PAC 2 fonaments psicosocials, Ejercicios de Idioma Inglés

¡Descarga PAC 2 fonaments psicosocials y más Ejercicios en PDF de Idioma Inglés solo en Docsity! PAC 2 1. Quan parlem de l’atracció interpersonal, estem parlant del judici que un mateix fa quan coneix a una persona, aquest judici pot ser bo o dolent, pots crear una relació d’amistat o d’amor, o una relació d’odi o menyspreu. Per tant com molt bé diu l’enunciat mitjançant aquest judici podem considerar la persona desitjable per relacionar-s’hi. Aquí intervenen diferents factors com la proximitat, l’aspecte físic, la semblança d’actitud i d’opinions. Aquests factors es poden veure clarament als vídeos i l’article ‘Wifi gratis, selfies y reguetón: las claves de la nueva tribu urbana 'swagger' ’. En el primer vídeo, podem veure com a la porta del apple store es reuneix un grup de persones, en aquest grup hi han diferents estils de vestir, gent de diferents ètnies, però tots es fan dir swaggers, aquesta famosa tribu urbana de la que parla l’article. Es reuneixen i simplement es relacionen entre ells i és connecten a la xarxa. Els factors de l’atracció interpersonal que veiem són la semblança d’actitud i opinions i una proximitat entre tots ells, cal dir que la clau són les xarxes socials i ser popular, el fet de tenir més o menys seguidors, o tenir més o menys ‘’me gustas’’, pot influenciar les teves relacions positivament o negativament. En el segon vídeo, veiem la semblança i la proximitat de les persones que acudeixen a la discoteca. Podem observar una jerarquia ben marcada, basada en el fet de ser popular o no, aquest es un dels factors més importants a l’hora de relacionar-se però també recalcar la importància del físic, la gent vol relacionar-se amb els individus populars per així ser més coneguts i ser més desitjables per altres persones. Dintre de la discoteca hi ha un joc de seducció entre nois i noies, les persones que veuen el vídeo segurament criticaran certes actituds que poden tenir les noies per no ser les aprovades per la societat aquí entrem en el masclisme i em porta a reflexionar sobre la societat actual i l’article ‘’No soy una de esas’’, ja que el masclisme està normalitzat i acceptat i no únicament en la societat més jove sinó que afecta a tots i totes. Com a conclusió recalcar la importància de les xarxes socials, el físic i sobretot ser popular. 2. En el vídeo anterior podem veure que hi han uns rols ben marcats, i aquests rols venen marcats pel fet de ser popular, quan més popular ets, tens un rol més alt, perquè tens mes repercussió en altres persones i les podràs influenciar per seguir en aquest cas el teu benefici, que seria que anés més gent a la discoteca. Arran d’això actualment han sortit persones a les xarxes socials, que són seguides per molta gent, i les persones volen arribar a on estan ells, per tant si estan a un nivell massa alt, vol dir que ja ni et pots acostar o no tens possibilitat de relacionar-te amb ells, llavors intentes ser com ells, influeixen en la teva identitat, d'aquí el terme ‘’influencer’’. Tornant als rols, el fet de tenir un rol o un altre en l’ambient que veiem a l’article significa tenir un estatus diferent en aquest àmbit social, pot significar més opcions de guanyar diners, més opcions de conèixer persones, o que et vulguin conèixer, tant sigui nois o noies, llavors més èxit en aquest sector de les relacions. Hi ha molts joves que estan obsessionats en tenir més likes, en agradar, en ser popular, i el que fan és canviar la seva identitat, per tenir una altre identitat que pugui agradar i ser més desitjable, llavors tota aquesta influència està fent variar la teva identitat. PAGE 2 Desprès de llegir les diferents lectures de l’enunciat, si que és veritat que tant la societat com jo mateix jutja a aquestes tribus urbanes, i ho troben com diu a l’article ‘’no son com jo’’, realment també ho veig així però desprès de reflexionar si que és cert que som nosaltres els que veiem els programes, els que donem audiència etc. I després altres programes o alguns mitjans de comunicació son els que ridiculitzen a certs grups per la seva incultura. En comptes de jutjar i ja definir a la gent en una tribu urbana o en un nivell baix de cultura, hauríem d’analitzar el perquè es produeix aquest etnocentrisme a la societat actual. 3. Tenint en compte la teoria de Mead, i per tant de les múltiples identitats que podem tenir cadascú segons les nostres interaccions socials. Llavors a part de la identitat que ens han mostrat en el vídeo, segurament també tenen la identitat familiar, de cara la seva família i el seu entorn, les diferents cares que pot tenir una persona i ensenya quan li convé, els nostres pares o familiars ens donen una imatge que nosaltres escollim seguir, no seguir, o modificar i fer el que creiem convenient, en aquest cas la manera de pensar pot ser diferent de l’adult al fill i al no compartir-la els factors dels quals parlàvem en la primera pregunta poden ser negatius, i això pot donar pas a una mala relació entre pare i fill, i el fill es pot sentir com si no l’entenguessin a casa, llavors buscarà suport fora. Aquesta interacció també es pot donar i es veu molt clar quan practiques algun esport en equip, no tots els de l’equip fan el mateix, sinó que adopten un rol, i han d’actuar amb serenor, a vegades en moments crítics i agafar la responsabilitat, en aquest moment pots agafar una identitat diferent de la que tens normalment. Clarament veig l’exemple des de la meva experiència, el meu germà, és un noi tranquil i tímid, que li agrada estar a casa a l’ordinador jugant amb amics, en canvi quan va a jugar a basquet la seva actitud i per tant la seva identitat és una altre, és agosarat, temerari, actua sense preocupar-se de fer-se mal, juga en la posició de base, en la que ha de prendre decisions importants però les pren i està acostumat a fer-ho perquè fa temps que juga i ja sa creat una identitat com a jugador, ara bé en altres aspectes de la seva vida o amb els estudis, dubta mes i li costa més prendre decisions. Aquests podrien ser 2 exemples de com la identitat sorgeix d’interaccionar amb contextos o situacions diferents, ja que en el primer cas et fixes en els teus pares, i en el segon, fent esport pots tenir companys que siguin millors i siguin el teu objectiu, o pots tenir estrelles de l’esport en les quals tu et fixes per arribar a ser com ells. PAGE 2