comentari de text de pere calders, Apuntes de Traducción

¡Descarga comentari de text de pere calders y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity! PAULA PUGA SANZ LA LLUNA A CASA (PERE CALDERS) Pere Calders (Barcelona 1912-1994) és un dels escriptors més destacats com a contista de la literatura catalana. El 1936 apareix el seu primer llibre de contes, El primer arlequí. El 1937 s'allista al servei militar en esclatar la guerra, i d'aquesta experiència com a soldat, escriu Unitats de xoc (1938). El febrer de 1939 s'acaba la guerra a Catalunya i s'exilia a Mèxic on viurà vint-i-dos anys. Durant aquest període d'exili Calders escriurà Cròniques de la veritat oculta (1955), unes narracions del que probablement és el seu millor llibre. El 1962 retorna a Catalunya, i l'any 1978 es publica Invasió Subtil i altres contes. En les seves obres hi predomina l’anomenat ‘’realisme màgic’’, és a dir, en les seves narracions hi barreja la realitat amb la ficció, on apareixen éssers fantàstics amb situacions quotidianes. A més a més de les narracions, Calders va escriure contes on hi recreava la realitat a través de la imaginació i la fantasia. El tema de les seves obres és recurrent, és a dir, es pot representar la realitat des de la interpretació científica fins a l’imaginari mitològic, passant per les convencions d’ordre moral. Les obres de Calders estan influenciades amb les obres de Kafka, ja que comparteixen algunes similituds, un cert aire familiar, especialment pel que fa al comportament d'alguns personatges davant de situacions absurdes, o a l'ús de determinats recursos humorístics, però en Kafka sempre hi té més pes la dimensió metafísica. Carner també hi incorpora una ironia amable. Cal remarcar la influència de Calders en alguns escriptors de les últimes generacions, visible especialment en alguns dels contes de Jesús Moncada o de Quim Monzó, tot i situar-se en una línia estètica allunyada de la de Calders. En la imaginació de Calders sobre les seves obres, podem trobar-hi tot un catàleg de sorpreses, d'alteracions de la realitat o de la normalitat que anirien des dels fets francament inusuals, insòlits, però més o menys possibles, fins a la fantasia, pròpia dels contes infantils o de fades. En termes generals es tracta d'alguna cosa, una aparició, una transformació, una presència, que alteren de cop i volta la normalitat i la tranquil·litat dels personatges. Es tracta en tots els casos d'un fet inexplicable, de vegades sobrenatural, que trenca els esquemes de la lògica i del que és previsible. La lluna a casa és un conte infantil que parla de dos nens, en Joan i l’Eduard. Els nens eren veïns i passaven la major part del temps jugant. Un dia jugant a l’estany van veure reflectida la lluna a l’aigua i això va impulsar en Joan a decidir portar la lluna a la seva habitació. El seu amic hi va estar d’acord i, col·locant molts miralls de l’estany a casa seva, van aconseguir portar el reflex de la lluna a la seva habitació on hi van posar una palangana plena d’aigua. Un cop feta la acció, els pares del Joan no hi estaven gaire d’acord però en Joan va parlar amb el seu pare i el va convèncer de que la idea no era tan dolenta. Finalment el seu pare també s’hi va interessar. El tema d'aquest conte és la bona amistat i la cooperació que tenen els dos amics que s’ajuden per fer realitat el somni del protagonista: endur-se la lluna a casa seva. També tracta de la relació pare-fill quan el pare té interès pel que el seu fill li explica sobre tenir la lluna a casa. Aquesta situació ha creat un lligam entre pare i fill i el conte s'acaba amb aquesta sensació d'estimació. Calders aconsegueix així una considerable complexitat en el contingut, una demostració de qualitat tècnica. Aquest conte infantil ens pot fer creure que potser ens trobarem en el món de la fantasia, una mena de desplegament en la ficció de la dita popular ''demanar la lluna''. El conte està desenvolupat en tres parts, seguint un eix cronològic. Després de l'inici del conte, retrocedeix fins a l'origen dels fets: els dos amics que observen la lluna reflectida a l'aigua i pensen en la manera d'endur-se-la a casa. Comencen aleshores la recollida i la distribució dels miralls. Calders ens mostra la seva habilitat literària, utilitzant la narració per fer alhora la descripció del paisatge, la casa del pagès i els seus voltants. Quan ha aconseguit el seu propòsit, el conte pren un gir que potser no s'esperava i que és la principal qualitat. No hi ha cap element fantàstic ni cap fet prodigiós. Els nens han portat a casa un reflex de la lluna, una cosa relativament possible, però el resultat de tants afanys els causa un cert desencís. Aleshores el protagonista ens mostra la seva visió adulta de la vida, en el sentit que no cal fer-se un excés d'il·lusions. El títol del conte La lluna a casa ens dóna ja una idea sobre que tractarà el conte: intentar portar la lluna a casa. Finalment el nen l'acaba portant mitjançant els reflexes de la lluna en tots els miralls que han anat col·locant de manera que la lluna arribés a la seva habitació. La lluna a casa és un conte infantil de tipologia narrativa amb un narrador omniscient. Calders no determina amb exactitud el lloc on succeeix l’acció, però es pot deduir que transcorre en un poble, principalment a l’estany i a l’habitació del nen protagonista. El temps del conte tampoc està determinat, però es pot dir que l’acció dura uns quants dies ja que explica que els nens treballen varies nits en dur la lluna a casa. Sobre els personatges, en Joan és el protagonista de la història, per tant, és el personatge principal. Calders el dibuixa com un nen innocent que encara viu a la infantesa i juga intentant endur-se la lluna a casa seva. Per contrast, el pare, és un home tossut i convençut que la lluna a casa que ha portat el nen no serveix per res, però que al final del conte canvia el seu punt de vista i acaba estan d'acord en tenir una lluna a casa seva. La mare només apareix en un moment puntual, quan li diu al Joan que tregui la palangana de casa.