Apunts d'art i història 11/11/11, Apuntes de Arqueología

¡Descarga Apunts d'art i història 11/11/11 y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity! 11/11/11 Pop polític, 1990. Dins l’obra d’Andy Warhol, destaca la producció d’imatges d’actors, cantants, polítics. Figures icòniques, marques comercials (sopa Cambell, Coca-Cola, Pepsi…) A les seves obres, donava el mateix tracte a les persones que als objectes. Treballa el pop art a través de les serigrafies, intentant que no estigui present la petjada de l’artista. Aquest moviment recolzava als nous artistes, i intentava crear un marc en el que es pugui crear lliurement. Període Maoista: el realisme socialista. Durant aquest període, l’art és un instrument, mitjà, canal, que ha de servir al poble. Els punts de partida són el règim stalinista i la renaixença. Es conceben les produccions artístiques des d’una perspectiva optimista, els personatges es representen com herois per tal de glorificar la revolució (Five Heroes of Mount Langya, Zhan Jianjun, 1959) Aquesta època es caracteritza per la falta de llibertat dels artistes. Ells havien de complir encàrrecs, on emmascaraven la realitat, “venent” una societat perfecta, manipulant la realitat. Destaca la gran producció d’imatges positives dels dos grans pilars de la economia xinesa: la indústria i l’agricultura. Mao Tse-tung promou la rendibilitat de la dona al món laboral, creant un nou estereotip de dona que lluita a la revolució. L’artista Cartier-Bresson reflexa l’altra cara de la moneda, imatges de la fam, la fatiga… tot alló que succeeix amb la revolució comunista i Xina no vol mostrar. Al 1976, després de la mort de Mao Tse-tung, els artistes comencen a gaudir d’una certa llibertat d’expressió. Es tornen a fixar i inspirar en les diferents tendències occidentals. Hi ha una nova política de portes obertes. Destaca una forta influència del pop art, i els artistes reben nous estímuls, com les exposicions d’artistes occidentals. Tots els artistes van començar a produir de forma clandestina obres de protesta (contra la política, el consumisme…) Paradòjicament, aquestes produccions es van convertir en el producte estrella del mercat occidental, allò que vol ser subversiu acaba sent absorvit pel consumisme