissió o mort del president provoca el cessament a tots el membres del Govern. Gabinet presidència del govern: gabinet d’assistència tècnica i política al president Secretaria general de la presidència del govern: organització, protocol i seguretat de les activitats del president, Asistencia tècnica a la presidència Comissions delegades del govern: resolució dels assumptes que afecten a més 1 ministeri ORGANITZACIÓ MINISTERIAL 1. President del govern 2. Ministres 3. Secretaris d’estat 4. Secretaria general 5. Subsecretaris 6. Secretaria general tècnica 7. Direcció general 8. Subdirectoris generals El Consell de Ministres, format per: el President, els Vicepresidents i els ministres. També poden assistir els secretaris d'Estat, encara que només quan siguin convocats expressament. EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL Segons l'article 122 de la Constitució Espanyola, és l'òrgan de govern del Poder Judicial d'Espanya. La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat. Composició: El Consell General del Poder Judicial està integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presideix, i per vint membres nomenats per un període de cinc anys, no renovable, pel Rei, mitjançant Reial decret confirmat pel Ministre de Justícia, prèvia proposta formulada pel congrés dels Diputats o el Senat. Aquests vint membres es reparteixen: • 12 són jutges i magistrats de totes les categories judicials, dels quals el Congrés en proposa sis i el Senat els altres sis, en ambdós casos per majoria de tres cinquens dels seus membres. • 8 són advocats o altres juristes, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici en la seva professió. 4 d'ells són proposats pel Congrés i 4 pel Senat, per majoria de tres cinquens Competències: • Inspecció de jutjats i tribunals. • Publicació oficial de les sentències i altres resolucions que es determinin del Tribunal • Suprem i de la resta d'òrgans judicials. ART.152CE: • Existència d’una Assemblea Legislativa (parlament), un Consell de Govern amb funcions executives i administratives així com un President, escollit per l’Assemblea i nomenat pel Rei. • Només poden ser reformats per referèndums. • Mitjançant l’agrupació de municipis limítrofes, els Estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies, que tindran plena personalitat jurídica. REGLAMENTS DELS ESTATUS: 1. Reglament general executiu: La majoria de reglaments que desenvolupen les normes. 2. Reglament organitzatius Regulen el funcionament o l’organització interna d’un servei o un òrgan. LES COMPETENCIES AUTONOMIQUES: LOAPA: fou una llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles el 30 de juny de 1982. La idea va sorgir després del Cop d'estat del 23 de febrer. Entre d'altres coses, preveia que la transferència de competències es realitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitat autònoma fins a arribar a equiparar a les unes i les altres. En tot Estat descentralitzat o compost hi ha dues esferes de poder diferents, l’Estat i les CCAA (en el cas espanyol) que tenen incidència en la potestat legislativa. Com les dues esferes actuen sobre un mateix territori és necessari establir un criteri de separació, un criteri de competències on cadascuna desenvolupi una matèria Quin és el sistema de distribució competencial? Queda recollit en l’art. 148 i 149 de la CE. En l’art. 148 CE queden recollides les competències que poden desenvolupar i en següent lloc l’art.149 CE reserva en caràcter exclusiu a l’Estat un seguit de competències. Tipus de competències: • Competències exclusives: Tenen un caràcter exclusiu i excloent de la potestat legislativa i executiva a un ens. • Competències compartides: És aquella en que l’Estat té la potestat de decidir les bases sobre una matèria i les CCAA té la potestat legislativa i també l’executiva. Dos ens (Estat i CCAA) tenen ambdues potestats. Què considerem bases? Les matèries més importants (bàsiques) de l’Estat com pot ser: la llengua, l’activitat econòmica... • Competència executiva: És la capacitat de dictar reglaments que desenvolupen les normes o lleis. Quan la competència o la matèria no esmentada expressament com a exclusiva de l'Estat, podran ser assumides per les CCAA en virtut de la clàusula residual de l'art 149.3 CE. • Clàusula residual (Art 149.3 CE): Opera a favor de l'Estat en assenyalar-se que les competències no assumides per les Comunitats Autònomes, via estatutària o a través d'una llei orgànica de transferència o delegació, pertanyeran a l'Estat. • Clàusula de prevalença (Art 149.3 CE): Les normes de l’Estat prevalen en cas de conflicte en tot allò no atribuït com a competència no exclusiva a la comunitat autònoma. • Clàusula de supletorietat (Art 149.3 CE): Si hi ha llacunes (buits normatius) dins d’una comunitat autònoma que no es poden cobrir amb altres normes de la mateixa comunitat autònoma el dret estatal actua com a substitutori. Quina relació té una llei bàsica i una de desenvolupament autonòmic? No és més important una que l’altre, però, s’ha d’adequar la segona a la primera ja que sinó el TC podria anul·lar-la. Que passa si l’Estat no fa us de la capacitat que otorga l’art.149? Pot la CCAA procedir directament a fer una llei de desenvolupament? Si, ho pot fer i el TC ho ha justificat dient que cal mantenir la congruència amb el principi d’assumpció de competències dels estatuts. Com es fa aquesta llei de desenvolupament? La CCAA defineix que és bàsic o no estudiant tot el ordenament jurídic. Les CCAA poden assumir competències que en el seu dia no van voler o poder assumir. Quines són les tècniques per fer-ho? • Llei Marc (Art 150.1 CE): Autoritza a una CCAA a legislar sobre una determinada matèria de competència estatal. La diferència amb una llei básica és que la llei marc només opera com una concessió estatal, es a dir, no és compartida. • Llei orgànica de transparència (Art. 150.2 CE): S’estableix que l’Estat pot transferir o delegar competències que li són pròpies a les CCAA EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA El Govern és un òrgan constitucional primari, complexa i autònom, si bé es troba sotmès, com la resta de poders públics, a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic. FUNCIONS DEL GOVERN La direcció política, es a dir, orientar la política general de l'Estat. L'exercici executiu, que consisteix en complir i fer complir les lleis, per a la qual cosa te la potestat reglamentària i la direcció de la Administració civil i militar COMPOSICIÓ DEL GOVERN President del govern • Requereix ser nombrat pel rei • Dirigeix l’acció del govern i coordina la funció dels demes membres • Plantejar la qüestió de confiança, dissoldre les Corts Generals, proposar la convocatòria de referèndum... • La moció de censura com a mecanisme de control al Parlament • La dimissió o mort del president provoca el cesament a tots el membres del Govern. Vicepresident: No es una figura obligatòria del govern, pot tenir cartera ministerial o no Els ministres Secretaris d’estat Secretaria general Subsecretaris Secretaria general tècnica Direcció general Subdirectoris generals El Govern és un òrgan col·legiat que pren decisions conjuntament i que respon solidàriament de la seva gestió política. El Consell de Ministres esta format per: el President, els Vicepresidents i els ministres. També poden assistir els secretaris d'Estat, encara que només quan siguin convocats expressament. ADMINISTRACIÓ PUBLICA: 2 punts de vista: Concepte dinàmic: És la gestió dels interessos públics i constitueix una manifestació dels poders públics: judicials, polítics, etc. Des del punt de vista orgànic: Conjunt d’òrgans i institucions que realitzen la gestió de l’interès públic. L’AP ha anat evolucionant a mesura que també evolucionava l’estat: La AP en l'estat liberal: Estructura mínima, poc professionalitzada i centralitzada en el poder executiu que desenvolupava funcions de sobirania. La AP en l'estat de benestar: Caracteritzada per la seva gran extensió i fragmentació, tant en termes qualitatius (nombre d'òrgans, pressupostos y personal) com qualitatius (multitud d'organitzacions, agències...) i per assumir la provisió i prestació de bens i serveis a tota la societat amb la finalitat de garantir la igualtat econòmica i social de tots els ciutadans. La AP de l'estat relacional: Orientada per determinades corrents reformistes (governance o Nova Gestió Pública), es distingeix per la seva tendència al minimalisme orgànic i funcional, així com per la seva obsessió d'aconseguir resultats. RELACIONS ENTRE EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ: L’Administració executa subordinada al poder polític. El Govern té la responsabilitat i el criteri de designació, ja que són els polítics els que nomenen als membres de l’administració. Es podrien establir tres nivells dins de l’administració: 1. Polítics governamentals: • President. • Ministre. • Sotssecretari. • Secretaris d’Estat.