Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Métodos de investigación en psicología: Relajación y degeneración neurológica, Apuntes de Psicología

Cuatro investigaciones en psicología, dos relacionadas con la relajación y dos con la degeneración neurológica. La primera recerca compara dos técnicas de relajación para tratar las fobias específicas y generales. La segunda investigación explora el efecto combinado de estimulación sensorial y un nuevo fármaco en la degeneración neurológica de la enfermedad de parkinson. La tercera recerca estudia la adaptación de los clientes a un nuevo tipo de lentes progressivas. La cuarta investigación observa la ocupación del espacio en un grupo de primates y cómo las interacciones agonísticas influyen en su posición. Las preguntas concretas se relacionan con las variables independientes y dependientes de cada recerca, el itinerario de investigación y la situación de stokes.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 18/06/2014

martasl-2
martasl-2 🇪🇸

4

(53)

15 documentos

1 / 3

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Métodos de investigación en psicología: Relajación y degeneración neurológica y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! Introducció als mètodes d’investigació en psicologia Activitat no avaluable Cadascun dels quatre enunciats que us presentem descriu una recerca. Llegiu-los amb atenció i responeu a les preguntes que es fan en cada cas. Les preguntes són molt concretes i la resposta també ha d’ésser-ho. Recerca 1: Segons indica la teoria que s’ha anat elaborant a partir de la pràctica terapèutica i de les investigacions clíniques, hi ha unes tècniques per induir relaxació que sempre són més eficients que d’altres. Un centre de psicologia clínica que ha contractat un psicòleg acabat de graduar a la UOC, coneixent la bona formació metodològica que reben els graduats en psicologia d’aquesta universitat, encarrega a aquest que avaluï l'eficàcia de les dues tècniques de relaxació que es fan servir al centre amb l’objectiu de determinar quina és la més eficaç per tractar les fòbies. Les fòbies es defineixen com un trastorn psicològic caracteritzat per la por extrema i injustificada a un objecte o situació, acompanyada d’ansietat i de conductes d’evitació. Segons indica la teoria psicopatològica, les fòbies específiques (per exemple, als insectes, als ratolins, etc.) tenen més bon pronòstic (més possibilitats de guarir-se) que les fòbies inespecífiques (per exemple, l’agorafòbia o fòbia als espais oberts). El psicòleg a qui han encarregat la recerca divideix els pacients que participen en la recerca en dos grups: pacients diagnosticats de fòbia específica i pacients diagnosticats de fòbia inespecífica. A cada grup de pacients (amb fòbia específica i amb fòbia inespecífica) se’ls aplica les diferents tècniques de relaxació que fa servir el centre, però com en la pràctica clínica efectuada al centre s’ha observat la importància de la figura del terapeuta en el tractament de la fòbia, en la meitat dels cassos és el psicòleg que porta la investigació qui indueix la relaxació en el pacient i en l’altra meitat és el terapeuta habitual qui la indueix. Al final d’un nombre predeterminat de sessions de relaxació, el psicòleg determina el nivell d’ansietat de cada pacient. Per a fer-ho usa (a) les puntuacions obtingudes en un test d’ansietat, (b) el temps que el pacient triga en prémer un botó quan es presenta un senyal lluminós en una pantalla i (c) la sensació de millora expressada verbalment pel pacient (“he millorat una mica”, “he millorat molt” i “he millorat moltíssim”). Els resultats indiquen que, tal com diu la teoria, les fòbies específiques reaccionen millor a la relaxació que les fòbies inespecífiques. Els resultats també mostren que les tècniques de relaxació tenen més eficàcia si les aplica el terapeuta habitual del pacient que si les aplica el psicòleg que fa la investigació. I, finalment, els resultats indiquen que no hi ha cap tècnica de relaxació que sigui més eficaç que una altra. a) Quina/es seria/en la/les variable/s independent/s d’aquesta recerca? b) Quina/es seria/en la/les variable/es dependent/s d’aquesta recerca? b) Quin itinerari de recerca s’ha escollit? Recerca 2: La unitat de neuropsicologia d’un hospital general ha observat que l’aplicació d’un programa d’estimulació sensorial permet atenuar l’impacte de la degeneració neurològica que produeix la malaltia de Parkinson. D’altra banda, la recerca biomèdica que fa un equip del mateix hospital ha permès comprendre un dels mecanismes de PAGE \* MERGEFORMAT 3/3 química molecular imbricats en la degeneració de les neurones; i en base aquest descobriment ha pogut desenvolupar un nou fàrmac que podria ajudar a reduir la rapidesa de la degeneració neurològica dels malalts de Parkinson. El psicòleg que dirigeix la unitat de neuropsicologia planifica una recerca amb l’objectiu d’esbrinar si els efectes combinats de l’estimulació sensorial i el psicofàrmac permeten atenuar més la progressió de la malaltia que cadascuna de les dues tècniques aplicades per separat. Com se sap per l’experiència clínica que l’aplicació d’un tractament en les primeres fases de la malaltia té més possibilitats d’èxit que si s’aplica quan la malaltia ja es troba clarament instaurada, es trien dos grups de pacients amb malaltia de Parkinson: un grup de pacients en fase inicial i un altre amb la malaltia ja avançada. El grup de pacients en fase inicial es divideix en dos subgrups: els dos subgrups se sotmeten al programa d’estimulació sensorial, però a un dels grups s’administra el fàrmac i a l’altre un placebo (producte sense valor terapèutic). El grup de pacients en fase avançada es divideix també en dos subgrups, que se sotmeten al programa d’estimulació sensorial; i també a un dels subgrups s’administra el fàrmac i a l’altre un placebo. Tots els pacients s’avaluen després de rebre el psicofàrmac (o el placebo) i/o el programa d’estimulació amb un test psicomètric i amb un escàner (que indica l’àrea de l’escorça cerebral afectada per la degeneració neuronal). Els resultats indiquen que els dos grups presenten en promig les mateixes puntuacions en el test psicomètric i també un escàner molt similar. a) Quina/es seria/en la/les variable/s independent/s d’aquesta recerca? b) Quina/es seria/en la/les variable/es dependent/s d’aquesta recerca? c) Quin itinerari de recerca s’ha escollit? Recerca 3: Un equip de recerca en psicologia vinculat a una universitat accepta l’encàrrec d’una empresa d’òptica per estudiar l’adaptació dels clients a un nou tipus de lent progressiva. L’empresa vol usar els resultats per decidir si comercialitza el nou tipus de lent o continua amb l’antic. L’equip de psicòlegs escull un grup de 65 persones que participen voluntàriament a la recerca. A tots el participants un oftalmòleg els ha prescrit l’ús de lents progressives. Els pacients es divideixen en “patologia lleugera”, “patologia moderada” i “patologia severa”, segons les diòptries prescrites per l’oftalmòleg. També s’agrupen els participants segons la seva edat: “majors de 60 anys” i “menors de 60 anys”. Una part dels participants en la recerca duen ulleres amb les lents antigues durant una setmana i la resta de participants duen les lents noves també durant una setmana. Al finalitzar la prova es mesura a tots els participants el grau de tensió muscular a la part frontal del cap mitjançant un registre electrofisiològic (miografia) i s’aplica un qüestionari en què es demana la satisfacció amb l’ús de les lents. Aquest qüestionari proporciona una valoració global de satisfacció segons el barem: “molt satisfet”, “satisfet” i “poc satisfet”. Els resultats indiquen que no hi ha diferències entre els dos tipus de lent en la tensió muscular frontal, però sí en la satisfacció: els participants amb les lents noves estan més satisfets. Ni l’edat ni les diòptries prescrites produeixen diferencies en la tensió muscular o la satisfacció dels participants. a) Indiqueu quina/es seria/en la/les variables/s independent/s i indiqueu si ha alguna/es variable/s assignada/es entre la/les variable/s independent/s? b) Situa aquesta recerca en un dels quadrants de l’esquema de Stokes. Recerca 4: PAGE \* MERGEFORMAT 3/3
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved