Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

La lucha por el poder entre Stalin y Trotski: La Sucesión de Lenin - Prof. Bonet, Apuntes de Arte

Al morir lenin en 1924, existían dos candidatos para sucederlo: stalin y trotski. Para estar en buena posición para sustituirlo, stalin utilizó el cargo de secretario para controlar el partido, mientras que trotski actuaba públicamente denunciando desde el punto de vista socialista los males de la nueva política económica (nep). Stalin y trotski se enfrentaban entre sí por la estrategia revolucionaria: trotski era partidario de una revolución mundial inmediatamente (revolución permanente) mientras que stalin era partidario del socialismo en un solo país (consolidarlo en la urss y luego extender el modelo a otros lugares). Stalin logró el control del partido, consiguiendo que trotski fuera deportado a siberia en 1927 y desterrado de la urss en 1929. Trotski vivió en diferentes países y encabezó la rama más revolucionaria del comunismo (trotskista) organizada como cuarta internacional. En 1940 fue asesinado a orden de stalin. (-collectivización de la tierra)

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 13/04/2015

lawwwwthhh
lawwwwthhh 🇪🇸

1 documento

1 / 1

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga La lucha por el poder entre Stalin y Trotski: La Sucesión de Lenin - Prof. Bonet y más Apuntes en PDF de Arte solo en Docsity! LA SUCCESSIÓ DE LENIN: STALIN I TROTSKI Quan va morir Lenin al 1924, hi havia dos candidats per substituir-lo: Stalin i Trotski. Per estar en bona posició per substituir-lo, Stalin utilitzà el càrrec de secretari per controlar el partit, mentre que Troski actuava públicament denunciant des del punt de vista socialista els mals de la Nova Politica Econòmica(NEP). Stalin i Troski a la vegada s’enfrontaven entre ells per l’estratègia revolucionaria: Troski era partidari d’una revolució a tot el món immediatament(revolució permanent) mentre que Stalin era partidari del socialisme en un sol país (consolidar-la a l’URSS i després extendre el model a altres llocs. Stalin va prendre el control del partit aconseguint que Troski fou deportat a Sibèria al 1927 i desterrat de l’URSS al 1929. Troski va viure a diferents països i va encapçalar la branca més revolucionaria del comunisme(trotskista) organitzada com a quarta internacional. Al 1940 va ser assassinat per ordre de Stalin. (-COL·LECTIVITZACIÓ DE LA TERRA) La violència d’aquest procés va afectar la producció agrícola fent-la decréixer. L’any 1932 hi va haver una onada de fam que es va estendre per tota Rússia sud-oriental i l’economia més dèbil seguia sent l’agricultura. D’altre banda, la col·lectivització va significar una ampliació de les explotacions i això facilitava la introducció de tractors i més maquinària agrícola en general. A cada col·lectiu se li assignava un mínim de producció que havia de donar a l’Estat a preu beix i si hi havia part excedent podia comercialitzar-se. Al 1939 pràcticament s’havia col·lectivitzat tota la pagesia. Aquesta col·lectivització va permetre aconseguir l’objectiu d’assegurar el control estatal sobre la producció i va facilitar l’èxit de la industrialització en augmentar l’oferta d’obrers industrials(entre 1926-1239 20 milions de persones es van traslladar del camp a la ciutat). Tot i veure’s sotmesos a violència i expropiació, a haver de lliurar la producció per un preu inferior al del mercat, etc la vida de molts camperols del país va millorar. EL DSENVOLUPAMENT INDUSTRIAL Paral·lelament a la col·lectivització del camp, hi va haver una ràpida industrialització. Fins al 1931 l’exportació de cereals va servir per comprar maquinària a Occident. A Rússia també hi havia molts enginyers i tècnics occidentals. La crisi econòmica dels anys 30 i l’hostilitat contra el règim soviètic(sobretot per part d’Alemanya i Japó), va provocar que el segon pla quinquennal posés importància en l’autosuficiència, per a la producció bèl·lica.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved