Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Historia de la Psicología: Desde su Reconocimiento como Ciencia hasta el Functionalismo, Apuntes de Psicología

Una breve historia de la psicología, desde su reconocimiento como ciencia en el siglo xix hasta el functionalismo. Se abordan diferentes teorías y autores clave en el desarrollo de esta disciplina, desde la empiría hasta la teoría de la mente y el funcionalismo. Se incluyen conceptos como la dualidad mente-cuerpo, la teoría de la causalidad, el funcionalismo y la percepción.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 19/02/2014

claudiamoragasfernandez
claudiamoragasfernandez 🇪🇸

4.1

(123)

9 documentos

1 / 10

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia de la Psicología: Desde su Reconocimiento como Ciencia hasta el Functionalismo y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! UNITAT 1 1879- Data en que la psicologia comença a ser reconeguda una ciència. Què? -> Teoria / Com? -> Mètode Dos tipus de ciència: a)Formals: Matemàtiques i lógica matemática i formal. b) Empíriques: La resta (física, bio, psico… ) Són ciències observables, estudia fets del món. Metaciència : saber de segon ordre, perquè el seu objecte d’estudi es el discurs que el científic fa sobre aquest món. EX: historia de la ciència, filosofía de la ciència, sociología. Sociologia: més grupal / psicología: individual Mètode general de la ciència: ¿hipodeductiu? Empirisme: coneixem la veritat a través de l’experiència. Enunciat declaratiu, conseqüència empírica : característiques de la hipòtesi. Hipotesi amb evidencies positives es transformen en lleis. Teoria a principies de S XX: deducció formal establien tot un gran sistema que donava molta importancia a la estructura. Segon terç del segle XX la teoría es conceben les teories desde una prespectiva semántica, ia no esposa tan d’enfasi en la seva estructura formal sino en els seus continguts. El plantejament seria: si la teoría fos veritat, la realitat seria aixi. 3 tipus de conceptes científics: a)classificatoris: ens permeten establir grups. Ex: eucariota, procariota. b)comparatius: comparar. Ex: duresa dels materials minerals. c)mètrics o quantitatius: atribueixen propietats númeriques als objectes que analitzem. Ex: massa. Ciencia és una activitat humana. Podem pensar que el progres científic el que fa és apropar-se cada cop més a la realitat? Que hem de fer per parlar de progres científic? Hi ha tres postures al respecte: • Verificacionisme: El que els cientifics han de fer es buscar el màxim d’evidencies posibles positives per a cada hipótesis. • Falsacionisme: S’ha de buscar la situación límit que permet posar la tesis en entredit. K.Popper estableix criteri de demarcació que es pregunta: que fa que això sigui científic? Resposta -> Ciència vs pseudociència. Les teories son verdaderes provisionalment perque potser en el futur son falsejades. La millooor teoría es la que ha resistit més intents de falsació. • Historicisme: Segons Kunt hi ha periodes de ciencia normal en que tota la comunitat científica compartiex un mateix paradigma. Kunht es dels iniciadors de la historia de la psicología, reorientació en el món de metaciència. 1950 es troba instituciocionalitzada la historia de la psicología, que analitza com la psico al llarg de la historia ha estudiat els fets mentals. A partir de 1950 ja no es posa tan d’enfasi als personatges sinó que es traça un fil conductor a través de les disciplines i allo que va passant que contribueix a un canvi de disciplines. UNITAT 2 1879 : Wundt inagura un laboratori de psicología experimental. Antecedents en el món de la filosofía: -Plató, Aristotil. ( S 5 ac) Plató ens parla de cos i ànima, es dualista ( cos i psyche ), un dualisme ontològic, substancial i radical. L’ànima es distinta ( naturalesa diferent) Aristotil tmb ens parla de cos i ànima, es dualista epistemològic/ conceptual. Es un dualisme menys fort que el platònic, més moderat. Esta dacord en que cos i anima son conceptes diferents pero hi ha una única sola unitat ontológica. Aristotil diferencia entre propietats mentals psíquiques (ment) i propietats neurològiques (cervell) MENT / CERVELL : Si diem que no es el mateix ontologicament ( Plató) no podem fer ciencia perque la ciencia és sobre els objectes materials daquest món. Si diem que sí es el mateix estem reduint de manera que els que estudiessin cervell serien els mateixos que estudien la ment ( no Membres de la escola fisiológica de Berlín (bell-magendie, Miller,Reymond, Von Helmhotlz) no tenien intenció de projectar els seus coenixements fisiologics a l’àmbit de la psicología. Dels primers que ho fa és DONDERS, ja que ens parla de la cronometría mental ( es el temps que tarden certs procesos mentals, com per exemple el temps de reacció) i això singnifica un pas per endavant de mesurar els impulsos nerviosos, ja que ens centrem més en la ment. DONDERS estableix tres tipus de temps de reacció: • Temps de reacció simple: temps d’emissió, temps que transcorre desde l’aparició de l’imput a la nostra resposta. • Temps de reacció mixte: inclou el temps d’emissió, pero hem de fer una tasca de discriminació. Ex: només has d’emetre una resposta quan l’imput sigui un quadrat. • -Temps de reacció compost: emissió + discriminació + selección. Ex: t’apareixeran quadrats i cercles, has de reaccionar als dos casos pero has de reaccionar diferent en cada cas. Quan tapareixi el cercle has dapretar boto dret i quan tapareixi el quadrat el botó esquerre. Quan trigu en fer una discriminació? Comparan amb un temps d’emissió simple. La frenología de Gall & Spurzhein: criticat pels consevadors. La freonologia volia establir correlacions entre facultats mentals entre protuberancies craneals. Va ser molt criticada pels conservadors, pero va tenir un cert exit posterior als estats units i va derivar ala frenoologia aplicada per determinar perfils, saber quines eren les qualitats d’una persona, etc. Dues aportacions teoriques importants en els frenolegs son: -Tot i que el crani no reflecteix la superficie del cervell, ja van posar enfasi en que les activitats mentals estaven en el cortex cerebral , no en els ventrícles. -localitzacionista: cada part del cervell està especialitzada en diferents funcions. Globalització: FLORENS. L’activitat mental s’ubica indistintament en el cervell, sense arees especialitzades. Avui en dia estem més a prop de la localització que de la globalització. Broca i Bernique: van identificar arees concretes del cervell relacionades amb el llenguatje ( hemisferi esquerre) Area de Broca: producción del llenguatge. Malaltia relacionada amb l’area de Broca: afasia de Broca. Dificultats de producción del llenguatge. Afasia de wernicke: afàsia sensorial: dificultats d’emissió, sense significat. PSICOFÍSICA: vol establir una relació entre ment i món físic. Relació entre estímuls i sensacions que provoquen. Qua pasa amb les meves sensacions quan els estímuls varien? Les sensacions no es comporten de forma anàloga als estímuls que me les provoquen. No sempre que l’estimul es modififca en una proporció, no té perque modificarse la sensació en la mateixa proporció. ( És logarítmita, no lineal) A mesura que la magnitud de l’estimul s’incrementa, per tal de detectar un canvi l’increment ha de ser cada vegada més gran. WUNDT: fundació de la psico. 1879 : s’obre un laboratori de psicologia experimental. Wundt es mes important com a impulsador de la psicologia com a disciplina que per les seves investigacions teoriques. Dos etapes: -Programa Heidelberg ( 1855 – 1874) Wundt ho considera com un error de joventud. Treballa molt en l’ambit fisiologic, no tan pensant en la consideració psíquica. -Programa de Leipzeg ( 1875- 1920 ) Wundt es un personatge de transició perque no es deslliga dalgunes idees dualistes, afirma que la psicologia es troba entre ciencies socials i ciencies naturals. Pero si que dona el pas de psicologia filosofica a psicologia científica. WUNDT, FREUD, WILLIAM JAMES. Quan un analitza les seves carreres professionals tots han passat per una fase fisiològica per no caure en un dualisme ja que en la fisiologia tothom hi creu. Però després van readreçantse cap a un camí mes psicològic. Wundt divideix la psicologia en psicologia experimental o fisiològica i en psicologia dels pobles ( volter psicology) En el pas de Heidelberg a Leipzeg, escriu la seva obra de fonaments de psicologia fisiologica. I en els seus últims anys escriu psicologia dels pobles. Però Wundt diu que estudiar els processos mentals te un accés limitat. Diu que Els processos superiors no poden ser treballats experimentalment i que per tant la psicologia s’ha d’apropar a les ciencies socials. UNITAT 3 PRINCIPI DE LA SINtESI CREATIVA: operen percepció i apercepció. El que fem es sintetitzar les estimuls d’una manera creativa, no passiva. Quan nosaltres apercebem, fixem l’aatenció, estem fent agrupacions d’estimuls que no necessariament reflecteixen com son els estimuls tal cual, sino que estem creant alguna cosa. El fet de confirmar que no només registrem el món apssivament sino que hi ha una sintesi creativa, es unan idea molt important. PERCEPCIÓ I APERCEPCIÓ: Mentre que la percepcio es una mera recepcio passiva de la sensacio que provoca el mon fisic en nosaltres, en el procés de apercepció hi ha involucrades la voluntad de fixar la nostra atenció en algun aspecte dela sensació. “El todo es mas que la suma de las partes” - escola de Gestalt. ESCOLA DE WURZBURG: No es que diguessin que la teoria del associacionisme era incorrecta, sinó que tenia certes limitacions. Kulpe es pare de l’escola, que també va treballar amb Wundt. El pas definitiu i reconegut de la escola es portar els processos superiors de pensament al laboratori. Tambe van intentar aprofundir amb el tema del associacionisme mostrant les seves mancances: D’una banda amb els pensaments sense imatges, ja que es pensava que el codi del pensament es feia amb imatges. Es parla del llenguatge del pensament, que planteja que el que fem amb la ment es processar informació amb unes regles de combinació. Tot i aixo no es descarta que en algunes informacions concretes si que s’utilitzen la imatge. I d’altra banda, mostrant certes tendencies determinants o pensaments dirigits. (MIRAR FULL DE SEMINARI WUSBURG) TITCHENER: era associacionista, no estava dacord en que es pogués pensar sense imatge. Quan parla d’imatge, parla de pensament. El pensament es imatges de les sensacions. Diu k si volem passar la mera descripció, necesariament hem de fer referencia explícita al nivell fisiològic (neurones, activacions, etc.. ) De la realitat podem distingir les seves propietats físiques, químiques, biologics, neurològics, psicològiques. ( en ordre de quins estan més presents en la realitat.) A Europa li retreuen que els seus metodes son rigorosos, massa simplificats. Titchener es anglès i sen va a estats units perquè tenia una orientació més que empirista, el pragmatisme. Es a dir, que es plantejaven més com fer la gent competent, que es desarrolli bé, com diferenciarles, etc i no tant com ens arriba el coneiexement etc. Als estats units una de les critiques que va rebre titchener per els funcionalistes va ser que els metodes de laboratori no els interesa ja que s’estava olvidan la qualitat natural fundamental de l’home , a ells els interesa que el esser humà es un esser evolucionat que el que fa es lluitar per la seva supervivencia i que la seva psyche es un metode constant dadaptació. Se li retreia que creava situacions molt superficial i que per tant no tenien pràcticament valor. El reduccionisme es de caire neuropsicolòogic, per tant amb que expliquem els estats neurologiques ja ho expliquem tot. Titchener es declara reduccionista. L’estructuralisme es una manera diferent de parlar d’associacionisme. 3 usuals dimensions de la ment: sensació, cognició/intelecció, emoció.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved