Introducció. La Família Mèdici Els Mèdici van ser una de les famílies més f, Apuntes de Arqueología

¡Descarga Introducció. La Família Mèdici Els Mèdici van ser una de les famílies més f y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity! Introducció. La Família Mèdici. Els Mèdici van ser una de les famílies més famoses d’Europa i la família amb més renom a Itàlia entre el segles XV i el segle XVIII, són coneguts per promoure l’art , la cultura, l'esperit i la ciència del seu temps. Les seves col·leccions d'art d’objectes preciosos, de llibres i manuscrits, de rareses i curiositats s'han conservat pràcticament intactes fins als nostres dies i són la base dels actius de moltes de les institucions culturals més importants de Florència. La principal labor que van desenvolupar a Itàlia va ser la de mecenatge, van ser els mecenes de grans artistes com Miguel Angel, Brunelleschi, Botticelli, Leonardo da Vinci o Galileu. La família Mèdici té un origen incert i no se sap on es troba el primer Mèdici, encara que pel cognom que té la família que traduït del italià vol dir “metge”, es creu que podrien haver estat metges en un passat i haver adoptat el cognom de la professió que exercien. Contextualització del Període Renaixentista. El terme renaixement és un mot que primerament va ser usat per Giorgio Vasari a la seva obra Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos fent referència a que aquest període reprenia els elements de la cultura clàssica i simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés desprès del predomini de la mentalitat de l’edat mitjana. Podríem definir renaixement com a un moviment intel·lectual i estètic dels segles xv i xvi basat en la reivindicació (el renaixement) de la civilització clàssica grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'imitar els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l'ambició de superar-los, l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i del seu paper a l'univers i una nova ordenació laica de la societat. 1 Descripció: Bust de Giovanni de Mèdici exhibit al Museu de Rimini realitzat per Romeo Pazzini (1855-1936). Font: https://it.wikipedia.org/ wiki/Giovanni_di_Bicci_de% 27_Medici#/media/ File:Rimini151.jpg L’ascens de la família Mèdici. El banc dels Mèdici. En un dels carrers de la Piazza, plaça principal de Florència, a la rebotiga d’un establiment de llanes, una ambiciosa família intentava fer-se un nom a la ciutat. El banc dels Mèdici era especialitzat en operacions a petita escala. El creixent negoci tenia com a director a Giovanni de Mèdici, que mitjançant la combinació de l’art de vendre i la prudència econòmica, triava amb especial cura els seus clients i no només això, sinó que valorava a part dels beneficis la lleialtat que aquests tenien amb ell. Baltasar Cossa, un antic pirata retirat, tenia ambicions d’arribar al vaticà e inclús de ser el papa, només necessitava finançament i per això va acudir al banc dels Mèdici. Giovanni sabia que l’església en aquella època era un desastre i qualsevol podia arribar al càrrec del papat amb els diners suficients, inclús el pirata Baltasar. Així doncs, la família Mèdici va recolzar al retirat pirata durant tot el seus ascens per l’escala de l’església fins que l’any 1410 la seva ajuda monetària va donar els seus fruits, Baltasar Cossa va ser elegit papa com a Joan XXIII. El nou papa Joan XXIII necessitava un banc de confiança i no va dubtar en quina banc seria, en efecte el banc dels Mèdici va ser l’escollit pel papa, donant així tot el control. 2 Descripció: El portal renaixentista (1463) del que va ser el "Banc dels Mèdici" a Milan, realitzat per Michelozzo Michelozzi y Filarete per encàrrec de Pigello Portinari. Ara es troba al Museu d’Art Antic del Castell Sforzesco de Milan. Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/ File:Milano_-_Castello_sforzesco_- _Portale_banco_mediceo_- _Foto_Giovanni_Dall'Orto_-_6-jan-2007_- _02.jpg La Cúpula de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Brunelleschi. Els Mèdici van sofrir un brusc canvi d’estatus social desprès de recolzar el que era ara el nou papa de Roma, Lleó XXIII i entrat així a l’elit florentina de l’època. Un cop van ser-hi dintre, les preocupacions de les classes altes florentines també els van preocupar a ells, el pes d’una catedral sense acabar tenia a Florència intranquil·la des de feia cent anys. Els seus planificadors inicials havien sigut massa ambiciosos en voler fer una catedral amb la cúpula de grans dimensions Cosme de Mèdici va pensar que trobar l’arquitecte que pogués construir la cúpula de catedral, donaria a la seva família més poder i estatus. Per sort de la família Mèdici i de Florència, si existia un home amb tal capacitat, i el seu nom era Filippo Brunelleschi. L’estil de l’arquitecte era una mica ortodox i la seva visió ressuscitava conceptes oblidats del passat. Brunelleschi va ser el primer des de l’antiga Roma en usar columnes “de veritat” per a suportar la seva l’estructura. Un dels edificis més importants de l’antiga Roma era el panteó. Brunelleschi va trobar valuoses pistes en el disseny del panteó. El panteó va inspirar a Brunelleschi i va usar la idea del potent cercle del panteó per a posar una cúpula interior dins del tambor octogonal de la catedral. Uns anells de pedra arenosa, mantenien l’estructura com si fos un barril, era una idea d’un gran ingeni però que mai s’havia portat a la pràctica. El 1434, Brunelleschi va rebel·lar una tècnica nova que canviaria l’art occidental, va inventar la perspectiva, que canviaria la forma de veure l’art, creant una mirada moderna. Per a fer la cúpula, va usar un mètode que no s’havia provat mai, col·locar els maons en forma d’espiga, això implicava que qualsevol error de càlculs podria fer caure la cúpula. 5 Descripció: Catedral de Santa Maria del Fiore de Brunelleschi. Anys de construcció de la cúpula: 1418-1434. Font: http:// www.elestudiodelpintor.com /2015/08/la-florencia-de- brunelleschi-la-cupula-de-la- catedral-de-santa-maria-del- fiore/ La Basílica de Sant Lorenzo de Brunelles chi i Miguel Angel. Mentre està fent la cúpula, Giovanni de Mèdici i Cosme de Mèdici fan l’encàrrec a Filippo Brunelleschi de la construcció de la Basílica de Sant Lorenzo situada a la plaça homònima que és la seu del mercat al centre de la ciutat on són enterrats el membres més prestigiosos de la família Mèdici. Esta inspirada en la Basílica de la Santa Creu d’Arnolfo di Cambio d’estil gòtic. Esta dividida en tres naus y capelles laterals. Al centre del creuer hi ha una cúpula y aquesta esta envoltada per capelles. Davant al centro del creuer es troba la capella major. Brunelleschi al construir la Basílica de San Lorenzo, va utilitzar una nova tècnica arquitectònica mai vista anomenada cub perspectiu (també va aplicar la mateixa tècnica al hospital dels innocents). Aquesta nova tècnica consisteix en unir amb una cinta de pedra gris les columnes de la basílica i les pilastres de la paret del fons també de pedra gris (que aquests dos elements formen les arestes del cub) de manera que ressalti sobre la paret blanca. aconseguint així una fuga visual, és a dir un cub en perspectiva. La basílica de San Lorenzo té dues sagristies, la sagristia vella fet per Brunelleschi i la sagristia nova feta per Michelangelo. 6 Descripció: Basílica de San Lorenzo a Florència Font: http://unratodearte.blogspot.com.es/2016/02/basilica-de-san-lorenzo.html El Consell de Florència organitzat per Cosme de Mèdici. Un cop la cúpula va ser acabada, Cosme de Mèdici va organitzar un espectacle immens, el consell de Florència i va pagar el viatge a tots els assistents perquè poguessin observar la catedral i així aconseguir més estatus social i més reconeixement, a nivell mundial, del que ja havia aconseguit la família fins aquell moment. El que Cosme planejava era una exhibició mundial de la nova cúpula de Florència i una celebració de l’art i la cultura florentines que havien florit gràcies als Mèdici. Aviat es va difondre la notícia del naixement d’una nova Florència. Als carrers de la ciutat les cultures de tot el món, incloent països tan remots com la Índia i Etiòpia, es donaven la mà i gaudien del gran espectacle a l’ombra de la gran catedral de Brunelleschi. Cosme estava molt content amb la rebuda que va tenir el consell de Florència i va fer que s’organitzessin “xerrades” públiques sobre Plató, que a l’època era el millor que es podia fer, ja que li donava també molt prestigi polític i va ser la culminació de tot el que sempre havia volgut tenir. A partir d’aquell moment Cosme es va convertir en el gran predecessor per el poble de Florència, sens dubte algun, el mecenes de la ciutat. Cosme havia supervisat el triomf de la seva ciutat però en el fons el padrí de Florència, segui sent un home prudent. “Conec els meus conciutadans, abans de cinquanta anys, ens hauran expulsat de la ciutat, però els meus edificis, romandran.” El 1964, Cosme de Mèdici va morir i la ciutat de Florència el va declarar pare de la pàtria. Però a la mort de Cosme qui el succeiria com a mecenes del renaixement? 7 Descripció: Retrat de Cosme de Mèdici realitzat per Jacobo Pantormo. Font: https:// global.britannica.com/biography/ Cosimo-de-Medici