Interacción Planes Territoriales y Urbanismo: Coordinación Administrativa. - Prof. Valdrí , Apuntes de Ciencias Ambientales

¡Descarga Interacción Planes Territoriales y Urbanismo: Coordinación Administrativa. - Prof. Valdrí y más Apuntes en PDF de Ciencias Ambientales solo en Docsity! TEMA 3: LA LEGISLACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA VIGENT. Ordenació del territori • Llei 23/83 • Llei 31/2002 • Decret 142/2005 Urbanisme • Decret legislatiu 1/2005 • Decret 305/2006 Paisatge • Llei 8/2005 • Decret 343/2006 PAGE 1 TEMA 4: ELS PLANS COM A PRINCIPAL INSTRUMENT D’ACTUACIÓ PÚBLICA EN AQUEST ÀMBIT. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA. Hi ha relacions Estat-CCAA- Administracions locals complexes (sobretot CCAA- Admi. Local), d’aquesta situació, es deriven dues idees: • Necessitat de crear, implementar instruments de coordinació entre aquestes administracions. • És fonamental establir de manera clara quina és la interrelació entre plans d’OT i plans urbanístics (quin pla preval sobre l’altre i quin està subordinat). • Relació de plans d’OT i urbanisme amb els plans ambientals (aquells que fan referència a residus, contaminació acústica...) Mecanisme de coordinació que preveu el nostre ordenament: Es parteix de la Constitució: Art. 103 CE, aquest, estableix els principis en que s’ha de basar l’administració pública quan actua: Principi de coordinació administrativa: en la presa de decisions públiques, és important que no hi hagi col·lisions entre aquestes decisions (mitjançant intercanvi d’informació. A partir d’aquest principi es preveuen mecanismes per fer-ho efectiu. Hi ha dos grups de mecanismes per fer-ho: • Mecanismes orgànics: fem referència a la creació d’òrgans que permetin fer efectiva la coordinació administrativa. Són òrgans dirigits a la col·laboració i cooperació entre administracions. Per veure quins son: Llei 30/1992, de 26 de novembre (estatal, bàsica) de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC). Aquesta llei regula tot el que fa referència a l’activitat de l’administració pública en el nostre Estat. Art. 5: preveu els mecanismes orgànics (les Conferències Sectorials). L’art. 5.1 preveu la possibilitat de crear les conferències sectorials per establir l’ adequada cooperació entre les diferents administracions, aquestes, es convoquen pel ministre competent en la matèria que es tracti (en el nostre cas no hi ha ministeri clar i per tant és aquell que més incideixi) La composició d’aquestes conferències pot ser unilateral o multilateral (Estat-CCAA o Estat-Diverses CCAA). El resultat de les CS son acords, convenis entre les diferents administracions. “......” Art. 6: preveu acords o convenis entre administracions, això sense necessitat de crear òrgans de cooperació administrativa. En matèria de MA ha estat molt important. “......” Art. 5.7: es preveu també la creació d’altres òrgans de participació i cooperació entre les diferents administracions. Per exemple, s’han creat a diferents CCAA internament entre els diferents departaments. Es poden crear de forma permanent o temporal. PAGE 1 • La relació jurídica que s’estableix entre els diferents plans administratius. Quan tenim diferents PA que es relacionen, es fonamental saber quin preval en cas de contradiccions (relació entre plans d’OT, urbanisme i MA). • Coordinació entre PA, alhora d’avaluar i aprovar plans, cal una coordinació entre els documents, cal veure els mecanismes que permeten solucionar aquesta falta de coordinació (els que vam veure al tema X): Mecanismes de seguiment i revisió dels PA: L’instrument de la planificació es presenta com un instrument dels més adequats. Perquè aquesta virtualitat sigui real, cal que els plans siguin instruments flexibles, que es puguin adaptar a les necessitats que puguin sorgir (en el cas que es donin noves necessitats per motius de canvis econòmics, socials, MAls...). La idea, és que es prevegi (ja en la norma o en el mateix Pla), mecanismes de seguiment de l’execució del Pla, és a dir, que es verifiqui periòdicament com s’està aplicant). Aquest seguiment ha de permetre que si es veuen necessitats de canvi, hi hagi previsions de modificació del Pla (és el que hauria de ser succeir, tot i que no sempre és així). A vegades, és la pròpia administració la que fa el seguiment i altres vegades, es crea una comissió (molt en matèria de desenvolupament i planificació rural) la qual té representants dels diferents interessos afectats pel Pla. Tot i això, la modificació, la fa l’administració. En molts casos, la dificultat, s’ha degut a la falta d’interès pels mecanismes de seguiment del Pla. Les formes d’actuar, varien en funció del Pla i del seu contingut. Exemples: • En OT, la Llei de política territorial a l’article 9, preveu l’elaboració d’una memòria cada dos anys (pel Consell Executiu) sobre l’aplicació del Pla Territorial General, li ha de donar compte al Parlament. Seria bo veure si cada dos anys s’ha fet, des del 83 i tenint en compte que el Plans Parcials s’han començat a elaborar als 2000, cal veure com es justifica. • En urbanisme. A l’article 56 de la Llei d’urbanisme, que es refereix als POUM, al contingut, fa referència explícita a que en els Plans s’han de determinar les circumstàncies que duran la seva revisió, a la modificació. Anàlisi de la tipologia de Plans: • Plans que es preveuen en relació a política territorial (en la normativa vigent a Catalunya). Cal tenir dues idees en compte, en primer lloc, que parlem de plans territorials, en general i que per tant, s’integren en l’exercici (l’execució) de la FP d’OT. En segon lloc, que són plans que compleixen amb una sèrie de característiques en el seu contingut: • Tenen un caràcter global, horitzontal, integrador. Són transversals i per tant afecten a molts àmbits diferents i que per tant, són complexes. PAGE 1 • Responen a tres objectius generals: la correcció de desequilibris; establir una adequada utilització del territori; aconseguir una adequada protecció de l’entorn (qualitat de vida adequada pels ciutadans). Cal veure comes manifesten en el contingut del diferents Plans. Tipologia de plans que es contemplen a la Llei de política territorial del 83: • Pla Territorial General de Catalunya: PTGC Contingut Procediment Elaboració Dept. PT i OP Revisió Consulta AAPP Dictamen Comissió Coordinació Rd. Territorial Projecte de llei Aprovació final Llei Parlament Art. 4 i ss Llei 83: Es preveu com un instrument de planejament general, la seva finalitat és l’establiment d’un model territorial per Catalunya (és l’exemple més clar del caràcter integrador, horitzontal). A l’art 4.1 de la Llei estableix els objectius: El Pla ha de definir els objectius generals d’equilibri territorial. Una mancança de la norma del 83, és que aquest apartat no cita el desenvolupament sostenible, el paisatge, la cohesió territorial i la protecció del medi ambient. A l’art 4 es defineix com a àmbit d’actuació, tot Catalunya. L’òrgan competent per aprovar-ho és el Parlament de Catalunya a través d’una llei, però qui elabora i prepara el projecte de llei és el govern de la Generalitat de Catalunya, concretament el Departament de política territorial i obres públiques (el poder executiu). En l’elaboració, s’ha de donar participació a les diferents administracions públiques (administració de l’Estat, els municipis i les entitats locals supramunicipals que es puguin veure afectades), el procediment es preveu a l’article 8. No fa referència a altres tràmits de participació. El PTGC és aprovat com una llei i per tant, és objecte de debat en el Parlament (no té naturalesa reglamentària sinó de llei). No hi ha un tràmit explícit d’exposició pública, un altre cosa, és que s’organitzin sessions informatives a la ciutadania. Un altre tràmit, és el dictamen a que s’ha de sotmetre, està, aquesta comissió es crea a partir de l’art 8.5, és una manifestació de la creació d’un òrgan de coordinació. La seva composició, ha estat organitzada en darrer terme per una resolució de l’any 2005, en la qual s’estableixen els representants que la composen: un representant de cada un dels departament excepte el de MA i el de PTiOT que tenen dos representants. És obligat demanar el dictamen però no és vinculant. Una vegada passats aquests tràmits, el document elaborat es transmet coma projecte de llei al Parlament de Catalunya (el va aprovar l’any 1995, en forma de norma) Llei 1/95. PAGE 1 Contingut: article 5 de la Llei del 83, cal tenir presents les concrecions que es fan als art6 i 7. Ha d’incloure les següents determinacions (és obligat que hi siguin): A: Definir zones del territori amb característiques homogènies pel que fa al seu desenvolupament socioeconòmic. A l’art. 6, concreta quines han de ser les categories d’aquestes zones (zones deprimides, de desenvolupament i congestionades). B: El Pla ha d’indicar els nuclis de població que han d’exigir una funció d’impuls en relació al reequilibri del territori. C: S’estableix la determinació d’espais i elements naturals que cal conservar en tot el territori. D: Definició de terres d’ús agrícola o forestal que cal conservar o ampliar. E: Emplaçaments de gran infraestructures. F: Indicació de les àrees del territori en les quals calgui promoure usos específics. G: Fa referència als àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials i ens diu, que la llei exigeix que l’àmbit dels plans territorials parcials ha de ser com a mínim de la comarca o agrupacions de comarques però, en cap cas no es podran dividir les divisions comarcals de Catalunya. Aquest contingut, es plasma en una sèrie de documents: Estudis d’informació (anàlisi del territori); Memòria explicativa del Pla (ha de contenir la determinació dels objectius del Pla i les mesures previstes per satisfer aquests objectius), expressió gràfica del Pla; Estudi econòmic i financer del Pla. Pel que fa a la previsió del finançament: a l’art. 9.3 de la Llei del 83, es preveu que el Consell Executiu redacti un programa anual o plurianual on es prevegi el finançament de les actuacions del Pla, aquest s’inclourà en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya (que s’aprova pel Parlament). Un altre previsió important, és la de la revisió del Pla; a l’art. 9.2, es fa referència al seguiment que haurà de fer el govern del compliment del Pla Territorial General periòdicament (cada 2 anys), aquesta revisió s’ha d redactar com una memòria. El Pla va ser aprovat per la llei 1/95 (Llei del Parlament, els altres plans s’aproven com decrets i els aprova l’executiu). El contingut del Pla és vigent actualment. És un Pla molt breu, molt genèric en quant al contingut que podria haver tingut (i més, tenint en compte que no es va aprovar fins al 95). Es destaca, que a l’art. 2 de la Llei del 95 el PTGC estableix els àmbits territorials d’aplicació (divideix el territori de Catalunya) que caldrà tenir en compte quan s’aprovin els PTP (modificats per diversos motius). Destacar també que en aquesta llei, a l’art. 8 es fa referència no només a la memòria sinó que a l’apartat segon (art.8.2), es preveu la revisió del PTGC quan es produeixin variacions importants de les circumstàncies que hi havia quan es va redactar (circumstàncies socioeconòmiques, MAls i funcionals ) o quan ho acordi el Parlament (és un aspecte destacable que s’incorpori la variable MAl). El Pla revisat, s’haurà d’aprovar també pel Parlament (la garantia legal es manté). La previsió de finançament que es fa (disposició addicional primera) obliga a que cada pressupost de la Generalitat inclogui un apartat per fer front a les previsions del PTGC. PAGE 1 • Estudis i plànols d’informació. • Memòria explicativa (document de justificació i objectius). • Plànols d’ordenació. • Normes. Les previsions procedimentals que es fan són, l’aprovació definitiva la fa l’executiu (el Govern de la Generalitat) i l’aprovació parcial, el conseller del Dept. PT i OP. Han de garantir la participació de les administracions públiques afectades. Després de l’aprovació inicial, es fa una participació pública (es redueixen els tràmits de participació pública en relació als PTP tot i que seria millor que hi fossin). Tot i que la llei del 2002 no preveu la necessitat de l’ informe ambiental, si que cal a partir de la llei estatal del 2006. L’àmbit territorial, parteix del PTP corresponent però han de ser àmbits inferiors, coma mínim de caràcter supramunicipal i en casos molt excepcionals, es podrien agrupar municipis pertanyents a diferents àmbits segons els establerts als respectius PTPs. • Plans Territorials Sectorials: Previstos en l’art. 17 de la llei 23/83 PT. Tenen una naturalesa diferent de previsió. Regulen i incideixen sobre un sector/matèria concret (incideixen en el territori però no tenen un caràcter transversal, global). Surten de l’esquema clar de planificació global i integradora on entren els altres 3 plans. Tenen molta importància en la seva incidència territorial. Estan aprovats pel consell executiu (en forma de decret), això està previst a la legislació, però les fases no es tan previstes. Alguns són: Plans de residus, de desenvolupament rural, de sanejament, d’infraestructures, de transport, de desenvolupament agrícola... Són competència del departament en qüestió. Es preveu la consulta als organismes afectats per l’elaboració del Pla. • Relacions entre els diferents plans: Això es preveu amb caràcter general a l’art. 1 de la llei del 83. aquest article, diu que es preveu un sistema de planificació jeràrquicament ordenada que té com a conseqüència una subordinació entre plans, el que vol dir que els plans de rang inferior, han de respectar les previsions dels superiors. També preveu (a l’art. 11) que els plans urbanístics han de ser coherents amb els plans territorials. (Destacar que la tipologia dels plans desenvolupats per la llei del 83, és un model que s’ha desenvolupat des del 2003-4, fins aleshores només s’havia elaborat el de les Terres de l’ Ebre). • Plans que es preveuen en la legislació urbanística La tipologia de plans urbanístics que contempla avui la normativa, es deriven del Decret Legislatiu 1/2005 (aprova el text refós de la llei d’urbanisme) i el Decret 305/2006, que desenvolupa el DL. A diferència dels plans territorials, els urbanístics són més concrets, PAGE 1 més específics (més semblants als sectorials per fer-nos una idea). El seu objectiu, és establir la utilització del sòl que es vol portar a terme. En el DL 1/2005, es preveuen dos grans conjunts de plans urbanístics: • Plans urbanístics generals: • Plans Directors Urbanístics (PDU). • Plans d’ Ordenació Urbanística Municipal (POUM). • Plans urbanístics derivats (vinculats al POUM, desenvolupen el seu contingut). Relació entre els plans urbanístics: Els PDU, no són plans urbanístics obligatoris (no es obligatori la seva elaboració), són supramunicipals. En el cas que s’hagin elaborat (com per exemple el PDUSC), els POUM s’han d’adaptar al seu contingut. Els POUM, que són els plans urbanístics més importants en els municipis són d’obligatòria elaboració i aprovació, els diferents plans que s’inclouen dins la planificació urbanística derivada, es troben subordinats als POUM. Planejament urbanístic general: • Plans Director Urbanístics (PDU). • Plans d’Ordenació urbanística Municipal (POUM). • Normes del planejament urbanístic. • Programa d’actuació urbanística. Els PDU: Hi ha alguns d’aprovats. Naturalesa jurídica: previstos pel DL 1/2005, art 55 i ss. Si atenem a la norma que els regula, són plans urbanístics com a tal, però analitzant els continguts i característiques que es fixen a la llei, no ens trobem davant plans urbanístics clàssics (quan es diu clàssic, ens referim als que només estableixen el model d’urbanització, ho són els POUM, les normes de planejament urbanístic, el programa d’actuació urbanística i el planejament urbanístic derivat), és un Pla supramunicipals, amb idea de globalitat, per això no són un pla urbanístic típic, si analitzem el contingut del PDU, veiem que és un pla de natura mixta entre un Pla urbanístic i un pla d’OT, veiem el que diu l’art 56.1 (on s’estableix el contingut): Correspon als plans directors urbanístics, de conformitat amb el planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament regional, d'establir: a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística d' un territori d' abast supramunicipal. b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic. c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l' estructuració orgànica d' aquest sòl. d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d' aigua, de telecomunicacions, d' equipaments i altres de semblants. e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d' habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada per l'article 81. Aquesta PAGE 1 programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l'execució de polítiques d'habitatge assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d'aquestes polítiques per a garantir el dret constitucional a l'habitatge i el compliment dels principis que estableix l'article 3. f) La delimitació d'una o de diverses àrees residencials estratègiques i les determinacions necessàries per procedir a l'execució directa d'aquestes actuacions. , veiem que té finalitat de desenvolupament territorial. Cal pensar que és una llei nova i per tant està desenvolupada tenint en compte les situacions actuals, aquesta figura s’inclou dins la legislació urbanística pel fet que la de OT, és del 83 i no s’ha renovat. Documentació que contenen (art 56): contingut típic, és a dir, estudis justificatius, memòria, programa d’actuació, base econòmica, plànols i normes. Pel que fa al procediment, és rellevant fer referència als òrgans d’aprovació, és complexa i hi ha varis tràmits d’elaboració: • Aprovació inicial: Comissió Territorial d’Urbanisme. • Aprovació definitiva: Conseller de Política Territorial. Naturalesa: té carament rang reglamentari. Tràmits de procediment: pel que fa a la participació, la llei preveu una consulta als ens locals abans de l’aprovació inicial. Una vegada aprovat inicialment, s’obre una fase de participació pública important: es fa un tràmit de participació pública per termini d’un mes, a continuació es torna a donar audiència als ens locals (també un mes per al·legacions) i per últim, es demana un informe als diferents departaments de la Generalitat afectats i a altres organismes públics que es puguin veure afectats. Passat el tràmit de participació es fa l’aprovació inicial per passar a l’aprovació definitiva. Cal dir, que el decret desenvolupa de forma extensa aquest procediment. Un tràmit a tenir en compte i que és obligat d’incloure, és el d’avaluació d’impacte ambiental (es fa abans de l’aprovació provisional). La situació actual: • Aprovats definitivament: Pla Director del Delta de l’Ebre i els dos PDUSC. • En fase d’elaboració: PDU del Pla de Bages, de la Conca de l’Odena, el de la Cerdanya i el del Pallars Sobirà (aquest últim en fase molt avançada). Els POUM Són un instrument que han d’establir els municipis per establir l’urbanisme, es a dir, per regular el sòl en aquell territori. Han de contenir el que preveu el DL 1/2005 a l’art. 57. Els documents que s’han d’integrar són (segueix l’esquema típic): memòria, plànols, normes, avaluació econòmica i financera i també la necessitat d’incloure un catàleg de béns a protegir així com també s’ha d’introduir la documentació ambiental necessària, adequada (incidència que pot tenir el POUM sobre l’entorn). Procediment i competència: Qui els aprova, depèn del nombre d’habitants, si el municipi té un nombre superior als 100.000 habitants, l’aprovació definitiva la fa el PAGE 1