Perspectivas de la psicología social sobre el concepto de belleza - Prof. Montaño Moreno, Apuntes de Psicología

¡Descarga Perspectivas de la psicología social sobre el concepto de belleza - Prof. Montaño Moreno y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PAC 1 La nova bellesa Psicologia social Emma González Rigo Estudiant del grau en Psicologia La psicologia social és una disciplina que no s’allibera de conflictes i dificultats a l’hora de definir els seus límits i marges, la qual cosa condueix a una formulació de diferents perspectives des de les quals parlar-ne. Es poden dividir en una dicotomia: la psicologia social psicològica (PSP) i la psicologia social sociològica (PSS). D’altra banda, també cal que considerem una tercera manera d’encarar-s’hi: la psicologia social construccionista (PSC), considerada per molts una espècie de fusió entre ambdues anteriors (PSP i PSS). La PSP està relacionada amb l’estudi de l’individu i la seva conducta, mentre que a la PSS l’objecte d’estudi és tot allò que envolta i condiciona l’individu, la interacció i la dimensió social. Per últim, la PSC s’encarrega d’estudiar la relació entre l’individu i el context i l’entorn en el qual viu, i explicar els fenòmens i esdeveniments que es donen amb relació a aquesta . El tema sobre el qual gira aquesta primera PAC és un concepte molt subjectiu anomenat bellesa. La bellesa ha estat, sens dubte, objecte de nombroses obsessions durant tota la història de la humanitat. Ha estat present a totes les èpoques, tot i que no de la mateixa manera, ja que els cànons han anat variant. Tot i així, no fa falta que parlem de diferents temps històrics per a referir-nos a la distinta concepció del que és “bell”, sinó que podem parlar també del factor geogràfic en un mateix temps històric: a Europa, per exemple, no tenim la mateixa concepció de bellesa que a Àsia. La psicologia social ens ofereix distintes maneres d’enfocar aquest concepte, cap d’elles més correcta ni verídica que les altres. Aquestes perspectives són les que he anomenat anteriorment (PSP, PSS, PSC). Definitivament, la PSP tractaria d’explicar la bellesa des de la part més interna de l’individu, la psique, i deixaria de banda tot allò del seu entorn que pogués afectar a la seva concepció. Per tant, parlaríem de la bellesa fent referència a aspectes com l’atracció, o les percepcions sensorials, els quals es podrien explicar d’una forma molt menys abstracta i més científica. En el cas de la PSS, aquesta aniria més lligada a allò que el context fa que sigui bell a ulls de cada individu. Aquesta perspectiva seria molt més observacional i menys científica, ja que dependria de factors tan subjectius com el moment històric que es viu. La PSC, com que és una mena de fusió entre les dues perspectives anteriors, tindria una forma de tractar la bellesa molt relacionada amb l’Interaccionisme Simbòlic (IS), i tindria en compte com afecta el context històric i social en els individus: com concep cada individu la bellesa segons les “imposicions” de la societat i el moment. Queda clar, per tant, que són totalment imprescindibles cada una de les perspectives de la psicologia social de les quals hem parlat i, en addició, que cap d’elles és més certa o acceptable que les altres dues. Bibliografia Ibáñez, T. El com i el perquè de la psicologia social. Fonaments psicosocials del comportament humà. (p.1-52). Material de la UOC.