.- DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT I LA INDEMNITAT SEXUAL, Ejercicios de Derecho Penal

¡Descarga .- DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT I LA INDEMNITAT SEXUAL y más Ejercicios en PDF de Derecho Penal solo en Docsity! TEMA 5.- DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT I LA INDEMNITAT SEXUAL 5.1 Qüestions Generals El bé jurídic que es protegeix en el delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual és la llibertat i la indemnitat sexual; els quals són conceptes que han evolucionat molt al llarg del temps. La llibertat sexual és el que tenen les persones majors d’edat, en canvi, la indemnitat sexual és la que tenen les persones menors d’edat, la qual és la formació de la llibertat sexual. De tal manera que, en relació als menors d’edat, el que es protegeix és la indemnitat sexual. El legislador dona per fet que qualsevol persona menor de 13 anys no pot decidir sobre la seva vida sexual, de tal manera que qualsevol activitat sexual amb la qual es participi amb un menor de 13 anys serà considerada delicte, amb independència de que hi hagi o no coacció o violència. Les persones condemnades per la comissió d’un delicte contra la llibertat sexual, a més d’imposar-los una pena pel delicte comés, el CP (art 192 CP) preveu l’obligació que té el jutge d’imposar la mesura de seguretat de la llibertat vigilada, la qual s’executa després del compliment de la pena de presó. La llibertat vigilada serà d’una manera o d’una altra, en funció del que el jutge cregui convenient, la qual cosa suposa que no tots els supòsits seran iguals (mirar art 106 CP). La majoria dels delictes continguts en el CP són públics, és a dir, que el Ministeri Fiscal pot investigar els delictes sense que la víctima hagi presentat cap denúncia, en canvi, els delictes sexuals són semi públics, la qual cosa vol dir que perquè s’iniciï la investigació és necessari una denúncia de la víctima o del seu representant legal, la qual cosa és així perquè es vol deixar en la voluntat de la víctima l’inici o no d’un procediment per aquest tipus de delictes, amb l’objectiu de no desprotegir la intimitat de la víctima. Això serà així, excepte en el cas de que aquest delictes siguin comesos contra menors d’edat. En la pràctica, aquests delictes són difícils de jutjar, com a conseqüència de que en el procediment judicial és necessari aportar proves, les quals en molts casos, no hi ha més testimonis que el de la víctima, la qual cosa provoca que en el cas de que no hi hagin proves biològiques, el jutge només haurà de resoldre el procediment judicial en base al testimoni de la víctima. Les conductes típiques són: - Les Agressions Sexuals. - Els Abusos Sexuals. - Els Abusos i les Agressions Sexuals sobre Menors de 13 anys. - L’Exhibicionisme i la Provocació Sexual. - La Prostitució i la Corrupció de Menors. 5.2 Delicte d’Agressions Sexuals En aquest tipus de delicte, tant el subjecte actiu com el passiu pot ser qualsevol persona (delicte comú). La conducta típica del delicte d’agressions sexuals (art 178 CP) consisteix en atemptar contra la llibertat sexual d’una altra persona utilitzant determinats mitjans comissoris, de tal manera que no és un delicte de resultat, sinó que és un delicte de mitjans. Per poder parlar del delictes d’agressions sexuals, és necessari que l’autor hagi utilitzat violència o intimidació, la qual cosa és el que el diferència del delicte d’abús sexual. La pena que li serà imposada a l’autor del delicte d’agressions sexuals serà de presó d’1 a 5 anys. La violació és un delicte més específic que el tipus bàsic d’agressió sexual, ja que perquè es produeixi una violació (art 179 CP) és necessari que aquest atemptat contra la llibertat sexual de la persona, en el qual hi ha hagut violència o intimidació, hagi consistit en: - Accés Carnal : consisteix en la penetració de l’òrgan sexual masculí en alguna de les cavitats corporals de la víctima (vagina, anus i boca). - Introducció de Membres Corporals o Objectes : consisteix en introduir qualsevol altre part del cos diferent de l’òrgan sexual masculí en la vagina o l’anus, ja que en aquest cas la boca no es contempla com a tal. Quan es parla d’objectes, es fa referència a qualsevol tipus d’objecte. Anteriorment només es considerava que es produïa un delicte de violació quan hi havia hagut un accés carnal o introducció d’objectes, de tal manera que no estaven inclosos els membres corporals que no eren l’òrgan sexual masculí. La pena de violació és de presó de 6 a 12 anys. Tipus Agreujat Els tipus agreujats del delicte d’abusos sexuals són: - Que la violència o intimidació exercida tingui un caràcter excessivament vexatori o degradant per a la víctima. - Quan els fets s’hagin produït de manera conjunta entre 2 o més persones. En aquests casos l’autor de la comissió del delicte no només serà aquell que realitzi l’acte propi de l’agressió sexual (ex: accés carnal), sinó també aquell que participi amb la violència i intimidació suficients perquè es pugui produir aquest tipus de delicte (ex: persones que aguanten a la víctima); la resta de persones que participin en la comissió del delicte sense intimidació ni violència necessària per a la comissió del delicte, seran considerats cooperadors necessaris (ex: persones que vigilen que no s’apropi ningú). Perquè pugui ser aplicat aquests agreujant és necessari que hi hagin 2 o més autors, i no només un autor i un o més cooperadors necessaris. - Quan la víctima sigui una persona especialment vulnerable, com a conseqüència de la seva edat (menor d’edat però no menor de 13 anys), infermetat, discapacitat o per qualsevol altra situació. - Que el subjecte actiu hagi abusat d’una relació de parentesc o de confiança. - Quan la intimidació o violència s’hagin portat a terme mitjançant armes o instruments que posen en perill la vida o la integritat física de la víctima. És possible la comissió d’una temptativa de violació o d’agressió sexual, tot i que és difícil que es reconegui. 5.3 Delicte d’Abusos Sexuals En aquest tipus de delicte, tant el subjecte actiu com el passiu pot ser qualsevol persona (delicte comú). La conducta típica del delicte d’abusos sexuals (art 181 CP) consisteix en atemptar contra la llibertat sexual d’una altra persona sense utilitzar la violència ni la intimidació, però sense el consentiment de la víctima. Les diverses maneres per poder portar a terme aquesta conducta són: - Absència de Consentiment per Part de la Víctima : es considera que la víctima no ha consentit F 0 B 7en els casos següents: Aquells actes sexuals que s’executin sobre persones privades de sentit, com per exemple quan una persona estigui dormida. Aquells actes sexuals que s’executin sobre persones que sofreixen un trastorn psíquic, és a dir, persones afectades per alguna discapacitat psíquica, la qual cosa no vol dir que una persona amb una discapacitat mental no pugui portar a terme cap tipus d’activitat sexual. Aquells actes sexuals que s’executin mitjançant l’anul·lació