Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

La Memoria Humana: Sistemas y Funciones - Prof. Espi, Ejercicios de Arte

Este documento analiza la memoria humana y sus tres grandes sistemas: sensorial, de trabajo y a largo plazo. Se examinan los subsistemas icónico y ecoico de la memoria sensorial, la agenda visuoespacial y el ejecutivo central de la memoria de trabajo, y la memoria declarativa y no declarativa de la memoria a largo plazo. Se discute la importancia de cada sistema en el aprendizaje de idiomas, lectura, aritmética y otras actividades cognitivas.

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 17/05/2018

antogridi
antogridi 🇪🇸

14 documentos

1 / 5

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Memoria Humana: Sistemas y Funciones - Prof. Espi y más Ejercicios en PDF de Arte solo en Docsity! Descargado en: patatabrava.com ATENCIO I MEMORIA (UOC) PAC 2 ATENCIO I MEMORIA PROF. 16-17 Part I. 1. La memòria humana està formada per tres grans sistemes que interactuen entre ells. A continuació s’analitzarà quins d’aquests s’han vist implicats en les dues tasques del experiment: identificar color i jutjar la longitud, tant en condició de soroll blanc com sense soroll. La memòria sensorial té la funció de retenir estímuls sensorials per poder completar el procés perceptiu i atorgar-li significat. Trobarem els dos subsistemes implicats, ecoica i icònica, ja que hi ha efectes visuals (reconèixer color i creu) i auditius en l’experiment. Tot i així, hi ha la diferència que els estímuls auditius no són atesos conscientment i no tenen l’objectiu de ser analitzats. Pel que fa a la memòria de treball, faré referència tant a l’agenda visuoespacial com, sobretot, a l’executiu central. El llaç fonològic queda descartat en la implicació d’aquest experiment ja que la tasca no requereix retenir informació basada en els codis fonològics del llenguatge. Fent referència a l’agenda visuoespacial, aquest si està implicat tot realitzant una funció de planificació espacial. Aquesta ens aporta informació sobre la dimensió de les creus per tal de poder discriminar quina té major longitud. Per la seva part, l’executiu central, es l’encarregat de emmagatzemar temporal i limitadament certa porció d'informació i, en segon terme, de controlar i distribuir la informació entre els sistemes en el moment oportú. A més, aquest funciona com a sistema d’atenció. Per últim, parlem sobre la memòria a llarg termini dividida en dos grans subsistemes: la memòria declarativa i la no declarativa. En aquest cas, s’ha vist implicada la memòria no declarativa, controlada involuntàriament i implicada per tal de dur a terme habilitats cognitives com discriminar els colors. La memòria declarativa episòdica, no entra en joc en cap moment, donat que no es requereixen recuperar records d’objectes, persones i situacions o episodis experimentats al llarg de la nostra vida durant la realització de l’experiment. No obstant, la memòria declarativa semàntica si que ha tingut el seu joc dins la tasca per tal de donar significat i concepte a les demandes, com per exemple saber quins són els colors verd i blau. 2. L’atenció que està en joc durant les tasques de l’experiment és l’atenció selectiva. Aquesta prioritza la informació que considera rellevant (estímuls visuals) i bloqueja o ignora la irrellevant per al nostre pensament (estímuls auditius en aquest cas). Podríem considerar que també està en acció l’atenció dividida ja que s’intenta carregar la informació sensorial entre visió i audició (tot i que una en queda més curta). No obstant, descarto aquest tipus d’atenció ja que, per començar, si que hi ha una interferència excessiva entre ambdues tasques i, a més, els subjectes no són conscients de que han de dur a terme dues tasques sinó que només se n’ocupen d’aquella més visual. Per tant, centrant-nos en l’atenció selectiva, el model escollit per tal de justificar les diferències; a major càrrega perceptiva requereix més percepció visual, seria el Model de Johnston i Heinz. El filtre d’atenció no opera d’una manera rígida, sinó flexible, d’acord amb les condicions i dificultat en les quals s’ha de fer la selecció. En conseqüència, com més completa sigui l’anàlisi, més demandes hi haurà sobre el sistema de processament. 3.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved