La Revolución Inglésa: Estructura Social, Ideologías y Orígenes - Prof. Picazo, Apuntes de Historia

¡Descarga La Revolución Inglésa: Estructura Social, Ideologías y Orígenes - Prof. Picazo y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! La revolució anglesa Estructura social • Poder compartit entre Parlament i rei. • Classes: 1. Aristocràcia (grans terratinents). 2. Gentry (noblesa rural dedicada a negocis): 3. Yeomen (petits propietaris). 4. Cottagers (jornalers). • Moviment: • Secular. • Religiós. Bases ideològiques A. Anticlericalisme: • Loardos (desqualificació continua a l’església; neguen l’existència de Deu). • Anabaptistes ( • Milenaristes ( B. Levellers (“Anivelladors”; facció dels independents nascuts entre els soldats del New Model Army) • Ala moderada: Liburne, limitar el tamany de les grans propietats. • Ala radical: Overton, anivellar la riquesa. • Diggers (pacifisme, llibertat i igualtat per tothom). • Seekers (milenaristes, despreciaven qualsevol organització clerical i arribaven a dir que la biblia era un simple rudiment): • Raners • Quàquers (Antimonàrquics, republicans) Orígens intel·lectuals Influències: La Biblia; no pel que diu, sino per la interpretació que la gent en fa. Les causes per passar d’una situació tradicional i jeràrquica que en menys d’una dècada s’eliminin bisbes, lords i s’executi al rei són: A. Deshonra nacional: • Fracàs de la política anglesa a la guerra dels 30 anys. • Vida plena d’escàndols a la cort. • Venta de càrrecs. • Temor a l’absolutisme coontinental. B. Nova concepció de la vertadera autoritat: la virtut. C. Econòmiques: Potenciar el comerç per a generar riquesa (Actes de navegació).Tradició clàssica: Idees republicanes (Grècia i Roma), influència del model Venecià (poder limitat). Cromwell És el lord protector. Es reforça amb els moderats per evitar la radicalització. Manté la tolerància religiosa. En matèria militar crea un exèrcit compost per una milícia popular per evitar la formació d’un exèrcit reialista i evitar despeses. Lawrence Stone: La seva visió • Definicions: Gran rebel·lió, lluita interna, quebra política, revolució puritana, revolució burgesa, revolució de la desesperació... Stone, quan parla de la guerra civil Anglesa parla de tres etapes: 1. Precondicions (1529-1629): Inest bilitat política dels Tudor. • Enric VIII ànsia el poder continental. • Isabel I abandona l’idea anterior donat que compta mb pocs ingressos. • Estuardo: Alineació política de la cort “respecte al país”. Alt grau de corrupció, conceptes antagònics (corts-país), força del puritanisme. 2. Precipitants (1629-1639): L’administració està contaminada pel “papisme”, desconfiança del poble envers el règim. Augment dels tributs sense consentiment del parlament. Divisió de les èlits. 3. Disparadors (1639-1642): Aïllament palatí del rei. Retòrica cada vegada mes forta dels adversaris. El rei vol augmentar imposts, el parlament s’hi nega reiteradament. El rei decideix clausurar el parlament.